rdfs:comment
| - جوفاني غوسوني (بالإنجليزية: Giovanni Gussone) (و. 1787 – 1866 م) هو عالم نبات، من مملكة إيطاليا، توفي في نابولي، عن عمر يناهز 79 عاماً. Guss. هو المختصر الرسمي لاسم عالم النبات جوفاني غوسوني المستعمل في التسميات العلمية اللاتينية للنباتات. (ar)
- Giovanni Gussone (* 8. Februar 1787 in Villamaina, Provinz Avellino; † 14. Januar 1866 in Neapel) war ein italienischer Botaniker. Sein offizielles botanisches Autorenkürzel lautet „Guss.“ (de)
- Giovanni Gussone (né le 8 février 1787 à Villamaina et mort le 14 janvier 1866 à Naples) est un botaniste italien du XIXe siècle. (fr)
- ジョヴァンニ・グッソーネ(Giovanni Gussone、(1787年2月8日 - 1866年1月14日)はイタリアの植物学者である。 (ja)
- Giovanni Gussone (Villamaina, 8 febbraio 1787 – Napoli, 14 gennaio 1866) è stato un botanico italiano. (it)
- Джованни Гуссоне (итал. Giovanni Gussone; 8 февраля 1787, Вилламайна, Кампания — 14 января 1866, Неаполь, Королевство Италия) — итальянский ботаник, профессор. (ru)
- Джованні Гуссоне (італ. Giovanni Gussone, 8 лютого 1787 — 14 січня 1866) — італійський ботанік, професор. (uk)
- Giovanni Gussone (8 de febrer de 1787, - 14 de gener de 1866, Nàpols) va ser un botànic italià. Estudia medicina a la Universitat de Nàpols on es diploma al 1811. Decideix abandonar aquesta carrera per consagrar-se per complet a la botànica, on es va esdevenir un estret col·laborador de Michele Tenore (1780-1861), en aquell temps director del jardí botànic de Nàpols. El 1861, després del naixement del Regne d'Itàlia, Victor Manuel II de Savoia, el nomena professor emèrit de la Universitat de Nàpols. (ca)
- Giovanni Gussone (8 February 1787, Villamaina – 14 January 1866, Naples) was an Italian academic and botanist, remembered for his work in plant taxonomy and in particular his research in Sicilian flora. Plants with the specific epithet of gussonei are named in his honor, an example being Petagnaea gussonei. (en)
- Giovanni Gussone (8 de febrero de 1787, Villamaina - 14 de enero de 1866, Nápoles) fue un botánico italiano. Estudia medicina en la Universidad de Nápoles donde se diploma en 1811. Decide abandonar esa carrera para consagrarse enteramente a la botánica, deviniendo un estrecho colaborador de Michele Tenore (1780-1861), a la sazón director del jardín botánico de Nápoles. En 1861, luego del nacimiento del Reino de Italia, Víctor Manuel II de Saboya, lo nombra profesor emérito de la Universidad de Nápoles. (es)
|