| rdfs:comment
| - Jakobitské povstání byla řada vzpour a válek vedených v Británii a Irsku mezi lety 1688 a 1746. Jejich cílem byl původně návrat na trůn stuartovského krále Jakuba II., sesazeného 1688 parlamentem za Slavné revoluce. Povstání jeho přívrženců („jakobitů“), připravované hlavně ve Skotsku a ve Francii, král Vilém III. Oranžský roku 1689 porazil. Po Jakubově smrti roku 1701 vyvolali jeho dědicové ještě dvě velká povstání v letech 1715 a 1745. Poslední bylo poraženo v bitvě u Cullodenu roku 1746. (cs)
- Los levantamientos jacobitas fueron una serie de revueltas, rebeliones y guerras en las islas británicas entre 1688 y 1746. Tuvieron como finalidad devolver el trono a Jacobo II de Inglaterra y, con ello, a sus descendientes de la Casa de Estuardo, del cual habían sido privados por el Parlamento después de la Revolución Gloriosa de 1688. (es)
- 자코바이트의 난(Jacobite risings)은 1688년에서 1746년에 걸쳐 브리튼 제도에서 일어난 폭동이자 반란, 전쟁이었다. 반란은 제임스 2세 복위가 목표였으며, 그가 명예혁명으로 폐위되자 스튜어트 왕가 후계자 복권을 시도했다. 자코바이트(영어: Jacobite)라는 이름은 제임스(영어 James)의 라틴식 이름인 야코부스(라틴어 Jacobus)에서 온 것이다. 여러 차례에 걸쳐 일어난 이 반란은 발생한 연도를 따 "15년의 자코바이트 반란"(1715년) "45년의 자코바이트 반란"(1745년)과 같이 불렸다. (ko)
- Powstania szkockie – narodowowyzwoleńcze powstania wzniecane przez jakobickich zwolenników legitymistycznej dynastii Stuartów. (pl)
- Os levantes jacobitas (em inglês: Jacobite Risings, do latim: "Jacobus") também chamados de chamados de rebeliões jacobitas (1688 – 1746) foram uma série de insurreições, rebeliões e batalhas nos reinos da Inglaterra, Escócia (mais tarde o Reino da Grã-Bretanha), e Irlanda ocorridas no período de 1688 à 1746, cujo objetivo de reconduzir Jaime II de Inglaterra, e mais tarde os descendentes da Casa de Stuart, para o trono após este ter sido deposto pelo Parlamento durante a Revolução Gloriosa. (pt)
- L'aixecament jacobita va ser una sèrie de revoltes, revolucions i guerres en les illes britàniques entre 1688 i 1746. L'aixecament jacobita tenia com a finalitat retornar el tron a Jaume II d'Anglaterra i, amb això, als seus descendents de la Casa d'Estuard, del qual havien estat privats pel Parlament després de la Revolució Gloriosa de 1688. (ca)
- Jakobiten matxinada 1688 eta 1746 artean Britainiar uharteetan izandako matxinada eta gerrak izan ziren. Jakobiten helburua Jakue II.a Ingalaterrakoari eta bere ondorengoei Erresuma Batuko tronua itzultzea zen, Stewart leinuari 1688an Iraultza Loriatsuaren ondoren Legebiltzarrak tronua kendu baitzion. (eu)
- Les rébellions jacobites (ou révoltes jacobites) sont une série de soulèvements, de rébellions et de guerres s'étant déroulées dans les îles Britanniques (en Grande-Bretagne et en Irlande) entre 1688 et 1746. Leur objectif commun était de ramener Jacques Stuart, VII d'Écosse et II d'Angleterre (le dernier roi catholique de la monarchie britannique), et, plus tard, ses descendants de la maison Stuart, sur le trône dont ils avaient été privés par le Parlement après la Glorieuse Révolution de 1688. Ces révoltes tirent leur nom du jacobitisme, lui-même issu de Jacobus, l'équivalent latin de Jacques (James en anglais). (fr)
- Le insurrezioni giacobite, anche note come ribellioni giacobite o la guerra di successione britannica, furono una serie di sommosse, rivolte e guerre nelle isole britanniche avvenute fra il 1688 e il 1746. Le sommosse avevano lo scopo di riportare sul trono Giacomo II d'Inghilterra e VII di Scozia, l'ultimo monarca britannico della dinastia Stuart, cattolico, deposto dal Parlamento durante la Gloriosa rivoluzione, e successivamente i suoi discendenti. La parola "giacobiti" deriva da Jacobus, il corrispondente latino del nome del re Giacomo. (it)
