| rdfs:comment
| - Das Nippon-System (jap. 日本式, Nippon-shiki) ist ein Transkriptionssystem für die japanische Schrift. Es wurde 1885 von dem Naturwissenschaftler Tanakadate Aikitsu als modifizierte Version des Hepburn-Systems eingeführt. Im Gegensatz zum Hepburn-System orientiert das Nippon-System sich strikt an der Systematik der 50-Laute-Tafel. Dadurch ist es erheblich regelmäßiger, unterlegt aber einigen Buchstaben (s, t, d, h, z) teilweise Lautwerte, die sie sonst nirgendwo haben. Es dient als Vorlage des amtlich bevorzugten Kunrei-System (ISO 3602) und wird auch als ISO 3602 Strict bezeichnet. (de)
- La méthode Nippon-shiki ou Nihon-shiki (日本式) est une méthode de romanisation du japonais introduite en 1885 par (田中舘愛橘). Elle est fondée sur une structure logique (produit cartésien de consonnes initiales et de voyelles finales), qui permet une construction naturelle des suffixes verbaux. (fr)
- Nihon-shiki (Japanese: 日本式ローマ字, "Japan-style," romanized as Nihonsiki in the system itself), is a romanization system for transliterating the Japanese language into the Latin alphabet. Among the major romanization systems for Japanese, it is the most regular one and has an almost one-to-one relation to the kana writing system. (en)
- 日本式ローマ字（にっぽんしきローマじ）は、1885年に提案された、日本語をラテン文字で表記する方法である。 (ja)
- 일본식 로마자 표기법은 일본어를 로마자로 전자하는 일본어 로마자 표기법이다. (ko)
- Il metodo Nippon-shiki detto anche Nihon-shiki (日本式?) è un metodo di romanizzazione del giapponese introdotto nel 1885 da (田中舘愛橘?). È basato su di una struttura logica (prodotto cartesiano delle consonanti iniziali e delle vocali finali), che permette una costruzione naturale dei suffissi verbali. Il metodo Nihon è considerato il sistema di romanizzazione dal giapponese più regolare, poiché mantiene la rigida forma basata sul sistema "un kana, due lettere". (it)
- Ниппон-сики или Нихон-сики (яп. 日本式ローマ字 ниппонсики ро:мадзи, нихонсики ро:мадзи, букв.: «ромадзи в японском стиле») — одна из систем записи слов (в данном случае транслитерации) японского языка с помощью латинского алфавита. В отличие от других систем, при переводе получившейся латиницы обратно в слоговую азбуку неоднозначность никогда не возникнет т.к. отражение японской фонологии с помощью фонологии английского или любого другого языка в ней минимально. (ru)
- 日本式罗马字（日语：日本式ローマ字）是日语罗马字的一种，由在1885年发明。 与平文式罗马字相比，雖然更系统地將羅馬字音位对应着五十音。例如：た、ち、つ、て、と，平文式罗马字按照发音转写为ta、chi、tsu、te、to，而日本式罗马字转写为ta、ti、tu、te、to，但是却忽略了羅馬字的发音習慣。因此國際社會大多依然採用平文式羅馬字。 训令式罗马字是在日本式罗马字的基础上修改而来。日本式罗马字也是ISO 3602的严式转写法。 (zh)
- Nipponsiki o Nihonsiki (日本式 'Estil del Japó'; romanitzat com a Nihon-shiki en Hepburn) és un sistema de romanització per transcriure el japonès a l'alfabet llatí. Es diu que aquest sistema s'adapta millor al sistema d'escriptura kana, però, com que no segueix patrons familiars de l'anglès (com sí que ocorre en el sistema Hepburn), als anglòfons nadius l'escriptura els esdevé poc intuïtiva. El sistema va ser inventat pel físic el 1885 i és el predecessor del sistema de romanització més popular Kunreisiki (Kunrei-shiki). Nota: (ca)
- Nipponsiki o Nihonsiki (日本式 Estilo de Japón?, romanizado como Nihon-shiki en Hepburn) es un sistema de romanización para transcribir el idioma japonés al alfabeto romano. Se dice que este sistema se adapta mejor al sistema de escritura kana, pero, como no sigue patrones familiares del inglés (como sí ocurre en el sistema Hepburn), a los angloparlantes nativos la escritura les resulta poco intuitiva. El sistema fue inventado por el físico en 1885 y es el predecesor del sistema de romanización más popular Kunreisiki (Kunrei-shiki). Nota:
* Datos: Q1507700 (es)
