rdfs:comment
| - Daniel J. Kleitman (born October 4, 1934) is an American mathematician and professor of applied mathematics at MIT. His research interests include combinatorics, graph theory, genomics, and operations research. (en)
- Daniel J. Kleitman (né le 4 octobre 1934 à New York ) est un mathématicien américain spécialiste en combinatoire. (fr)
- Daniel J. Kleitman (4 de octubre de 1934) es profesor de matemáticas aplicadas en el MIT. Sus intereses de investigación incluyen combinatoria, teoría de grafos, genómica, y la investigación de operaciones. (es)
- ダニエル・J・クレイトマン(Daniel J. Kleitman、1934年10月4日 - )は、アメリカ合衆国の数学者であり、マサチューセッツ工科大学(MIT)の応用数学の教授である。研究テーマは、組合せ論、グラフ理論、ゲノミクス、オペレーションズリサーチなどである。 (ja)
- Daniel J. Kleitman (4 de outubro de 1934) é um matemático estadunidense. É professor de matemática aplicada no Instituto de Tecnologia de Massachusetts. Suas áreas de investigação incluem combinatória, teoria dos grafos, genômica e pesquisa operacional. (pt)
- Daniel J. Kleitman (Nova York, 4 d'octubre de 1934) és un matemàtic nord-americà especialitzat en combinatòria. Kleitman tracta de combinatòria amb aplicacions relacionades amb la Investigació d'operacions. Va ser consultor matemàtic per a la pel·lícula Good Will Hunting. Amb alguns altres matemàtics va publicar sota el pseudònim G. W. Peck des de 1979. De 1975 a 1982 va ser redactor de la revista J. Mètodes algebraics i discretes de la . Forma part de la Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (des de 1973) i l'. Entre els seus estudiants de doctorat hi ha i . (ca)
- Daniel J. Kleitman (* 4. Oktober 1934 in New York City) ist ein US-amerikanischer Mathematiker, der sich mit Kombinatorik befasst. Kleitman studierte Physik an der Cornell University (Bachelor 1954) und der Harvard University, wo er 1955 seinen Master-Abschluss machte und 1958 bei Julian Schwinger promoviert wurde (Static Properties of Heavy Fermi-Particles; Deuteron-Nucleon Scattering at High Energy). Als Postdoktorand war er 1958/59 an der Universität Kopenhagen. 1960 bis 1966 war er Assistant Professor für Physik an der Brandeis University. Dort wechselte er unter dem Einfluss von Paul Erdős, mit dem er mehrfach publizierte, zur Mathematik. 1966 wurde er Associate Professor und 1969 Professor für Mathematik am Massachusetts Institute of Technology (MIT). 1979 bis 1984 war er dort Leiter (de)
|