| rdfs:comment
| - Els huetars van ser un important grup d'indígenes de Costa Rica, que a mitjan segle xvi habitava en el centre del país. També se'ls esmenta amb el nom de güetares o pacacuas. Els huetars foren la nació indígena més poderosa i millor organitzada de Costa Rica a l'arribada dels espanyols. (ca)
- Huetarové byli významnou skupinou , kteří v polovině 16. století obývali střední část dnešní Kostariky. Ve španělských písemných pramenech jsou zmiňováni i jako güetares nebo pacacuas. Byli nejmocnějším a nejlépe organizovaným domorodým národem obývajícím Kostariku před příchodem Španělů. V průběhu 16. století několik náčelníků vládlo území od kostarického tichomořského pobřeží po Atlantik. Španělské kroniky zmiňují mnoho měst a králů, kteří jim vládli. Mezi nimi je rozkládající se od povodí řeky Tárcoles až k řece Virilla, království Pacaca ležící v dnešním a Panství Guarco rozkládající se v dnešní provincii Cartago. Kulturně patřili do mezilehlé oblasti. Vynikali především v práci s kamenem. Mezi nalezenými artefakty jsou sochy, oltáře a další. Nepraktikovali ani kanibalismus či rituál (cs)
- Los huetares fueron un importante grupo indígena de Costa Rica, que a mediados del siglo XVI habitaba en el centro del país. También se les menciona con el nombre de güetares o pacacuas. Los huetares fueron la nación indígena más poderosa y mejor organizada de Costa Rica a la llegada de los españoles. Durante el siglo XVI, dominaban diversos cacicazgos que se extendían desde la costa del Pacífico costarricense hasta la Vertiente del Atlántico. Las crónicas españolas mencionan una miríada de pueblos y los reyes que los gobernaban, entre los cuales destacan el reino de Garabito, situado en la Vertiente del Pacífico central y la cuenca del río Grande de Tárcoles, hasta el río Virilla y la Cordillera Volcánica Central; el reino de Pacaca, en el actual cantón de Mora, y el Señorío del El Guar (es)
- The Huetares were an important indigenous group of Costa Rica, who in the mid-16th century lived in the center of what is now the country. They are also mentioned with the name of güetares or pacacuas. Huetares were the most powerful and best-organized indigenous nation in Costa Rica upon the arrival of the Spaniards. During the 16th century, various chieftains dominated from the Costa Rican Atlantic coast to the Atlantic Slope. The Spanish chronicles mention a myriad of towns and the kings that ruled them, among them the Garabito Empire, located on the Central Atlantic Slope and the Tárcoles River basin, to the Virilla River and the Cordillera Central; the Kingdom of Pacaca, in the current canton of Mora, and the Lordship of el El Guarco, in the current Guarco Valley, in the Cartago Provi (en)
- Les Huetares constituaient un groupe autochtone important du Costa Rica, qui vivait au centre du pays au milieu du XVIe siècle. Ils sont également désignés sous le nom de Güetares ou Pacacuas. À l’arrivée des Espagnols, les Huetares constituaient la nation autochtone la plus puissante et la mieux organisée du pays. Leur culture appartenait à la zone dite « intermédiaire », et elle était principalement connue pour ses œuvres en pierre, telles que les métates, meules en pierre, les sculptures, les tables et les autels de cérémonie. La langue Huetar fait partie des langues chibchanes. Bien que cette langue soit éteinte, elle survit dans un grand nombre de noms de lieux du Costa Rica, tels que Turrialba, Tucurrique ou Barva. (fr)
- Gli Huetares furono un importante gruppo indigeno precolombiano che occupava il territorio dell'attuale Costa Rica.Secondo alcuni documenti, gli Huetares erano divisi in due grandi gruppi, separati dal fiume Virilla e designati come Huetares dell'occidente e Huetares dell'oriente. Nel decennio 1560 - 1570 gli Huetares dell'occidente, i cui domini si estendevano fino alle coste dell'Oceano Pacifico erano comandati dal cacicco maggiore Garabito (o Guarabito) e quelli di oriente dal cacicco maggiore El Guarco. (it)
- De Huetares is een volk uit Costa Rica. Het was een van de belangrijkste volkeren in de precolumbiaanse periode van het land. Een klein deel van de Huetares overleeft tot op heden in Costa Rica. Hun oorsprong was vermoedelijk Caribe-Arawak: vanuit het Amazonegebied migreerden ze aanvankelijk naar de Antillen en vervolgens rond 800 na Christus naar de Caribische kust van Midden-Amerika. Na de Spaanse kolonisatie voerden de Huetares hevige gevechten met de Spanjaarden. Met name de weerstand van stamhoofd is goed bekend. (nl)
