About: Arrhephoria     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatFestivalsOfAthena, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FArrhephoria&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

Arrhephoria was a feast among the Athenians, instituted in honor of Athena. The word is derived from the Greek term Ἀρρηφόρια, which is composed of ἀρρητον, "mystery", and φέρω, "I carry". This feast was also called Hersiphoria, from Herse, the daughter of Cecrops, on whose account it was established.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Arrefòria (ca)
  • Αρρηφόρια (el)
  • Arrhephoria (en)
  • Arreforias (es)
  • Arreforie (it)
  • Arrhéphorie (fr)
  • Arrephoria (nl)
  • Арефорії (uk)
rdfs:comment
  • Arrhephoria was a feast among the Athenians, instituted in honor of Athena. The word is derived from the Greek term Ἀρρηφόρια, which is composed of ἀρρητον, "mystery", and φέρω, "I carry". This feast was also called Hersiphoria, from Herse, the daughter of Cecrops, on whose account it was established. (en)
  • L'Arrhéphorie, en grec ancien : Αρρηφόρια, ou Erriforie, Ersiforie (Ερρηφόρια, Ερσηφόρια) est le nom d'une fête de l'Athènes classique, en l'honneur de la déesse d'Athéna Polias, également appelée Hersé. Du fait de son nom, elle personnifie la rosée. Hersé était également, dans l'Athènes antique, l'une des trois filles du roi Cécrops, avec Aglaure et Pandrose. La fête leur est également dédiée, car elle est associée, selon le mythe, à l'ordre de la déesse Athéna de garder, sans l'ouvrir, la boîte dans laquelle elle avait caché Érechthée, ordre auquel ils finissent par désobéir. (fr)
  • Le Arreforie (in greco antico: Ἀρρηφόριαι) erano delle feste dell'antica Atene celebrate nel mese di Sciroforione (metà giugno-metà luglio), in onore di Atena Poliàs. (it)
  • Арефорії (грец. Αρρηφόρια) — свято на честь Афіни як покровительки хліборобства, яке справляли в червні—липні, щоб випросити в богині добробуту для міста і родючості для полів. Головну роль у святі відігравали дві 7—11-літні дівчинки, яких вибирали на один рік (арефори). Вони жили на акрополі і прислужували в храмі Афіни. Арефорії мали характер містерій. (uk)
  • Arrefòria (en llatí Arrhephoria en grec antic ἀρρηφόρια) era el nom que portava una festa que se celebrava a l'Àtica dedicada a la deessa Atena (deessa de la fertilitat). De vegades s'anomenava Hersefòria (ἐρσηφόρια), per Herse, la filla de Cècrops, vinculada a Atena, però eren deïtats diferents. Se celebrava cada any al mes de Scirophorion (juny-juliol). La primera paraula derivaria de ἄρρητα ("arreta", misterós, sagrat), i es relacionava amb rituals ocults. Hersefòria significaria el culte a Herse, que es creu íntimament lligat a Atena, segons l'Etymologicum Magnum. (ca)
  • Αρρηφόρια ή Ερρηφόρια/Ερσηφόρια ονομαζόταν μια αρχαία γιορτή των Αθηναίων προς τιμήν της θεάς Αθηνάς Πολιάδας, την οποία αποκαλούσαν μεταξύ άλλων Έρση. Η Έρση ήταν επίσης στην αρχαία Αθήνα μία από τις τρεις κόρες του Κέκροπα, μαζί με την Άγλαυρο και την Πάνδροσο, και λόγω του ονόματός της αποτελούσε προσωποποίηση της δροσιάς. Η γιορτή ήταν αφιερωμένη και σε αυτές, καθώς σχετίζεται, κατά το μύθο, με την προσταγή της θεάς Αθηνάς να φυλάξουν, δίχως να ανοίξουν, το κιβώτιο στο οποίο είχε κρύψει τον Ερεχθέα, εντολή που τελικά παρέβησαν. (el)
  • Arreforias (en griego Ἀρρηφόρια, compuesto de ἀρρητον, "misterio" y φέρω, "llevo", Arrhephoria) era una fiesta ateniense, instituida en honor de Atenea. También era llamada Hersiforia (Hersiphoria), por Herse, hija de Cecrops en el mes de Esquiroforión (Scirropherion). En el siglo V a. C., Aristófanes escribió en Lisístrata las etapas por las que pasaban las mujeres durante esta fiesta: (es)