- Jakobitupproren var en serie av uppror och krig i Storbritannien och på Irland. Upproren ägde rum mellan 1688 och 1746. Upproren hade som mål att återinsätta Jakob II av England - och senare hans ättlingar av huset Stuart - på Storbritanniens tron efter att han blivit avsatt av parlamentet under den Ärorika revolutionen. När Jakob II av England avsattes insattes hans protestantiska dotter Maria II av England tillsammans med sin holländskfödde man Vilhelm av Oranien. (sv)
|
| has abstract
| - L'aixecament jacobita va ser una sèrie de revoltes, revolucions i guerres en les illes britàniques entre 1688 i 1746. L'aixecament jacobita tenia com a finalitat retornar el tron a Jaume II d'Anglaterra i, amb això, als seus descendents de la Casa d'Estuard, del qual havien estat privats pel Parlament després de la Revolució Gloriosa de 1688. Aquesta sèrie de conflictes van prendre el nom de Jacobus, versió llatina de Jaume. L'exèrcit francès va participar en el conflicte entre 1692 i 1708. Uns 40.000 refugiats jacobites es van instal·lar a França entre 1688 i 1692, on van ser anomenats els oies Sauvages (oques salvatges). Lluís XIV de França va instal·lar al rei d'Anglaterra a l'exili Jaume II en el seu castell de Saint-Germain-en-Laye, amb una cort de jacobites exiliats. La ciutat comptava amb més de 1700 jacobites l'any 1700. (ca)
- Jakobitské povstání byla řada vzpour a válek vedených v Británii a Irsku mezi lety 1688 a 1746. Jejich cílem byl původně návrat na trůn stuartovského krále Jakuba II., sesazeného 1688 parlamentem za Slavné revoluce. Povstání jeho přívrženců („jakobitů“), připravované hlavně ve Skotsku a ve Francii, král Vilém III. Oranžský roku 1689 porazil. Po Jakubově smrti roku 1701 vyvolali jeho dědicové ještě dvě velká povstání v letech 1715 a 1745. Poslední bylo poraženo v bitvě u Cullodenu roku 1746. (cs)
- Los levantamientos jacobitas fueron una serie de revueltas, rebeliones y guerras en las islas británicas entre 1688 y 1746. Tuvieron como finalidad devolver el trono a Jacobo II de Inglaterra y, con ello, a sus descendientes de la Casa de Estuardo, del cual habían sido privados por el Parlamento después de la Revolución Gloriosa de 1688. (es)
- Jakobiten matxinada 1688 eta 1746 artean Britainiar uharteetan izandako matxinada eta gerrak izan ziren. Jakobiten helburua Jakue II.a Ingalaterrakoari eta bere ondorengoei Erresuma Batuko tronua itzultzea zen, Stewart leinuari 1688an Iraultza Loriatsuaren ondoren Legebiltzarrak tronua kendu baitzion. Matxinaden izena Jakue izenaren latinezko aldaeraren Jacobus hitzetik datorkio. Frantziako armadak gudan 1692 eta 1708 artean hartu zuen parte. Horrexegatik 40.000 iheslari jakobitek alde egin zuten Frantzia aldera 1688 eta 1692 artean, non Wild Geese edo Oies Sauvages (antzar basatiak) izan zuten ezizena. Louis XIV.a Frantziakoak Jakue II.a Ingalaterrakoa gazteluan kokatu zuen, gorte eta guzti. Hiriak 1700 jakobita inguru zituen 1700. urtean. Lehendabiziko matxinadak atzerriratze masiboa eragin zuen Eskoziako herrietan: Highland Clearances izeneko mugimendu honek Behe Lurretara eta Ipar Amerikara bidali zituen Lur Garaietako biztanle ugari. Era berean juridikoki ez ezik sozialki ere antzinetik zetorkion klanen egitura desegin zen eta Eskozia eta Ingalaterrako nobleteria lur-jabe handi bihurtu