In kinematics, Burmester theory comprises geometric techniques for synthesis of linkages. It was introduced in the late 19th century by Ludwig Burmester (1840–1927). His approach was to compute the geometric constraints of the linkage directly from the inventor's desired movement for a floating link. From this point of view a four-bar linkage is a floating link that has two points constrained to lie on two circles.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Teoria de Burmester (ca)
- Burmester's theory (en)
- Teoría de Burmester (es)
|
| rdfs:comment
| - La Teoria de Burmester és un conjunt de principis matemàtics que permeten generalitzar i descriure el comportament cinemàtic de diferents dispositius mecànics en el pla. Rep el nom del seu creador, el geòmetra alemany especialista en cinemàtica Ludwig Burmester (1840-1927). Aquesta formulació de la síntesi matemàtica d'un mecanisme de quatre barres i la solució a les equacions resultants es coneix com la Teoria de Burmester. L'enfocament ha estat generalitzat posteriorment per a la síntesi de mecanismes esfèrics i espacials més complexos. (ca)
- In kinematics, Burmester theory comprises geometric techniques for synthesis of linkages. It was introduced in the late 19th century by Ludwig Burmester (1840–1927). His approach was to compute the geometric constraints of the linkage directly from the inventor's desired movement for a floating link. From this point of view a four-bar linkage is a floating link that has two points constrained to lie on two circles. (en)
- La Teoría de Burmester es un conjunto de principios matemáticos que permiten generalizar y describir el comportamiento cinemático de distintos dispositivos mecánicos en el plano. Recibe el nombre de su creador, el geómetra alemán especialista en cinemática Ludwig Burmester (1840-1927). Esta formulación de la síntesis matemática de un mecanismo de cuatro barras y la solución a las ecuaciones resultantes se conoce como la Teoría de Burmester. El enfoque ha sido generalizado posteriormente para la síntesis de mecanismos esféricos y espaciales más complejos. (es)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - La Teoria de Burmester és un conjunt de principis matemàtics que permeten generalitzar i descriure el comportament cinemàtic de diferents dispositius mecànics en el pla. Rep el nom del seu creador, el geòmetra alemany especialista en cinemàtica Ludwig Burmester (1840-1927). Burmester va introduir tècniques geomètriques per a la síntesi del moviment dels mecanismes a la fi del segle xix. El seu enfocament era deduir directament les limitacions geomètriques del moviment dels vincles flotants des del punt de vista pràctic dels inventors. Mitjançant aquest enfocament, un mecanisme de quatre barres es defineix com un enllaç flotant amb dos punts determinats obligats a moure's segons dues circumferències. El seu procediment parteix d'un conjunt de configuracions geomètriques (sovint anomenades posicions de treball) del moviment de cada enllaç flotant, com una sèrie d'instantànies del seu desplaçament obligat en el dispositiu analitzat. El disseny d'una biela que vinculi les dues manovelles es converteix ara en la cerca d'un punt a l'enllaç flotant que en cadascuna de les posicions de síntesi de la seva trajectòria se situï sobre un cercle. La dimensió de la manovella és la distància des del punt a l'enllaç flotant, anomenat punt circular, amb el centre del cercle sobre el qual es desplaça, denominat punt central. Dues manovelles dissenyades d'aquesta manera formen amb la biela l'enllaç de quatre barres buscat. Aquesta formulació de la síntesi matemàtica d'un mecanisme de quatre barres i la solució a les equacions resultants es coneix com la Teoria de Burmester. L'enfocament ha estat generalitzat posteriorment per a la síntesi de mecanismes esfèrics i espacials més complexos. (ca)
- In kinematics, Burmester theory comprises geometric techniques for synthesis of linkages. It was introduced in the late 19th century by Ludwig Burmester (1840–1927). His approach was to compute the geometric constraints of the linkage directly from the inventor's desired movement for a floating link. From this point of view a four-bar linkage is a floating link that has two points constrained to lie on two circles. Burmester began with a set of locations, often called poses, for the floating link, which are viewed as snapshots of the constrained movement of this floating link in the device that is to be designed. The design of a crank for the linkage now becomes finding a point in the moving floating link that when viewed in each of these specified positions has a trajectory that lies on a circle. The dimension of the crank is the distance from the point in the floating link, called the circling point, to the center of the circle it travels on, called the center point. Two cranks designed in this way form the desired four-bar linkage. This formulation of the mathematical synthesis of a four-bar linkage and the solution to the resulting equations is known as Burmester Theory. The approach has been generalized to the synthesis of spherical and spatial mechanisms. (en)
- La Teoría de Burmester es un conjunto de principios matemáticos que permiten generalizar y describir el comportamiento cinemático de distintos dispositivos mecánicos en el plano. Recibe el nombre de su creador, el geómetra alemán especialista en cinemática Ludwig Burmester (1840-1927). Burmester introdujo técnicas geométricas para la síntesis del movimiento de los mecanismos a finales del siglo XIX. Su enfoque era deducir directamente las limitaciones geométricas del movimiento de los vínculos flotantes desde el punto de vista práctico de los inventores. Mediante este enfoque, un mecanismo de cuatro barras se define como un enlace flotante con dos puntos determinados obligados a moverse según dos circunferencias. Su procedimiento parte de un conjunto de configuraciones geométricas (a menudo llamadas posiciones de trabajo) del movimiento de cada enlace flotante, como una serie de instantáneas de su desplazamiento obligado en el dispositivo analizado. El diseño de una biela que vincule las dos manivelas se convierte ahora en la búsqueda de un punto en el enlace flotante que en cada una de las posiciones de síntesis de su trayectoria se sitúe sobre un círculo. La dimensión de la manivela es la distancia desde el punto en el enlace flotante, llamado punto circular, con el centro del círculo sobre el que se desplaza, denominado punto central. Dos manivelas diseñadas de esta manera forman con la biela el enlace de cuatro barras buscado. Esta formulación de la síntesis matemática de un mecanismo de cuatro barras y la solución a las ecuaciones resultantes se conoce como la Teoría de Burmester. El enfoque ha sido generalizado posteriormente para la síntesis de mecanismos esféricos y espaciales más complejos. (es)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is Wikipage disambiguates
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
