| has abstract
| - El Comité de Vigilància de Montmartre també anomenat Comité de Vigilance du XVIIIe arrondissement era una associació política amb domicili a la poc abans del setge de París, actiu durant la Comuna de París. Estretament associat amb l'Associació Internacional de Treballadors, els seus membres tenien fortes connexions amb l'anarquisme i les diverses tendències socialistes de l'època, particularment aquelles representades per Karl Marx, Mikhail Bakunin, i Auguste Blanqui. La declaració de la Tercera República a París el 4 setembre 1870 va marcar l'auge gairebé immediat dels clubs polítics. En actuar com a pols de coordinació, discussió i preparació, els comitès de tesi i clubs venien a tenir un paper important en la creació, el desenvolupament i la defensa de la futura Comuna de París. El 15 de setembre, vint dels comitès de tesi es van organitzar al voltant d'un programa comú. Més enllà també de la simple agitació van contribuir a l'administració dels diversos districtes compresos en el caòtic setge de París. Els comitè de tesi més radical notòriament fou el Comitè de Vigilància del Districte XVIII, més conegut com el Comitè de Vigilància de Montmartre. Compost per activistes procedents de gairebé tots els segments de l'espectre radical, el Comitè de Vigilància incloïa figures tan notables com Louise Michel, feminista reconeguda, escriptora i anarquista, Théophile Ferré, membre electe de la Comuna de París, que més tard va fer una crida a la crema del ministeri de Finances i va ordenar l'execució de sis ostatges, entre ells l'arquebisbe de París, en represàlia per l'execució sumària d'innombrables comunards pel govern de Versalles, , una feminista organitzadora responsable de la fundació d'una escola gratuïta a l'Església de Saint Pierre de Montmartre, , una anarquista que es va negar a casar-se amb Dostoevski, era membre de la secció russa de l'Associació Internacional de Treballadors, i cofundadora del diari radical La Social, i , que encarnava l'esperit de lideratge de la Comissió i el moviment revolucionari en el seu conjunt. Montmartre, que es va incorporar a París oficialment com a districte només el 1860, llargament fora tant del sistema fiscal de París, així com de l'autoritat estricte de la policia, s'havia transformat en un paradís per als no-conformistes, criminals i dissidents. Per tant, un terreny fèrtil condició necessària per al sorgir de clubs dels treballadors més radicals i comitès d'acció política. La derrota de l'exèrcit francès i la humiliant armistici negociat per la República el gener de 1871 va produir una atmosfera d'ira i ressentiment que planava sobre tot París. Després d'haver sacrificat tant per la defensa de la capital, els treballadors parisencs vehementment criticaven la Tercera República i als conservadors i monàrquics que la componien. En gran manera aquest augment espontani de l'activitat política popular impulsà als comitès que creixeren al voltant de la ciutat. Una insurrecció era imminent. El Comitè de Vigilància de Montmartre, ben preparat per la molt esperada revolució popular, va tenir un paper crucial en la defensa dels canons emmagatzemats al turó de Montmartre, l'esdeveniment que va iniciar la guerra civil i la posterior creació de la Comuna. Però aquests Comitès estaven lluny de ser Milícies estàndard: fins i tot abans del 18 de març, els comitès respectius començaren a supervisar els diferents districtes, secularitzant i ampliant l'educació, l'assistència en la gestió dels assumptes governamentals, contribuint a l'organització de la defensa de la ciutat, proporcionant serveis socials i de socors, difonent propaganda, i facilitant la comunicació. En molts sentits, els comitès exemplificaven el principi comunard d'associació federal. Amb massa dificultats per gestionar tota la ciutat com una sola la Comuna necessità l'existència de la coordinació descentralitzada dels comitès. Malgrat el paper important en la història de la Comuna, els mateixos comitès sovint es troben ells mateixos endarrerint-se darrere la marea creixent de la revolució popular. El 18 de març, després d'haver estat donades ordres de disparar contra la multitud reunida a la Butte (Montmartre), el general Lecomte, l'oficial enviat a recuperar els canons i restablir l'ordre, es va veure arrestat pels seus propis homes i ràpidament va ser portat a la presó propera. Notificat de la situació potencialment explosiva, el Comitè de Vigilància de Montmartre immediatament envia una ordre al comandant de la Guàrdia Nacional responsable del general, l'ordre d'alerta per mantenir el control i custodiar al presoner fins que pogués ser portat a judici. Però l'assumpte era ja fora de les seves mans. La multitud enfurismada va exigir la mort del General i els seus propis soldats el van llançar contra una paret i li van disparar. La Comuna era, doncs, tant producte de l'organització com de l'espontaneïtat. El Comitè va seguir funcionant fins al final de la Comuna, molts de membres lluitaren i moriren en les barricades. Els supervivents van ser executats, com Théophile Ferré, o, com Louise Michel, forçats a l'exili. (ca)