zen. 1692ko Glencoeko sarraskiak ez zuen matxinada giroa bukatu, aldiz, 1714an britainiar tronua lortu zuenean jakobiten ezinegona areagotu egin zen. Hala, 1715ean matxinatu egin ziren eta lau urte beranduago beste saiakera bat egin zuten. Azken matxinada 1745ean Charles Edward Stuartek (Bonnie Prince Charlie) zuzendu zuen, Eskoziako gaeleraz Bliadhna Theàrlaich ('Karlosen urtea) eta ingelesez The Forty-Five ("Berrogeita bosta") izenez ezaguna. Kanpaina 1746an Cullodengo gudua eta gero bukatu zen behin betiko eta horrekin batera Stewart leinuak tronua berreskuratzeko zituen asmoak. (eu)
- Les rébellions jacobites (ou révoltes jacobites) sont une série de soulèvements, de rébellions et de guerres s'étant déroulées dans les îles Britanniques (en Grande-Bretagne et en Irlande) entre 1688 et 1746. Leur objectif commun était de ramener Jacques Stuart, VII d'Écosse et II d'Angleterre (le dernier roi catholique de la monarchie britannique), et, plus tard, ses descendants de la maison Stuart, sur le trône dont ils avaient été privés par le Parlement après la Glorieuse Révolution de 1688. Ces révoltes tirent leur nom du jacobitisme, lui-même issu de Jacobus, l'équivalent latin de Jacques (James en anglais). La majorité des insurrections ont été qualifiées de rébellions jacobites par les gouvernements hanovriens en place ; mais ces derniers étaient considérés comme des usurpateurs par les partisans des Stuart. La première et la seconde rébellion jacobite étaient alors nommées respectivement « le Quinze » et « le Quarante-Cinq », en référence aux années où elles se sont tenues (1715 et 1745). Bien que ces révoltes soient des événements à part entière, elles sont cependant à intégrer dans une série de plus importantes campagnes militaires européennes visant à restaurer les Stuart sur les trônes d'Écosse et d'Angleterre (et après 1707, celui de Grande-Bretagne). Jacques II est déchu en 1688, à l'occasion de la Glorieuse Révolution, et les trônes sont alors réclamés par sa fille Marie II, de confession protestante, et son époux, le Hollandais Guillaume III d'Orange qui se trouve être le gendre et le neveu du roi Stuart. Malgré le traumatisme du massacre injustifié de Glencoe (1692), les révoltes se poursuivent, et même s'intensifient, après l'accession de la maison de Hanovre au trône britannique en 1714 et le couronnement de George Ier. Elles continuent jusqu'à la dernière rébellion jacobite (« le Quarante-Cinq »), menée par le « Jeune Prétendant » Charles Édouard Stuart, anéantie au cours de la bataille de Culloden en 1746, brisant définitivement tout espoir réaliste d'une restauration des Stuart. (fr)
- Le insurrezioni giacobite, anche note come ribellioni giacobite o la guerra di successione britannica, furono una serie di sommosse, rivolte e guerre nelle isole britanniche avvenute fra il 1688 e il 1746. Le sommosse avevano lo scopo di riportare sul trono Giacomo II d'Inghilterra e VII di Scozia, l'ultimo monarca britannico della dinastia Stuart, cattolico, deposto dal Parlamento durante la Gloriosa rivoluzione, e successivamente i suoi discendenti. La parola "giacobiti" deriva da Jacobus, il corrispondente latino del nome del re Giacomo. La prima ribellione giacobita e la seconda ribellione giacobita sono state chiamate rispettivamente come "il quindici" e "il quarantacinque" perché avvenute nel 1715 e nel 1745. Sebbene ognuna di queste insurrezioni abbia caratteristiche diverse, esse devono essere inquadrate in un'ampia