rdfs:comment
| - Ο Γκιγκ Α΄ o Γηραιός, γαλλ.: Guigues I d'Albon, (π. 1000 - 1070 στο ) από τον Οίκο του Αλμπόν, ήταν κόμης των Ουαζάν, Γκρεζιβωντάν και Μπριανσοναί. (el)
- Guigues I (born c. 1000, died in 1070 at Cluny), was Count of Oisans, Grésivaudan, and Briançonnais. He was the son of Guigues d'Albon and Gotelana de Clérieux. (en)
- Guigues Ier d'Albon dit le Vieux, né vers 995-1000 et mort entre le 22 avril 1060-1075 à Cluny, est comte en Oisans, Grésivaudan (vallée de l'Isère) et en Briançonnais, ainsi que dans la vallée d’Oulx en Piémont. Issu de Maison d'Albon, dite Guigonides, il est l'un des ancêtres des futurs dauphins de Viennois. Le titre de comte d'Albon n'aurait été porté qu'à partir de 1079 par son fils selon les historiens récents. (fr)
- Ghigo I d'Albon, detto anche Ghigo il Vecchio (1000 circa – Cluny, 22 aprile 1070), è stato un nobile francese. Era figlio di un Ghigo d'Albon e di una Gotelana di Clérieux. (it)
- Guido I de Albon "o Delfim" (c. 1000 - Borgonha, Cluny, 22 de abril de 1075) foi conde de Oisans, e de . (pt)
- Гиг I д’Альбон (Гиг Старый или Гиг Дофин; фр. Guigues I le Vieux, Guigues I le Dauphin; ок. 995/1000 — 22 апреля, 1060-е или 1070-е) — граф Альбона, Уазана, Грезиводана и Бриансонэ. Некоторыми историками считается первым дофином Вьеннуа, хотя сам титул появился только в следующем веке. (ru)
- Guigó I d'Albon el Vell o Vetus dit també a vegades el delfí, nascut vers l'any 1000, mort el 22 d'abril de 1070 a Cluny, va ser comte a l'Oisans, Grésivaudan i Briançonnais. Era fill d'un Guigó d'Albon i d'una Gotelana de Clérieux. La història «oficial» de Georges de Manteyer n'havia fet el primer Delfí, fins i tot si aquest qualificatiu no apareix fins a un segle més tard. Al final de la seva vida, Guigó es va retirar a Borgonya a Cluny on va morir el 1070 (abans es donava com a data de la seva mort el 1063). (ca)
- Guigues I „Le vieux“ (Vetus Veteris, der Alte), „Dauphin“ genannt (* um 1000; † um 1063–1070 bei Cluny), Graf von Oisans, Grésivaudan und Briançonnais. Sohn von Guigues d’Albon und Gotelana de Clérieux. In seinen letzten Lebensjahren zog sich Guigues nach Cluny in Burgund zurück, wo er 1070 starb. (de)
|
has abstract
| - Guigó I d'Albon el Vell o Vetus dit també a vegades el delfí, nascut vers l'any 1000, mort el 22 d'abril de 1070 a Cluny, va ser comte a l'Oisans, Grésivaudan i Briançonnais. Era fill d'un Guigó d'Albon i d'una Gotelana de Clérieux. La història «oficial» de Georges de Manteyer n'havia fet el primer Delfí, fins i tot si aquest qualificatiu no apareix fins a un segle més tard. Certes recerques històriques recents el mostren com un noble ambiciós que va estendre el seu domini entre el Roine i els colls alpins: des de 1016, es va fer anomenar comte en una carta en relació amb béns que posseïa a Moirans. Seguidament se'l troba com a propietari a (1027), a Oisans també amb el títol de comte ( 1035), a Gresivaudan (cap a 1050), al Briançonnais (cap a 1053) i a la vall d'Oulx (1070). Des de 1035, la dignitat comtal sempre li apareix associada. No se sap com els Guigons havien pres possessió d'aquestes terres, però la seva potència naixent els permet ja imposar al segle xi membres de la seva família com a bisbe, i per tant de saquejar i d'alienar els béns d'església en el seu benefici: l'oncle de Guigó fou bisbe de Grenoble on va succeir a Isarn. L'episcopat passarà llavors al seu cosí Mallen. El seu germà fou bisbe de Valença i l'arquebisbat de Viena, el càrrec eclesiàstic més prestigiós de la província, estava a les mans d'un cosí per aliança. Al llarg del segle xi, dins la família era sempre el fill gran, dit Humbert, qui estava destinat a fer-se bisbe; el segon fill, sempre es deia Guigó i estava destinat a heretar els béns laics. Mallen fou sens dubte el que va sistematitzar la transferència dels béns d'església cap al seu cosí Guigò. Els altres senyors laics no semblen en mesura d'oposar-se a la política d'expansió de Guigó. Al final de la seva vida, Guigó es va retirar a Borgonya a Cluny on va morir el 1070 (abans es donava com a data de la seva mort el 1063). S'havia casat amb una Adelaida, que sembla de la família dels comtes de Torí, i va tenir almenys un fill, Guigó II, que el succeirà. (ca)
|