  • De arrephoria (Oudgrieks Ἀρρηφόρια / Arrhêphória < ἀρρητον / arrêton ("geheim") en φέρω / phérô ("ik draag")) was een feest, hetwelk jaarlijks werd gevierd te Athene ter ere van de godin Pallas Athena. (nl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Athena_Parthenos_LeQuire.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Acropolis_museum,_Parthenon_frieze.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Athena-athena-polias.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Arrefòria (en llatí Arrhephoria en grec antic ἀρρηφόρια) era el nom que portava una festa que se celebrava a l'Àtica dedicada a la deessa Atena (deessa de la fertilitat). De vegades s'anomenava Hersefòria (ἐρσηφόρια), per Herse, la filla de Cècrops, vinculada a Atena, però eren deïtats diferents. Se celebrava cada any al mes de Scirophorion (juny-juliol). La primera paraula derivaria de ἄρρητα ("arreta", misterós, sagrat), i es relacionava amb rituals ocults. Hersefòria significaria el culte a Herse, que es creu íntimament lligat a Atena, segons l'Etymologicum Magnum. Quatre noies, d'entre set i onze anys, les arrèfores eren seleccionades cada any pel rei arcont d'entre les famílies més distingides. Dues d'elles teixien i supervisaven la confecció dels peples sagrats d'Atena que se li donaven a la festa de les Panatenees, i les altres dues, el dia de la festa, portaven al cap les cistelles sagrades destinades a la deessa a l'Acròpoli, i ni elles mateixes en sabien el contingut. Durant un any s'estaven retirades, bé al Partenó o en algun edifici proper. Al començar el festival carregaven les cistelles que ningú, ni la mateixa sacerdotessa, sabia què contenien. A la ciutat hi havia un recinte sagrat vora els jardins d'Afrodita, amb una gruta natural, i baixaven allà a dipositar les cistelles i s'enduien una altra cosa ben tapada, de contingut també desconegut. Després s'acomiadava a les noies i se'n triaven altres quatre per ocupar el seu lloc. Les noies vestien túniques blanques ornades amb fils d'or, que quedaven per la deessa, i menjaven una mena peculiar de pastissos fets per a l'ocasió. Per cobrir les despeses del festival s'organitzava una litúrgia especial coneguda com l'Arrefòria. No es coneixen més detalls sobre el festival. (ca)
  • Αρρηφόρια ή Ερρηφόρια/Ερσηφόρια ονομαζόταν μια αρχαία γιορτή των Αθηναίων προς τιμήν της θεάς Αθηνάς Πολιάδας, την οποία αποκαλούσαν μεταξύ άλλων Έρση. Η Έρση ήταν επίσης στην αρχαία Αθήνα μία από τις τρεις κόρες του Κέκροπα, μαζί με την Άγλαυρο και την Πάνδροσο, και λόγω του ονόματός της αποτελούσε προσωποποίηση της δροσιάς. Η γιορτή ήταν αφιερωμένη και σε αυτές, καθώς σχετίζεται, κατά το μύθο, με την προσταγή της θεάς Αθηνάς να φυλάξουν, δίχως να ανοίξουν, το κιβώτιο στο οποίο είχε κρύψει τον Ερεχθέα, εντολή που τελικά παρέβησαν. Η γιορτή λάμβανε χώρα κατά την 22η μέρα του μήνα Σκιροφοριώνα. Στη γιορτή λάμβαναν μέρος τέσσερα κορίτσια ηλικίας 7-11 ετών από επιφανείς οικογένειες της πόλης και ονομάζονταν Αρρηφόροι, οι φέρουσες τα μυστικά. Φορούσαν λευκό χιτώνα και χρυσά κοσμήματα και κατοικούσαν στο Αρρηφόριο οίκημα στην Ακρόπολη από το τέλος του μήνα Πυανεψιώνα μέχρι την αρχή της γιορτής. Έτρωγαν ένα ιδιαίτερο είδος άρτου, τον ανάστατον, και έπαιζαν στη σφαιρίστρα των Αρρηφόρων. Κατά την τέλεση της τελετουργίας, δυο Αρρηφόροι μετέφεραν τα μυστικά ιερά τελετουργικά αντικείμενα της θεάς, σύμβολα γονιμότητας, σε κάνιστρα και οι άλλες δύο το ιερό πέπλο της θεάς Αθηνάς, το οποίο είχαν ήδη αρχίσει να υφαίνουν από την τελευταία ημέρα του μήνα Πυανεψιώνα (εορτή των Χαλκείων). Η πομπή κατέληγε στο ιερό της Εν Κήποις Αφροδίτης κοντά στον Ιλισσό). Μεταβαίνοντας στον υπόγειο χώρο, άφηναν τα ιερά αντικείμενα και έπαιρναν άλλα κάνιστρα, τα οποία μετέφεραν καλυμμένα στην Ακρόπολη, όπου τα παραλάμβανε η ιέρεια της Αθηνάς Πολιάδας, η οποία προερχόταν από το γένος των . Τα μυστικά τελετουργικά αντικείμενα δεν ήταν γνωστά ούτε στις Αρρηφόρους ούτε στην ίδια την ιέρεια. Η εορτή τέλειωνε με την αποδέσμευση των κοριτσιών από τον όρκο τους και την αντικατάστασή τους από άλλα κορίτσια. Η γιορτή των Αρρηφορίων πιθανότατα συνδεόταν με τη γονιμότητα λόγω της αρχαιότερης ονομασίας της Ερσηφόρια (έρση=δροσιά). Η σπορά τελείωνε το μήνα Πυανεψιώνα και μετά ερχόταν η βλάστηση, οπότε στα κάνιστρα ίσως υπήρχαν σπόροι και φύλλα δέντρων και η γιορτή να τελούνταν για την αναμονή της δροσιάς του καλοκαιριού και της βροχής του φθινοπώρου. (el)
