rdfs:comment
| - Francesco Piccolomini, né le 25 janvier 1523 à Sienne où il est mort le 22 avril 1607, est un philosophe humaniste italien. (fr)
- Francesco Piccolomini (Siena, 25 gennaio 1523 – Siena, 22 aprile 1607) è stato un filosofo italiano. (it)
- Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià. Va estudiar a Pàdua i fou condeixeble de , que fou més tard papa amb el nom de Sixt V, el qual estimava com un verdader honor d'haver-lo vençut en una tesi pública. Les seves paràfrasis a les obres de l'Estagirita són: Discursus ad universam logicam attinens (Marburg, 1593 i 1606). De arte definendi et eleganter discurrendi (Frankfurt, 1600), Expositio et annotationes in Aristotelem de ortu et interitu (Venècia, 1602), In librarum octo physicorum Aristotelis (Venècia, 1607). (ca)
- Francesco Piccolomini (1523–1607) was senior chair of natural philosophy at the University of Padua from 1560–1598, moving there from previous professorial positions at the University of Siena, Macerata, and Perugia. His best-known work, Universa philosophia de moribus (A Comprehensive Philosophy of Morals), systematizes and extends Aristotle's work on ethics and politics. He sparred intellectually with his fellow Aristotelian professor Jacopo Zabarella. (en)
|
has abstract
| - Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià. Va estudiar a Pàdua i fou condeixeble de , que fou més tard papa amb el nom de Sixt V, el qual estimava com un verdader honor d'haver-lo vençut en una tesi pública. Desenvolupà la càtedra de filosofia a Siena, Macerata, Perusa (1550) i Pàdua (1560), retirant-se al seu poble natal el 1601. a diferència del seu parent Alessandro, publicà totes les seves obres en llatí, i en elles brilla més el comentarista que el pensador. La seva poca originalitat el fa inclinar vers l'eclecticisme en la disputa entre aristotèlics, alesandristes i averroistes. Les seves paràfrasis a les obres de l'Estagirita són: Discursus ad universam logicam attinens (Marburg, 1593 i 1606). De arte definendi et eleganter discurrendi (Frankfurt, 1600), Expositio et annotationes in Aristotelem de ortu et interitu (Venècia, 1602), In librarum octo physicorum Aristotelis (Venècia, 1607). L'obra que li donà major celebritat és la que porta per títol Universa phsilosophia de moribus quinque partibus Venècia, 1583, i Frankfurt, 1601 i 1611), en què divideix la moral en general i comú (de moribus), i social i política (de república), i assenyala aquesta ciència per objecte la vida privada i pública, familiar i política, i encara la vida que resulta de les relacions de tots els homes entre si; d'aquí la seva denominació universa philosophia. Algunes qüestions de mètode referent a la lògica i al dret natural contingudes en la dita obra, motivaren una discussió entre aquest autor i el seu col·lega universitari , el qual s'acostava més a la filosofia de Sant Tomàs d'Aquino. Piccolomini publicà com a contesta els seus Comes politicus pro recta ordinis ratione propugnator (1596), peça que també figura en les edicions de Frankfurt. Altres obres seves són els Libri de scientia naturae quinque partibus Venècia, 1596, Frankfurt, 1597 i 1627. (ca)
- Francesco Piccolomini (1523–1607) was senior chair of natural philosophy at the University of Padua from 1560–1598, moving there from previous professorial positions at the University of Siena, Macerata, and Perugia. His best-known work, Universa philosophia de moribus (A Comprehensive Philosophy of Morals), systematizes and extends Aristotle's work on ethics and politics. He sparred intellectually with his fellow Aristotelian professor Jacopo Zabarella. He was in his time one of the most revered (and the highest paid) philosophy professor, and Torquato Tasso called him "a veritable sea and ocean of all learning". (en)
- Francesco Piccolomini, né le 25 janvier 1523 à Sienne où il est mort le 22 avril 1607, est un philosophe humaniste italien. (fr)
- Francesco Piccolomini (Siena, 25 gennaio 1523 – Siena, 22 aprile 1607) è stato un filosofo italiano. (it)
|