| rdfs:comment
| - Ebalus (870 - 934/935?) byl vévoda akvitánský a a , nelegitimní syn vévody a samozvaného krále Akvitánie a jeho konkubíny neznámého jména. V historických podkladech je k jeho jménu často přiloženo přízvisko Manzer, Mancer nebo Manser, což může být nesprávně zapsané slovo mamzera, znamenající hebrejské slovo pro bastarda, potomka zplozeného mimo manželské lože, což samo napovídá o jeho původu. (cs)
- Ο Εμπλ της Ακουιτανίας ή Εμπλ Μάνζερ (Ebles Manzer, 870 – 934) ήταν κόμης του Πουατιέ (902 - 935) και Δούκας της Ακουιτανίας (890 - 893 και 928 - 935). Το προσωνύμιο Μάνζερ έχει πιθανώς εβραϊκή προέλευση, μεταφράζεται ως μπάσταρδος ή νόθος αλλά ο ίδιος ήταν γερμανικής καταγωγής. (el)
- Ebalus, or Ebles Manzer, or Manser (c. 870 – 935), was Count of Poitou and Duke of Aquitaine on two occasions: from 890 to 892; and then from 902 until his death in 935 (Poitou) and from 928 until 932 (Aquitaine). (en)
- Ebalus Mancer, genannt der Bastard (frz.: Ebles Manzer; * um 870; † 935), war Graf von Poitou, Auvergne und Herzog von Aquitanien aus der Familie der Ramnulfiden. (de)
- Ebles Manzer, llamado también Ébalus de Aquitania o Ebles el Piadoso o Ebalus el Bastardo (870-935), fue un noble francés, conde de Poitiers (902-935), duque de Aquitania (antes de 890-893 y luego también desde 927-932) y conde de Auvernia (927-932). (es)
- Ebalus Manzer (870– 935) Poitiersko konde (927–935) eta bitan Akitaniako dukea (890–892 eta 902–935) izan zen. (eu)
- Ebles, Èbles ou Ebalus Manzer (soit, en hébreu, « le Bâtard »), né vers 870, mort vers 934/935, fut comte de Poitiers de 890 à 892 et de 902 à 934 ; il succède à ce titre à son père Ramnulf II. (fr)
- Ebalus d'Aquitania, detto anche Ebles Manzer o Ebles il Pio o Ebalus il Bastardo (870 circa – 934 circa) è stato un sovrano franco, conte di Poitiers (prima 890-892 e poi 902-934), duca d'Aquitania (prima 890-892 e poi 927-932) e conte d'Alvernia (927-932). (it)
- Ebalus Bękart (ur. ok. 870, zm. 935) – książę Akwitanii i hrabia Poitiers, nieślubny syn księcia Ranulfa II i jego nieznanej z imienia konkubiny. (pl)
- Ébalo da Aquitânia, chamado também Ébalo, o Piedoso ou Ébalo, o Bastardo (em latim: Ebalus; em francês: Ebles; 870 — 935) foi conde de Poitiers (902-935), duque da Aquitânia (antes de 890-893 e também em 927-932) e (927-932). (pt)
- Эбль Манцер (фр. Ebles Manzer, около 870—934) — граф де Пуатье 890—892, 902—934, герцог Аквитании 890—893, 927—932, граф Оверни 927—932, незаконный сын Рамнульфа II, графа де Пуатье (ru)
- Ебль I (*Ebles I бл. 870 — 935) — герцог Аквітанії у 890—892 та 927-935 роках, граф Пуатьє з 902 року. Мав прізвисько «Манцер», що з ідишу перекладається як «Бастард» (ублюдок). (uk)
- Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934. Va succeir al seu pare Rainulf II. El 5 d'agost de 890 Rainulf II moria a París, potser enverinat, deixant el seu comtat al seu fill Ebles Manzer, encara jove, sota la guarda d'un oncle, Guerau d'Orlhac. Rainulf havia estat un dels senyors aquitains que no va reconèixer l'elecció d'Odó I de França, i després, un any més tard, només el va acceptar a contracor; Odó va intentar aprofitar la mort de Rainulf per imposar la seva autoritat a l'Aquitània i instal·lar-hi el seu germà Robert I de França, marquès de Nèustria. No volent intervenir directament, va incitar al seu parent Aimar o Ademar a atacar a Guerau i Ebles Manzer, tot confiant-li el comandament de l'exèrcit r (ca)
- Ebles Manzer (sekitar tahun 870 – 935) merupakan dan pada dua peristiwa: dari tahun 890 sampai 892 dan dari tahun 902 (Poitiers) dan 927 (Aquitaine) sampai kematiannya. Ebles Manzer adalah anak haram Ramnulf II dari Poitiers. "Manzer" atau "" berarti orang yang memalukan, anak pelacur, atau anak haram. Tampaknya Ebles tidak peduli dengan namanya, dan "ketidaksahannya menjadi bagian dari gayanya." Pada tahun 904, ia menguasai . (in)
- Ebalus van Aquitanië (ca. 873 – ca. 935), bijgenaamd Mancer, was hertog van Aquitanië. Ebalus werd in 890 graaf van Poitiers en hertog van Aquitanië als opvolger van zijn vader Ranulf II van Poitiers, maar raakte in 892 zijn bezittingen kwijt aan Aymar van Angoulême die hem verdreef met hulp van Odo I van Frankrijk. Hij vond in 893 zijn toevlucht bij Geraldus van Aurillac en verbond zich daarna met Willem de Vrome van Auvergne, die in die periode de feitelijke heerschappij over Aquitanië verwierf. In 902 veroverde Ebalus Poitou met een leger van Willem, en werd als graaf erkend door Karel de Eenvoudige met wie hij als kind was opgegroeid. Hij reorganiseerde het bestuur en gaf functies als lekenabt en burggraaf aan vertrouwde vazallen. In 904 veroverde hij ook Limousin en in 911 was Ebalus (nl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)