| rdfs:comment
| - Antoni Leśniowski (né le 28 janvier 1867 à Lebiedziów alors en Empire russe - mort le 8 avril 1940 à Varsovie en Pologne) est un médecin polonais ayant décrit une maladie inflammatoire chronique de l'intestin. (fr)
- Antoni Leśniowski (28 de gener de 1867–4 d'abril de 1940) fou un cirurgià polonès a qui se li atribueixen els primers treballs sobre la condició que més tard s'anomenaria malaltia de Crohn. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Varsòvia l'any 1890, i va prosseguir els seus estudis a Berlín. Entre el 1892 i el 1912 va treballar com a cirurgià a l'hospital de l'Infant Jesús de Varsòvia, especialitzant-se en urologia. Tot i això, els seus treballs més importants es van centrar en malalties inflamatòries intestinals. El 10 de maig de 1903 un diari mèdic setmanal, Medycyna, publicava un article en què Leśniowski descrivia diversos casos de malalties intestinals, extreient la conclusió que, en almenys un dels casos: "sospitem d'un procés inflamatori crònic a la paret del budell."Va es (ca)
- Antoni Leśniowski (January 28, 1867 – April 4, 1940) was a Polish surgeon, credited with publishing what may have been the earliest reports of the condition which later became known as Crohn's disease. The disease was described again in 1932 by US American gastroenterologists Burrill Bernard Crohn, Leon Ginzburg and Gordon D. Oppenheimer, and since that time, due to the precedence of the name Crohn in the alphabet, it has been known in the worldwide literature as Crohn’s disease. Only in Poland is it known as Leśniowski-Crohn’s disease. (en)
- Antoni Leśniowski (ur. 28 stycznia 1867 w Lebiedziewie, zm. 8 kwietnia 1940 w Warszawie) – polski lekarz, chirurg, urolog, w latach 1912–1914 dyrektor Szpitala św. Antoniego w Warszawie, w latach 1914–19 ordynator Oddziału Chirurgiczno-Urologicznego Szpitala św. Ducha w Warszawie, w latach 1919–1936 profesor Uniwersytetu Warszawskiego. Pochowany na Starych Powązkach w Warszawie (kwatera 279-2-13). (pl)
|
| has abstract
| - Antoni Leśniowski (28 de gener de 1867–4 d'abril de 1940) fou un cirurgià polonès a qui se li atribueixen els primers treballs sobre la condició que més tard s'anomenaria malaltia de Crohn. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Varsòvia l'any 1890, i va prosseguir els seus estudis a Berlín. Entre el 1892 i el 1912 va treballar com a cirurgià a l'hospital de l'Infant Jesús de Varsòvia, especialitzant-se en urologia. Tot i això, els seus treballs més importants es van centrar en malalties inflamatòries intestinals. El 10 de maig de 1903 un diari mèdic setmanal, Medycyna, publicava un article en què Leśniowski descrivia diversos casos de malalties intestinals, extreient la conclusió que, en almenys un dels casos: "sospitem d'un procés inflamatori crònic a la paret del budell."Va escriure tres articles més descrivint casos d'aquesta afecció a Pamiętnik Towarzystwa Lekarskiego Warszawskiego (Annals de l'Associació Mèdica de Varsòvia) entre 1903 i 1905, descrivint el que avui en dia es coneix com a malaltia de Crohn, encara que les proves no són concloents.En un d'aquests articles, l'any 1904, informava d'una reunió de la Societat Mèdica de Varsòvia, a la qual va presentar una mostra quirúrgica d'un tumor inflamatori de l'ili terminal amb una fístula cap al còlon ascendent. La malaltia va ser descrita altre cop l'any 1932 pels gastroenteròlegs nord-americans Burrill Bernard Crohn, i , i des d'aquell moment, atès l'ordre alfabètic dels noms dels autors, es coneix la malaltia amb el nom de malaltia de Crohn. Només a Polònia, es coneix amb el nom de malaltia de Leśniowski-Crohn. Entre 1912 i 1914, Leśniowski fou director de l'hospital de Sant Antoni de Varsòvia, després i fins al 1919, cap del departament de cirurgia de l'Hospital de l'Esperit Sant de Varsòvia. Entre 1919 i 1936 fou professor de cirurgia a la Universitat de Varsòvia. És autor d'un manual de cirurgia general. (ca)
- Antoni Leśniowski (January 28, 1867 – April 4, 1940) was a Polish surgeon, credited with publishing what may have been the earliest reports of the condition which later became known as Crohn's disease. He graduated in medicine from the University of Warsaw in 1890, and studied further in Berlin. From 1892 to 1912 he worked as a surgeon at the Infant Jesus Hospital in Warsaw, specialising in urology. Despite this, his most notable reports were on several cases of inflammatory bowel disease. On May 10, 1903, Medycyna, a weekly medical newspaper, published an article in which he described several cases of intestinal disease, concluding in at least one case: "we suspected a chronic inflammatory process in the wall of the gut."He wrote three further articles describing cases for the Pamiętnik Towarzystwa Lekarskiego Warszawskiego (Annals of the Warsaw Medical Association) between 1903 and 1905, consistent with what is now known as Crohn's disease, although the evidence is not conclusive.In one of these articles, in 1904, he reported a meeting of the Warsaw Medical Society, at which he presented a surgical specimen of an inflammatory tumour of the terminal ileum with a fistula to the ascending colon. The disease was described again in 1932 by US American gastroenterologists Burrill Bernard Crohn, Leon Ginzburg and Gordon D. Oppenheimer, and since that time, due to the precedence of the name Crohn in the alphabet, it has been known in the worldwide literature as Crohn’s disease. Only in Poland is it known as Leśniowski-Crohn’s disease. During 1912–1914, he was the director of Warsaw’s St Anthony Hospital, then until 1919, was the head of surgery department in the Holy Ghost Hospital in Warsaw. During 1919–1936, he was a professor of surgery at the University of Warsaw. He also wrote a textbook on general surgery. (en)
- Antoni Leśniowski (né le 28 janvier 1867 à Lebiedziów alors en Empire russe - mort le 8 avril 1940 à Varsovie en Pologne) est un médecin polonais ayant décrit une maladie inflammatoire chronique de l'intestin. (fr)
- Antoni Leśniowski (ur. 28 stycznia 1867 w Lebiedziewie, zm. 8 kwietnia 1940 w Warszawie) – polski lekarz, chirurg, urolog, w latach 1912–1914 dyrektor Szpitala św. Antoniego w Warszawie, w latach 1914–19 ordynator Oddziału Chirurgiczno-Urologicznego Szpitala św. Ducha w Warszawie, w latach 1919–1936 profesor Uniwersytetu Warszawskiego. W 1904 opisał odcinkowe zapalenie jelit, szczególnie nasilone w końcowym odcinku jelita krętego (łac. ileitis terminalis). Tę samą chorobę opisał ponownie w 1932 Amerykanin Burrill Bernard Crohn i od tego czasu w literaturze światowej, nie uwzględniając pierwszeństwa Leśniowskiego, jest ona nazywana chorobą Crohna (jedynie w Polsce nosi nazwę choroby Leśniowskiego-Crohna). Napisał również podręcznik do chirurgii ogólnej. Pochowany na Starych Powązkach w Warszawie (kwatera 279-2-13). (pl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)