| rdfs:comment
| - Le concile de Paris se tient le 10 octobre 614 à Paris dans la basilique Sainte-Geneviève; il comprend 15 canons. (fr)
- El concili de París celebrat el 10 d'octubre de 614 va ser una assemblea convocada pel rei Clotari II en el qual van participar gairebé 80 bisbes (12 d'ells metropolitans) a més de l'abat de Canterbury. És considerat com el concili més important de l'episcopat merovingi. D'altra banda, també es protegien els béns eclesiàstics i, sobretot, el respecte de la intenció dels donants, fins i tot quan les autoritats polítiques o eclesiàstiques hi tinguessin interès. (ca)
- The Council of Paris was a synod convoked by King Chlothar II in 614. It was a concilium mixtum, attended by both ecclesiastics and laymen from throughout the kingdom of the Franks. It was the first of three councils held by Chlothar. It helped secure his rule over the whole kingdom, which he only acquired in 613. (en)
- El concilio de París celebrado el 10 de octubre de 614 fue una asamblea convocada por el rey Clotario II donde participaron casi 80 obispos (12 de ellos metropolitanos) además del abad de Canterbury. Es considerado como el concilio más importante del episcopado merovingio. Por otra parte también se protegían los bienes eclesiásticos y sobre todo el respeto de la intención de los donantes, incluso cuando las autoridades políticas o eclesiásticas tuvieran interés en ellos. (es)
|
| has abstract
| - El concili de París celebrat el 10 d'octubre de 614 va ser una assemblea convocada pel rei Clotari II en el qual van participar gairebé 80 bisbes (12 d'ells metropolitans) a més de l'abat de Canterbury. És considerat com el concili més important de l'episcopat merovingi. Entre els 17 cànons aprovats pel concili, un dels més importants és el que parla de la llibertat que s'ha de garantir en l'elecció dels bisbes per lluitar contra pràctiques com la simonia. A més, s'assegura al clergat la competència exclusiva dels tribunals eclesiàstics per als processos que s'iniciessin contra ells. Solament després de la decisió del bisbe un sacerdot podia passar a la justícia civil. D'altra banda, també es protegien els béns eclesiàstics i, sobretot, el respecte de la intenció dels donants, fins i tot quan les autoritats polítiques o eclesiàstiques hi tinguessin interès. Tots aquests cànons expliquen les dificultats que afrontava l'Església a la zona i la responsabilitat que assumia el rei de posar-hi remei, tot i que en l'edicte que es va signar vuit dies després s'ajustaven les disposicions assumides (els reis podien intervenir en el nomenament de bisbes, els jutges civils podien actuar d'ofici si un clergue cometia delictes comuns, etc.). Els avatars del regne van obligar els bisbes a reunir-se novament el 27 de setembre de 626 a Clichy, on van confirmar els cànons de 614. (ca)
- The Council of Paris was a synod convoked by King Chlothar II in 614. It was a concilium mixtum, attended by both ecclesiastics and laymen from throughout the kingdom of the Franks. It was the first of three councils held by Chlothar. It helped secure his rule over the whole kingdom, which he only acquired in 613. The council met in the basilica of Saint Peter. It was attended by 76 metropolitan and suffragan bishops and a single abbot. The ecclesiastical province of Vienne was represented by five bishops, Arles by eleven, Lyon by four, Sens by seven, Eauze by seven, Bourges by seven, Bordeaux by six, Tours by five, Besançon by three, Rouen by six, Trier by three, Cologne by two, Reims by seven and Mainz by three. There were even two attendees from England. Chlothar and his optimates (best men) and fideles (faithful men) were also present. The council concluded on 10 October. The council issued a set of seventeen written canons. It prohibited Jews from holding any military or public office in which they had the power of command over Christians unless they accepted baptism. This may have been motivated in part by the support given to Chlothar's aunt and rival, Brunhild, by Jewish refugees from Visigothic Spain. On 18 October, Chlothar used fourteen of the canons as a basis for his Edict of Paris, but he modified them as it suited him. The alterations, although in some instances undercutting the bishops' purposes, "did not negate the original canons [but] merely clarified the circumstances in which the monarchy would enforce them." Nevertheless, at the in 626 or 627, the assembled bishops referred to the canons of the Council of Paris as having the king's authority. The canons of the council are preserved in two collections, the and , both with eighth-century manuscripts. Four of its canons (6, 11, 14 and 15) were included among the False Decretals in the mid-ninth century. A few canons were picked up by later canonists. Regino of Prüm included some in his Libri duo de synodalibus causis. Burchard of Worms and Gratian adopted canons 6 and 15 from Regino. Ivo of Chartres included 15 in his Decretum. According to the biography of Saint Agilus, he and Eustasius were sent to evangelize neighbouring peoples by a council convoked by Chlothar after he unified the kingdom and about three years after Columban's exile. This could be the council of Paris of 614, although neither Agilus nor Eustasius signed the canons. (en)
- Le concile de Paris se tient le 10 octobre 614 à Paris dans la basilique Sainte-Geneviève; il comprend 15 canons. (fr)
- El concilio de París celebrado el 10 de octubre de 614 fue una asamblea convocada por el rey Clotario II donde participaron casi 80 obispos (12 de ellos metropolitanos) además del abad de Canterbury. Es considerado como el concilio más importante del episcopado merovingio. Entre los 17 cánones aprobados por el concilio uno de los más importantes es el que habla de la libertad que se ha de garantizar en la elección de los obispos para luchar contra prácticas como la simonía. Además se asegura al clero la sola competencia de los tribunales eclesiásticos para los procesos que contra ellos se iniciaren. Solo tras la decisión del obispo, un sacerdote podía pasar a la justicia civil. Por otra parte también se protegían los bienes eclesiásticos y sobre todo el respeto de la intención de los donantes, incluso cuando las autoridades políticas o eclesiásticas tuvieran interés en ellos. Todos estos cánones hablan de las dificultades que afrontaba la Iglesia en la zona y la responsabilidad que asumía el rey de poner remedio aun cuando en el edicto que se firmó ocho días después se ajustaban las disposiciones asumidas (los reyes podían intervenir en el nombramiento de obispos, los jueces civiles podían actuar de oficio si un clérigo cometía delitos comunes, etc.) Los avatares del reino obligaron a los obispos a reunirse nuevamente el 27 de septiembre de 626 en Clichy donde confirmaron los cánones de 614. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)