| rdfs:comment
| - O Condado de Vienne ou Viennois — comitatus Viennensis— foi cedido cerca de 1030 ao arcebispo de Vienne que o dividiu em dois novos feudos dependente do arcebispado : o condado de Albão a , cujos descendentes serão os futuros dirigentes do Delfinado, e o condado de Maurienne - a futura Saboia a Humberto I de Saboia o Mãos Brancas. A capital do condado era Vienne, na Isère. (pt)
- Het graafschap Vienne of Viennois was een graafschap binnen het koninkrijk Provence, Arelatische Koninkrijk en het Heilige Roomse Rijk. De graaf van Vienne zetelde te Vienne. Na 1030 werd het graafschap Vienne onderdeel van het aartsbisdom Vienne. (nl)
- Графство Вьенн (фр. Comté de Vienne) — средневековое графство, располагавшееся на юге современной Франции с центром в городе Вьенн на реке Рона. Графство занимало территорию между Лионом и Альпами. (ru)
- El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat. Prenia el su nom de la ciutat de Viena del Delfinat. El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle viii titulat comte d'Itàlia i de Metz. El seu fills li va succeir i va morir vers el 855. El seu fill comte de Valais fou també comte i va morir el 874. Potser en absència s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el 7 de juliol del 859 quan va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar a l'antic monjo Adó de l'abadia de Ferriéres-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regió i la va governar de facto especialment en el camp eclesiàstic, fins a la seva mort el 879 però probablement no fou comte titular. (ca)
- The count of Vienne was the ruler of the Viennois, with his seat at Vienne, during the period of the Carolingian Empire and after until 1030, when the county of Vienne was granted to the Archdiocese of Vienne. Girart de Roussillon ruled Provence from Vienne in the mid-ninth century. His successor in Vienne was Boso I of Arles, who tried to carve out a kingdom of his own in Provence from Vienne in 878–879. (en)
- Die Grafschaft Vienne mit der Hauptstadt Vienne an der Rhone, umfasste im 10. Jahrhundert den größten Teil des Gebiets zwischen Lyon und dem Alpenhauptkamm; sie wurde im Jahr 1030 dem Erzbischof von Vienne gegeben, der davon zwei neue Lehen abspaltete: Albon im Süden (die spätere Dauphiné) und Maurienne im Norden (das spätere Savoyen). Albon erhielt Guigues I. der Alte, Maurienne ging an Humbert I. mit den weißen Händen (Albimanus/Biancamano). (de)
- Le comté de Vienne (comitatus Viennensis en latin) était, entre 844 et 1450, un fief du issu du Royaume de Bourgogne carolingien divisé en 843 par le traité de Verdun, puis lors du Traité de Prüm de 855 aboutissant au Royaume de Provence par la suite inclus au Royaume des Deux-Bourgognes en 933. En 1032 ce territoire dénommé également Royaume d' Arles est une des composantes du vaste Saint-Empire romain germanique. Vienne (l'ex-Vienna Allobrogum) y demeure intégrée jusqu'à la fin du comté. (fr)
|
| has abstract
| - El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat. Prenia el su nom de la ciutat de Viena del Delfinat. El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle viii titulat comte d'Itàlia i de Metz. El seu fills li va succeir i va morir vers el 855. El seu fill comte de Valais fou també comte i va morir el 874. Potser en absència s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el 7 de juliol del 859 quan va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar a l'antic monjo Adó de l'abadia de Ferriéres-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regió i la va governar de facto especialment en el camp eclesiàstic, fins a la seva mort el 879 però probablement no fou comte titular. Mort Bosó de Valois el 874 la successió va anar als seus germans (abat de Gorce) i (abat de Sant Maurici de Valais) que foren comtes de Viena, o almenys ho fou el primer. La branca