rdfs:comment
| - Brigitte Reimann (* 21. Juli 1933 in Burg (bei Magdeburg); † 20. Februar 1973 in Ost-Berlin) war eine deutsche Schriftstellerin. (de)
- Brigitte Reimann (born 21 July 1933, Burg bei Magdeburg, d. 22 February 1973, East Berlin) was a German writer who is best known for her posthumously published novel Franziska Linkerhand. (en)
- Brigitte Reimann (Burg, 21 de julio de 1933-Berlín Este, 20 de febrero de 1973) fue una escritora alemana. (es)
- Brigitte Reimann, née le 21 juillet 1933 à Burg (Saxe-Anhalt) et morte le 20 février 1973 à Berlin-Est, est une écrivaine de République démocratique allemande. (fr)
- Brigitte Reimann (21 Juli 1933 – 20 Februari 1973) adalah seorang penulis Jerman yang terkenal dengan novel Franziska Linkerhand yang diterbitkan secara anumerta . (in)
- Brigitte Reimann, född 1933 i Burg bei Magdeburg, död 1973 i Östberlin, var en tysk författare. (sv)
- Бригита Райман (также Бригитта Рейман, нем. Brigitte Reimann, 21 июля 1933, Бург — 20 февраля 1973, Берлин) — немецкая писательница, драматург, педагог. (ru)
- Brigitte Reimann (Burg, 21 de juliol de 1933 - Berlín Oriental, 20 de febrer de 1973) fou una escriptora alemanya. Brigitte Reimann va néixer a Burg, en una família de classe mitjana. Des de l'escola ja mostrava talent per a l'escriptura. Després del Batxillerat, va cursar estudis de Pedagogia i va treballar com a mestra, bibliotecària i periodista. Es va casar quatre vegades i va patir un avortament que la va afectar fins a portar-la a un intent de suïcidi. Seguint les directrius de la República Democràtica Alemanya, establerts en un congrés d'escriptors a la Ciutat de Bitterfeld, segons les quals els artistes i escriptors havien de participar en la vida obrera, es va traslladar a Hoyerswerda. En aquesta ciutat industrial, Brigitte i el seu segon marit, l'escriptor i poeta Sigfried Pitsch (ca)
- Brigitte Reimann (ur. 21 lipca 1933 w Burg, zm. 22 lutego 1973 w Berlinie Wschodnim) – niemiecka pisarka. Swoją pierwszą amatorską sztukę napisała w wieku piętnastu lat. W 1950 zdobyła pierwszą nagrodę w amatorskim konkursie dramatycznym zorganizowanym przez berliński teatr . Po maturze pracowała jako nauczycielka, księgarz i reporterka. Po poronieniu w 1954 próbowała popełnić samobójstwo. W 1960 rozpoczęła pracę w kopalni węgla kamiennego Schwarze Pumpe, gdzie wraz z drugim mężem kierowała kołem pisarzy pracujących. W 1965 otrzymała nagrodę Heinrich Mann Prize. W 1968 odmówiła podpisania deklaracji Związku Pisarzy Wschodnioniemieckich popierającej interwencję wojsk Układu Warszawskiego w Czechosłowacji. Miała czterech mężów: (pl)
|