About: Hellenic historiography     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FHellenic_historiography&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

Hellenic historiography (or Greek historiography) involves efforts made by Greeks to track and record historical events. By the 5th century BC, it became an integral part of ancient Greek literature and held a prestigious place in later Roman historiography and Byzantine literature.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Historiografia grega (ca)
  • Historiografía griega (es)
  • Historiografi Yunani (in)
  • Hellenic historiography (en)
  • Historiographie grecque (fr)
  • Historiografia grega (pt)
  • 希臘史學 (zh)
rdfs:comment
  • Hellenic historiography (or Greek historiography) involves efforts made by Greeks to track and record historical events. By the 5th century BC, it became an integral part of ancient Greek literature and held a prestigious place in later Roman historiography and Byzantine literature. (en)
  • Historiografi Yunani merujuk kepada upaya Yunani untuk menyelidiki dan mencatat sejarah. Pada abad ke-5 SM, ini menjadi bagian integral dari sastra Yunani kuno dan memegang tempat penting dalam pada masa berikutnya. (in)
  • 希臘史學是古希臘人对历史的记录,在世界歷史上為第一個在歷史學中有史料可以證明,而早期古老的歷史或作為旁證,比如作為史料,編年史,,較為講究考證的金石學。 希羅多德被後世學者稱為“歷史之父”,他的歷史 等同於領域。撰寫時間為西元前450年代至前420年代之間,希羅多德記載大約西元前六世紀的歷史人物,如波斯大流士一世岡比西斯二世和普萨美提克三世,並有少部分西元前八世紀的歷史人物,如。 希羅多德以後的作家,如修昔底德,色諾芬,狄摩西尼,柏拉圖和亞里士多德。這些作家幾乎全都是雅典人或是認同雅典人。因此,比起其他城市,我們更清楚雅典的歷史和政治,但對於某些城邦的歷史則幾乎一無所知。 另外,這些作家的著作幾乎全部集中在政治,軍事和外交史方面,忽略了經濟與社會的歷史。 (zh)
  • Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al segle v aC fins al segle iv, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres. En total, Jacoby, en Fragmente der griechischen Historiker, identifica 856 historiadors grecs, inclosos els mitògrafs i cronistes locals. (ca)
  • Por historiografía griega se entiende a la escritura realizada por profesionales de la historia sobre la Antigua Grecia, que inicia en el siglo V a. C. hasta el siglo IV d. C., desde Heródoto hasta Zósimo, pasando por Tucídides, Posidonio, Polibio, etcétera. En total, Jacoby, en Fragmente der griechischen Historiker, identificó a 856 historiadores griegos, incluidos los mitógrafos y cronistas locales. (es)
  • L'historiographie étant la discipline d'écriture de l'histoire, elle invoque pour le cas de l'Histoire de la Grèce antique des chroniqueurs, logographes et historiens de langue grecque. Perpétuant de la discipline dans la civilisation gréco-romaine, les Romains la complèteront en leur temps par des annalistes. Vision globale de l'historiographie grecque. Elle apparaît à la fin du VIe siècle av. J.-C. en Ionie, et coïncide avec le développement des sciences et de la philosophie. Il s'agit d'appliquer aux récits traditionnels locaux et aux histoires rapportées ainsi qu'aux renseignements fournis par les marins et les peuples, une approche rationnelle: c'est la pratique de logographes comme Hécatée de Milet. (fr)
  • Por historiografia grega entende-se aquela realizada na Grécia Antiga, do século V a.C. até o século IV d.C., de Heródoto até Zósimo, passando por Tucídides, Posidônio, Políbio, et cétera. Ao todo, , em Fragmente der griechischen Historiker, diferenciou 856 historiadores gregos, incluídos os mitógrafos e cronistas locais. (pt)
rdfs:seeAlso
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
about
  • yes (en)
has abstract
  • Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al segle v aC fins al segle iv, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres. En total, Jacoby, en Fragmente der griechischen Historiker, identifica 856 historiadors grecs, inclosos els mitògrafs i cronistes locals. El concepte d'historiografia naix a Grècia, tot i que s'accepta que abans ja hi havia una concepció històrica a Orient, un desig de permanència de tot allò realitzat. Ara bé, aquesta concepció històrica primitiva és una simple transmissió de dades històriques que, com les llistes reials de l'antic Egipte, manquen de l'anàlisi històrica que es fa ara, sense negar per això el seu gran valor documental. Es considera Heròdot el primer historiador, tant en l'actualitat com en l'antiguitat. Tucídides establí després la base racional i metodològica d'una historiografia nascuda com a reacció davant la irracionalitat de la mitologia grega. Prèviament, Hecateu de Milet havia atenuat l'aspecte sobrenatural, però la separació total no se'n produeix fins a Tucídides. Heròdot concep la seua Història com un mitjà d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En l'antiga Grècia es veia també la història com un mitjà de mostrar exemples, tot i que no models d'esdeveniments futurs. Així mateix, des d'Heròdot els historiadors fan un examen crític del passat i dels fets suposadament esdevinguts. Heròdot així ho expressa en IV, 195, 2: «realment, ignore si això és veritat, simplement consigne el que hi expliquen». Quant a les fonts, hi havia una preponderància de les fonts orals sobre les escrites. En els orígens de la historiografia era quasi obligat l'ús de fonts orals, perquè a diferència dels historiadors actuals, que es basen sobretot en la recerca de texts, els grecs antics no solien disposar de prou de material arxivístic o bibliogràfic. Quan sí era possible treballar amb els fons de les biblioteques, però, els historiadors van seguir preferint la tradició oral; i fins i tot criticaven els que només treballaven amb fonts escrites com, per exemple, Timeu de Tauromenion. Cal tenir en compte que els grecs no solien conéixer llengües bàrbares, per tant, Heròdot no podia entendre per si mateix les cròniques orientals, tot i que tampoc va mostrar interés a conéixer-les. L'elecció de la tradició oral comportava la necessitat de les primeres reflexions quant al mètode històric, com és la crítica de fonts, la seua relació i graduació segons el valor dels testimoniatges replegats. Per això, per exemple, la seua obstinació a mostrar totes les versions reconegudes, malgrat que en considere algunes errònies. La tradició oral també obligava a establir una cronologia que ordenàs els fets aïllats després de recopilar-los. Les fonts escrites quedaren relegades als arqueòlegs o antiquaria, és a dir, a l'estudi dels temps remots. (ca)
  • Hellenic historiography (or Greek historiography) involves efforts made by Greeks to track and record historical events. By the 5th century BC, it became an integral part of ancient Greek literature and held a prestigious place in later Roman historiography and Byzantine literature. (en)
  • Por historiografía griega se entiende a la escritura realizada por profesionales de la historia sobre la Antigua Grecia, que inicia en el siglo V a. C. hasta el siglo IV d. C., desde Heródoto hasta Zósimo, pasando por Tucídides, Posidonio, Polibio, etcétera. En total, Jacoby, en Fragmente der griechischen Historiker, identificó a 856 historiadores griegos, incluidos los mitógrafos y cronistas locales. El concepto de historiografía nació en Grecia,​ aunque se acepta que anteriormente ya existía una concepción histórica en Oriente, un deseo de permanencia de todo lo que se ha hecho. Ahora bien, esa concepción histórica primitiva es una mera transmisión de datos históricos que, como las listas reales del Antiguo Egipto, carecían del análisis histórico que se hace actualmente, sin negar por ello su gran valor documental. Se considera a Heródoto el primer historiador, tanto en la actualidad como en la antigüedad.