de Biví va continuar amb el seu fill Bosó de Provença (879-887) i la d'Hubert amb el seu fill Teobald d'Arle (fins al 895). A Teobald comte d'Arle i Vienne li va succeir el 895 el seu fill Hug d'Arle (rei d'Itàlia el 925), que va cedir els comtat de Vienne i d'Arle al seu germà Bosó d'Arle vers el 921 (o 923) i el va governar fins vers el 934, en què el comtat de Viena i el d'Arle els va cedir a la seva filla Berta probablement com a dot. Berta estava casada amb Bosó I de Provença (925-935) de l'altra branca, però aquest va morir el 935 i el comtat d'Arle van tornar a la branca principal, representada per son germà , origen dels comtes de Provença, si bé Berta va conservar el títol fins a la seva mort el 965, mentre el de Vienne o Viena va passar al fill de Lluís el Cec. La branca de Bosó de Provença (879-887) va continuar amb el seu fill Lluís el cec, emperador del 901 al 928, que en fou titular del 887 fins al 926. En aquesta data bona part dels seus dominis a Provença van quedar en mans de Bosó I de Provença, fill de Ricard el Justicier (germà de Bosó de Provença fill de Biví) que va arrodonir els seus dominis pel seu matrimoni amb Berta, de la branca de Teobald, però Bosó va morir el 935 i la comtessa Berta tot i que va viure fins al 965, va traspassar de facto el comtat d'Arle a son germà Ratbold el vell i el de Vienne al seu cosí Carles Constantí de Viena, fill de Lluís el cec.
* Per la infeudació de la part sud del comtat origen del comtat d'Albon després Delfinat de Viena o Vienne, vegeu comtat d'Albon i Delfinat del Vienès Fou vers la primera meitat del segle x que s'esmenta un vescomtat de Vienne, del que es coneixen al vescomte Beril·ló (suposat gendre de Bosó d'Arle) I i el seu fill Ratburnus I o Ratburn, la filla del qual, Gerberga, era casada amb . El fill de Ratburnus I, Ratburnus II també fou vescomte a la segona meitat del segle. Carles Constantí morí el 963 i com que el seu fill Ricard havia mort uns mesos abans (Ricard va rebre la senyoria d'Albon, al sud del comtat, i la seva filla Fredeburga d'Albon es va casar amb Guigó III senyor de Vion i Annonay, pares del primer comte d'Albon Guigó IV) li va succeir el seu fill Patton mentre un altre fill, Humbert I (al que alguns suposen gendre i que té un origen molt incert) va rebre la senyoria de la Mauriene, i es va casar amb una filla d'Amadeu de Spoleto. Humbert I va morir el 976 i li va succeir el seu fill que va ser comte d'Aosta, Belley i Savoia i es titulà comte de la Mauriene, Bugey i Vienne poc després de l'any 1000 i va morir el 1048. El comte de Vienne Patton va morir a una data desconeguda després de l'any 1000 i li va succeir el seu fill Gerard que va haver de reconèixer com a comtats els dominis de les branques d'Albon i de Mauriene. Va viure fins al 1084 i al morir només va deixar quatre filles i les possessions de la branca es va escindir repartint-se entre aquestes filles, Ida (origen per matrimoni de la casa de senyors de Coligny), Beatriu (casada amb Humbert III de Savoia), Etieniette (Estevanete) casada amb Guillem I el gran comte de Borgonya; i Adela, casada amb Rodolf de Mons. La part principal que va conservar el nom de Vienne va anar a parar al fill d'Estevaneta, Esteve l'Intrèpid (1085) quedant de facto unit a Mâcon. Vegeu Comtat de Mâcon. (ca)
- Die Grafschaft Vienne mit der Hauptstadt Vienne an der Rhone, umfasste im 10. Jahrhundert den größten Teil des Gebiets zwischen Lyon und dem Alpenhauptkamm; sie wurde im Jahr 1030 dem Erzbischof von Vienne gegeben, der davon zwei neue Lehen abspaltete: Albon im Süden (die spätere Dauphiné) und Maurienne im Norden (das spätere Savoyen). Albon erhielt Guigues I. der Alte, Maurienne ging an Humbert I. mit den weißen Händen (Albimanus/Biancamano). Es verblieb eine Grafschaft Vienne von geringerer Größe. Diese Grafschaft befand sich von 1085 bis 1240 in der Hand der Grafen von Mâcon, bis die letzte der Familie, die Gräfin Alix, Vienne und Mâcon verkaufte. (de)
