rdfs:comment
| - Les di indigetes étaient une catégorie de dieux de la Rome antique, qui s'opposait aux di novensides (ou novensiles) empruntés à d'autres peuples. Ils étaient les dieux d'origine de la religion et de la mythologie romaines primitives. Cette catégorisation est due au philologue allemand et spécialiste de l'histoire de Rome Georg Wissowa. Elle est aujourd'hui partiellement abandonnée. (fr)
- Os di indigetes ("deuses indígenas") constituíam um grupo de deuses, deusas e espíritos romanos que não haviam sido adoptados de outras mitologias, em oposição aos , segundo a terminologia de . A maioria representa pouco mais que a personificação de algumas qualidades abstractas, sendo, por isso, quase todos, deuses menores. Ops, Jano e Quirino são dos poucos destes deuses com alguma importância. Tal como a maioria dos termos em latim para abstracções e conceitos, estes deuses são geralmente do género feminino - o que explica a abundância de deusas entre os romanos. (pt)
- Индиге́ты (лат. Indiges, Indigetes) — у древних римлян название местных «отечественных» богов, которые некогда жили в Лациуме как люди, но после смерти стали богами-покровителями местного населения. К числу индигетов относятся Ян, Пик, Фавн, Интерцидона, особенно Эней, отчасти Эвандр, Геркулес, Кастор и Поллукс. Как Ромул после смерти становится богом Квирином, а царь Латин — (Latiaris), так и Эней, исчезнувший после битвы на берегах , стал призываться в молитвах как Deus Indiges. Часто индигеты объединяются и отождествляются в предании и молитвах с ларами и пенатами. В греческих верованиях индигеты соответствовали греч. δαίμονες ἐγχώριοι. (ru)
- D'acord amb la mitologia romana, els déus indígets eren divinitats tutelars romanes. El seu nombre era incalculable, ja que cada lloc i cada fet de la vida quotidiana tenia el seu déu específic. Tenien una funció limitada a un acte en concret, fora del qual no tenien entitat. Aquestes divinitats estan molt a prop de la mentalitat màgica, que exigeix l'existència d'un principi sobrenatural en cada acte que es fa. També van entrar en aquesta categoria alguns herois divinitzats després de morts, especialment Eneas. (ca)
- In classical Latin, the epithet Indiges, singular in form, is applied to Sol (Sol Indiges) and to Jupiter of Lavinium, later identified with Aeneas. One theory holds that it means the "speaker within", and stems from before the recognition of divine persons. Another, which the Oxford Classical Dictionary holds more likely, is that it means "invoked" in the sense of "pointing at", as in the related word indigitamenta. (en)
- En terminología de Georg Wissowa, los di indigetes ("dioses indígenas") eran un grupo de dioses, diosas y espíritus romanos no adoptados de otras mitología, oponiéndose así a los di novensides ("dioses recién llegados"). El término Indiges es una forma del latín clásico, aplicada al Sol (Sol Indiges) y a Júpiter de Lavinio, más tarde identificado con Aeneas. Wissowa interpretó que significaba "indígena", pero se trata de una deducción que no está unánimemente aceptada. El verdadero significado del término "indiges" permanece en la incógnita. Deidades tardías aunque etimológicamente indígenas: (es)
- I Di indigetes ("dei indigeni") sono un gruppo di divinità e spiriti della religione e della mitologia romana primitive, non adottati da altre religioni. Si oppongono ai Di novensides ("dei nuovi arrivati") nella terminologia di Georg Wissowa. Abbondanza, Giano e Quirino sono i più importanti di indigetes. (it)
- De di indigetes ("indigene godheden") waren een groep van Romeinse goden, godinnen en geesten die niet waren overgenomen uit andere godsdiensten, de di novensides ("nieuwkomers godheden") in de terminologie van . (nl)
- Indigetes (łac. Dii indigetes) – w mitologii rzymskiej bardzo liczna kategoria zazwyczaj bliżej niesprecyzowanych mocy, pomniejszych bóstw opiekujących się ściśle wyspecjalizowanymi dziedzinami. Były to pierwotne bóstwa italskie, wyraźnie oddzielane od novensiles – bogów przejętych przez Rzymian w okresie republiki i cesarstwa od innych ludów. W epoce klasycznej ich kult był już praktycznie martwy, wzywano ich jedynie w formułach magicznych wygłaszanych przez pontyfików. (pl)
|