Publius Valerius Cato (flourished 1st century BC) was a grammarian and poet of the Roman Republic. He was a leader of the Neoteric movement, whose followers rejected national epic and drama in favor of the artificial mythological epics and elegies of the Alexandrian school, preferring Euphorion of Chalcis to Ennius. They regarded knowledge of Greek literature and myths, and strict adherence to metrical rules, as indispensable to the poet. The great influence of Cato is attested by the lines: Cato grammaticus, Latina Siren, Qui solus legit ac facit poetas ("Cato, the grammarian, the Latin siren, who alone reads aloud the works and makes the reputation of poets”).
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Valeri Cató (ca)
- Publius Valerius Cato (cs)
- Publius Valerius Cato (de)
- Valerio Catón (es)
- Valerius Caton (fr)
- Publio Valerio Catone (it)
- Publius Valerius Cato (en)
- Публий Валерий Катон (ru)
- Валерій Катон (uk)
|
| rdfs:comment
| - Publius Valerius Cato (1. stol. př. n. l.) byl gramatikem a básníkem období Římské republiky. Je považován za ideového vůdce sdružení nových básníků, tzv. neóteriků, kteří se ve svém díle odvraceli od tradiční římské poezie a hledali inspiraci v řecké literatuře. (cs)
- Valerio Catón (en latín, Valerius Cato; Verona, Galia Cisalpina, c. 84 a. C.-c. 54 a. C.), poeta y gramático romano, fue uno de los más importantes representantes de los poetas neotéricos. (es)
- Valerius Caton est un poète et grammairien romain de langue latine du Ier siècle av. J.-C. (fr)
- Publio Valerio Catone (in latino: Publius Valerius Cato; Gallia Cisalpina, 100 a.C. circa – ...) è stato un poeta e grammatico romano. (it)
- Пу́блий Вале́рий Като́н (лат. Publius Valerius Cato; I век до н. э.) — древнеримский поэт и грамматик, глава литературного течения . Адресат некоторых стихотворений Гая Валерия Катулла. (ru)
- Публій Валерій Катон (I ст. до н. е.) — давньоримський поет та граматик, голова літературної течії неотериків. (uk)
- Publi Valeri Cató (en llatí: Publius Valerius Cato) va ser un escriptor i poeta romà del segle i aC, que va florir als últims temps de la República. Hi hagué autors que digueren que era d'origen gal i llibert d'un tal Bursenus, però ell mateix, en una petita obra titulada Indignatio, va sostenir que era pur de tota taca servil, que havia perdut el seu pare mentre encara era menor d'edat i que havia estat desposseït del seu patrimoni durant les trifulgues que van succeir durant la usurpació de Sul·la. (ca)
- Publius Valerius Cato (* um 95 v. Chr.; Todesdatum unbekannt) war ein römischer Dichter und Philologe. Über sein Leben erzählt Sueton in der Schrift über die Grammatiker. Einige Quellen berichteten demnach, Cato sei der Freigelassene eines Burrienus aus Gallien gewesen. Sueton verweist auf Catos Schrift „Indignatio“, der zufolge Cato frei geboren und Waise geworden sei. Unter Sulla habe man ihn um sein Vermögen gebracht. Er habe viele unter den vornehmen Leuten unterrichtet. Der Bericht bei Sueton enthält auch Fragmente des Bibaculus mit Bemerkungen über Catos ärmliches Leben und seine herausragende Rolle als Philologe und Dichter. (de)
- Publius Valerius Cato (flourished 1st century BC) was a grammarian and poet of the Roman Republic. He was a leader of the Neoteric movement, whose followers rejected national epic and drama in favor of the artificial mythological epics and elegies of the Alexandrian school, preferring Euphorion of Chalcis to Ennius. They regarded knowledge of Greek literature and myths, and strict adherence to metrical rules, as indispensable to the poet. The great influence of Cato is attested by the lines: Cato grammaticus, Latina Siren, Qui solus legit ac facit poetas ("Cato, the grammarian, the Latin siren, who alone reads aloud the works and makes the reputation of poets”). (en)
|
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| has abstract
