About: Belgium–Netherlands border     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FBelgium%E2%80%93Netherlands_border&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

The Belgium–Netherlands border separates Belgium and the Netherlands and is 450 km (280 mi) long. Belgium and the Netherlands are part of the Schengen Area. This means there are no permanent border controls at this border. Between Belgian and Dutch Limburg, the border is mostly formed by the Meuse (Maas) river. The other parts of the border is mostly on land. The city of Baarle-Hertog forms a Belgian exclave in the Netherlands. The border is complicated there, with Dutch exclaves inside it. The eastern end point is the tripoint (together with Germany) at Vaalserberg.

AttributesValues
rdfs:label
  • Belgium–Netherlands border (en)
  • الحدود البلجيكية الهولندية (ar)
  • Frontera entre Bèlgica i els Països Baixos (ca)
  • Grenze zwischen Belgien und den Niederlanden (de)
  • Frontera entre Bélgica y los Países Bajos (es)
  • Frontière entre la Belgique et les Pays-Bas (fr)
  • Confine tra il Belgio e i Paesi Bassi (it)
  • Fronteira Bélgica–Países Baixos (pt)
  • Granica belgijsko-holenderska (pl)
rdfs:comment
  • La frontera entre Bèlgica i els Països Baixos es la frontera internacional entre Bèlgica i els Països Baixos, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Separa les províncies belgues de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i Lieja (inclosa part de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica) de les províncies neerlandeses de Zelanda, Brabant Septentrional i Limburg). (ca)
  • La frontera entre Bélgica y los Países Bajos es la frontera internacional entre Bélgica y los Países Bajos, estados miembros de la Unión Europea y del Espacio Schengen. Separa las provincias belgas de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anberes, Limburgo y Lieja (incluida parte de la comunidad germanófona) de las provincias neerlandesas de Zelanda, Brabante Septentrional y Limburgo. (es)
  • Il confine tra il Belgio e i Paesi Bassi ha una lunghezza di 451 km ed è costituito da 369 cippi frontalieri. (it)
  • A fronteira entre Bélgica e Países Baixos é a linha que limita os territórios da Bélgica e dos Países Baixos. (pt)
  • الحدود البلجيكية الهولندية يبلغ طولها 450 كيلومتر (280 ميل). بلجيكا وهولندا جزء من منطقة شنغن. هذا يعني أنه لا توجد ضوابط حدودية دائمة على هذه الحدود. على الجانب البلجيكي، تتقاسم الحدود أربع (من أصل خمس) مقاطعات فلمنكية. من الغرب إلى الشرق: فلاندرز الغربية، فلاندر الشرقية، أنتفيرب وليمبورغ البلجيكية. يتم تقاسم جزء صغير من قبل مقاطعة والون في لياج، والتي تشمل أيضًا الكانتونات الشرقية الناطقة بالألمانية. على الجانب الهولندي، تتقاسم الحدود ثلاث مقاطعات: زيلند وشمال برابنت وليمبورغ الهولندية. نقطة النهاية الشرقية هي النقطة الثلاثية (مع ألمانيا) في فالسيربيرخ. (ar)
  • The Belgium–Netherlands border separates Belgium and the Netherlands and is 450 km (280 mi) long. Belgium and the Netherlands are part of the Schengen Area. This means there are no permanent border controls at this border. Between Belgian and Dutch Limburg, the border is mostly formed by the Meuse (Maas) river. The other parts of the border is mostly on land. The city of Baarle-Hertog forms a Belgian exclave in the Netherlands. The border is complicated there, with Dutch exclaves inside it. The eastern end point is the tripoint (together with Germany) at Vaalserberg. (en)
  • Die Grenze zwischen Belgien und der Niederlande hat eine Länge von 478 Kilometern. Sie entstand de facto, als am 4. Oktober 1830 die Unabhängigkeit Belgiens ausgerufen wurde. In der Londoner Konferenz (1838–1839), die am 19. April 1839 mit der Unterzeichnung des Vertrags von London endete, wurde der Grenzverlauf noch nicht festgelegt. Am 5. November 1842 wurde Den Haag ein Grenzvertrag unterschrieben. Im Vertrag von Maastricht vom 8. August 1843 wurden auf Karten im Maßstab 1:10.000 (teils sogar 1:2500) Grenzverläufe detailliert festgelegt. Grenzmarkierungen aus Gusseisen wurden aufgestellt mit den Nummern von 1 bis 369. Grenzstein Nummer 1 steht auf dem Vaalser Berg, der Grenzstein mit der Nummer 369 steht an der Nordsee. (de)
  • La frontière entre la Belgique et les Pays-Bas est la frontière internationale terrestre et maritime séparant les deux pays, de la mer du Nord à la colline du Vaalserberg. Courant sur 451 kilomètres de long, c'est la deuxième plus longue frontière terrestre de la Belgique et des Pays-Bas métropolitains. (fr)
