| rdfs:comment
| - Als Befreiungsbewegung oder Freiheitsbewegung wird ein Prozess bezeichnet, bei dem eine Gruppe einen Aufstand gegen eine Kolonial- oder Neokolonialmacht oder gegen eine diktatorische Regierung organisiert, also umgangssprachlich einen Freiheitskampf organisiert. Auch die agierende Gruppe selbst wird als Befreiungsbewegung bezeichnet. Der Begriff wird einerseits auf nationalistische und , andererseits aber auch auf sozialemanzipatorische und sozialistische Bewegungen angewandt. (de)
- Askapen nazionala nazio batek estatu edo aliantza batetik bere independentzia eskuratzeko prozesu historikoa da. Deskolonizazio prozesuetan bereziki erabilitako terminoa izan da, bereziki ikuspuntu marxista batetik, maiz gerra, gerrilla, insurjentzia, iraultza eta matxinada bidez. Historian independentzia gerra ere deitu izan zaio. (eu)
- El independentismo es un movimiento que propugna o reclama la independencia de un país o de una región respecto del Estado o Estados en que se circunscribe. El independentismo suele plantear sus tesis sobre el principio de que el territorio que se quiere independizar es una nación, aludiendo básicamente a su historia, cultura, lengua propia, y sobre la afirmación de que dicha nación no alcanzará su máxima plenitud cultural, social o económica mientras continúe formando parte del estado del que se quiere independizar. (es)
- A liberation movement is an organization or political movement leading a rebellion, or a non-violent social movement, against a colonial power or national government, often seeking independence based on a nationalist identity and an anti-imperialist outlook. (en)
- 독립운동(獨立運動, national liberation movement) 또는 해방운동(解放運動)은 어떤 국가 또는 세력의 직·간접적인 지배를 받는 지역에서 자치권 등의 권한을 얻거나, 스스로의 국가 또는 세력을 세우기 위해 벌이는 모든 행위를 말한다. 그러므로 국가의 독립은 기존 국가에 속한 일부 지역이나 타국의 지배하에 있던 영역이, 그 지배를 벗어나 새로운 국가로 성립하는 것을 의미한다. 국제법에서는 국가의 요건으로서 일정한 영역, 국민 및 주권이 필요하다. 주권이란 그 영역을 배타적으로 지배하는 권력으로 이른바 통치 능력이다. 다만, 독립을 주장하는 지역이 국가로서의 실체를 갖추었는지 판단하는 것은 다른 국가에 맡겨져 있어 각 국가는 그 지역을 새로운 국가로서 인정하는지 여부, 즉 국가 승인 여부를 결정할 수 있다. 그 때문에, 비록 어떤 지역이 독립을 주장하더라도, 국가에 따라서 그것을 인정하지 않는 경우가 있어 모호한 결과를 가져올 수 있다. (ko)
- I movimenti di liberazione nazionale sono soggetti di diritto internazionale qualificati dalla loro legittimazione internazionale basata sul diritto all'autodeterminazione. Il compito di procedere al riconoscimento dei movimenti di liberazione nazionale spetta in via generale all'Assemblea Generale delle Nazioni Unite. (it)
- En un sentit molt ampli, moviment d'alliberament nacional és una manera de referir-se genèricament a qualsevol moviment independentista. En termes precisos, però, un moviment d'alliberament nacional és un moviment independentista orgànicament estructurat i compost per un seguit d'organitzacions sectorials (partit o partits, organitzacions sindicals, grups juvenils, grups de dones, assemblees d'intel·lectuals, etc.) i que sorgeix en o nacions no reconeguts pel poder oficial, però que en alguns casos havien disposat d'institucions polítiques pròpies en el passat. Més específicament, però, es tendeix a reservar el terme per a moviments independentistes, orgànicament estructurats, de signe predominantment esquerrà, sovint amb dominància marxista, i disposats a l'ús de la lluita armada per tal (ca)
- En la política, l'independentisme o separatisme és l'opció política que defensa la independència (separació d'un estat més gran) d'un poble a partir d'una nacionalitat o una nació sense estat. Independentisme és un terme neutre, que es limita a indicar objectivament la finalitat del moviment a què s'aplica: atènyer la independència d'un territori; normalment l'usen els partidaris de la independència, així com aquells observadors que tenen voluntat d'anàlisi objectiva. Separatisme és un terme pejoratiu, que comporta una valoració negativa de l'objectiu independentista, jutjat com a separador d'allò que està presumptament unit; normalment l'usen aquells que s'oposen a l'independentisme. (ca)
