| has abstract
| - Epícides de Siracusa (grec antic: Ἐπικύδης, Epikýdēs, llatí: Epicydes) fou un militar cartaginès però grec per part de pare i nascut a Siracusa. Desterrat el seu avi de Siracusa per Agàtocles, se'n va anar a establir a Cartago, segons du Polibi. Va servir a l'exèrcit d'Anníbal a Hispània i Itàlia junt amb el seu germà gran Hipòcrates, i es va distingir. Després de la batalla de Cannes, Jerònim de Siracusa va enviar ambaixadors a Anníbal i aquest va seleccionar als dos germans per tractar amb els siracusans i els va enviar a la capital siciliana l'any 215 aC. Epícides i el seu germà van convèncer el jove rei d'abandonar el camp romà, però l'assassinat de Jerònim poc després, (214 aC) i la revolució que va seguir, va esguerrar els plans. Van demanar a les noves autoritat un salvaconducte però al cap de poc, degut als esdeveniments que es produïen, van veure que seria millor quedar-se allà i van aconseguir amb les seves intrigues ser elegits generals en el lloc d'Andranòdoros i Temist (Andranodorus i Themistus). Quan els partidaris de Roma (que tenien el suport d'Andranòdoros) van aconseguir el triomf a Siracusa, Epícides es va reunir amb al seu germà Hipòcrates que havia estat enviat a Leontins amb una força militar, però Leontins va ser ocupada ràpidament per Marc Claudi Marcel. Les crueltats dels romans van encoratjar als siracusans i als mercenaris estrangers al servei de Siracusa, i Hipòcrates i Epícides, que havien fugit a Erbessos, es van aprofitar de la situació i quan van enviar als mercenaris a buscar-los, els van convèncer i es van amotinar i passar al seu costat, i van retornar a Siracusa apoderant-se de la ciutat sense gaire resistència l'any 213 aC) on van ser nomenats generals, segons diu Titus Livi. Andranòdoros no va tardar a ser assassinat. Marcel va anar immediatament a assetjar Siracusa que els dos germans van defensar amb energia, i van obligar els romans a retirar-se. Quan els romans es van veure obligats a convertir el setge en un bloqueig, Epícides va continuar com a cap de Siracusa i Hipòcrates va passar a combatre a altres llocs de Sicília. Els romans però van sorprendre les Epipolae, un barri de Siracusa i la clau d'accés, de les que es van apoderar. Va seguir resistint intentant coordinar-se amb el seu germà i amb les forces del general Himilcó que atacaven des de fora. Derrotat Hipòcrates, va anar a trobar al general Bomilcar que avançava amb la flota cartaginesa en ajut de Siracusa, però quan Bomilcar es va haver de retirar, va abandonar Siracusa (212 aC) que considerava irremissiblement perduda, i es va dirigir cap a Agrigent on va cooperar amb els amotinats númides fins que la ciutat va caure en mans dels romans l'any 210 aC fugint llavors a Cartago amb el general Hannó. La seva sort final es desconeix. (ca)
- Epikydes war ein antiker griechischer Politiker aus Syrakus. Epikydes besaß neben dem syrakusischen auch das karthagische Bürgerrecht. Während des Zweiten Punischen Krieges befand er sich mit Hannibal in Italien und wurde 215 v. Chr. zusammen mit seinem Bruder Hippokrates als Gesandter in seine Heimat geschickt. Wohl auf ihre Veranlassung hin schloss Syrakus einen Bündnisvertrag mit Karthago, der ganz Sizilien für ersteres reklamierte. 214 v. Chr. wurde allerdings der syrakusische Herrscher durch oligarchische Politiker ermordet und sein Onkel und Themistos wurden zu Feldherrn gewählt. Epikydes und sein Bruder baten nun darum, nach Lokroi reisen zu dürfen und dabei Schutz von Syrakus zu erhalten, was ihnen bewilligt wurde. Bald darauf begannen sie jedoch antirömische Politik in Syrakus zu betreiben, welche bei Militär und Volk auf Widerhall stieß. Nachdem Adranodoros und Themistos bei dem Versuch getötet worden waren, gestützt auf diese Stimmung einen Umschwung herbeizuführen, wurden Hippokrates und Epikydes in deren Stellungen gewählt, konnten zunächst aber nicht verhindern, dass wieder Verhandlungen mit Rom aufgenommen wurden. Es gelang ihnen allerdings die Söldner der Stadt zu überzeugen, dass diese an die Römer übergeben werden solle. Die oligarchisch beherrschte Volksversammlung beschloss aber die Verhandlungen mit Rom fortzuführen. Hippokrates übernahm nun die Führung einer Truppe von 4000 Mann, darunter 2000 möglicherweise libysche oder iberische Söldner, die den Schutz von Leontinoi gewährleisten sollte. Von Leontinoi aus griff er römisches Gebiet an und kämpfte mit der Truppe Appius Claudius Pulchers. Der römische Politiker Marcus Claudius Marcellus forderte von Syrakus die Ausweisung der beiden Brüder. Epikydes kam folgerichtig ebenfalls nach Leontinoi und gewann die Stadt mit der Argumentation für