  • Arrhephoria was a feast among the Athenians, instituted in honor of Athena. The word is derived from the Greek term Ἀρρηφόρια, which is composed of ἀρρητον, "mystery", and φέρω, "I carry". This feast was also called Hersiphoria, from Herse, the daughter of Cecrops, on whose account it was established. (en)
  • Arreforias (en griego Ἀρρηφόρια, compuesto de ἀρρητον, "misterio" y φέρω, "llevo", Arrhephoria) era una fiesta ateniense, instituida en honor de Atenea. También era llamada Hersiforia (Hersiphoria), por Herse, hija de Cecrops en el mes de Esquiroforión (Scirropherion). Dos doncellas de linaje distinguido de entre siete y once años eran elegidas para vivir durante un año en la Acrópolis de Atenas como arréforas (del griego arrhephoroi, "arrapiezas"), cuidando el olivo sagrado y tejiendo, con la ayuda de otras mujeres, el nuevo peplo para Atenea. Los orgullosos padres conmemoraban el servicio de sus hijas haciendo dedicatorias en la Acrópolis. En la fiesta anual de las Arreforias, las muchachas (según cuenta Pausanias), con un vestido blanco bordado de oro, se colocaban en la cabeza lo que les daba la sacerdotisa de Atenea, y ni ella sabía lo que les daba. En la ciudad había un recinto sagrado, no muy lejos del de donde existía un pasaje subterráneo natural. Las vírgenes descendían y dejaban allí lo que habían traído y tomaban algo para llevarlo, también tapado y desconocido. Estas dos vírgenes eran relevadas de inmediato y se llevaba a otras dos hasta la Acrópolis en su lugar.​​ La interpretación de esta fiesta es problemática debido a la falta de fuentes, pero está claro que las virginales arréforas eran elegidas entre las familias más nobles de la ciudad y se desplegaban en un contexto de impregnación (rocío), potencia sexual (Afrodita y Eros) y nacimiento (Erictonio). La palabra "arrhephoros" probablemente significa etimológicamente "portador de rocío", que a primera vista no ayuda nada. Las arréforas eran las encargadas de tejer el peplo de Atenea. Las molían el grano de Atenea. Las eran las sacerdotisas que celebraban un rito destinado a perdonar una ofensa a Artemisa. Las canéforas eran las muchachas que llevaban las cestas con todas las ofrendas para el festival.​ Las evidencias arqueológicas han revelado que cerca del Erecteión una escalera secreta llevaba, pasada la Acrópolis, a un pequeño santuario de Eros y Afrodita excavado en la roca, cerca del cual estaba el recinto a donde se dirigían. Las asociaciones míticas de las arréforas tenían su punto de partida, en el Erecteión. Cécrope I, el primer rey de Atenas, cuya tumba se encontraba en el complejo, tenía tres hijas, Aglauro, Herse y Pándroso. El "misterio" giraba en torno a la inocencia, la obediencia y la fecundidad. Se las daba una cesta cerrada por Atenea, que las prohibía abrirla. Una noche Aglauro y Herse cayeron en la curiosidad, abrieron la cesta y vieron a Erictonio, el misterioso hijo de Hefesto. También había serpientes en la cesta, y aterrorizadas las dos chicas saltaron de la Acrópolis hacia su muerte. El santuario de Aglauro se encontraba al pie del acantilado, y puede haber sido el recinto donde descendieron las arréforas. Pándrosos que no sucumbió a esta curiosidad fatal, tuvo un santuario junto al olivo sagrado en la propia Acrópolis. En el siglo V a. C., Aristófanes escribió en Lisístrata las etapas por las que pasaban las mujeres durante esta fiesta: "Cuando sólo tenía siete años, era arréfora (arrephoros), a los diez, era alétrida (aletris) para la arquegetis (archegetis), luego llevaba la túnica naranja como arkias (arkios, "oso") en y, por último, habiéndome convertido en una muchacha hermosa, fui canéfora (kanephoros), con un collar de higos secos".