- The Vigilance Committee of Montmartre (Comité de Vigilance de Montmartre) was a political association and provisional administrative organization established on the Rue de Clignancourt shortly before the Siege of Paris (1870–1871). Closely affiliated with the International Workingman's Association, its members had strong connections with the various anarchist and socialist tendencies of the time, particularly those represented by Karl Marx, Mikhail Bakunin, and Auguste Blanqui. The declaration of the Third Republic in Paris on 4 September 1870 signaled the almost immediate flowering of political clubs. Acting as poles of coordination, discussion, and preparation, these clubs and committees would come to play a significant role in the establishment, development, and defense of the future Paris Commune. On 15 September, twenty of these committees organized themselves around a common program. Beyond simple agitation, they also contributed to the administration of the various arrondissements during the chaotic siege of Paris. The most notoriously radical of these committees was the Comité de Vigilance de XVIIIe Arrondissement, or better known as the Comité de Vigilance de Montmartre. Composed of militants drawn from almost every segment of the radical spectrum, the Committee of Vigilance included such notable figures as Louise Michel, who would become known as a feminist, writer, and anarchist; Théophile Ferré, an elected member of the Paris Commune who later issued a call for the burning of the Finance ministry and ordered the execution of six hostages, including the archbishop of Paris, in retaliation for the summary execution of countless communards by the Versailles government; Paule Minck, a feminist organizer responsible for the founding of a free school at the Church of Saint Pierre de Montmartre; Anne Jaclard, a member of the Russian section of the International Workingman’s Association, and a co-founder of the radical newspaper La Social; and Jules-Henri-Marius Bergeret, a leading spirit of the Committee and the revolutionary movement as a whole. Montmartre, which was officially incorporated into Paris as an arrondissement only in 1860, had long been free of both the Parisian tax system as well as stringent police authority, transforming it into a haven for nonconformists, criminals, and dissenters. Consequently, it provided fertile ground for the emergence of the most radical worker’s clubs and political action committees. The defeat of the French Army and the humiliating armistice negotiated by that Republic in January 1871 produced an atmosphere of anger and resent that hovered over all of Paris. Having sacrificed so much for the defense of the capital, Parisian workers vehemently criticized the new Third Republic and the conservatives and monarchists that composed it. This largely spontaneous surge of popular political activity further galvanized the committees growing around the city. An insurrection was imminent. The Vigilance Committee of Montmartre, well prepared for the much expected popular revolution, played a crucial role in the successful defense of the cannon stored on the Butte Montmartre, the event that ignited the civil war and the subsequent establishment of the Commune. But these committees were far from standard militias: even before 18 March, respective committees began to supervise the various arrondissements, secularizing and expanding education, assisting in the management of governmental affairs, contributing to the organization of the city’s defense, providing social services and relief, spreading propaganda, and facilitating communication. In many ways, the committees exemplified the Communard principle of federal association. Too difficult to manage the entire city alone, the Commune’s very existence necessitated the coordination of decentralized committees. But despite their important role in the history of the Commune, the committees often found themselves lagging behind the surging tide of popular revolution. On 18 March, after having given orders to fire on the crowd gathered at the Butte, General Claude Lecomte, the officer sent to retrieve the cannons and restore order, was himself arrested by his own men and quickly escorted to the nearby prison. Notified of the potentially explosive situation, the Vigilance Committee of Montmartre immediately sent an order to the commander of the National Guard responsible for the General, warning the commander to maintain control and to guard the prisoner until he could be put on trial. But the matter was already out of their hands. The enraged crowd demanded the General’s death and his own soldiers threw him against a wall and shot him down. The Commune, then, was the product of both organization and spontaneity. The Committee continued to operate right up to the very end of the Commune, many of its members fighting and dying on the barricades. The survivors were either executed, like Théophile Ferré, or, like Louise Michel, forced into exile. (en)
- Le Comité de vigilance de Montmartre, aussi appelé Comité de Vigilance du XVIIIe arrondissement, est une association politique sise rue de Clignancourt peu avant le siège de Paris, active pendant la Commune de Paris. (fr)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
