| has abstract
| - El Cançoneret de Ripoll (en llatí: Carmina Riuipullensa), és un breu cançoner en català i occità datat a mitjans del segle xiv, en tot cas després del 1346, quan Pere III el Cerimoniós organitzà una trobada poètica, la qual és esmentada en el mateix cançoner. Influït per Cerverí de Girona, el Cançoner i el moviment que el va inspirar es consideren elements de transició entre l'època dels trobadors i la nova lírica que representa Ausiàs March. Actualment, el Cançoneret de Ripoll es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (manuscrit 129 de Ripoll). L'origen del manuscrit ha estat controvertit. Un argument a favor de la seva procedència de la mateixa comunitat monàstica de Ripoll, on el manuscrit fou el registre més antic de la seva biblioteca abans de ser traslladat a Barcelona, inclou l'ús del llatí encapçalant la introducció d'alguns poemes i l'abundància d'autors eclesiàstics citats. Per una altra part, alguns historiadors de la literatura, com ara Martí de Riquer, han apuntat un origen "aristocràtic" o "cortesà", basant-se en les referències a Pere, comte de Ribagorça, a persones i indrets del Comtat del Rosselló i al Rei de Mallorca i a l'evidència de la influència goliarda. El Cançoneret conté una versió de les Regles de trobar de Jofre de Foixà, amb una continuació anònima sense títol, que s'hi relaciona sobretot en el gènere i la forma poètics. Divuit poemes sencers i un fragment conformen la part gramatical de l'obra. Tots els poetes citats són catalans, però només cinc o sis són anomenats pel seu nom. La classificació genèrica del Cançoneret el situaria junt amb la Doctrina de compondre dictats, possiblement obra de i entre les produccions del , com ara l'obra Leys d'amors. Hom reconeix al Cançoneret els següents gèneres: la cançó, el tençó, el sirventès, les cobles d'acuyndamens, les cobles de qüestions, el vers, la dansa, la desdansa i la viadera. El Cançoneret confirma que el vers fou simplement una cançó de matèria tota moral i que la viadera va ser la pus jusana spècies qui és en los cantàs (el més humil gènere de cançó que hi ha). La distinció entre les cobles, amb canvis d'estrofa entre els trobadors, com ara les d'acuyndamens i les de qüestions és única al Cançoneret. Les Cobles d'acuyndamens trenquen lligams de vassallatge, d'amor o de fidelitat. Entre els trobadors citats a l'obra hi ha Guillem de Cabestany, Raimbaut de Vaqueiras, Arnaut Daniel, Pèire Cardenal i Folquet de Marsella (encara que la referència és errònia, el poeta podria ser ). Entre els anomenats "poetes catalans" dels quals s'han preservat algunes peces, hi ha , , i el Capellà de Bolquera. L'encapçalament d'una altra peça de , De l'ordre suy de noble infant En Pedro, també és esmentat a l'obra. Hi ha així mateix diversos autors no identificables de peces del Cançoneret: un "poeta anònim", un "frare", "dos frares", una "monja", un "frayr'Uguó, prior", un "Francesc", i un "arxipreste". (ca)
- The Cançoneret de Ripoll (Catalan pronunciation: [kənsunəˈɾɛd də riˈpoʎ], Latin: Carmina Riulpullensa), now manuscript 129 of Ripoll in the Arxiu de la Corona d'Aragó, is a short Catalan-Occitan chansonnier produced in the mid-fourteenth century but after 1346, when Peter IV of Aragon held a poetry competition which is mentioned in the chansonnier. Influenced by Cerverí de Girona, the chansonnier and its ideology serve as transition in the history of Catalan literature between the dominance of the troubadours and the new developments of Ausiàs March. The provenance of the manuscript has been debated. Arguments in favour of an origin with the monastic community of Ripoll, where the manuscript is first recorded in the library before heading to the archives in Barcelona, include the use of Latin headings to introduce some of the poems and the abundance of authors of clerical background cited. On the other hand, an aristocratic or "courtly" provenance has been taught, notably by Martín de Riquer, on the basis of the references to Peter, Count of Ribagorza, to people and places in the County of Roussillon and the Kingdom of Majorca, and evidence of Goliardic influence. The Cançoneret contains a copy of the Regles de trobar of Jaufre de Foixa and an anonymous untitled continuation thereof, dealing mainly with poetic genre and form. Eighteen complete poems and one fragment accompany the grammatical treatise to illustrate the points. All the cited poets are Catalans but only five or six are named. The generic classifications of the Cançoneret follow those of the Doctrina de compondre dictats, possibly of Raimon Vidal, and the "rules" of the Consistori del Gay Saber, codified in the Leys d'amors. The following genres are recognised: cançó, tençó, sirventès (serventesch), cobles d'acuyndamens, cobles de qüestions, , dança (dans), desdança (desdansa), and viadera. The Cançoneret confirms that the vers was merely a canso de matèria tota moral (of entirely moral material) and that the viadera (traveller's song) was la pus jusana spècies qui és en los cantàs (the most humble genre of song there is). The distinction between cobles, exchanges of stanzas between troubadours, that are d'acuyndamens and those de qüestions is unique to the Cançoneret. Cobles d'acuyndamens broke bonds of vassallage, love, or fidelity. Among the classical troubadours cited by the treatise are Guillem de Cabestany, Raimbaut de Vaqueiras, Arnaut Daniel, Peire Cardenal, and Folquet de Marselha (though the reference is a mistake, the poet should be ). Among the named Catalan poets whose pieces are preserved as exemplars are , , and the . The incipit of another Catalan piece, De l'ordre suy de noble infant En Pedro, by is also mentioned in the treatise. There are several unidentifiable authors with works in the Cançoneret: a "poeta anònim" (anonymous poet), a "frare" (friar), "dos frares" (two friars), a "monja" (nun), "frayr'Uguó, prior" (brother Hugh, prior), "Francesc", and an "arxiprest" (archpriest). (en)
- El Cancionero de Ripoll (en catalán, Cançoneret de Ripoll; en latín, Carmina Rivipullensia, Carmina Riulpullensa) es un breve cancionero goliardo fechado a mediados del siglo XIV con composiciones en catalán y occitano. Actualmente se encuentra en el Archivo de la Corona de Aragón (manuscrito 129 de Ripoll). (es)
- Il Cançoneret de Ripoll o Canzoniere di Ripoll (in latino Carmina Riulpullensa) è un breve canzoniere redatto in catalano e occitano, risalente alla metà del XIV secolo e, ad ogni modo, dopo il 1346, allorché Pietro III il Cerimonioso organizza una manifestazione letteraria, menzionata proprio nel canzoniere. Influenzato da Cerverí de Girona, il canzoniere e il movimento che lo ispirò sono considerati elementi di transizione tra l'epoca dei trovatori e la nuova lirica rappresentata da Ausiàs March. L'unico manoscritto che ci ha tramandato canzoniere di Ripoll si trova nell'"Archivio della Corona di Aragona" (ms. 129 di Ripoll). L'origine del manoscritto è oggetto di controversia. Un argomento a favore della provenienza dalla stessa comunità monastica di Ripoll (dove il manoscritto rappresentava il registro più antico della biblioteca prima di essere trasferito a Barcellona) è fornito dall'uso del latino medievale con cui inizia l'introduzione di alcune poesie e dall'abbondanza di autori ecclesiastici citati. D'altra parte, alcuni storici della letteratura, come Martí de Riquer, hanno indicato un'origine "aristocratica" o "cortigiana" basandosi sui riferimenti a Pietro, conte di Ribagorza, a persone e luoghi della contea del Rossiglione e a quelli del re di Maiorca, e sull'evidenza dell'influenza goliardica. Il Cançoneret contiene una versione delle Regles de trobar di Jofre de Foixà, con una continuazione anonima senza titolo, che si relaziona soprattutto al genere e alla forma poetica. Diciotto poesie intere e un frammento costituiscono la parte grammaticale dell'opera. Tutti i poeti citati sono catalani, ma solo cinque o sei sono menzionati con il loro nome. La classificazione generica del Cançoneret lo situerebbe insieme alla "Dottrina di comporre dettami", possibilmente opera di Raimon Vidal, e ad altre produzioni del Consistori del Gay Saber, come le Leys d'amors. Nel Cançoneret si riconoscono i seguenti generi: la , la tida, il sirventés, le coblas de acuyndamens, le coblas de cuestiones, la hacia, la danza, la desdança e la viadera. Il Cançoneret conferma che il verso era semplicemente una canzone "di materia tutta morale" e che la viadera era la pus jusana spècies qui és en los cantàs (il genere più umile che vi è tra le canzoni). Unica, nel Cançoneret de Ripoll, è la distinzione che vi si fa tra coblas, con scambi di coblas tra i trovatori, come quelle di acuyndamens e di cuestiones. Le coblas de acuyndamens spezzano i vincoli di vassallaggio, di amore e di fedeltà. Tra i trovatori citati nell'opera abbiamo Guillem de Cabestany, Raimbaut de Vaqueiras, Arnaut Daniel, Peire Cardenal e Folquet de Marselha (sebbene il riferimento sia erroneo, il poeta potrebbe essere ). Tra i cosiddetti "poetas catalanes" si sono conservati alcune composizioni di , e del . Viene anche menzionata nell'opera l'intestazione di un altro componimento di : Del orden Suy de noble infante don Pedro. Vi sono comunque vari autori di poesie non identificati nel Cançoneret: un "poeta anonimo", tre frati (frailes), una monaca (monja), un frate Uguó, priore, un "Francisco" e un "arciprete (arcipreste). (it)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)