- Уэтары или гуэтары (исп. Huetares) — исчезнувший ныне индейский народ, населявший в доколумбову эпоху территорию современного государства Коста-Рика. Согласно некоторым хроникам, уэтары делились на две большие группы, «западных» и «восточных» уэтаров, естественным рубежом между которыми служила река Вирилья. В 1560—1570-е годы правителем западных уэтаров, чья территория простиралась до тихоокеанского побережья, был «великий касик» Гарабито (Гуарабито), а правителем восточных — Эль-Гуарко. (ru)
|
| has abstract
| - Huetarové byli významnou skupinou , kteří v polovině 16. století obývali střední část dnešní Kostariky. Ve španělských písemných pramenech jsou zmiňováni i jako güetares nebo pacacuas. Byli nejmocnějším a nejlépe organizovaným domorodým národem obývajícím Kostariku před příchodem Španělů. V průběhu 16. století několik náčelníků vládlo území od kostarického tichomořského pobřeží po Atlantik. Španělské kroniky zmiňují mnoho měst a králů, kteří jim vládli. Mezi nimi je rozkládající se od povodí řeky Tárcoles až k řece Virilla, království Pacaca ležící v dnešním a Panství Guarco rozkládající se v dnešní provincii Cartago. Kulturně patřili do mezilehlé oblasti. Vynikali především v práci s kamenem. Mezi nalezenými artefakty jsou sochy, oltáře a další. Nepraktikovali ani kanibalismus či rituální antropofagii. Jejich jazyk patří do tzv. čibčské jazykové rodiny. Přestože se jedná o mrtvý jazyk, přežívá v mnoha místních kostarických jménech jako Aserrí, Tucurrique či Barva. Malá skupina Huetarů přežila do moderní doby. Jejich populace čítá přibližně tisíc jedinců. Obývají části Domorodé rezervace Quitirrisí ležící na silnici mezi kantony a . Zde leží i další huetarská osada v Zapatónu, v kantonu Puriscal. Tito lidé již nehovoří původním jazykem, ale zachovali si některé tradice svých domorodých předků, jako je kuchyně, tradiční medicína či řemesla. (cs)
- Els huetars van ser un important grup d'indígenes de Costa Rica, que a mitjan segle xvi habitava en el centre del país. També se'ls esmenta amb el nom de güetares o pacacuas. Els huetars foren la nació indígena més poderosa i millor organitzada de Costa Rica a l'arribada dels espanyols. Durant el segle xvi, dominaven diversos cacicatges que s'estenien des de la costa del Pacífic costariquenya fins al Vessant de l'Atlántico. Les cròniques espanyoles esmenten una miríada de pobles i els reis que els governaven, entre els quals destaquen el regne de , situat en el Vessant del Pacífic central i la conca del , fins al i la Serralada Volcànica Central; el regne de , en l'actual cantó de , i el Senyoriu del , en l'actual , en la província de Cartago, fins a les planes del Carib Central i Chirripó. La seva cultura va pertànyer a l'Àrea Intermèdia d'Amèrica, i es va destacar principalment pels seus treballs en pedra, com són els metates, escultures, taules i altars cerimonials; i la no pràctica de l'antropofàgia o canibalisme. El seu idioma, la llengua huetar, una de les llengües txibtxa, es va constituir en la llengua franca del país. Encara que aquesta llengua es troba extinta, sobreviu en una gran quantitat de topònims de Costa Rica com , o . Un petit grup huetar ha pogut sobreviure als nostres dies, compost per uns 1.000 individus aproximadament. Està localitzat a la part alta del Territori Indígena de Quitirrisí, en la carretera entre el cantó de i el de . Hi ha un altre assentament huetar en Zapatón, en el cantó de Puriscal, tots dos en la província de San José. També es troben famílies disperses a la zona de Cerrito de i llocs veïns. Aquests individus han perdut la seva llengua, però encara conserven algunes de les seves creences, artesanies, cuina i medicina tradicionals. (ca)