- The count of Vienne was the ruler of the Viennois, with his seat at Vienne, during the period of the Carolingian Empire and after until 1030, when the county of Vienne was granted to the Archdiocese of Vienne. Girart de Roussillon ruled Provence from Vienne in the mid-ninth century. His successor in Vienne was Boso I of Arles, who tried to carve out a kingdom of his own in Provence from Vienne in 878–879. Hugh of Arles was the first known count of Vienne from sometime before 905 until 926, when he was in Italy claiming the Iron Crown of Lombardy. In his absence, Louis the Blind, king of Provence, transferred Vienne to his own son, Charles-Constantine. In September 928, Hugh met with Herbert II of Vermandois and invested Herbert's son with Vienne in opposition to Charles-Constantine. Charles, however, succeeded in reoccupying Vienne by 931 with the aid of Rudolph of France, to whom he gave his fealty. Briefly dispossessed by , an ally of King Hugh, Charles succeeded retaking Vienne in 931 with the aid of Rudolph and his men. Until 23 June 962, Charles-Constantine ruled Vienne, the former capital of the extinct kingdom of his father. After his death on that date, Vienne was inherited by his daughter and passed to her husband, Boso II of Arles. Boso's descendants accumulated many counties in Provence and succeeded eventually in making themselves margraves of Provence. In 1030, Vienne was ceded to Archbishop Burchard, however, and he immediately divided the lordship into two counties. He elevated Guigues III of Albon, one of his powerful vassals, to the status of count and he granted Maurienne as a county to Humbert of the White Hands. Nevertheless, a county of Vienne continued to exist in a much diminished form. From 1085 to 1261, it was held by the counts of Mâcon. In the latter year, the last countess, Alice, sold it, along with Mâcon, to King Louis IX of France after the death of her husband, Jehan de Braine, in 1240. (en)
- Le comté de Vienne (comitatus Viennensis en latin) était, entre 844 et 1450, un fief du issu du Royaume de Bourgogne carolingien divisé en 843 par le traité de Verdun, puis lors du Traité de Prüm de 855 aboutissant au Royaume de Provence par la suite inclus au Royaume des Deux-Bourgognes en 933. En 1032 ce territoire dénommé également Royaume d' Arles est une des composantes du vaste Saint-Empire romain germanique. Vienne (l'ex-Vienna Allobrogum) y demeure intégrée jusqu'à la fin du comté. Ses délimitations ont évolué durant ses six siècles d'existence, du fait des multiples successions carolingiennes, puis sous l'influence des Bosonides, des Rois de Bourgogne et des Guiguonides futurs Dauphins de Viennois en 1142 à l'origine du Dauphiné de Viennois, enfin en 1349 par le rattachement au Royaume de France de la Province du Dauphiné, laissant Vienne comme seule enclave germanique indépendante du Dauphiné jusqu'en 1450. (fr)
- O Condado de Vienne ou Viennois — comitatus Viennensis— foi cedido cerca de 1030 ao arcebispo de Vienne que o dividiu em dois novos feudos dependente do arcebispado : o condado de Albão a , cujos descendentes serão os futuros dirigentes do Delfinado, e o condado de Maurienne - a futura Saboia a Humberto I de Saboia o Mãos Brancas. A capital do condado era Vienne, na Isère. (pt)
- Het graafschap Vienne of Viennois was een graafschap binnen het koninkrijk Provence, Arelatische Koninkrijk en het Heilige Roomse Rijk. De graaf van Vienne zetelde te Vienne. Na 1030 werd het graafschap Vienne onderdeel van het aartsbisdom Vienne. (nl)
- Графство Вьенн (фр. Comté de Vienne) — средневековое графство, располагавшееся на юге современной Франции с центром в городе Вьенн на реке Рона. Графство занимало территорию между Лионом и Альпами. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)