| rdfs:comment
| - Hymenomycetes són la classe més gran de fongs dins la divisió Basidiomycota. Molts bolets familiars hi pertanyen. Aquesta classe conté els ordres Agaricales, Boletales i Russulales. Anteriorment era un grup taxonòmic dels basidiomicets, actualment considerat polifilètic, el terme es refereix als fongs amb cossos fructífers l'himenòfor dels quals es desenvolupa ja sia no tancat o bé amb un vel (Vel (micologia)), el qual s'anomena gimnocàrpic o hemiangiocàrpic, respectivaments. Els pets de llop, d'altra banda, tenen un desenvolupament gasterocàrpic (himenòfor tancat). (ca)
- La subdivisión Hymenomycotina (Hymenomycetes) es uno de los tres taxones fúnguicos en la división Basidiomycota (fungi produciendo esporos en basidios). Los Hymenomycetes tienen unas 20.000 especies, cerca del 98 % son Homobasidiomycetes: muchos de los fungi conocidos como hongos, incluyendo hongos escamosos y hongos de sombrero. Las especies en los Hymenomycotina que no son Homobasidiomycetes incluyen hongos gelatinosos, ciertas "levaduras", hongos de oreja, y otros; todos unidos en la clase Heterobasidiomycetes. (es)
- Hymenomycetes (Imenomiceti) è una classe di funghi basidiomiceti con basidi privi di setto e che hanno l'imenio su un ricettacolo aperto, esposto all'aria. Questa classe comprende gli ordini: Boletales, Agaricales, Russulales, . (it)
- Гиме́номице́ты (лат. Hymenomycetidae) — полифилетическая группа таксонов грибов отдела базидиомицетов. Объединяет грибы, имеющие хорошо развитые плодовые тела с расположенным на них гименофором с гимениальным слоем. Значительную долю спорокарпа (по объему), кроме гимения, составляет бесплодная часть, состоящая из рыхлого или плотного переплетения гиф. Часто сверху плодовое тело покрыто кожицей, состоящей из гиф с окрашенной оболочкой, что придает ему характерную окраску. (ru)
- Hymenomycetes was formerly the largest taxonomic group of fungi within the division Basidiomycota, but the term is no longer taxonomically relevant. Many familiar fungi belong to this class, including bracket fungi and toadstools. This class contained the orders Agaricales, Boletales, and Russulales. (en)
- Hymenomycetes, ou les Hyménomycètes, (du grec ὑμήν, via le latin hymen, « membrane, voile », et de μύκης « champignon ») étaient la plus grande classe de champignons dans le phylum Basidiomycota mais le terme n'a plus de pertinence taxinomique. Selon les sources, la classe des Hymenomycetes correspondrait soit à la classe des Agaricomycetes, soit à celle des Basidiomycetes ou à la sous-division des Agaricomycotina. (fr)
- Hymenomycetes Fr. – takson grzybów utworzony przez Eliasa Friesa w 1821 roku. Zdefiniowany był jako klasa grzybów z owocnikami o hymenoforze otwartym, lub początkowo tylko zasłoniętym osłoną, która podczas rozwoju grzyba pęka odsłaniając hymenofor. Była to największa co do liczby gatunków grupa podstawczaków (Basidiomycota). Należały do niej grzyby obecnie zaliczane m.in. do pieczarkowców (Agaricales), borowikowców (Boletales) i gołąbkowców (Russulales). Był to sztuczny takson, grupujący grzyby według wybranych cech budowy, a nie uwzględniający ich pokrewieństwa. Obecnie jest to już takson nieaktualny. (pl)
- Hattsvampar är svampar vars fruktkropp är försedd med hatt på vilken den sporbildande vävnaden, hymeniet, sitter. I äldre svamptaxonomi, som byggde på morfologiska kännetecken, var hattsvampar den största klassen, Hymenomycetes Fr. 1874, inom divisionen Basidiesvampar (Basidiomycetes). Det vetenskapliga namnet kommer ur grekiska ὑμήν, "hymen", hinna och μύκης, "mykes", svamp och syftar på att hymeniet utvecklas öppet (gymnokarp sporbildning) eller bara täckt av en slöja, "velum", (semiangiokarp sporbildning). Senare forskning (speciellt inom molekylär fylogeni) har visat att gruppen är polyfyletisk och att arter som tidigare räknades till buksvamparna (en annan nu övergiven klass som grundades på morfologi) ingår i hattsvamparnas ordningar och familjer. De tidigare hattsvamparna förs därfö (sv)
|
| has abstract
| - Hymenomycetes són la classe més gran de fongs dins la divisió Basidiomycota. Molts bolets familiars hi pertanyen. Aquesta classe conté els ordres Agaricales, Boletales i Russulales. Anteriorment era un grup taxonòmic dels basidiomicets, actualment considerat polifilètic, el terme es refereix als fongs amb cossos fructífers l'himenòfor dels quals es desenvolupa ja sia no tancat o bé amb un vel (Vel (micologia)), el qual s'anomena gimnocàrpic o hemiangiocàrpic, respectivaments. Els pets de llop, d'altra banda, tenen un desenvolupament gasterocàrpic (himenòfor tancat). (ca)