- The Huetares were an important indigenous group of Costa Rica, who in the mid-16th century lived in the center of what is now the country. They are also mentioned with the name of güetares or pacacuas. Huetares were the most powerful and best-organized indigenous nation in Costa Rica upon the arrival of the Spaniards. During the 16th century, various chieftains dominated from the Costa Rican Atlantic coast to the Atlantic Slope. The Spanish chronicles mention a myriad of towns and the kings that ruled them, among them the Garabito Empire, located on the Central Atlantic Slope and the Tárcoles River basin, to the Virilla River and the Cordillera Central; the Kingdom of Pacaca, in the current canton of Mora, and the Lordship of el El Guarco, in the current Guarco Valley, in the Cartago Province, to the plains of the Central Caribbean and Chirripó. Their culture belonged to the Intermediate Area, and it stood out mainly for their works in stone, such as metates, sculptures, tables and ceremonial altars; and the non-practice of anthropophagy or cannibalism. Its language, the Huetar language, one of the so-called Chibcha languages, became the Lingua franca of the country. Although this language is extinct, it survives in a large number of place names in Costa Rica such as Aserrí, Tucurrique or Barva. A small Huetar group has survived to modern times, composed of approximately 1000 individuals. They are located at the top of the Quitirrisí Indigenous Reserve, on the road between the canton of Mora and Puriscal. There is another Huetar settlement in Zapatón, in the canton of Puriscal, both in the San José Province. There are also scattered families in the area of Cerrito de Quepos and neighboring places. These individuals have lost their language, but still retain some of their traditional beliefs, crafts, cuisine and medicine. The name "huetares", as well as that of "chorotegas", is attributed to the Spanish conqueror Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, derived from the name of two chieftains: King Huetara, chief of Pacaca kingdom (now Tabarcia, east of Santiago de Puriscal) and Chorotega, chief of the area that occupied the Central Atlantic (territory that covered the plains of Esparza and those of the Tivives River). It has not been determined exactly which indigenous peoples of Costa Rica should be considered strictly as Huetares. The Huetar language seems to have been a lingua franca that was spoken or at least understood by most of the communities that inhabited the Costa Rican territory in the 16th century, especially in the Central Valley and the river basin Virilla and Grande de Tárcoles until its mouth in the Pacific. As common characteristics of these communities, it is worth mentioning relatively dispersed settlement patterns; agriculture based on corn, beans and other crops; great refinement in the work of objects in stone (metates, sculptures, tables and ceremonial altars, etc.), absence of anthropophagy, etc. However, there was no political unity between them, and rather there seems to have been a wide variety of relationships, ranging from subordination and alliance to enmity and warfare. Some of the main Huetar kingdoms seem to have been those of King Garabito, on the Pacific side; the kingdom of Pacaca, and the vast domains of El Guarco and Correque kings, which extended from the banks of the Virilla River to Chirripó. (en)
- Los huetares fueron un importante grupo indígena de Costa Rica, que a mediados del siglo XVI habitaba en el centro del país. También se les menciona con el nombre de güetares o pacacuas. Los huetares fueron la nación indígena más poderosa y mejor organizada de Costa Rica a la llegada de los españoles. Durante el siglo XVI, dominaban diversos cacicazgos que se extendían desde la costa del Pacífico costarricense hasta la Vertiente del Atlántico. Las crónicas españolas mencionan una miríada de pueblos y los reyes que los gobernaban, entre los cuales destacan el reino de Garabito, situado en la Vertiente del Pacífico central y la cuenca del río Grande de Tárcoles, hasta el río Virilla y la Cordillera Volcánica Central; el reino de Pacaca, en el actual cantón de Mora, y el Señorío del El Guarco, en el actual Valle del Guarco, en la provincia de Cartago, hasta las llanuras del Caribe Central y Chirripó. Su cultura perteneció al Área Intermedia de América, y se destacó principalmente por sus trabajos en piedra, como son los metates, esculturas, mesas y altares ceremoniales; y la no práctica de la antropofagia o canibalismo. Su idioma, la lengua huetar, una de las llamadas lenguas chibchas, se constituyó en la lengua franca del país. Aunque esta lengua se halla extinta, sobrevive en una gran cantidad de topónimos de Costa Rica como Aserrí, Tucurrique o Barva. Un pequeño grupo huetar ha podido sobrevivir a nuestros días, compuesto por unos 1000 individuos aproximadamente. Está localizado en lo alto de la Reserva Indígena de Quitirrisí, en la carretera entre el cantón de Mora y el de Puriscal. Existe otro asentamiento huetar en Zapatón, en el cantón de Puriscal, ambos en la provincia de San José. También se encuentran familias dispersas en la zona de Cerrito de Quepos y lugares vecinos. Estos individuos han perdido su lengua, pero aún conservan algunas de sus creencias, artesanías, cocina y medicina tradicionales. (es)