- Liberiga movado nomatas (armita) grupo da homoj, kiu organizas ribelon kontraŭ koloniisma aŭ diktatura reĝimo de lando. La nomo unuflanke aplikiĝas pri naciismaj kaj etnismaj, sed aliflanke ankaŭ pri socie ŝanĝismaj movadoj. Se la celo de liberiga movado estas la starigo de nova suverena nacia ŝtato sur propra teritorio, do la sendependiĝo de pli granda politika unuo, ĝi ankaŭ povas esti nomata separatisma, sendependisma aŭ aŭtonomisma movado. (eo)
- Movimiento de liberación nacional es el que pretende independencia política de una nación oprimida o sometida a dependencia. Se da en diferentes naciones bajo regímenes coloniales o neocoloniales, racistas o militarmente ocupados. El contenido material de dicho independentismo es la soberanía política sobre determinado territorio. Se excluye del concepto el independentismo de fragmentación nacional protagonizado por sectores privilegiados de la sociedad, aunque infrarrepresentados en el poder político central, que se nuclean en torno a una hipotética superioridad étnica y cultural. (es)
- L'indépendantisme, l'aspiration à l'indépendance, est utilisé dans le cadre politique pour désigner la revendication pour une collectivité à ne pas être « soumis à l'autorité d'un autre organe ou d'une autre collectivité ». L'indépendantisme est également appelé à tort séparatisme. La nuance s'établissant au niveau de l'objectif et du moyen. Pour l'indépendantiste le but est l'indépendance, tandis que la séparation tout comme la sécession n'est qu'un passage obligé pour l'atteindre.[réf. nécessaire] (fr)
- Націона́льно-визво́льний рух:
* Будь-який суспільно-політичний рух, учасниками якого є представники певної етнічної спільності (племені, народності, нації), з метою визволення своєї країни від чужоземного панування.
* У вузькому розумінні масові рухи Нового та Новітнього часів проти іншого національного панування, що розгортаються під чіткими національними гаслами та мають на меті об'єднання в єдину національну державу всіх етнічних територій свого народу. (uk)
- Национально-освободительное движение (Освободительное движение) — организация (временная форма существования государства), которая ведёт борьбу за освобождение какого-либо народа от иностранного господства. Примерами национально-освободительных движений, возникших в XIX веке, была Молодая Италия, которая боролась за освобождение итальянских земель от господства Габсбургской монархии и объединение Италии, фении, боровшиеся за независимость Ирландии от Великобритании, Болгарский революционный центральный комитет, боровшийся за независимость Болгарии от Османской империи. (ru)
|
| has abstract
| - En un sentit molt ampli, moviment d'alliberament nacional és una manera de referir-se genèricament a qualsevol moviment independentista. En termes precisos, però, un moviment d'alliberament nacional és un moviment independentista orgànicament estructurat i compost per un seguit d'organitzacions sectorials (partit o partits, organitzacions sindicals, grups juvenils, grups de dones, assemblees d'intel·lectuals, etc.) i que sorgeix en o nacions no reconeguts pel poder oficial, però que en alguns casos havien disposat d'institucions polítiques pròpies en el passat. Més específicament, però, es tendeix a reservar el terme per a moviments independentistes, orgànicament estructurats, de signe predominantment esquerrà, sovint amb dominància marxista, i disposats a l'ús de la lluita armada per tal d'atènyer llurs objectius. Les característiques dels moviments d'alliberament nacional clàssics, segons , són les