  • Granica belgijsko-holenderska – granica międzypaństwowa między królestwami Belgii i Niderlandów o długości 450 kilometrów. Niemal identyczny przebieg granicy obowiązywał w latach 1830–1940. Po zakończeniu II wojny światowej granicę nieznacznie zmieniono. Część gminy Baarle-Hertog, leżącej w pobliżu holenderskiej Bredy, stanowi belgijską eksklawę na terytorium Holandii. W 1961 podniesienie koryta rzeki Mozy doprowadziło do zalania części terytoriów i powstania licznych wysepek. (pl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/De_Klinge_Belgium_border_pole_from_Clinge.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Baarle-Nassau_frontière_café.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Belgium-Netherlands_border_changed.png
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/The_1716_Treaty's_border.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • La frontera entre Bèlgica i els Països Baixos es la frontera internacional entre Bèlgica i els Països Baixos, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Separa les províncies belgues de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i Lieja (inclosa part de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica) de les províncies neerlandeses de Zelanda, Brabant Septentrional i Limburg). (ca)
  • الحدود البلجيكية الهولندية يبلغ طولها 450 كيلومتر (280 ميل). بلجيكا وهولندا جزء من منطقة شنغن. هذا يعني أنه لا توجد ضوابط حدودية دائمة على هذه الحدود. على الجانب البلجيكي، تتقاسم الحدود أربع (من أصل خمس) مقاطعات فلمنكية. من الغرب إلى الشرق: فلاندرز الغربية، فلاندر الشرقية، أنتفيرب وليمبورغ البلجيكية. يتم تقاسم جزء صغير من قبل مقاطعة والون في لياج، والتي تشمل أيضًا الكانتونات الشرقية الناطقة بالألمانية. على الجانب الهولندي، تتقاسم الحدود ثلاث مقاطعات: زيلند وشمال برابنت وليمبورغ الهولندية. بين ليمبورغ البلجيكية والهولندية، تتكون الحدود في الغالب من نهر الميز. يشكل مدينة بارله- هيرتوخ مكتنفا بلجيكيا في هولندا. الحدود معقدة هناك، مع وجود مكتنفات هولندية بداخلها. نقطة النهاية الشرقية هي النقطة الثلاثية (مع ألمانيا) في فالسيربيرخ. (ar)
  • The Belgium–Netherlands border separates Belgium and the Netherlands and is 450 km (280 mi) long. Belgium and the Netherlands are part of the Schengen Area. This means there are no permanent border controls at this border. On the Belgian side, the border is shared by four Flemish provinces (out of the five in the Flemish Region). From west to east: West Flanders, East Flanders, Antwerp and Limburg (Belgium). A small part is shared by the Walloon province of Liège, which also includes the German-speaking East Cantons. At the Dutch side, the border is shared by three provinces: Zeeland, North Brabant and Limburg. Between Belgian and Dutch Limburg, the border is mostly formed by the Meuse (Maas) river. The other parts of the border is mostly on land. The city of Baarle-Hertog forms a Belgian exclave in the Netherlands. The border is complicated there, with Dutch exclaves inside it. The eastern end point is the tripoint (together with Germany) at Vaalserberg. (en)
  • Die Grenze zwischen Belgien und der Niederlande hat eine Länge von 478 Kilometern. Sie entstand de facto, als am 4. Oktober 1830 die Unabhängigkeit Belgiens ausgerufen wurde. In der Londoner Konferenz (1838–1839), die am 19. April 1839 mit der Unterzeichnung des Vertrags von London endete, wurde der Grenzverlauf noch nicht festgelegt. Am 5. November 1842 wurde Den Haag ein Grenzvertrag unterschrieben. Im Vertrag von Maastricht vom 8. August 1843 wurden auf Karten im Maßstab 1:10.000 (teils sogar 1:2500) Grenzverläufe detailliert festgelegt. Grenzmarkierungen aus Gusseisen wurden aufgestellt mit den Nummern von 1 bis 369. Grenzstein Nummer 1 steht auf dem Vaalser Berg, der Grenzstein mit der Nummer 369 steht an der Nordsee. Nachdem am Beginn des Ersten Weltkriegs deutsche Truppen in das neutrale Belgien eingefallen waren, errichteten sie 1915 an der belgisch-niederländischen Grenze einen 300 Kilometer langen Elektrozaun, amtsdeutsch Grenzhochspannungshindernis. Er war bis 1918 in Betrieb. (de)
  • La frontera entre Bélgica y los Países Bajos es la frontera internacional entre Bélgica y los Países Bajos, estados miembros de la Unión Europea y del Espacio Schengen. Separa las provincias belgas de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anberes, Limburgo y Lieja (incluida parte de la comunidad germanófona) de las provincias neerlandesas de Zelanda, Brabante Septentrional y Limburgo. (es)