| - Publi Valeri Cató (en llatí: Publius Valerius Cato) va ser un escriptor i poeta romà del segle i aC, que va florir als últims temps de la República. Hi hagué autors que digueren que era d'origen gal i llibert d'un tal Bursenus, però ell mateix, en una petita obra titulada Indignatio, va sostenir que era pur de tota taca servil, que havia perdut el seu pare mentre encara era menor d'edat i que havia estat desposseït del seu patrimoni durant les trifulgues que van succeir durant la usurpació de Sul·la. Va estudiar amb i tenia Gai Lucili de company. Després va ser preceptor de moltes persones de classe alta, i va ser considerat molt bo en l'ensenyament de la poesia. D'aquesta manera sembla haver acumulat una riquesa considerable, ja que va ser el posseïdor d'una magnífica residència a Tusculum. Però li van sobrevenir dificultats i es va veure obligat a cedir aquesta vil·la als seus creditors. Es va retirar i va viure "com un gos" la resta de la seva vida, que es va allargar fins a la vellesa extrema, passant una gran penúria. Va escriure diversos llibres sobre temes gramaticals i de poemes. Entre aquestos darrers els més famosos van Lydia i Diana, molt admirats pels seus contemporanis. (ca)
- Publius Valerius Cato (1. stol. př. n. l.) byl gramatikem a básníkem období Římské republiky. Je považován za ideového vůdce sdružení nových básníků, tzv. neóteriků, kteří se ve svém díle odvraceli od tradiční římské poezie a hledali inspiraci v řecké literatuře. (cs)
- Publius Valerius Cato (* um 95 v. Chr.; Todesdatum unbekannt) war ein römischer Dichter und Philologe. Über sein Leben erzählt Sueton in der Schrift über die Grammatiker. Einige Quellen berichteten demnach, Cato sei der Freigelassene eines Burrienus aus Gallien gewesen. Sueton verweist auf Catos Schrift „Indignatio“, der zufolge Cato frei geboren und Waise geworden sei. Unter Sulla habe man ihn um sein Vermögen gebracht. Er habe viele unter den vornehmen Leuten unterrichtet. Der Bericht bei Sueton enthält auch Fragmente des Bibaculus mit Bemerkungen über Catos ärmliches Leben und seine herausragende Rolle als Philologe und Dichter. Er übertrug die griechische Dichtung in Theorie und Praxis in die römische Dichtung, wobei er sich besonders um Kallimachos bemühte. Diese Leistung wurde grundlegend für die Neoteriker. Allerdings ist von seinen Werken nichts erhalten geblieben. (de)
- Valerio Catón (en latín, Valerius Cato; Verona, Galia Cisalpina, c. 84 a. C.-c. 54 a. C.), poeta y gramático romano, fue uno de los más importantes representantes de los poetas neotéricos. (es)
- Valerius Caton est un poète et grammairien romain de langue latine du Ier siècle av. J.-C. (fr)
- Publius Valerius Cato (flourished 1st century BC) was a grammarian and poet of the Roman Republic. He was a leader of the Neoteric movement, whose followers rejected national epic and drama in favor of the artificial mythological epics and elegies of the Alexandrian school, preferring Euphorion of Chalcis to Ennius. They regarded knowledge of Greek literature and myths, and strict adherence to metrical rules, as indispensable to the poet. The great influence of Cato is attested by the lines: Cato grammaticus, Latina Siren, Qui solus legit ac facit poetas ("Cato, the grammarian, the Latin siren, who alone reads aloud the works and makes the reputation of poets”). Cato was a native of Cisalpine Gaul, and lost his property during the Sullan disturbances before he came of age. During the latter part of his life he was in reduced circumstances, though at one time he had considerable wealth, and owned a villa at Tusculum which he was obliged to hand over to his creditors. In addition to grammatical treatises, Cato wrote a number of poems, the best-known of which were the Lydia and Diana. In the Indignatio (perhaps a short poem) he defended himself against the accusation that he was of servile birth. It is probable that he is the Cato mentioned as a critic of Lucilius in the lines by an unknown author prefixed to the Satires of Horace. Among the minor poems attributed to Virgil are two called Dirae and Lydia. The Dirae consists of imprecations against the estate of which the writer has been deprived, and where he is obliged to leave his beloved Lydia; in the Lydia, on the other hand, the estate is regarded with envy as the possessor of his charmer. Joseph Justus Scaliger was the first to attribute the poem to Valerius Cato. (en)
- Publio Valerio Catone (in latino: Publius Valerius Cato; Gallia Cisalpina, 100 a.C. circa – ...) è stato un poeta e grammatico romano. (it)
- Пу́блий Вале́рий Като́н (лат. Publius Valerius Cato; I век до н. э.) — древнеримский поэт и грамматик, глава литературного течения . Адресат некоторых стихотворений Гая Валерия Катулла. (ru)
- Публій Валерій Катон (I ст. до н. е.) — давньоримський поет та граматик, голова літературної течії неотериків. (uk)
|
| gold:hypernym
| |
| schema:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)