seine Sache, dass die Syrakusier die Verträge mit den Römern über den Kopf der Einwohner Leontinois hinweg geschlossen hätten. Marcellus und Pulcher eroberten nun Leontinoi und Hippokrates und Epikydes flohen nach . Die Stimmung unter den ausgerückten syrakusischen Söldnern schwankte jedoch zugunsten Hippokrates und Epikydes um und diese eroberten Syrakus, wo sie erneut zu Feldherrn gewählt wurden. Als Reaktion begannen die Römer mit der Belagerung der Stadt. Zur Unterstützung karthagischer Truppen auf Sizilien führte Hippokrates eine Armee von 10000 Fußsoldaten und 500 Reitern außerhalb der Stadt, erlitt eine Niederlage gegen Marcellus bei und vereinigte sich kurz darauf mit einem karthagischen Heer unter Himilco. Währenddessen musste Epikydes in Syrakus einen prorömischen Aufstand niederschlagen. Er ließ etwa 80 Personen hinrichten. Eine karthagische Flotte lief in Syrakus ein. Nach weiteren kleineren Aktionen überwinterte Hippokrates getrennt von Himilco in Morgantina. 212 v. Chr. zog Hippokrates zurück zu Epikydes nach Syrakus. Ausfallversuche gegen die Belagerer schlugen aber fehl und Hippokrates starb an einer Seuche. Epikydes fuhr nun Bomilkar, einem karthagischen Flottenbefehlshaber, entgegen, da er befürchtete, dieser könne eine Schlacht mit den Römern vermeiden. Bomilkar tat dies tatsächlich und Epikydes begab sich nach Akragas. Kurz darauf nahmen die Römer Syrakus ein und Epikydes und der karthagische Kommandant Hanno rückten von Akragas aus nordwärts vor, wo sie in der Schlacht am Himeras von Marcellus vernichtend geschlagen wurden. Sie flohen nach Akragas, das vom Söldnerführer an die Römer verraten wurde. Epikydes entkam nach Afrika. (de)
- Epicydes or Epikudês (Ancient Greek: Ἐπικύδης) (3rd century BC) was a Carthaginian general of Sicilian origin in the Second Punic War. A Syracusan by origin, he was born and educated at Carthage as the son of a Carthaginian mother. His grandfather, after having been banished by Agathocles of Syracuse, had settled at Carthage. Epicydes served, together with his elder brother Hippocrates, with much distinction in the army of Hannibal, both in Spain and Italy. and when, after the battle of Cannae, Hieronymus of Syracuse sent to make overtures to Hannibal, that general selected the two brothers as his envoys to Syracuse and Epicydes was the leader of the Punic party in Syracuse. They soon gained over the wavering mind of the young king, and induced him to desert the Roman alliance. But the murder of Hieronymus shortly after, and the revolution that ensued at Syracuse, for a time deranged their plans. At first, they demanded merely a safe-conduct to return to Hannibal. But they soon found that they could do more good by their intrigues at Syracuse, where they even succeeded in procuring their election as generals in the place of Andranodorus and . But the Roman party again obtained the upper hand. After Hippocrates had been sent with a force to Leontini, Epicydes joined him there, and they set at defiance the Syracusan government. Leontini was, indeed, quickly reduced by Marcellus, but his cruelties there alienated the Syracusans, and still more the foreign mercenaries in their service. Of this disposition, Hippocrates and Epicydes (who had made their escape to ) ably availed themselves. They induced the troops sent against them to mutiny, and returned at their head to Syracuse, of which they made themselves masters with little difficulty in 214 BC. Marcellus immediately proceeded to besiege Syracuse, the defence of which was conducted with ability and vigour by the two brothers, who had been again appointed generals. When the Roman commander found himself obliged to turn the siege into a blockade, Epicydes continued to hold the city itself, while Hippocrates conducted the operations in other parts of Sicily. The former was, however, unable to prevent the surprise of the , which were betrayed into the hands of Marcellus. But still he exerted his utmost efforts against the Romans, and co-operated zealously with the army from without under Himilco and Hippocrates. After the defeat of the latter, Epicydes went in person to meet Bomilcar, who was advancing with a Carthaginian fleet to the relief of the city, and hasten his arrival. But, after the retreat of Bomilcar, he seems to have regarded the fall of Syracuse as inevitable, and withdrew to Agrigentum. Here he appears to have remained and co-operated with the Numidian , until the capture of Agrigentum (210 BC) obliged him to flee with Hanno to Carthage, after which his name is not again mentioned. (en)
- Epizide (Kartago K.a. 210 ondoren) Sirakusako tiranoa izan zen K.a. 214-212 Hipokrates anaiarekin. (eu)