​ Tucídides estableció posteriormente la base racional y metodológica de una historiografía nacida como reacción ante lo irracional de la mitología griega. Previamente, ya Hecateo de Mileto había atenuado lo sobrenatural, pero la separación total no se produce hasta Tucídides. Heródoto concibió su Historia como un medio de evitar el olvido de aquello que merecía ser recordado. En la Antigua Grecia se veía también la historia como medio de mostrar ejemplos, aunque no modelos de acontecimientos futuros. Asimismo desde Heródoto los historiadores realizan un examen crítico del pasado y de los hechos supuestamente acaecidos. Heródoto, así lo expresa en IV, 195, 2: «realmente, ignoro si esto es verdad, simplemente consigno lo que cuentan».​ En cuanto a las fuentes, existía una preponderancia de las fuentes orales sobre las escritas.​ En los orígenes de la historiografía era casi obligado el uso de fuentes orales, pues a diferencia de los historiadores actuales, que se basan sobre todo en la investigación de textos, los griegos antiguos no disponían la mayor parte de las veces de suficiente material archivístico o bibliográfico. Sin embargo, cuando ya sí era posible trabajar con los fondos de las bibliotecas, los historiadores siguieron prefiriendo la tradición oral; e incluso criticaron a los que solo trabajaban con fuentes escritas como, por ejemplo, Timeo. Además, hay que tener en cuenta que los griegos no solían conocer lenguas bárbaras, por tanto, Heródoto no podía entender por sí mismo las crónicas orientales, aunque tampoco mostró interés en conocerlas. La elección de la tradición oral conllevaba la necesidad de las primeras reflexiones en cuanto al método histórico, como es la crítica de las fuentes, su relación y graduación según el valor de los testimonios recogidos. De ahí por ejemplo su empeño en mostrar todas las versiones reconocidas, aunque considere algunas erróneas. Asimismo, la tradición oral obligaba a establecer una cronología que ordenase los hechos aislados tras su recopilación. Las fuentes escritas quedaron relegadas a los arqueólogos o antiquaria, es decir, para el estudio de los tiempos remotos. (es)
  • L'historiographie étant la discipline d'écriture de l'histoire, elle invoque pour le cas de l'Histoire de la Grèce antique des chroniqueurs, logographes et historiens de langue grecque. Perpétuant de la discipline dans la civilisation gréco-romaine, les Romains la complèteront en leur temps par des annalistes. Vision globale de l'historiographie grecque. Elle apparaît à la fin du VIe siècle av. J.-C. en Ionie, et coïncide avec le développement des sciences et de la philosophie. Il s'agit d'appliquer aux récits traditionnels locaux et aux histoires rapportées ainsi qu'aux renseignements fournis par les marins et les peuples, une approche rationnelle: c'est la pratique de logographes comme Hécatée de Milet. Au début, on trouve des historiai à grande échelle, comme les Enquêtes d'Hérodote. Il témoigne d'une grande curiosité envers l'archéologie, l'ethnographie, la géographie, la religion et les anecdotes et permet de donner l'échelle générale de l'Histoire. On lui reprochera son manque de rationalité. Une génération après, Thucydide.Il écrit sur l'histoire contemporaine, et applique des normes plus rigoureuses quant à l'exactitude formelle. Il critique ses prédécesseurs immédiats ; son but n'est pas seulement de relater ce qui se produit, mais ce qui est vrai et a une valeur permanente, dans une volonté de généralisation (par exemple, c'est dans ce but qu'il évoque les causes de la guerre du Péloponnèse). Il oriente l'Histoire dans la direction de la Politique. IVe siècle av. J.-C. : une nouvelle histoire apparaît, avec une nouvelle importance accordée au style et dans une perspective morale : Isocrate. L'Histoire devient le véhicule de l'instruction morale, et le style peut être plus important que le contenu. Durant la période hellénistique, il s'agit d'être lisible plutôt que précis, et de donner la prééminence aux individus d'exception. Ce sera une source pour les biographes ultérieurs, notamment Plutarque, et les monographies sur des sujets particuliers. (fr)