següents: - Els moviments d'alliberament nacional disposen d'una ideologia clarament d'esquerres amb connotacions marxistes-leninistes. Els grups independentistes començaran a associar la lluita independentista amb la lluita de classes, ja que consideren els burgesos autòctons com a aliats dels colonitzadors. - Els moviments d'alliberament nacional tenen una concepció de lluita independentista entesa en un context de , és a dir, consideren el seu país colonitzat per una metròpoli, per un . - Els moviments d'alliberament nacional justifiquen la utilització de la lluita armada per combatre els Estats opressors, ja que l'entenen com a quelcom avantguardista. Així, la direcció del grup armat serà, també, qui dirigeixi el conjunt del moviment independentista. Tots els moviments d'alliberament nacional -seguint el mateix autor- tindrien les fases següents: - La primera fase és l'anomenada fase de propaganda i agitació armada. Si aquesta aconsegueix un suport popular prou ampli i, alhora, genera un moviment polític que li doni suport, es passa a la segona fase. - La segona fase consisteix a radicalitzar el tipus d'accions i l'estratègia. Si obté prou suport, es passa a la tercera i última fase. - La tercera fase, i última del procés, consisteix a disputar una lluita armada, directa i sense pal·liatius, contra l'Estat considerat opressor. Els moviments d'alliberament nacional, en llur forma clàssica, sorgiren al Tercer Món, en lluita contra potències obertament colonials; a partir dels anys seixanta es maldà per adoptar el model en nacions sense Estat europees, com Euskadi i els Països Catalans. L'exemple clàssic de moviment d'alliberament nacional va ser el , que aconseguí la independència davant la metròpoli francesa el 1962 després d'una lluita llarga i molt dura (Guerra d'Algèria, 1954-1962). Un exemple actual dels moviments d'alliberament nacional és l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (ca)
- En la política, l'independentisme o separatisme és l'opció política que defensa la independència (separació d'un estat més gran) d'un poble a partir d'una nacionalitat o una nació sense estat. Independentisme és un terme neutre, que es limita a indicar objectivament la finalitat del moviment a què s'aplica: atènyer la independència d'un territori; normalment l'usen els partidaris de la independència, així com aquells observadors que tenen voluntat d'anàlisi objectiva. Separatisme és un terme pejoratiu, que comporta una valoració negativa de l'objectiu independentista, jutjat com a separador d'allò que està presumptament unit; normalment l'usen aquells que s'oposen a l'independentisme. L'ONU reconeix el dret a independitzar-se a partir del principi d'autodeterminació. Segons algunes interpretacions, només els pobles internacionalment considerats com a colonitzats s'hi poden acollir. A la pràctica però, en el segle xx nombroses nacions europees han assolit la independència sense trobar-se en aquesta situació, com és el cas de Noruega, les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània o Eslovàquia, entre altres. En canvi, d'altres nacions que no han estat colonitzades aquest dret els ha estat denegat, tot i les mobilitzacions socials; com per exemple, Catalunya, Païs Basc, Galícia, Baviera o Escòcia o Flandes, entre molts d'altres En la història moderna, la independència ha esdevingut la via majoritària de formació d'estats nous i la causa per la qual en el segle xx el nombre d'estats sobirans no ha parat de créixer. (ca)
