rdfs:comment
| - Wilhelm Joseph von Wasielewski (* 17. Juni 1822 in Großleesen bei Danzig; † 13. Dezember 1896 in Sondershausen) war ein deutscher Violinist, Dirigent und Musikwissenschaftler. (de)
- Wilhelm Joseph von Wasielewski è stato un violinista e critico musicale tedesco. (it)
- Wilhelm Joseph von Wasielewski (17 June 1822 – 13 December 1896) was a German violinist, conductor, and musicologist. (en)
- Wilhelm Joseph von Wasielewski (ur. 17 czerwca 1822 w Leźnie, zm. 13 grudnia 1896 w Sondershausen) – niemiecki skrzypek, dyrygent i pedagog. (pl)
- Вильгельм Йозеф фон Вазилевски (нем. Joseph Wilhelm von Wasielewski; 17 июня 1822, близ Данцига — 16 декабря 1896, Зондерсхаузен) — немецкий скрипач, альтист, дирижёр и музыковед. (ru)
- Wilhelm Joseph von Wasielewski (Gdańsk, 17 de juny de 1822 - Sondershausen, 13 de desembre de 1896), fou un violinista i musicògraf alemany. Estudià en el Conservatori de Leipzig recentment fundat, de 1843 a 1846, sent allí deixeble de Felix Mendelssohn Bartholdy, David i Hauptmann, i després particularment de David. Per aquella època ja s'havia distingit com a crític musical en diversos diaris i revistes, en acabar els estudis entrà com a violí en l'orquestra de la Gewandhaus, i el 1850, per recomanació de Schumann, dirigí els concerts de Düsseldorf. El 1852 s'encarregà de la direcció d'una societat coral de Bonn, però el 1855 es traslladà a Dresden on es dedicà especialment a la critica i a la història musical. Finalment, el 1869 fou nomenat director de la música de la ciutat de Bonn i e (ca)
- Wilhelm Joseph von Wasielewski, född 17 juni 1822 i Grossleesen nära Danzig, död 13 december 1896 i Sondershausen, var en tysk musikhistoriker. Efter studier vid musikkonservatoriet i Leipzig och för Ferdinand David var von Wasielewski violinist i Gewandhaus i Leipzig och medarbetare i flera tidningar, tills han av Robert Schumann kallades till konsertmästare i Düsseldorf 1850. Därefter verkade han som dirigent i Bonn 1852–55 och 1869–84, men arbetade för övrigt huvudsakligen som musikhistoriker i en serie monografier, bland vilka Robert Schumann (1858; fjärde upplagan 1906), Die Violine und ihre Meister (1869; femte upplagan 1910) samt Geschichte der Instrumentalmusik im 16. Jahrhundert (1878) är de yppersta. För övrigt märks Ludwig van Beethoven (två band, 1888), Das Violoncell und seine (sv)
|