- Nihon-shiki Rōmaji (日本式ローマ字 Romaji sistem Jepang) atau ditulis sebagai Nihon-siki (Nippon-siki) dalam ejaan Nihon-shiki adalah salah satu cara menulis (alih aksara) bahasa Jepang dengan menggunakan abjad Latin. Dalam konteks alih aksara, sistem ini sering disebut sebagai Nihon-shiki atau Nippon-shiki. Bahasa Jepang yang ditulis dengan sistem Nihon-shiki menjadi tidak intuitif bagi penutur asli bahasa Inggris. Seusai ejaan Nihon-shiki, rusa ditulis sebagai "sika." Penutur bahasa Inggris kemungkinan besar akan mengucapkannya sebagai "seek-uh" dan bukan "she-kah." (in)
|
| has abstract
| - Nipponsiki o Nihonsiki (日本式 'Estil del Japó'; romanitzat com a Nihon-shiki en Hepburn) és un sistema de romanització per transcriure el japonès a l'alfabet llatí. Es diu que aquest sistema s'adapta millor al sistema d'escriptura kana, però, com que no segueix patrons familiars de l'anglès (com sí que ocorre en el sistema Hepburn), als anglòfons nadius l'escriptura els esdevé poc intuïtiva. El sistema va ser inventat pel físic el 1885 i és el predecessor del sistema de romanització més popular Kunreisiki (Kunrei-shiki). Nota:
* Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu he, no e (Kunreisiki/Hepburn).
* Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu ha, no wa.
* Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu wo, no o.
* Les vocals llargues s'indiquen mitjançant màcron, por exemple, la o llarga s'escriu ō.
* La n sil·làbica ん s'escriu n abans de consonant i n' abans de vocal o y.
* Les consonants geminades s'emmarquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ, sense excepció. La diferència entre Nipponsiki i Kunreisiki és la diferència entre el sil·labari kana i la pronunciació actual. En el japonès estàndard modern, els sons dels parells di/zi ぢ/じ, du/zu づ/ず, dya/zya ぢゃ/じゃ, dyu/zyu ぢゅ/じゅ, dyo/zyo ぢょ/じょ, wi/i ゐ/い, we/e ゑ/え, kwa/ka くゎ/か, gwa/ga ぐゎ/が són actualment idèntics. Per exemple, la paraula kanadukai (Nipponsiki) かなづかい es pronuncia kanazukai en el japonès modern. El Nipponsiki a vegades es diu que és més regular, ja que manté una correspondència estricta d'un kana, dues lletres. Com disposa d'escriptures diferents dels parells ja esmentats, és l'únic sistema de romanització que permet una correspondència sense pèrdues entre el kana i l'alfabet llatí. Nipponsiki ha estat reconegut com la forma estricta d'ISO 3602. El sistema , que és dirigit a estudiants estrangers de japonès, està basat en Nipponsiki. (ca)
- Das Nippon-System (jap. 日本式, Nippon-shiki) ist ein Transkriptionssystem für die japanische Schrift. Es wurde 1885 von dem Naturwissenschaftler Tanakadate Aikitsu als modifizierte Version des Hepburn-Systems eingeführt. Im Gegensatz zum Hepburn-System orientiert das Nippon-System sich strikt an der Systematik der 50-Laute-Tafel. Dadurch ist es erheblich regelmäßiger, unterlegt aber einigen Buchstaben (s, t, d, h, z) teilweise Lautwerte, die sie sonst nirgendwo haben. Es dient als Vorlage des amtlich bevorzugten Kunrei-System (ISO 3602) und wird auch als ISO 3602 Strict bezeichnet. (de)
- Nipponsiki o Nihonsiki (日本式 Estilo de Japón?, romanizado como Nihon-shiki en Hepburn) es un sistema de romanización para transcribir el idioma japonés al alfabeto romano. Se dice que este sistema se adapta mejor al sistema de escritura kana, pero, como no sigue patrones familiares del inglés (como sí ocurre en el sistema Hepburn), a los angloparlantes nativos la escritura les resulta poco intuitiva. El sistema fue inventado por el físico en 1885 y es el predecesor del sistema de romanización más popular Kunreisiki (Kunrei-shiki). Nota:
* Esos en rojo son obsoletos en la lengua sí.
* Cuando he へ se utiliza como se escribe he, no e (Kunreisiki/Hepburn).
* Cuando ha は se utiliza como se escribe ha, no wa.
* Cuando wo を se utiliza como se escribe wo, no o.
