| rdfs:comment
| - Bei der Rebellion der Croquants handelt es sich um Aufstände von Bauern in West- und Südwestfrankreich im Gefolge der Hugenottenkriege. Die Croquants rebellierten gegen Ende des 16. und in der ersten Hälfte des 17. Jahrhunderts wegen Übergriffen der Feudalherren, der Steuereinnehmer und der Armee. Das französische Wort croquant (gesprochen: kʀɔkɑ͂) steht für „Bauer“ im abwertenden Sinne. (de)
- On appelle révoltes ou insurrections des croquants (Susmauta deus Crocants en occitan) plusieurs révoltes populaires du Sud-Ouest de la France aux XVIIe et XVIIIe siècles. Les principales causes de ces révoltes ont été d'ordre fiscal mais également politique. (fr)
- Stora skräcken (franska: Jacquerie des croquants) var en serie bondeuppror som ägde rum på den franska landsbygden i de sydvästra delarna av riket mellan 1594 och 1637. De utgick från Limousin, och Perigord och spred sig därifrån till hela sydväst. De bestod av tre större resningar under 1594, 1624 och 1637. Den första slutade med en skattereducering, den andra med avrättningen av dess ledare Donat och Barran, och den tredje med en allmän amnesti. Det var den största bonderesningen i Frankrike sedan Jacqueriet, och den sista före den stora skräcken under franska revolutionen. (sv)
- La revolta dels Crocants (Revòlta/susmauta daus/dels/deus Crocants, Revòuta dei Crocants en occità, Jacquerie des croquants en francès) són diverses revoltes de camperols que van esclatar al Llemosí, el Carcí i al Perigord (Occitània) i es van estendre al sud-oest del país, a la fi del segle xvi i principis del xvii. (ca)
- The croquant rebellions ("Jacquerie des croquants" in French) were several peasant revolts that erupted in Limousin, Quercy, and Perigord (France) and that extended through the southeast of the country in the latter part of the 16th and beginning of the 17th centuries. (en)
- La revuelta de los crocantes (Jacquerie des croquants en francés) son varias revueltas de campesinos que estallaron en Lemosín, en Quercy y en Perigord (Francia) y se extendieron al suroeste del país, a finales del siglo XVI y principios del XVII. (es)
|
| has abstract
| - La revolta dels Crocants (Revòlta/susmauta daus/dels/deus Crocants, Revòuta dei Crocants en occità, Jacquerie des croquants en francès) són diverses revoltes de camperols que van esclatar al Llemosí, el Carcí i al Perigord (Occitània) i es van estendre al sud-oest del país, a la fi del segle xvi i principis del xvii. Van ser causades per l'augment dels impostos estatals i senyorials en un moment de gran misèria de la pagesia després d'anys de guerres, i s'inscriuen en el marc de les guerres de religió de França. Els crocants recolzaven al rei Enric IV de França contra la Lliga Catòlica i els senyors que hi participaven. Els motius religiosos van ser, però, marginals i les revoltes dels crocants van ser abans de res . Aquests motins van ser tres, que van tenir lloc durant els anys 1594, 1624 i 1637. El primer va acabar amb la rebaixa dels impostos, en el segon foren executats Donat i Barran, caps de la rebel·lió, i després del tercer es concedí una amnistia general. (ca)
- The croquant rebellions ("Jacquerie des croquants" in French) were several peasant revolts that erupted in Limousin, Quercy, and Perigord (France) and that extended through the southeast of the country in the latter part of the 16th and beginning of the 17th centuries. They were caused by an increase in the estate and nobility taxation during a period of great misery among the peasantry after years of war, and fall within the category of the French religion wars. The croquants supported King Henry IV of France against the Catholic League and the nobles who participated in it. The religious motives were, however, marginal and the Croquant uprisings were, above all, rebellions against taxation. There were three of these rebellions, which took place in the years 1594, 1624, and 1637. The first finished with the reduction of taxes, the second with Donat and Barran, the leaders of the uprising, being executed, and the third finally conceding a general amnesty. (en)
- Bei der Rebellion der Croquants handelt es sich um Aufstände von Bauern in West- und Südwestfrankreich im Gefolge der Hugenottenkriege. Die Croquants rebellierten gegen Ende des 16. und in der ersten Hälfte des 17. Jahrhunderts wegen Übergriffen der Feudalherren, der Steuereinnehmer und der Armee. Das französische Wort croquant (gesprochen: kʀɔkɑ͂) steht für „Bauer“ im abwertenden Sinne. (de)
- La revuelta de los crocantes (Jacquerie des croquants en francés) son varias revueltas de campesinos que estallaron en Lemosín, en Quercy y en Perigord (Francia) y se extendieron al suroeste del país, a finales del siglo XVI y principios del XVII. Fueron causadas por el aumento de los impuestos estatales y señoriales en un momento de gran miseria del campesinado después de años de guerras, y se inscriben en el marco de las guerras de religión de Francia. Los crocantes apoyaban al rey Enrique IV de Francia en contra de la Liga Católica y de los señores que participaban en ella. Los motivos religiosos fueron, sin embargo, marginales y las revueltas de los croquantes fueron ante todo revueltas antifiscales. Estos motines fueron tres, que tuvieron lugar en los años 1594, 1624 y 1637. El primero acabó con la rebaja de los impuestos, el segundo con la ejecución de Donat y Barran, jefes de la rebelión, y el tercero con la concesión de una amnistía general. (es)
- On appelle révoltes ou insurrections des croquants (Susmauta deus Crocants en occitan) plusieurs révoltes populaires du Sud-Ouest de la France aux XVIIe et XVIIIe siècles. Les principales causes de ces révoltes ont été d'ordre fiscal mais également politique. (fr)
- Stora skräcken (franska: Jacquerie des croquants) var en serie bondeuppror som ägde rum på den franska landsbygden i de sydvästra delarna av riket mellan 1594 och 1637. De utgick från Limousin, och Perigord och spred sig därifrån till hela sydväst. De bestod av tre större resningar under 1594, 1624 och 1637. Den första slutade med en skattereducering, den andra med avrättningen av dess ledare Donat och Barran, och den tredje med en allmän amnesti. Det var den största bonderesningen i Frankrike sedan Jacqueriet, och den sista före den stora skräcken under franska revolutionen. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)