​ Estas etapas implicaban ciertas tareas que muestran a través de ellas un antiguo sistema por las que todas las niñas debían pasar cuando llegaran a la pubertad. Las etapas de esta "iniciación" eran las siguientes: Las arréforas eran la primera, en un momento en que los vestidos de niña eran blancos y comenzaban a tejer para la ofrenda a Atenea. Este es un arte que llevarán a cabo durante mucho tiempo las mujeres y por tanto se les debe enseñar a edad temprana. La segunda etapa es enseñar a la mujer cómo hornear el pan. La tercera etapa es considerada un símbolo de muerte y resurrección. Las muchachas deben asistir y participar en la fiesta con las mujeres mayores. Estas etapas serían las tareas que las niñas van a realizar el resto de sus vidas y por lo tanto se llevan a cabo con gran cuidado e importancia. Se piensa, a través de las fuentes, que el Ática sería una de las primeras regiones en la historia en tener uno de estas fiestas.​ (es)
  • L'Arrhéphorie, en grec ancien : Αρρηφόρια, ou Erriforie, Ersiforie (Ερρηφόρια, Ερσηφόρια) est le nom d'une fête de l'Athènes classique, en l'honneur de la déesse d'Athéna Polias, également appelée Hersé. Du fait de son nom, elle personnifie la rosée. Hersé était également, dans l'Athènes antique, l'une des trois filles du roi Cécrops, avec Aglaure et Pandrose. La fête leur est également dédiée, car elle est associée, selon le mythe, à l'ordre de la déesse Athéna de garder, sans l'ouvrir, la boîte dans laquelle elle avait caché Érechthée, ordre auquel ils finissent par désobéir. (fr)
  • Le Arreforie (in greco antico: Ἀρρηφόριαι) erano delle feste dell'antica Atene celebrate nel mese di Sciroforione (metà giugno-metà luglio), in onore di Atena Poliàs. (it)
  • De arrephoria (Oudgrieks Ἀρρηφόρια / Arrhêphória < ἀρρητον / arrêton ("geheim") en φέρω / phérô ("ik draag")) was een feest, hetwelk jaarlijks werd gevierd te Athene ter ere van de godin Pallas Athena. Door de Archon Basileus, de overheidspersoon, die met de leiding van alle zaken betreffende de godsdienst belast was, werden jaarlijks uit de aanzienlijkste standen vier meisjes tussen 7 en 11 jaar oud gekozen, waarvan twee tot taak hadden het heilige kleed van de godin te weven en de twee andere de geheime voorwerpen, welke aan de godin waren geheiligd, moesten dragen. Op de dag van het feest gingen zij in een wit gewaad met goud versierd, dat daarna het eigendom van de godin werd, van de Akropolis, de burcht van de stad, waar zij een vol jaar hadden vertoefd, met een korf, die zij ontvingen van de priesteres van Athena, maar waarvan de inhoud noch aan de priesteres, noch aan de Arrephoren - zo werden deze meisjes genoemd - zelf was bekend naar een grot, waarin zij afdaalden, hun korf achterlieten en iets anders, dat geheel was omhuld, mee naar boven brachten. Daarmee was hun taak voleindigd. Zij werden ontslagen en dadelijk benoemde de Archon Basileus anderen in hun plaats. Het feest schijnt ook in betrekking gestaan te hebben tot Herse, de dochter van Kekrops. (nl)
  • Арефорії (грец. Αρρηφόρια) — свято на честь Афіни як покровительки хліборобства, яке справляли в червні—липні, щоб випросити в богині добробуту для міста і родючості для полів. Головну роль у святі відігравали дві 7—11-літні дівчинки, яких вибирали на один рік (арефори). Вони жили на акрополі і прислужували в храмі Афіни. Арефорії мали характер містерій. (uk)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software