About: Farsa     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:MusicGenre, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FFarsa&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

Farsa (Italian, literally: farce, plural: farse) is a genre of opera, associated with Venice in the late 18th and early 19th centuries. It is also sometimes called farsetta. Farse were normally one-act operas, sometimes performed together with short ballets. Many of the recorded productions were at the Teatro San Moisè in Venice, often during Carnival. Musically they may have derived from the two-act dramma giocoso, although there were other influences, including the French comédie mêlée d'ariettes.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Farsa (gènere operístic) (ca)
  • Farsa (cs)
  • Farsa (en)
  • Farsa (de)
  • Farsa (ópera) (es)
  • Farsa (genere operistico) (it)
  • ファルサ (ja)
rdfs:comment
  • Farsa či farsetta (italsky fraška plural farse) je operní žánr spojený s Benátkami pozdního 18. a raného 19. století. Obvykle jde o jednoaktové opery někdy prováděné spolu s krátkým baletem. Často se provozovaly v benátském divadle Teatro San Moisè, typicky během masopustu. Dodnes se uvádí několik Rossiniho prací tohoto typu, především jeho (1812). (cs)
  • Eine farsa – eine Farce oder Posse – war im späten 18. und frühen 19. Jahrhundert, insbesondere in Venedig und Neapel, die Bezeichnung für die meist ein-, seltener zweiaktige opera buffa vorwiegend derb-erotischen, ja geradezu lasziven Inhalts. Doch gab es auch solche mit ernster oder anrührender Handlung (farsa sentimentale, farsa lagrimosa). (de)
  • ファルサ(イタリア語:farsa, 複数形:farse、or farsetta)とは、18世紀後期および19世紀初期のヴェネツィアに関連したオペラの1ジャンル。「farsa」とは「笑劇」の意味。 (ja)
  • La farsa és un gènere operístic difós entre l'última dècada del segle XVIII i les primeres tres del segle xix principalment a Venècia i a Nàpols i en menor mesura en la resta d'Itàlia. Es tractava normalment d'una òpera de caràcter bufo amb només un acte, de vegades representada juntament amb ballets. Estructuralment és afí al drama jocós en dos actes (del qual presumiblement deriva), amb el qual comparteix per exemple l'estructura dels concertants, però amb recitatius més curts. Destinada a teatres petits d'escassos recursos financers, es caracteritzava per l'absència gairebé total de cors i de l'escàs canvi d'escenes (de vegades l'escena és la mateixa durant tota la representació). A més presentava un ritme veloç, uns personatges "naturals" i una acció moderada. Algunes farses es van veu (ca)
  • Farsa (Italian, literally: farce, plural: farse) is a genre of opera, associated with Venice in the late 18th and early 19th centuries. It is also sometimes called farsetta. Farse were normally one-act operas, sometimes performed together with short ballets. Many of the recorded productions were at the Teatro San Moisè in Venice, often during Carnival. Musically they may have derived from the two-act dramma giocoso, although there were other influences, including the French comédie mêlée d'ariettes. (en)
  • La farsa es un género operístico difundido entre la última década del siglo XVIII y las primeras tres del siglo XIX principalmente en Venecia y en Nápoles y en menor medida en el resto de Italia. Se trataba normalmente de una ópera de carácter bufo con un solo acto, a veces representada junto con ballets. Estructuralmente es afín al drama jocoso en dos actos (del cual presumiblemente deriva), con el cual comparte por ejemplo la estructura de los concertantes, pero con recitativos más cortos. Destinada a teatros pequeños de escasos recursos financieros, se caracterizaba por la ausencia casi total de los coros y del escaso cambio de escenas (a veces la escena es la misma durante toda la representación). Además presentaba un ritmo veloz, unos personajes "naturales" y una acción moderada. Algu (es)
  • La farsa è un genere operistico diffuso tra l'ultimo decennio del XVIII secolo e i primi tre del XIX secolo, principalmente a Venezia e a Napoli e in misura minore nel resto d'Italia. Si trattava normalmente di un'opera di carattere buffo di un solo atto, a volte rappresentata insieme a dei balletti. Strutturalmente è affine al dramma giocoso a due atti (dal quale presumibilmente deriva), con il quale condivide ad esempio la struttura dei concertati, però con recitativi più corti. Destinata a piccoli teatri di scarse risorse finanziarie, era caratterizzata dall'assenza quasi totale di cori e dallo scarso mutamento delle scene (a volte la scena rimane la stessa per tutta la durata della rappresentazione). Inoltre presentava un andamento veloce, un carattere "naturale" e un'azione moderata. (it)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Farsa či farsetta (italsky fraška plural farse) je operní žánr spojený s Benátkami pozdního 18. a raného 19. století. Obvykle jde o jednoaktové opery někdy prováděné spolu s krátkým baletem. Často se provozovaly v benátském divadle Teatro San Moisè, typicky během masopustu. Dodnes se uvádí několik Rossiniho prací tohoto typu, především jeho (1812). (cs)