  • Historiografi Yunani merujuk kepada upaya Yunani untuk menyelidiki dan mencatat sejarah. Pada abad ke-5 SM, ini menjadi bagian integral dari sastra Yunani kuno dan memegang tempat penting dalam pada masa berikutnya. (in)
  • Por historiografia grega entende-se aquela realizada na Grécia Antiga, do século V a.C. até o século IV d.C., de Heródoto até Zósimo, passando por Tucídides, Posidônio, Políbio, et cétera. Ao todo, , em Fragmente der griechischen Historiker, diferenciou 856 historiadores gregos, incluídos os mitógrafos e cronistas locais. O conceito de historiografia nasceu na Grécia Antiga, embora seja aceitável que anteriormente já existia uma concepção histórica no Oriente, um desejo de permanência de todo o realizado. Contudo, essa concepção histórica primitiva é uma mera transmissão de dados históricos que, como as listas reais do Antigo Egito, careciam de análise histórica, pelo qual não se tratava de historiografia, sem negar por isso o seu valor documental. Heródoto é considerado o primeiro historiador, tanto atualmente como na antiguidade. Tucídides estabeleceu posteriormente a base racional e metodológica de uma historiografia nascida como reação frente do irracional da mitologia grega. Previamente, já Hecateu de Mileto atenuara o sobrenatural, ainda que a separação total não fosse até Tucídides. Heródoto concebeu a sua História como um meio de evitar o esquecimento de aquilo que devia ser recordado. Na Grécia Antiga via-se também a história como meio de mostrar exemplos, embora não modelos de acontecimentos futuros. Assim, mesmo de Heródoto os historiadores realizam um exame crítico do passado e dos fatos supostamente acontecidos. O pai da historiografia, Heródoto, assim o expressa : "realmente, ignoro se isto é verdade, simplesmente consigno o que relatam". Quanto às fontes, existia uma preponderância das sobre as . Nas origens da historiografia era quase obrigado o uso de fontes orais, pois os gregos antigos não dispunham de suficiente material de arquivo ou bibliográfico. Contudo, quando já foi possível trabalhar com os fundos das bibliotecas, os historiadores continuaram preferindo a tradição oral; e até mesmo criticaram os que apenas trabalhavam com fontes escritas como, por exemplo, Timeu. Adicionalmente, se tem de levar em conta que os gregos não costumavam conhecer línguas bárbaras, portanto, Heródoto não podia entender por si mesmo as crônicas orientais, embora também não mostrasse interesse por conhecê-las. A escolha da tradição oral implicava a necessidade das primeiras reflexões quanto ao método histórico, como é a crítica das fontes, a sua relação e graduação segundo o valor dos testemunhos recolhidos. Daí, por exemplo, o seu empenho em mostrar todas as versões reconhecidas, embora considerasse algumas errôneas. Assim mesmo, a tradição oral obrigava a estabelecer uma cronologia que ordenasse os fatos isolados após a sua recopilação. As fontes escritas ficaram relegadas aos arqueólogos ou antiquaria, ou seja, para o estudo dos tempos remotos. (pt)
  • 希臘史學是古希臘人对历史的记录,在世界歷史上為第一個在歷史學中有史料可以證明,而早期古老的歷史或作為旁證,比如作為史料,編年史,,較為講究考證的金石學。 希羅多德被後世學者稱為“歷史之父”,他的歷史 等同於領域。撰寫時間為西元前450年代至前420年代之間,希羅多德記載大約西元前六世紀的歷史人物,如波斯大流士一世岡比西斯二世和普萨美提克三世,並有少部分西元前八世紀的歷史人物,如。 希羅多德以後的作家,如修昔底德,色諾芬,狄摩西尼,柏拉圖和亞里士多德。這些作家幾乎全都是雅典人或是認同雅典人。因此,比起其他城市,我們更清楚雅典的歷史和政治,但對於某些城邦的歷史則幾乎一無所知。 另外,這些作家的著作幾乎全部集中在政治,軍事和外交史方面,忽略了經濟與社會的歷史。 (zh)
by
  • no (en)
onlinebooks
  • yes (en)
others
  • yes (en)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 60 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software