  • La frontière entre la Belgique et les Pays-Bas est la frontière internationale terrestre et maritime séparant les deux pays, de la mer du Nord à la colline du Vaalserberg. Courant sur 451 kilomètres de long, c'est la deuxième plus longue frontière terrestre de la Belgique et des Pays-Bas métropolitains. Elle n'acquiert son acceptation de limite entre États qu'en 1830, à compter de la déclaration d'indépendance de la Belgique par rapport aux Pays-Bas. Avant cette période, la Belgique a appartenu au Royaume uni des Pays-Bas, aux Pays-Bas autrichiens et espagnols, à la France mais aussi aux Celtes, aux Romains et bien d'autres peuples ; la Belgique ayant joué un rôle d'État tampon entre les grands peuples et les grandes nations européennes depuis toujours. Le premier acte mentionnant une frontière entre les deux royaumes date de 1830 avec la déclaration d'indépendance de la Belgique vis-à-vis des Pays-Bas. En 1843, le tracé de la Belgique est redessiné par le traité de Maastricht : le Limbourg néerlandais et le Grand-Duché de Luxembourg ne sont plus belges, le Limbourg devenant néerlandais et le Luxembourg devenant « dépendant » des Pays-Bas. Pour le cas entre Baarle-Nassau et Baerle-Duc, les frontières entre les deux communes avec des enclaves et exclaves sont dessinées depuis l'indépendance de la Belgique, rectifiées en 1843 et officialisées le 20 juin 1959 ; il faut cependant attendre 1995 pour que la dernière parcelle revendiquée par la Belgique lui soit accordée. Le 1er janvier 2018, la frontière acquiert son tracé actuel après un accord conclu entre les deux royaumes concernant le nouveau tracé de la Meuse. Outre les particularités territoriales que constituent ces enclaves et exclaves entre Baarle-Nassau et Baerle-Duc, l'exclave néerlandaise de la Flandre zélandaise est une autre particularité. Ce territoire appartient aux Pays-Bas mais se retrouve à l'écart du reste du pays puisqu'il ne partage qu'une frontière terrestre avec la Belgique ; il est séparé du reste du royaume néerlandais par le bras de mer de l'Escaut occidental. La frontière est aujourd'hui traversée par des voies internationales, qu'elles soient routières ou ferroviaires. (fr)
  • Il confine tra il Belgio e i Paesi Bassi ha una lunghezza di 451 km ed è costituito da 369 cippi frontalieri. (it)
  • Granica belgijsko-holenderska – granica międzypaństwowa między królestwami Belgii i Niderlandów o długości 450 kilometrów. Niemal identyczny przebieg granicy obowiązywał w latach 1830–1940. Po zakończeniu II wojny światowej granicę nieznacznie zmieniono. Początek granicy to trójstyk granic Niemiec, Holandii i Belgii – tuż obok góry Vaalserberg (322 m n.p.m.).Następnie granica biegnie w kierunku zachodnim i dochodzi do rzeki Moza (na północ od Vise), następnie Mozą w kierunku północnym, omijając Maastricht pozostający w granicach Holandii, do Maaseik, gdzie przybiera kierunek zachodni, i łagodnymi łukami dochodzi do ujścia Skaldy na północ od Antwerpii. Następnie przecina Skaldę i biegnie łukiem na południe od pozostających po holenderskiej stronie: Hulst, Axel, IJzendijke, Sluis i dochodzi do brzegu Morza Północnego pomiędzy belgijskim Knokke-Heist i holenderskim Cadzand-Bad. Część gminy Baarle-Hertog, leżącej w pobliżu holenderskiej Bredy, stanowi belgijską eksklawę na terytorium Holandii. Po raz pierwszy granica o podobnym przebiegu powstała w 1648 na mocy Traktatu Westfalskiego. Dzieliła wówczas Zjednoczone Prowincje Niderlandów i Niderlandy Hiszpańskie. W 1830 roku Belgia oddzielając się od Królestwa Zjednoczonych Niderlandów przyjęła przebieg swojej północnej granicy taki, jaki istniał po Traktacie Westfalskim. Pierwsze wyznaczenie granic dokonano w ramach Traktatu z Londynu 19 kwietnia w 1839. Dokładne wyznaczenie granic przyniósł dopiero traktat z Maastricht z 8 sierpnia 1843. W 1961 podniesienie koryta rzeki Mozy doprowadziło do zalania części terytoriów i powstania licznych wysepek. 28 listopada 2016 ministrowie spraw zagranicznych Belgii Didier Reynders i Holandii Bert Koenders podpisali traktat regulujący zrzeczenie się przez Belgię 14 ha gruntów w zamian za 3 ha należące do Holandii. Porozumienie weszło w życie 1 stycznia 2017. (pl)
  • A fronteira entre Bélgica e Países Baixos é a linha que limita os territórios da Bélgica e dos Países Baixos. (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 58 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software