- Liberiga movado nomatas (armita) grupo da homoj, kiu organizas ribelon kontraŭ koloniisma aŭ diktatura reĝimo de lando. La nomo unuflanke aplikiĝas pri naciismaj kaj etnismaj, sed aliflanke ankaŭ pri socie ŝanĝismaj movadoj. Se la celo de liberiga movado estas la starigo de nova suverena nacia ŝtato sur propra teritorio, do la sendependiĝo de pli granda politika unuo, ĝi ankaŭ povas esti nomata separatisma, sendependisma aŭ aŭtonomisma movado. Liberigaj movadoj ofte aparte subteniĝas kaj antaŭenpuŝiĝas pere de subpremataj sociaj tavoloj de la enloĝantaro, kaj nemalofte religiaj motivoj kaŭzas parton de la identigo kun la movado. Aparte en Latinameriko ofte kristanaj komunumoj donas decidajn impulsojn por liberigaj movadoj: pri tio pli detale vidu la artikolon Teologio de la Liberigo. Liberigaj movadoj fine de la 20-aj kaj komence de la 21-a jarcentoj aparte gravas en Latinameriko, en Afriko inkluzive de Arabio kaj sur la teritorio de la eksa ŝtatego Sovetunio, kiu disfalis inter la jaroj 1989 kaj 1991. En Eŭropo liberigaj movadoj jam ekde la mezo de la 19-a jarcento kaj tra plejparto de la 20-a jarcento ludis decidan rolon pri la kreiĝo de la modernaj naciaj ŝtatoj. (eo)
- Als Befreiungsbewegung oder Freiheitsbewegung wird ein Prozess bezeichnet, bei dem eine Gruppe einen Aufstand gegen eine Kolonial- oder Neokolonialmacht oder gegen eine diktatorische Regierung organisiert, also umgangssprachlich einen Freiheitskampf organisiert. Auch die agierende Gruppe selbst wird als Befreiungsbewegung bezeichnet. Der Begriff wird einerseits auf nationalistische und , andererseits aber auch auf sozialemanzipatorische und sozialistische Bewegungen angewandt. (de)
- Askapen nazionala nazio batek estatu edo aliantza batetik bere independentzia eskuratzeko prozesu historikoa da. Deskolonizazio prozesuetan bereziki erabilitako terminoa izan da, bereziki ikuspuntu marxista batetik, maiz gerra, gerrilla, insurjentzia, iraultza eta matxinada bidez. Historian independentzia gerra ere deitu izan zaio. (eu)
- Movimiento de liberación nacional es el que pretende independencia política de una nación oprimida o sometida a dependencia. Se da en diferentes naciones bajo regímenes coloniales o neocoloniales, racistas o militarmente ocupados. El contenido material de dicho independentismo es la soberanía política sobre determinado territorio. Se excluye del concepto el independentismo de fragmentación nacional protagonizado por sectores privilegiados de la sociedad, aunque infrarrepresentados en el poder político central, que se nuclean en torno a una hipotética superioridad étnica y cultural. En muchos casos los movimientos de liberación nacional se adhieren a programas de liberación nacional, incluyendo la nacionalización de sectores básicos o estratégicos de la economía, medidas de limitación o restricción de las actividades de las empresas multinacionales o un conjunto de políticas que se apoyan ideológicamente en el antiimperialismo. Varias organizaciones han adoptado, en diversos países, el término "Movimiento de Liberación Nacional", esto también se le llama (élite autóctona), como nombre propio:
* Movimiento de Liberación Nacional (Guatemala)
* Movimiento de Liberación Nacional - Tupamaros, en Uruguay.
* Movimiento de Liberación Nacional de Armenia
* Movimiento Nacional de Liberación Saharaui
* Movimiento de Liberación Nacional Vasco
* Véanse más ejemplos en Categoría:Movimientos de liberación nacional (es)
- El independentismo es un movimiento que propugna o reclama la independencia de un país o de una región respecto del Estado o Estados en que se circunscribe. El independentismo suele plantear sus tesis sobre el principio de que el territorio que se quiere independizar es una nación, aludiendo básicamente a su historia, cultura, lengua propia, y sobre la afirmación de que dicha nación no alcanzará su máxima plenitud cultural, social o económica mientras continúe formando parte del estado del que se quiere independizar. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)