About: Galician granary     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Building, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FGalician_granary&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Hórreo gallec (ca)
  • Hórreo gallego (es)
  • Galician granary (en)
  • Grenier galicien (fr)
  • Espigueiro galego (pt)
rdfs:comment
  • Le grenier galicien (hórreo galego en galicien) est un bâtiment agricole à usage de grenier, selon une architecture spécifique à la région de Galice, en Espagne. Il sert au stockage des céréales après la récolte, surtout pour le maïs. Il se compose d'une chambre étroite, en longueur, laissant passer l'air mais isolée du sol pour protéger le grain de l'humidité et des animaux. (fr)
  • O espigueiro galego é um edifício de uso agrícola destinado a secar, curar e guardar o milho antes de debulhá-lo e moê-lo. Consiste de uma câmara de armazenagem oblonga, estreita e permeável à passagem do ar, separada do chão para evitar a entrada de humidade e animais. Na Galícia convivem três tipologias básicas de espigueiro: o tipo galego (também chamado "galego-português"), o tipo e o espigueiro". No nordeste da Galícia e no ocidente da Astúria é fácil encontrar espigueiros do tipo galego e do tipo asturiano no mesmo lugar, ainda que com diferente denominação. (pt)
  • L'hórreo gallec és un tipus específic d'hórreo de Galícia, una construcció d'ús agrícola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls. Consta d'una càmera d'emmagatzematge oblonga, estreta i permeable al pas de l'aire, separada del sòl per evitar l'entrada d'humitat i animals. (ca)
  • El hórreo gallego es un tipo específico de hórreo de Galicia, una construcción de uso agrícola destinada a secar, curar y guardar el maíz y otros cereales antes de desgranarlos y molerlos.​ Consta de una cámara de almacenaje oblonga, estrecha y permeable al paso del aire, separada del suelo para evitar la entrada de humedad y animales. (es)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Wikipage redirect
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • L'hórreo gallec és un tipus específic d'hórreo de Galícia, una construcció d'ús agrícola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls. Consta d'una càmera d'emmagatzematge oblonga, estreta i permeable al pas de l'aire, separada del sòl per evitar l'entrada d'humitat i animals. A Galícia conviuen tres tipologies bàsiques d'hórreo: el tipus gallec (també anomenat «gallec-portuguès»), el tipus i l'hórreo de vares, menys elaborat i que comprèn petits graners portàtils lleugers, fets de materials vegetals. Al nord-est de Galícia i a l'occident d'Astúries és fàcil trobar hórreos del tipus gallec i del tipus asturià en el mateix lloc, encara que amb diferent denominació. L'origen del terme hórreo ens remet al llatí horreum, que designava a un edifici en el qual es guardaven fruits del camp, especialment el gra. La primera representació gràfica d'una sitja ens remunta fins al segle xiii, a les Cantigas de Santa Maria, atribuïdes a Alfonso X el Savi. En els seus inicis, l'ús dels graners aeris a Galícia va unit al cultiu del mill, que ja es practicava a la , cultiu que va perdurar durant l'edat mitjana i que va ser posteriorment substituït pel blat de moro a partir de la seva arribada a Europa al segle xvii. El pa era l'aliment fonamental de la població, i amb la introducció del blat de moro l'increment de la producció de cereal panificable va millorar les condicions de vida de la gent del camp, així com les rendes de la terra, principalment en forma de delmes pagats en diverses espècies a senyors seglars, molts d'ells gentilhomes rurals intermediaris de senyors eclesiàstics en la percepció de les rendes i els grans hórreos se situaven en les proximitats de les esglésies i cases rectorals. El 1973 s'aprova un decret de protecció per part de l'estat espanyol de tots els hórreos i cabazos antics existents a Galícia i Astúries, que intentava tallar les conseqüències de l'abandonament de la manera de vida rural i la pèrdua d'ús dels hórreos. Algun dels hórreos gallecs tenen la consideració de Monument històric-artístic, com el de la rectoria de Santa Comba de Carnota, construït el 1768, o l'agrupació d'hórreos de Combarro. El hórreo més llarg de Galícia és el d'Araño (Rianxo) amb 37,05 m de longitud, el més alt s'eleva fins als vuit metres i mig, l'Horrea de més capacitat es troba a Poio, i té un volum interior de 123,25 m³ i se sosté sobre 51 peus, i encara que tradicionalment són de planta rectangular, hi ha hórreos quadrats, rodons, en forma d'ela i fins i tot un d'octogonal, a A Fonsagrada. Es calcula que a 2004 havia al voltant de 30.000 hórreos, encara que el seu nombre decreix amb rapidesa. (ca)
