About: History of the papacy (1048–1257)     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FHistory_of_the_papacy_%281048%E2%80%931257%29&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

The history of the papacy from 1046 to 1216 was marked by conflict between popes and the Holy Roman Emperor, most prominently the Investiture Controversy, a dispute over who— pope or emperor— could appoint bishops within the Empire. Henry IV's Walk to Canossa in 1077 to meet Pope Gregory VII (1073–85), although not dispositive within the context of the larger dispute, has become legendary. Although the emperor renounced any right to lay investiture in the Concordat of Worms (1122), the issue would flare up again.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Història del papat (1048-1257) (ca)
  • Historia del papado (1048-1257) (es)
  • History of the papacy (1048–1257) (en)
  • História do papado (1048-1257) (pt)
rdfs:comment
  • La història del papat des del 1048 fins al 1257 va estar marcada pel conflicte entre els papes i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, sobretot per la controvèrsia de les investidures, una disputa sobre qui, el papa o l'emperador, podien nomenar bisbes dins de l'Imperi. El viatge d'Enric IV a Canossa el 1077 per conèixer el Papa Gregori VII (1073-85), encara que no dispositiu en el context de la disputa més gran, s'ha convertit en llegendària. Encara que l'emperador va renunciar a qualsevol dret d'investidura en el Concordat de Worms (1122), el tema tornaria a aparèixer. (ca)
  • The history of the papacy from 1046 to 1216 was marked by conflict between popes and the Holy Roman Emperor, most prominently the Investiture Controversy, a dispute over who— pope or emperor— could appoint bishops within the Empire. Henry IV's Walk to Canossa in 1077 to meet Pope Gregory VII (1073–85), although not dispositive within the context of the larger dispute, has become legendary. Although the emperor renounced any right to lay investiture in the Concordat of Worms (1122), the issue would flare up again. (en)
  • A história do papado de 1048 a 1257 foi marcada por conflitos entre os papas e os Sacro Imperadores Romanos, o mais proeminente foi a Questão das Investiduras, uma disputa sobre quem (papa ou imperador) deveria nomear os bispos do Sacro Império Romano Germânico. A Penitência de Canossa de Henrique IV, em 1077, para atender o papa Gregório VII (1073-1085), embora não dispositiva, no contexto da maior disputa, tornou-se lendária. Embora o imperador renunciou a qualquer direito à investidura leiga na Concordata de Worms (1122), a questão iria incendiar-se novamente. (pt)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Heinrich_III._(HRR)_Miniatur.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Roma-sanpietroin_vincoli01.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • La història del papat des del 1048 fins al 1257 va estar marcada pel conflicte entre els papes i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, sobretot per la controvèrsia de les investidures, una disputa sobre qui, el papa o l'emperador, podien nomenar bisbes dins de l'Imperi. El viatge d'Enric IV a Canossa el 1077 per conèixer el Papa Gregori VII (1073-85), encara que no dispositiu en el context de la disputa més gran, s'ha convertit en llegendària. Encara que l'emperador va renunciar a qualsevol dret d'investidura en el Concordat de Worms (1122), el tema tornaria a aparèixer. La corona imperial que havien mantingut els emperadors carolingis es disputava entre els seus hereus fracturats i els senyors locals; cap va sorgir victoriós fins que l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic va envair Itàlia. Itàlia es va convertir en un regne constituent del Sacre Imperi Romanogermànic el 962, des d'on els emperadors eren germànics. Quan els emperadors van consolidar la seva posició, les ciutats estats italians del nord es dividiran entre Güelfs i Gibel·lins. Les divisions de llarga data entre Orient i Occident també van arribar al capdavant del Cisma d'Orient-Occident i les croades. Els primers set concilis ecumènics havien assistit tant als prelats occidentals com als orientals, però les creixents diferències doctrinals, teològiques, lingüístiques, polítiques i geogràfiques finalment van donar lloc a denúncies i excomunions mútuament. El discurs del Papa Urbà II (1088-99) al Concili de Clermont el 1095 es va convertir en la crida per a la Primera Croada. A diferència del mil·lenni anterior, el procés de selecció papal es va fixar una mica en aquest període. El papa Nicolau II va promulgar In Nomine Domini el 1059, que va limitar el sufragi en les eleccions papals al Col·legi de Cardenals. Les regles i els procediments de les eleccions papals van evolucionar durant aquest període, establint les bases del conclave papal modern . La força impulsora d'aquestes reformes va ser el cardenal Hildebrand, que més tard es va convertir en Gregori VII. (ca)