- Epícides (Cartago - después de 210 a. C.) fue tirano de Siracusa del 214 al 212 a. C. con su hermano Hipócrates de Siracusa. Hijo segundogénito de una cartaginesa y del hijo de un siracusano exiliado por orden de Agatocles, sirvió de joven valerosamente con su hermano en el ejército de Aníbal y fue enviado en embajada al tirano de Siracusa, Hierónimo. Ambos lograron convencer al joven soberano a renunciar a la alianza con los romanos. El asesinato del tirano y la revuelta que siguió, asustó a los dos cartagineses, que primera pensaron volver a su patria, y luego comprendieron que podrían conseguir beneficios de aquella situación. Después del asesinato del general Adranodoros, tomaron el poder. Pero en la ciudad volvió a prevalecer el partido filorromano, y los dos fueron obligados a refugiarse en Leontino. Allí los atacó Marco Claudio Marcelo, que se enemistó de nuevo con los siracusanos por sus crueldades, que aclamaron a Hipócrates y Epícides como nuevos tiranos. Marcelo inició el asedio de Siracusa, que fue defendida audazmente por ambos y luego solo por Epícides, mientras que Hipócrates fue a defender otras partes de la isla gracias a la ayuda de Himilcón. Intentó evitar la caída de la ciudad, que fue conquistada casi por completo por Marcelo, gracias a algunos traidores. Después de la derrota y la muerte de Hipócrates, Epícides encontró a Bomílcar que llegó con su ejército. Después de la renuncia de este último, Epícides se vio derrotado y se refugió en Agrigento, donde colaboró con el jefe militar númida, . Después de la conquista de esta ciudad, en 210 a. C., volvió con Hannón a su patria y de él se perdieron sus huellas. (es)
- Epicide (Cartagine, ... – Cartagine, 210 a.C.) fu tiranno di Siracusa dal 214 al 212 a.C. con il fratello Ippocrate. (it)
- Эпики́д (др.-греч. Ἐπικύδης) — карфагенский полководец периода Второй Пунической войны, затем последний правитель Сиракуз (214—212 до н. э., совместно с братом). Сын сиракузянина и карфагенянки, родился и вырос в Карфагене, куда переселился его дед, будучи изгнан Агафоклом. Вместе со старшим братом Гиппократом служил в армии Ганнибала в Испании и Италии. Когда после битвы при Каннах Гиероним Сиракузский направил посольство к Ганнибалу, карфагенянин выбрал двух братьев для ответной миссии к царю. Им удалось убедить Гиеронима разорвать союз с Римом и начать против него боевые действия, причём Гиппократ и Эпикид возглавили передовой отряд из 2000 воинов. Но последовавшее вскоре убийство молодого царя заговорщиками едва не перечеркнуло планы Эпикида и Гиппократа по вовлечению Сиракуз в войну против римлян. Сначала они даже посчитали более безопасным вернуться к Ганнибалу, но вскоре обнаружили, что смогут защитить карфагенские интересы, оставаясь в Сиракузах, где им удалось добиться избрания полководцами вместо убитых в ходе борьбы политических группировок Андранодора и Фемиста. Когда в сиракузском правительстве снова возобладала проримская партия, Гиппократ и Эпикид подняли против него зависимые от Сиракуз Леонтины. Однако римляне под командованием Марцелла быстро захватили город и устроили расправу над перебежчиками и местными жителями; укрывшиеся при штурме в цитадели «с малым отрядом» братья ночью бежали в соседний город. Сиракузское правительство назначило награду за головы Гиппократа и Эпикида, но братьям удалось привлечь на свою сторону высланный для усмирения леонтинцев 8-тысячный отряд, после чего при поддержке народа они были переназначены на должности верховных магистратов. Марцелл немедленно осадил Сиракузы. Братья распределили обязанности: Эпикид возглавил гарнизон города, а Гиппократ вместе с карфагенским полководцем Гимильконом принял командование над полевой армией, действовавшей против второго римского войска Аппия Клавдия. Когда римлянам в результате предательства удалось проникнуть в Сиракузы, Эпикид мужественно защищал укрепления внутри городской черты, надеясь на помощь карфагенян. После подхода карфагенского флота Эпикид совершил вылазку, но был отбит. Вскоре обе армии охватила эпидемия чумы, от которой умер Гиппократ. В итоге, лишившись поддержки Карфагена и убедившись в невозможности удержать Сиракузы, Эпикид отплыл в Агригент. Оттуда вместе с карфагенянином Ганноном и ливофиникийцем Муттином он организовывал рейды против римлян, до тех пор пока входившая в их корпус нумидийская конница не взбунтовалась. После падения Агригента в 210 году до н. э. Эпикид вместе с Ганноном бежал в Карфаген, позже его имя в источниках не упоминается. (ru)
- Епікід — тиран Сиракуз з 214 до 212 року до н. е. (uk)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)