  • El hórreo gallego es un tipo específico de hórreo de Galicia, una construcción de uso agrícola destinada a secar, curar y guardar el maíz y otros cereales antes de desgranarlos y molerlos.​ Consta de una cámara de almacenaje oblonga, estrecha y permeable al paso del aire, separada del suelo para evitar la entrada de humedad y animales. En Galicia conviven tres tipologías básicas de hórreo: el tipo gallego (también llamado «gallego-portugués»), el tipo asturiano y el hórreo de varas, menos elaborado y que comprende pequeños graneros portátiles ligeros, hechos de materiales vegetales. En el nordeste de Galicia y en el occidente de Asturias es fácil encontrar hórreos del tipo gallego y del tipo asturiano en el mismo lugar, aunque con diferente denominación. El origen del término hórreo nos remite al latín horreum, que designaba a un edificio en el que se guardaban frutos del campo, especialmente el grano. La primera representación gráfica de un hórreo nos remonta hasta el siglo XIII, en las Cantigas de Santa María, atribuidas a Alfonso X el Sabio. En sus inicios, el uso de los graneros aéreos en Galicia va unido al cultivo del mijo, que ya se practicaba en la cultura de los castros, cultivo que perduró durante la Edad Media y que fue posteriormente sustituido por el maíz a partir de su llegada a Europa en el siglo XVII. El pan era el alimento fundamental de la población, y con la introducción del maíz el incremento de la producción de cereal panificable mejoró las condiciones de vida de la gente del campo, así como las rentas de la tierra, principalmente en forma de diezmos pagados en diversas especies a señores seglares, muchos de ellos hidalgos rurales intermediarios de señores eclesiásticos en la percepción de las rentas y los grandes hórreos se situaban en las proximidades de las iglesias y casas rectorales. En 1973 se aprueba un Decreto de protección por parte del estado español de todos los hórreos y cabazos antiguos existentes en Galicia y Asturias, que intentaba atajar las consecuencias del abandono del modo de vida rural y la pérdida de uso de los hórreos. Algunos de los hórreos gallegos tienen la consideración de Monumento histórico-artístico, como el de la rectoral de Santa Comba de Carnota, construido en 1768, o la agrupación de hórreos de Combarro. El hórreo más largo de Galicia es el de Araño (Rianjo) con 37,05 m de longitud,​​ el más alto se eleva hasta los ocho metros y medio, la hórrea de mayor capacidad se encuentra en Poyo, tiene un volumen interior de 123,25 m³ y se sostiene sobre 51 pies, y aunque tradicionalmente son de planta rectangular, existen hórreos cuadrados, redondos, en forma de ele y hasta uno octogonal, en Fonsagrada.​ Se calcula que en 2004 había en torno a 30 000 hórreos, aunque su número decrece con rapidez. (es)
  • Le grenier galicien (hórreo galego en galicien) est un bâtiment agricole à usage de grenier, selon une architecture spécifique à la région de Galice, en Espagne. Il sert au stockage des céréales après la récolte, surtout pour le maïs. Il se compose d'une chambre étroite, en longueur, laissant passer l'air mais isolée du sol pour protéger le grain de l'humidité et des animaux. (fr)
  • O espigueiro galego é um edifício de uso agrícola destinado a secar, curar e guardar o milho antes de debulhá-lo e moê-lo. Consiste de uma câmara de armazenagem oblonga, estreita e permeável à passagem do ar, separada do chão para evitar a entrada de humidade e animais. Na Galícia convivem três tipologias básicas de espigueiro: o tipo galego (também chamado "galego-português"), o tipo e o espigueiro". No nordeste da Galícia e no ocidente da Astúria é fácil encontrar espigueiros do tipo galego e do tipo asturiano no mesmo lugar, ainda que com diferente denominação. (pt)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software