| rdfs:comment
| - «Хагига» (др.-евр. חגיגה, chagigah — «праздничная жертва», «праздничное приношение», от חג — «праздник») — трактат в Мишне, Тосефте, Вавилонском и Иерусалимском Талмуде, последний в разделе Моэд. Содержит законы о жертвах, которые следовало приносить в Иерусалимском храме во время паломнических праздников (שלוש רגלים). (ru)
- Haguigà és un tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà i el Talmud, que tracta sobre els tres sacrificis que, segons els rabins, una persona havia de fer en els tres festivals de Sucot, Pésaj i Shavuot. El primer d'aquests sacrificis es deia Haguigà. Els rabins van derivar el concepte de Haguigà de la paraula "hag" que es feia servir en el context dels tres festivals. Segons els rabins, cada persona havia de portar el primer dia de la festa una ofrena, si no podia oferir-la el primer dia, aleshores podia portar-la durant els set dies restants. La Haguigà era una espècie de sacrifici d'acció de gràcies, una part de la carn era pels amos, i una part del greix s'oferia a l'altar. (ca)
- Chagiga (hebräisch חגיגה Feier, Festlichkeit) ist ein Traktat der Mischna in der Ordnung Mo'ed (Festzeiten, Festtag). Chagiga bezeichnet neben einer Festlichkeit auch das Opfer, welches an den drei jüdischen Wallfahrtsfesten Pessach, Schawuot und Sukkot dargebracht und an heiliger Stätte verzehrt werden soll. Das erste Kapitel behandelt Bestimmungen zu diesen drei Festen. Der Schluss von Kapitel eins sowie der Anfang von Kapitel zwei enthalten aggadisches Material sowie eine Diskussion zwischen den Schulen Schammais und Hillels um die Frage des Aufstützens beim Opfer sowie zum Termin von Schawuot.Ab Mischna 2,5 bis zum Ende des Traktates im dritten Kapitel folgen Bestimmungen zu Reinheit und Unreinheit. Klärungs- und Regelungsbedarf bestand hier insofern als die Pilger und sein Opfer beim (de)
- Jaguigá es un tratado del orden de Moed de la Mishná y el Talmud, que trata sobre los tres sacrificios que, según los rabinos, una persona tenía que hacer en los tres festivales de Sucot, Pésaj y Shavuot. El segundo tipo de sacrificio era una ofrenda de acción de gracias. Esto era hecho para cumplir el mandamiento de celebrar la festividad (Deuteronomio 16:14). Celebrar se entendía como comer carne. El pueblo tenía que comer estas ofrendas de acción de gracias durante los siete días que duraban las fiestas. (es)
- Hagigah or Chagigah (Hebrew: חגיגה, lit. "Festival Offering") is one of the tractates comprising Moed, one of the six orders of the Mishnah, a collection of Jewish traditions included in the Talmud. It deals with the Three Pilgrimage Festivals (Passover, Shavuot, Sukkot) and the pilgrimage offering that men were supposed to bring in Jerusalem. At the middle of the second chapter, the text discusses topics of ritual purity. (en)
- La Haguiga est l'un des traités talmudiques composant le Moed, l'un des six ordres de la Mishna, une collection de traditions juives incluses dans le Talmud. Il traite des trois fêtes de pèlerinage ( Pâque, Chavouot, Souccot ) et du pèlerinage que les hommes étaient censés effectuer à Jérusalem. Au milieu du deuxième chapitre, le texte aborde des sujets de pureté rituelle. (fr)
- Chagiga (Hebreeuws: חגיגה, letterlijk feestviering of feestoffer) is het laatste traktaat (masechet) van de Orde Moëed (Seder Moëed) van de Misjna en de Talmoed. Dit traktaat gaat over de voorschriften met betrekking tot de pelgrimages naar Jeruzalem voor de viering van de drie hoogfeesten (Pesach, Sjavoeot en Soekot) en het brengen van offers in de tempel aldaar. De Babylonische Talmoed bevat twee agadot over de schepping en de hemelse strijdwagen. In totaal telt het traktaat Chagiga drie hoofdstukken. (nl)
|
| has abstract
