| rdfs:comment
| - الحوار السقراطي (يونانية قديمة: Σωκρατικὸς λόγος) هي نوع من الأعمال الأدبية النثرية انتشر في اليونان مطلع القرن الرابع قبل الميلاد وتم الحفاظ عليها في أعمال أفلاطون وزينوفون. تناقش الشخصيات المختلفة المعضلات الفلسفية والأخلاقية، موضحين نسخة من منهج سقراط. تتخذ الحوارات أنماطاً سردية أو درامية، وغالبا ما يكون سقراط الشخصية الرئيسية. (ar)
- Socratic dialogue (Ancient Greek: Σωκρατικὸς λόγος) is a genre of literary prose developed in Greece at the turn of the fourth century BC. The earliest ones are preserved in the works of Plato and Xenophon and all involve Socrates as the protagonist. These dialogues and subsequent ones in the genre present a discussion of moral and philosophical problems between two or more individuals illustrating the application of the Socratic method. The dialogues may be either dramatic or narrative. While Socrates is often the main participant, his presence in the dialogue is not essential to the genre. (en)
- De socratische dialoog (Grieks Σωκρατικὸς λόγος of Σωκρατικὸς διάλογος) is een literair prozagenre, ontwikkeld in Griekenland omstreeks 400 v.Chr. De bekendste voorbeelden zijn de dialogen van Plato en het socratisch werk van Xenophon. Kenmerkend voor het genre zijn de dialoogvorm en de morele en filosofische problemen die de personages bespreken. (nl)
- Сократический диалог (др.-греч. Σωκρατικὸς λόγος) — жанр литературной прозы, развившийся в Древней Греции на рубеже IV века до н. э. Самые ранние образцы жанра сохранились в трудах Платона и Ксенофонта — и во всех них Сократ является персонажем. Эти и последующие диалоги представляют собой обсуждение моральных и философских проблем между двумя или несколькими персонажами, иллюстрируя применение сократического метода. Диалоги бывают как драматическими, так и повествовательными. Хотя Сократ часто является главным участником, его присутствие в диалоге не является обязательным для жанра. (ru)
- Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic. Sòcrates és el personatge principal. (ca)
- Los diálogos socráticos (en griego: Σωκρατικός λόγος o Σωκρατικός διάλογος) forman parte de un género en prosa literaria desarrollado en la Antigua Grecia a finales del siglo IV a. C.. Fueron preservados en los diálogos platónicos y la obra socrática de Jenofonte - tanto dramática como narrativa -, en los cuales los personajes discuten problemas morales y filosóficos para ilustrar el método socrático. (es)
- Le dialogue socratique (logos sokratikos) est un genre littéraire en prose developpé au début du IVe siècle av. J.-C. en Grèce. Ce genre littéraire est pratiqué par quelques-uns des disciples de Socrate, parmi lesquels le plus connu est Platon. D'autres disciples de Socrate, dont Xénophon, Antisthène, Eschine et Phédon, ont écrit des tamment des Apologies de Socrate), mais il n'en reste à peu près rien. La liste des dialogues socratiques de Platon est la suivante : Alcibiade, Charmide, Criton, Euthyphron, les deux Hyppias, Ion, Lachès, Lysis. (fr)
- Dialog Sokrates (bahasa Yunani Σωκρατικός λόγος atau Σωκρατικός διάλογος) adalah sebuah genre karya sastra prosa yang dikembangkan di Yunani pada peralihan abad ke-4 SM, yang dilestarikan pada masa kini dalam bentuk dialog-dialog Plato dan karya Xenophon untuk Sokrates - baik dalam bentuk dramatis ataupun naratif. Di dalam dialog-dialog ini dibahas masalah-masalah moral dan filsafat, menggambarkan metode Sokrates. Sokrates sering kali menjadi tokoh utamanya. (in)
- Diálogo socrático (em grego: Σωκρατικός λόγος, transl. Sokratikós lógos, ou Σωκρατικός διάλογος, Sokratikós diálogos) é um gênero literário em prosa desenvolvido na Grécia Antiga, por volta do século IV a.C., e preservado atualmente nos diálogos de Platão e nas obras socráticas de Xenofonte, tanto dramáticas quanto narrativas, nas quais os personagens discutem problemas morais e filosóficos, ilustrando alguma versão do método socrático. Sócrates, tutor do próprio Platão, frequentemente é o personagem principal destas obras. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)