Historical languages (also known as historic languages) are languages that were spoken in a historical period, but that are distinct from their modern form; that is, they are forms of languages historically attested to from the past which have evolved into more modern forms. Thus, historical languages contrast with dead languages (languages which have become extinct, or undergone language death). Also, historical languages contrast with reconstructed languages (that is, the proto-languages) of theoretical linguistics. One of the approaches to defining and using the concept of historical languages is implemented in the ISO 639 standards.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Llengües històriques (ca)
- Lengua histórica (es)
- Historical language (en)
- Historische taal (nl)
|
| rdfs:comment
| - Les llengües històriques són llengües que eren parlades en un període històric, però que són diferents de la seva forma moderna; és a dir, que són formes de llengües històricament testificades del passat que han evolucionat cap a formes més modernes. Per tant, les llengües històriques contrasten amb les llengües mortes (llengües que s'han extingit o mort). També les llengües històriques contrasten amb les llengües reconstruïdes (és a dir, les protollengües) de lingüística teòrica. Un dels enfocaments per definir i utilitzar el concepte de llengües històriques és implementat en les normes ISO 639. (ca)
- Historical languages (also known as historic languages) are languages that were spoken in a historical period, but that are distinct from their modern form; that is, they are forms of languages historically attested to from the past which have evolved into more modern forms. Thus, historical languages contrast with dead languages (languages which have become extinct, or undergone language death). Also, historical languages contrast with reconstructed languages (that is, the proto-languages) of theoretical linguistics. One of the approaches to defining and using the concept of historical languages is implemented in the ISO 639 standards. (en)
- Una lengua histórica es aquella que se ha constituido con el tiempo en una unidad leal y es identificada como tal tanto por sus hablantes como por los de otras lenguas. Así, en el Estado español se reconocen la lengua castellana, la gallega, la catalana, y la vasca; y, en el resto del mundo, el francés, el inglés, etc. Cada lengua histórica se halla constituida por un conjunto de lenguas funcionales, que en parte coinciden y en parte se distinguen unas de otras, aunque sin llegar a diferenciarse tanto como para perder la unidad. (es)
- Met historische taalvorm of historische taal wordt in de taaltypologie een oudere verschijningsvorm van een bepaalde taal bedoeld, die als een variant van diezelfde taal wordt beschouwd in plaats van als een afzonderlijke taal. Voorbeelden hiervan zijn het Oudnederlands, Oudengels en Oud-Japans. (nl)
|
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| has abstract
| - Les llengües històriques són llengües que eren parlades en un període històric, però que són diferents de la seva forma moderna; és a dir, que són formes de llengües històricament testificades del passat que han evolucionat cap a formes més modernes. Per tant, les llengües històriques contrasten amb les llengües mortes (llengües que s'han extingit o mort). També les llengües històriques contrasten amb les llengües reconstruïdes (és a dir, les protollengües) de lingüística teòrica. Un dels enfocaments per definir i utilitzar el concepte de llengües històriques és implementat en les normes ISO 639. (ca)
- Historical languages (also known as historic languages) are languages that were spoken in a historical period, but that are distinct from their modern form; that is, they are forms of languages historically attested to from the past which have evolved into more modern forms. Thus, historical languages contrast with dead languages (languages which have become extinct, or undergone language death). Also, historical languages contrast with reconstructed languages (that is, the proto-languages) of theoretical linguistics. One of the approaches to defining and using the concept of historical languages is implemented in the ISO 639 standards. (en)
- Una lengua histórica es aquella que se ha constituido con el tiempo en una unidad leal y es identificada como tal tanto por sus hablantes como por los de otras lenguas. Así, en el Estado español se reconocen la lengua castellana, la gallega, la catalana, y la vasca; y, en el resto del mundo, el francés, el inglés, etc. Cada lengua histórica se halla constituida por un conjunto de lenguas funcionales, que en parte coinciden y en parte se distinguen unas de otras, aunque sin llegar a diferenciarse tanto como para perder la unidad. Una lengua histórica, pese a la unidad que la caracteriza y la distingue de otras lenguas, presenta siempre diferencias y variedades internas. Las variedades dentro de una lengua histórica pueden ser de tres tipos, a cada uno de los cuales le corresponde un concreto:
* Diferencias o variedades diatópicas: Son las realizaciones de una lengua en las distintas zonas territoriales. Los sistemas que corresponden a estas variedades son los dialectos.
* Diferencias o variedades diastráticas: Se establecen entre los estratos socioculturales de una comunidad lingüística. Se manifiestan en los niveles de la lengua, también denominados dialectos sociales o sociolectos.
* Diferencias o variedades diafásicas: Responden a las diversas formas de expresión de los hablantes en relación con la situación comunicativa. Se realizan eb los estilos de la lengua o registros. En una lengua histórica coexisten dialectos, niveles y estilos de lengua diferentes. Como dice Coseriu: Una lengua histórica no es nunca un solo sistema lingüístico, sino un diasistema, un conjunto más o menos complejo de dialectos, niveles y estilos de lengua. (es)
- Met historische taalvorm of historische taal wordt in de taaltypologie een oudere verschijningsvorm van een bepaalde taal bedoeld, die als een variant van diezelfde taal wordt beschouwd in plaats van als een afzonderlijke taal. Voorbeelden hiervan zijn het Oudnederlands, Oudengels en Oud-Japans. De grens tussen deze categorie en een dode taal is niet haarscherp, en hangt met name af van de manier waarop het begrip "taal" precies wordt gedefinieerd. Zo zouden bijvoorbeeld het Latijn, Oudgrieks, Hindi en klassiek Chinees in dit opzicht als historische vormen van andere talen in plaats van als uitgestorven talen kunnen worden beschouwd. (nl)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is extralabel
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)