| - Haguigà és un tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà i el Talmud, que tracta sobre els tres sacrificis que, segons els rabins, una persona havia de fer en els tres festivals de Sucot, Pésaj i Shavuot. El primer d'aquests sacrificis es deia Haguigà. Els rabins van derivar el concepte de Haguigà de la paraula "hag" que es feia servir en el context dels tres festivals. Segons els rabins, cada persona havia de portar el primer dia de la festa una ofrena, si no podia oferir-la el primer dia, aleshores podia portar-la durant els set dies restants. La Haguigà era una espècie de sacrifici d'acció de gràcies, una part de la carn era pels amos, i una part del greix s'oferia a l'altar. El segon tipus de sacrifici era una ofrena d'acció de gràcies. Això era fet per complir el manament de celebrar la festivitat (Deuteronomi 16.14). Celebrar s'entenia com menjar carn. El poble havia de menjar aquestes ofrenes d'acció de gràcies durant els set dies que duraven les festes. El tercer sacrifici es deia reeyah, que volia dir ser vist. Deuteronomi 16.16 diu que tots els homes han de ser vistos al Temple tres vegades a l'any, durant els tres festivals. Els rabins van comprendre que no havien de ser vistos amb les mans buides, sinó que havien de dur un sacrifici. Aquest sacrifici era una ofrena cremada anomenada "olah". El tractat Haguigà s'ocupa principalment d'aquests tres sacrificis. Al tractat hi ha algunes mishnayot que tracten sobre els sacrificis i la puresa ritual, i llancen molta llum sobre certs aspectes històrics del Segon Temple i el període de la Mixnà. Algunes d'aquestes mishnayot poden ser difícils d'entendre al principi, però aquells que persisteixen en el seu aprenentatge les trobaran força interessants. (ca)
- Chagiga (hebräisch חגיגה Feier, Festlichkeit) ist ein Traktat der Mischna in der Ordnung Mo'ed (Festzeiten, Festtag). Chagiga bezeichnet neben einer Festlichkeit auch das Opfer, welches an den drei jüdischen Wallfahrtsfesten Pessach, Schawuot und Sukkot dargebracht und an heiliger Stätte verzehrt werden soll. Das erste Kapitel behandelt Bestimmungen zu diesen drei Festen. Der Schluss von Kapitel eins sowie der Anfang von Kapitel zwei enthalten aggadisches Material sowie eine Diskussion zwischen den Schulen Schammais und Hillels um die Frage des Aufstützens beim Opfer sowie zum Termin von Schawuot.Ab Mischna 2,5 bis zum Ende des Traktates im dritten Kapitel folgen Bestimmungen zu Reinheit und Unreinheit. Klärungs- und Regelungsbedarf bestand hier insofern als die Pilger und sein Opfer beim Aufstieg zum und beim Betreten des Tempels besonderen Reinheitsvorschriften unterlagen.Das meiste Material wird anonym vorgetragen. Vermutlich handelt es sich um sehr alte Stücke der rabbinischen Überlieferung. In den traditionellen Ausgaben steht der Traktat an 12. und letzter Stelle in der Ordnung Mo'ed. In den Handschriften der eretz-jisra'elischen Tradition steht er an 11. Stelle vor Moed Qatan. Handschrift München bringt ihn an 4. Stelle zwischen und Rosch ha-Schana. Chagiga enthält ebenso wie Moed Qatan drei Kapitel. Zum Traktat gibt es auch eine Parallele in der Tosefta unter dem Namen Re'ija/ (dt. ‚Sehen‘). Re'ija ist das erste Hauptwort im Traktat und bezeichnet hier zum einen das Erscheinen beim Fest, wozu alle mündigen Männer verpflichtet sind, und zum anderen neben dem Festopfer (Chagiga) das Besuchsopfer. Ebenso gibt es einen Traktat in beiden Talmudim. (de)
- Hagigah or Chagigah (Hebrew: חגיגה, lit. "Festival Offering") is one of the tractates comprising Moed, one of the six orders of the Mishnah, a collection of Jewish traditions included in the Talmud. It deals with the Three Pilgrimage Festivals (Passover, Shavuot, Sukkot) and the pilgrimage offering that men were supposed to bring in Jerusalem. At the middle of the second chapter, the text discusses topics of ritual purity. The tractate contains three chapters, spanning 27 pages in the Vilna edition of the Babylonian Talmud, making it relatively short. The second chapter contains much estoric aggadah, describing creation, and the Merkavah. Its content is relatively light and uncomplicated, except for the third chapter. (en)