  • The history of the papacy from 1046 to 1216 was marked by conflict between popes and the Holy Roman Emperor, most prominently the Investiture Controversy, a dispute over who— pope or emperor— could appoint bishops within the Empire. Henry IV's Walk to Canossa in 1077 to meet Pope Gregory VII (1073–85), although not dispositive within the context of the larger dispute, has become legendary. Although the emperor renounced any right to lay investiture in the Concordat of Worms (1122), the issue would flare up again. The Imperial crown once held by the Carolingian emperors was disputed between their fractured heirs and local overlords; none emerged victorious until Otto I, Holy Roman Emperor invaded Italy. Italy became a constituent kingdom of the Holy Roman Empire in 962, from which point emperors were Germanic. As emperors consolidated their position, northern Italian city-states would become divided by Guelphs and Ghibellines. Long-standing divisions between East and West also came to a head in the East-West Schism and the Crusades. The first seven Ecumenical Councils had been attended by both Western and Eastern prelates, but growing doctrinal, theological, linguistic, political, and geographic differences finally resulted in mutual denunciations and excommunications. Pope Urban II (1088–99) speech at the Council of Clermont in 1095 became the rallying cry of the First Crusade. Unlike the previous millennium, the process for papal selection became somewhat fixed during this period. Pope Nicholas II promulgated In Nomine Domini in 1059, which limited suffrage in papal elections to the College of Cardinals. The rules and procedures of papal elections evolved during this period, laying the groundwork for the modern papal conclave. The driving force behind these reforms was Cardinal Hildebrand, who later became Gregory VII. (en)
  • A história do papado de 1048 a 1257 foi marcada por conflitos entre os papas e os Sacro Imperadores Romanos, o mais proeminente foi a Questão das Investiduras, uma disputa sobre quem (papa ou imperador) deveria nomear os bispos do Sacro Império Romano Germânico. A Penitência de Canossa de Henrique IV, em 1077, para atender o papa Gregório VII (1073-1085), embora não dispositiva, no contexto da maior disputa, tornou-se lendária. Embora o imperador renunciou a qualquer direito à investidura leiga na Concordata de Worms (1122), a questão iria incendiar-se novamente. A coroa imperial uma vez na posse dos imperadores carolíngios foi disputada entre os seus herdeiros e senhores locais fraturados, nenhum saiu vitorioso até que Oto I, Sacro Imperador Romano invadiu a Itália. A Itália tornou-se um reino constituinte do Sacro Império Romano em 962, a partir do ponto dos imperadores germânicos. Como a sua posição do imperador consolidada, cidades-estados do norte da Itália se dividem entre Guelfos e Gibelinos. As divisões de longa data entre o Oriente e o Ocidente também vieram à tona no Grande Cisma do Oriente e as Cruzadas. Os primeiros sete concílios ecumênicos tinham sido atendidos por prelados ocidentais e orientais, mas crescentes diferenças doutrinais, teológicas, linguísticas, políticas e geográficas finalmente resultou em denúncias e excomunhões mutuas. O Papa Urbano II (1088-1099) discursa no Concílio de Clermont em 1095 no que tornou-se o grito de guerra da Primeira Cruzada. Ao contrário do , o processo de seleção papal se tornou algo fixo durante este período. O Papa Nicolau II promulgou In nomine Domini em 1059, que limita o sufrágio nas eleições papais para o Colégio dos Cardeais. As regras e procedimentos das eleições papais evoluíram durante este período, que estabelece as bases para o moderno conclave papal. A força motriz por trás dessas reformas foi o cardeal Hildebrando, que mais tarde tornou-se o Papa Gregório VII. (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 60 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software