* Las vocales largas se indican mediante macron, por ejemplo, la o larga se escribe ō.
* La n silábica ん se escribe n antes de consonante y n' antes de vocal o y.
* Las consonantes geminadas se marcan doblando la consonante que sigue al carácter っ, sin excepción. La diferencia entre Nipponsiki y Kunreisiki es la diferencia entre el silabario kana y la pronunciación actual. En el japonés estándar moderno, los sonidos de los pares di/zi ぢ/じ, du/zu づ/ず, dya/zya ぢゃ/じゃ, dyu/zyu ぢゅ/じゅ, dyo/zyo ぢょ/じょ, wi/i ゐ/い, we/e ゑ/え, kwa/ka くゎ/か, gwa/ga ぐゎ/が son actualmente idénticos. Por ejemplo, la palabra kanadukai (Nipponsiki) かなづかい se pronuncia kanazukai en el japonés moderno. El Nipponsiki a veces se dice que es más regular, pues mantiene una correspondencia estricta de un kana, dos letras. Como dispone de escrituras distintas de los pares ya mencionados, es el único sistema de romanización que permite una correspondencia sin pérdidas entre el kana y el alfabeto romano. Nipponsiki ha sido reconocido como la forma estricta de ISO 3602. El sistema JSL, que está dirigido a estudiantes extranjeros de japonés, está basado en Nipponsiki.
* Datos: Q1507700 (es)
- La méthode Nippon-shiki ou Nihon-shiki (日本式) est une méthode de romanisation du japonais introduite en 1885 par (田中舘愛橘). Elle est fondée sur une structure logique (produit cartésien de consonnes initiales et de voyelles finales), qui permet une construction naturelle des suffixes verbaux. (fr)
- Nihon-shiki (Japanese: 日本式ローマ字, "Japan-style," romanized as Nihonsiki in the system itself), is a romanization system for transliterating the Japanese language into the Latin alphabet. Among the major romanization systems for Japanese, it is the most regular one and has an almost one-to-one relation to the kana writing system. (en)
- Nihon-shiki Rōmaji (日本式ローマ字 Romaji sistem Jepang) atau ditulis sebagai Nihon-siki (Nippon-siki) dalam ejaan Nihon-shiki adalah salah satu cara menulis (alih aksara) bahasa Jepang dengan menggunakan abjad Latin. Dalam konteks alih aksara, sistem ini sering disebut sebagai Nihon-shiki atau Nippon-shiki. Alih aksara Nihon-shiki diciptakan Tanakadate Aikitsu dengan maksud memperbaiki alih aksara Hepburn. Penciptanya bermaksud mengganti sistem penulisan bahasa Jepang yang sudah ada dengan abjad Latin. Maksudnya agar bahasa Jepang menjadi lebih mudah dipelajari agar Jepang bisa cepat maju dan bersaing dengan negara-negara Barat. Sistem Nihon-shiki ditujukan bagi penutur asli bahasa Jepang supaya bisa menulis bahasa Jepang dalam abjad Latin. Sejak awal Nihon-shiki sudah dirancang agar lebih konsisten dibandingkan alih aksara Hepburn. Penciptanya juga tidak berusaha membuat bahasa Jepang ejaan Nihon-shiki menjadi mudah diucapkan penutur asli bahasa Inggris. Nihon-shiki dilanjutkan sistem Kunrei-shiki yang hampir serupa. Perbedaan antara Nihon-shiki dan Kunrei-shiki adalah pada pengucapan daftar suku kata. Pada bahasa Jepang modern (Kunrei-shiki), pengucapan suku kata di/zi ぢ/じ, du/zu づ/ず, dya/zya ぢゃ/じゃ, dyu/zyu ぢゅ/じゅ, dyo/zyo ぢょ/じょ, wi/i ゐ/い, we/e ゑ/え, kwa/ka くゎ/か, gwa/ga ぐゎ/が sudah tidak lagi dibedakan. Misalnya menurut ejaan Nihon-shiki かなづかい ditulis sebagai kanadukai, tetapi sekarang ditulis sebagai kanazukai. Bahasa Jepang yang ditulis dengan sistem Nihon-shiki menjadi tidak intuitif bagi penutur asli bahasa Inggris. Seusai ejaan Nihon-shiki, rusa ditulis sebagai "sika." Penutur bahasa Inggris kemungkinan besar akan mengucapkannya sebagai "seek-uh" dan bukan "she-kah." Organisasi Internasional untuk Standardisasi menetapkan Nihon-shiki sebagai bentuk terbatas (strict form). (in)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)