- Jaguigá es un tratado del orden de Moed de la Mishná y el Talmud, que trata sobre los tres sacrificios que, según los rabinos, una persona tenía que hacer en los tres festivales de Sucot, Pésaj y Shavuot. El primero de estos sacrificios se llamaba Jaguigá. Los rabinos derivaron el concepto de Jaguigá de la palabra "jag" utilizada en el contexto de los tres festivales. Según los rabinos, cada persona tenía que traer el primer día de la fiesta una ofrenda, si no podía ofrecerla el primer día, entonces podía traerla durante los siete días restantes. La Jaguigá era una especie de sacrificio de acción de gracias, una parte de la carne era para los dueños, y parte de la grasa se ofrecía en el altar. El segundo tipo de sacrificio era una ofrenda de acción de gracias. Esto era hecho para cumplir el mandamiento de celebrar la festividad (Deuteronomio 16:14). Celebrar se entendía como comer carne. El pueblo tenía que comer estas ofrendas de acción de gracias durante los siete días que duraban las fiestas. El tercer sacrificio se llamaba reeyah, que significa ser visto. Deuteronomio 16:16 dice que todos los varones deben ser vistos en el Templo tres veces al año, en los tres festivales. Los rabinos comprendieron que no debían ser vistos con las manos vacías, sino que debían traer un sacrificio. Este sacrificio era una ofrenda quemada llamada "olah". El tratado Jaguigá se ocupa principalmente de estos tres sacrificios. A lo largo del camino hay algunos fascinantes mishnayot que tratan sobre los sacrificios y la pureza ritual, y arrojan mucha luz sobre ciertos aspectos históricos del Segundo Templo y el período de la Mishná. Algunas de estas mishnayot pueden ser un poco difíciles de entender al principio, pero aquellos que persisten en su aprendizaje las encontrarán bastante interesantes. (es)
- La Haguiga est l'un des traités talmudiques composant le Moed, l'un des six ordres de la Mishna, une collection de traditions juives incluses dans le Talmud. Il traite des trois fêtes de pèlerinage ( Pâque, Chavouot, Souccot ) et du pèlerinage que les hommes étaient censés effectuer à Jérusalem. Au milieu du deuxième chapitre, le texte aborde des sujets de pureté rituelle. Ce traité contient trois chapitres couvrant 27 pages dans l'édition de Vilna du Talmud de Babylone, ce qui le rend relativement court. Le deuxième chapitre contient beaucoup d'Aggada, décrivant la création et la Merkaba. Son contenu est relativement léger, mis à part pour le troisième chapitre. (fr)
- Chagiga (Hebreeuws: חגיגה, letterlijk feestviering of feestoffer) is het laatste traktaat (masechet) van de Orde Moëed (Seder Moëed) van de Misjna en de Talmoed. Dit traktaat gaat over de voorschriften met betrekking tot de pelgrimages naar Jeruzalem voor de viering van de drie hoogfeesten (Pesach, Sjavoeot en Soekot) en het brengen van offers in de tempel aldaar. De Babylonische Talmoed bevat twee agadot over de schepping en de hemelse strijdwagen. In totaal telt het traktaat Chagiga drie hoofdstukken. In traditionele uitgaven van de Misjna is het traktaat Chagiga het laatste traktaat van de Orde Moëed, in een aantal oude handschriften vindt men het traktaat ook op een andere plek in de Orde Moëed terug. In de Jeruzalemse Talmoed is het traktaat Chagiga het vijfde traktaat. Zowel in de Jeruzalemse als de Babylonische Talmoed kent Gemara (rabbijns commentaar op de Misjna) op Chagiga. (nl)
- «Хагига» (др.-евр. חגיגה, chagigah — «праздничная жертва», «праздничное приношение», от חג — «праздник») — трактат в Мишне, Тосефте, Вавилонском и Иерусалимском Талмуде, последний в разделе Моэд. Содержит законы о жертвах, которые следовало приносить в Иерусалимском храме во время паломнических праздников (שלוש רגלים). (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)