| rdfs:comment
| - Gnathia, auch Egnatia, Ignatia, Gnatia oder Egnazia (italienische Form) war eine antike Hafenstadt in der süditalienischen Region Apulien nahe dem heutigen Fasano, zwischen Bari und Brindisi an der Adria gelegen. Der Ort ist namengebend für die Gnathia-Keramik. (de)
- Gnatia, Egnatia or Ignatia (Greek: Egnatia) was an Ancient city of the Messapii, and their frontier town towards the Salentini. As Egnazia Appula it was a medieval bishopric, which remains a Latin Catholic titular see. It is located near the modern Fasano, in Salento, the southern part of Puglia (Apulia) region in southern Italy. (en)
- Egnazia, Egnatia ou Gnatia est une cité portuaire antique d'Italie, près de l'actuelle ville de Fasano, dans les Pouilles. (fr)
- Egnacia es un yacimiento arqueológico que se encuentra en la región de Apulia en el sur de Italia en la localidad de mar de Savelletri di Fasano, provincia de Brindis. El enclave está situado en la que fuera la vía Trajana, brazo separado de la vía Apia que comunicaba las ciudades de Brindis con Benevento y que fue realizada entre los años 108 y 111 a. C. después de la victoria del empredor Trajano en la Dacia . (es)
- Egnatia (łac. Diocesis Egnatiensis) – stolica historycznej diecezji we Cesarstwie rzymskim w prowincji Byzacena, współcześnie Henchir-Temounia w Tunezji. Obecnie katolickie biskupstwo tytularne. (pl)
- Egnatia, starkt trafikerad affärsgata och huvudstråk i Thessaloniki, Greklands näst största stad (1 milj. inv. 2004). Gatan är välkänd ända sedan antiken, då den är en del av Via Egnatia, den romerska här- och handelsväg som ledde från Durres till Konstantinopel. Vid Egnatia finns också , Kamara, konstruerad år 305. (sv)
- Эгнация (Egnazia, Egnatia, Ignatia или Gnatia) — название древнеримского города в недалеко от Фазано, между Бари и Бриндиси на Адриатическом море. Через Эгнацию проходила Аппиева дорога. Расцвет города пришёлся на IV—III вв. до н. э. Город был заброшен в Средние века. В последние годы проводились многочисленные археологические работы. От греческого наименования города — Гнафия — происходит название одной из разновидностей расписной античной керамики — гнафианской. (ru)
- Egnàcia (llatí: Gnatia) fou una ciutat de la Pulla, entre Bari (Barium) i Bríndisi (Brindisium) i més concretament entre Dertum i Ad Decem. Estrabó i Ptolemeu l'esmenten com a ciutat dels peuquetis, i Plini diu que era dels pediculs, una tribú dels peuquetis, però en un altre lloc la fa dels sal·lentins. Aquí es trobava una pedra volcànica especial. (ca)
- Egnazia (o Egnathia e Gnazia e in greco Eγνατία) è un'antica città in Puglia (di cui oggi rimangono solo rovine), nei pressi di Fasano. Fu centro dei Messapi posto ai confini con la Peucezia (situata più a nord), lungo la cosiddetta soglia messapica; in lingua messapica era chiamata Gnathia, mentre dai Romani fu chiamata Egnatia o Gnatia e dai Greci sempre Egnatia o Gnàthia. (it)
- Egnazia (Grieks: Gnathia (translit.), Latijn: Egnatia) was een Messapische havenstad in Apulië in de onmiddellijke omgeving van het hedendaagse Fasano, meer specifiek aan de kust 10 km ten noordwesten van de frazione Torre Canne. Gnathia (Egnazia) maakte deel uit van Groot-Griekenland. Rond 1900 werd de omwalling van de antieke stad gesloopt voor bouwmateriaal. Het betrof stenen muren van 7 meter dik en 16 steen hoog. In de stad werden archeologische vondsten gedaan waarvan een deel bewaard is in Fasano, terwijl de meest waardevolle artefacten overgebracht zijn naar een museum in Bari. (nl)
- Egnácia, Ignácia ou Gnácia (em grego: Εγνατία/Ιγνατία; em latim: Egnatia/Ignatia/Gnatia; em italiano: Egnazia; atualmente designada Anazo, em italiano: Anazzo) foi uma antiga localidade da Apúlia situada entre as cidades de Bário (atual Bari) e Brundísio (atual Brindisi). Segundo Estrabão e Ptolemeu pertenceu aos ou apulianos do sul, e segundo Plínio, o Velho aos primeiros ou, menos precisamente, aos salentinos. Para o lexicógrafo William Smith poderia, de fato, ser a última cidade dos peucécios rumo as fronteiras da Campânia. Horácio, que certa vez a visitou, afirmou que carecia de boa água e registrou um milagre reproduzido pelos locais, mais tarde também citado por Plínio, no qual um incenso colocado num altar específico consumiu-se espontaneamente sem que lhe ateassem fogo. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)