  • La farsa és un gènere operístic difós entre l'última dècada del segle XVIII i les primeres tres del segle xix principalment a Venècia i a Nàpols i en menor mesura en la resta d'Itàlia. Es tractava normalment d'una òpera de caràcter bufo amb només un acte, de vegades representada juntament amb ballets. Estructuralment és afí al drama jocós en dos actes (del qual presumiblement deriva), amb el qual comparteix per exemple l'estructura dels concertants, però amb recitatius més curts. Destinada a teatres petits d'escassos recursos financers, es caracteritzava per l'absència gairebé total de cors i de l'escàs canvi d'escenes (de vegades l'escena és la mateixa durant tota la representació). A més presentava un ritme veloç, uns personatges "naturals" i una acció moderada. Algunes farses es van veure influïdes per l'estil francès, com la comédie mêlée d'ariettes. La farsa va començar a desenvolupar-se a principi dels anys 1790 i va arribar al cim del seu èxit entorn de l'any 1800. Va aconseguir la seva màxima fortuna a Venècia, on es van representar sobretot en el Teatro Sant Moisè durant el carnestoltes. En aquesta ciutat en poc més de vint anys es van musicar fins a 106 llibrets, alguns diverses vegades per diversos compositors, del total de 191 produïts en tot Itàlia. Els principals llibretistes que van contribuir a aquest gènere operístic van ser Giuseppe Maria Foppa i Gaetano Rossi, mentre que entre els compositors sobresurten Giuseppe Farinelli, Pietro Generali, Johann Simon Mayr, Giuseppe Mosca, Gioachino Rossini, Gaetano Donizetti i Vittorio Trento. (ca)
  • Eine farsa – eine Farce oder Posse – war im späten 18. und frühen 19. Jahrhundert, insbesondere in Venedig und Neapel, die Bezeichnung für die meist ein-, seltener zweiaktige opera buffa vorwiegend derb-erotischen, ja geradezu lasziven Inhalts. Doch gab es auch solche mit ernster oder anrührender Handlung (farsa sentimentale, farsa lagrimosa). (de)
  • Farsa (Italian, literally: farce, plural: farse) is a genre of opera, associated with Venice in the late 18th and early 19th centuries. It is also sometimes called farsetta. Farse were normally one-act operas, sometimes performed together with short ballets. Many of the recorded productions were at the Teatro San Moisè in Venice, often during Carnival. Musically they may have derived from the two-act dramma giocoso, although there were other influences, including the French comédie mêlée d'ariettes. Few of the original 18th-century farse are now performed. The German composer Johann Simon Mayr, who lived in Northern Italy, wrote about 30 farse. Rossini wrote five examples: La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812), Il Signor Bruschino (1813), and Adina (1818). In addition, his L'occasione fa il ladro (1812), though called a Burletta per musica, is a farsa in all but name. (en)
  • La farsa es un género operístico difundido entre la última década del siglo XVIII y las primeras tres del siglo XIX principalmente en Venecia y en Nápoles y en menor medida en el resto de Italia. Se trataba normalmente de una ópera de carácter bufo con un solo acto, a veces representada junto con ballets. Estructuralmente es afín al drama jocoso en dos actos (del cual presumiblemente deriva), con el cual comparte por ejemplo la estructura de los concertantes, pero con recitativos más cortos. Destinada a teatros pequeños de escasos recursos financieros, se caracterizaba por la ausencia casi total de los coros y del escaso cambio de escenas (a veces la escena es la misma durante toda la representación). Además presentaba un ritmo veloz, unos personajes "naturales" y una acción moderada. Algunas farsas se vieron influidas por el estilo francés, como la comédie mêlée d'ariettes. La farsa empezó a desarrollarse a principios de los años 1790 y llegó a la cumbre de su éxito en torno al año 1800. Logró su máxima fortuna en Venecia, donde se representaron sobre todo en el durante el carnaval. En esta ciudad en poco más de veinte años se musicaron hasta 106 libretos, algunos varias veces por diversos compositores, del total de 191 producidos en toda Italia. Los principales libretistas que contribuyeron a este género operístico fueron y Gaetano Rossi, mientras que entre los compositores sobresalen Giuseppe Farinelli, Pietro Generali, Johann Simon Mayr, Giuseppe Mosca, Gioachino Rossini, Gaetano Donizetti y . (es)
  • La farsa è un genere operistico diffuso tra l'ultimo decennio del XVIII secolo e i primi tre del XIX secolo, principalmente a Venezia e a Napoli e in misura minore nel resto d'Italia. Si trattava normalmente di un'opera di carattere buffo di un solo atto, a volte rappresentata insieme a dei balletti. Strutturalmente è affine al dramma giocoso a due atti (dal quale presumibilmente deriva), con il quale condivide ad esempio la struttura dei concertati, però con recitativi più corti. Destinata a piccoli teatri di scarse risorse finanziarie, era caratterizzata dall'assenza quasi totale di cori e dallo scarso mutamento delle scene (a volte la scena rimane la stessa per tutta la durata della rappresentazione). Inoltre presentava un andamento veloce, un carattere "naturale" e un'azione moderata. Alcune farse furono influenzate dallo stile francese, come le comédie mêlée d'ariettes. La farsa iniziò ad affacciarsi verso gli inizi degli anni novanta del Settecento e raggiunse l'apice del successo intorno al 1800. Ebbe la sua massima fortuna a Venezia, dove venivano soprattutto rappresentate al Teatro San Moisè durante il carnevale. In questa città in poco più di vent'anni vennero messi in musica ben 106 libretti, alcuni più volte da diversi compositori, dei totali 191 prodotti in tutta Italia. I principali librettisti che contribuirono a questo genere operistico furono Giuseppe Maria Foppa e Gaetano Rossi, mentre tra i compositori spiccano Giuseppe Farinelli, Pietro Generali, Johann Simon Mayr, Giuseppe Mosca, Gioachino Rossini, Gaetano Donizetti e Vittorio Trento. (it)
  • ファルサ(イタリア語:farsa, 複数形:farse、or farsetta)とは、18世紀後期および19世紀初期のヴェネツィアに関連したオペラの1ジャンル。「farsa」とは「笑劇」の意味。 (ja)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software