serie di campagne militari condotte dai giacobiti nel tentativo di ristabilire gli Stuart sul trono di Scozia e d'Inghilterra (dopo il 1707, di Gran Bretagna). Giacomo II venne deposto nel 1688 e il trono venne reclamato da sua figlia Maria II congiuntamente con suo marito, l'olandese Guglielmo d'Orange (che era anche nipote di Giacomo II). La questione principale era la confessione religiosa: gli Stuart avevano come obiettivo il ripristino del cattolicesimo o almeno la sua liberalizzazione, mentre la maggioranza dei britannici voleva difendere il protestantesimo ormai consolidato. Lo storico afferma che, sebbene i complotti continuassero anno dopo anno, non ci fu mai un serio pericolo per la dinastia al potere. Dopo l'ascesa del casato di Hannover al trono britannico nel 1714, le insurrezioni proseguirono e si intensificarono fino all'ultima ribellione giacobita ("il quarantacinque"), condotta da Carlo Edoardo Stuart, noto come "il Giovane Pretendente", che si risolse nella decisiva sconfitta della battaglia di Culloden del 1746. Da quel momento, si depose per sempre ogni speranza di riportare gli Stuart sul trono. (it)
- 자코바이트의 난(Jacobite risings)은 1688년에서 1746년에 걸쳐 브리튼 제도에서 일어난 폭동이자 반란, 전쟁이었다. 반란은 제임스 2세 복위가 목표였으며, 그가 명예혁명으로 폐위되자 스튜어트 왕가 후계자 복권을 시도했다. 자코바이트(영어: Jacobite)라는 이름은 제임스(영어 James)의 라틴식 이름인 야코부스(라틴어 Jacobus)에서 온 것이다. 여러 차례에 걸쳐 일어난 이 반란은 발생한 연도를 따 "15년의 자코바이트 반란"(1715년) "45년의 자코바이트 반란"(1745년)과 같이 불렸다. (ko)
- Powstania szkockie – narodowowyzwoleńcze powstania wzniecane przez jakobickich zwolenników legitymistycznej dynastii Stuartów. (pl)
- Os levantes jacobitas (em inglês: Jacobite Risings, do latim: "Jacobus") também chamados de chamados de rebeliões jacobitas (1688 – 1746) foram uma série de insurreições, rebeliões e batalhas nos reinos da Inglaterra, Escócia (mais tarde o Reino da Grã-Bretanha), e Irlanda ocorridas no período de 1688 à 1746, cujo objetivo de reconduzir Jaime II de Inglaterra, e mais tarde os descendentes da Casa de Stuart, para o trono após este ter sido deposto pelo Parlamento durante a Revolução Gloriosa. (pt)
- Jakobitupproren var en serie av uppror och krig i Storbritannien och på Irland. Upproren ägde rum mellan 1688 och 1746. Upproren hade som mål att återinsätta Jakob II av England - och senare hans ättlingar av huset Stuart - på Storbritanniens tron efter att han blivit avsatt av parlamentet under den Ärorika revolutionen. Striderna var först och främst dynastiska, men hade också religiösa sidor eftersom de jakobitiska Stuart-arvingarna var katoliker. Många katoliker hade förhoppningar om att om man skulle lyckas sätta en katolsk monark på tronen skulle detta leda till stora ändringar i brittisk . När Jakob II av England avsattes insattes hans protestantiska dotter Maria II av England tillsammans med sin holländskfödde man Vilhelm av Oranien. De största upproren skedde år 1715 samt år 1746. Det sista Jakobitupproret - även kallat "" leddes av Karl Edvard Stuart, även känd som "Bonnie Prince Charles". Han blev i grunden besegrad vid Slaget vid Culloden 1746, och lyckades fly utomlands för att aldrig mer göra några upprorsförsök. Detta tillintetgjorde varje realistiskt hopp om att återinsätta en Stuart på tronen, och blev genom de drakoniska engelska bestraffningsåtgärderna efteråt slutet på de skotska striderna mot den engelska kronan. Engelsmännen försökte även utplåna klansystemet, och förbjöd bärandet av tartantyg och kilt. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)