- Les Huetares constituaient un groupe autochtone important du Costa Rica, qui vivait au centre du pays au milieu du XVIe siècle. Ils sont également désignés sous le nom de Güetares ou Pacacuas. À l’arrivée des Espagnols, les Huetares constituaient la nation autochtone la plus puissante et la mieux organisée du pays. Leur culture appartenait à la zone dite « intermédiaire », et elle était principalement connue pour ses œuvres en pierre, telles que les métates, meules en pierre, les sculptures, les tables et les autels de cérémonie. La langue Huetar fait partie des langues chibchanes. Bien que cette langue soit éteinte, elle survit dans un grand nombre de noms de lieux du Costa Rica, tels que Turrialba, Tucurrique ou Barva. Un petit groupe de Huetares a survécu jusqu'à nos jours, composé d'un millier d'individus, dans le canton de Mora et dans celui de Puriscal. D'autres familles sont dispersées dans la région de Cerrito de Quépos. Ces populations ont perdu leur langage originel, mais conservent certaines de leurs croyances traditionnelles, leur artisanat, leur cuisine et leurs médicaments. (fr)
- Gli Huetares furono un importante gruppo indigeno precolombiano che occupava il territorio dell'attuale Costa Rica.Secondo alcuni documenti, gli Huetares erano divisi in due grandi gruppi, separati dal fiume Virilla e designati come Huetares dell'occidente e Huetares dell'oriente. Nel decennio 1560 - 1570 gli Huetares dell'occidente, i cui domini si estendevano fino alle coste dell'Oceano Pacifico erano comandati dal cacicco maggiore Garabito (o Guarabito) e quelli di oriente dal cacicco maggiore El Guarco. La lingua , appartenente alla famiglia linguistica macro-chibcha, era parlata in tutta la regione centrale della Costa Rica e scomparì progressivamente fin dall'inizio del XVII secolo, soppiantata dallo spagnolo. Si conservano tracce dell'antico idioma specialmente in alcuni toponimi (Aserrí, Curridabat, Turrialba, ecc.) (it)
- De Huetares is een volk uit Costa Rica. Het was een van de belangrijkste volkeren in de precolumbiaanse periode van het land. Een klein deel van de Huetares overleeft tot op heden in Costa Rica. Hun oorsprong was vermoedelijk Caribe-Arawak: vanuit het Amazonegebied migreerden ze aanvankelijk naar de Antillen en vervolgens rond 800 na Christus naar de Caribische kust van Midden-Amerika. De Huetares leefden in diverse dorpen met eigen stamhoofden en sjamanen. Ze leefden van de jacht, visserij en teelt van gewassen als yucca en pompoenachtige planten. Het leiderschap werd via de maternale bloedlijn doorgegeven. Strijders van beide seksen stonden in hoog aanzien en onderlinge oorlogen vonden regelmatig plaats. De hoofden van verslagen vijanden werden als oorlogstrofee bewaard. Ze hadden een zon- en maancultus en mensenoffers kwamen voor bij religieuze activiteiten. De Huetares waren bekwaam in steenbewerking, zoals het vervaardigen van sculpturen, beeldjes en altaren. Na de Spaanse kolonisatie voerden de Huetares hevige gevechten met de Spanjaarden. Met name de weerstand van stamhoofd is goed bekend. (nl)
- Уэтары или гуэтары (исп. Huetares) — исчезнувший ныне индейский народ, населявший в доколумбову эпоху территорию современного государства Коста-Рика. Согласно некоторым хроникам, уэтары делились на две большие группы, «западных» и «восточных» уэтаров, естественным рубежом между которыми служила река Вирилья. В 1560—1570-е годы правителем западных уэтаров, чья территория простиралась до тихоокеанского побережья, был «великий касик» Гарабито (Гуарабито), а правителем восточных — Эль-Гуарко. Язык уэтар входил, по-видимому, в состав семьи чибчанских языков, и был распространён во всей центральной части Коста-Рики. Язык с начала XVII века был постепенно вытеснен испанским. В настоящее время следы языка можно найти в некоторых топонимах Коста-Рики (Aserrí, Curridabat, Turrialba, El Guarco и др.) (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