- La subdivisión Hymenomycotina (Hymenomycetes) es uno de los tres taxones fúnguicos en la división Basidiomycota (fungi produciendo esporos en basidios). Los Hymenomycetes tienen unas 20.000 especies, cerca del 98 % son Homobasidiomycetes: muchos de los fungi conocidos como hongos, incluyendo hongos escamosos y hongos de sombrero. Las especies en los Hymenomycotina que no son Homobasidiomycetes incluyen hongos gelatinosos, ciertas "levaduras", hongos de oreja, y otros; todos unidos en la clase Heterobasidiomycetes. (es)
- Hymenomycetes was formerly the largest taxonomic group of fungi within the division Basidiomycota, but the term is no longer taxonomically relevant. Many familiar fungi belong to this class, including bracket fungi and toadstools. This class contained the orders Agaricales, Boletales, and Russulales. The erstwhile class, now understood to be a polyphyletic assemblage of basidiomycetes, refers to fungi with fruit bodies whose hymenophore develops in an exposed manner, or only with a veil (velum). These forms are termed gymnocarpic or hemiangiocarpic ontogeny, respectively. A contrasting example of hymenophore development is the puffballs, which undergo gasterocarpic development (hymenophore enclosed). (en)
- Hymenomycetes, ou les Hyménomycètes, (du grec ὑμήν, via le latin hymen, « membrane, voile », et de μύκης « champignon ») étaient la plus grande classe de champignons dans le phylum Basidiomycota mais le terme n'a plus de pertinence taxinomique. Le terme se référait à des champignons présentant un hyménium librement exposé et se développant sans être enfermé ou alors seulement par un voile. Dans toutes les espèces de ce groupe, les spores se trouvent toujours placées à l'extérieur du champignon ou tout au moins sur une surface en communication naturelle avec l'air extérieur. La partie charnue du chapeau qui porte l'hyménium est appelée « hyménophore ». Ce groupe est aujourd’hui considéré comme polyphylétique puisque les Ascomycètes portent également un hyménium fertile. Ce groupe comprenait la plupart des organismes que l'on appelle communément « champignons », en particulier les champignons à chapeau, soit près de 5 000 espèces et quelque 675 genres. Il était divisé en deux sous-classes : les Phragmobasidiomycetidae (ou Heterobasidiomycetidae), qui présentent des basides cloisonnées, comprenaient notamment les Auriculariales avec des cloisons transversales et les Tremellale avec des cloisons longitudinales. Les Holobasidiomycetidae (ou Homobasidiomycetidae), qui présentent des basides entières, comprenaient notamment les ordres des Tremellales, des Aphyllophorales, des Agaricales des Boletales, des Polyporales et des Russulales. Selon les sources, la classe des Hymenomycetes correspondrait soit à la classe des Agaricomycetes, soit à celle des Basidiomycetes ou à la sous-division des Agaricomycotina. (fr)
- Hymenomycetes (Imenomiceti) è una classe di funghi basidiomiceti con basidi privi di setto e che hanno l'imenio su un ricettacolo aperto, esposto all'aria. Questa classe comprende gli ordini: Boletales, Agaricales, Russulales, . (it)
- Гиме́номице́ты (лат. Hymenomycetidae) — полифилетическая группа таксонов грибов отдела базидиомицетов. Объединяет грибы, имеющие хорошо развитые плодовые тела с расположенным на них гименофором с гимениальным слоем. Значительную долю спорокарпа (по объему), кроме гимения, составляет бесплодная часть, состоящая из рыхлого или плотного переплетения гиф. Часто сверху плодовое тело покрыто кожицей, состоящей из гиф с окрашенной оболочкой, что придает ему характерную окраску. (ru)
- Hymenomycetes Fr. – takson grzybów utworzony przez Eliasa Friesa w 1821 roku. Zdefiniowany był jako klasa grzybów z owocnikami o hymenoforze otwartym, lub początkowo tylko zasłoniętym osłoną, która podczas rozwoju grzyba pęka odsłaniając hymenofor. Była to największa co do liczby gatunków grupa podstawczaków (Basidiomycota). Należały do niej grzyby obecnie zaliczane m.in. do pieczarkowców (Agaricales), borowikowców (Boletales) i gołąbkowców (Russulales). Był to sztuczny takson, grupujący grzyby według wybranych cech budowy, a nie uwzględniający ich pokrewieństwa. Obecnie jest to już takson nieaktualny. Przeciwieństwem grupy Hymenomycetes były grzyby o owocniku zamkniętym – klasa wnętrzniaków (Gasteromycetes). Obecnie ten takson również jest nieaktualny. (pl)
- Hattsvampar är svampar vars fruktkropp är försedd med hatt på vilken den sporbildande vävnaden, hymeniet, sitter. I äldre svamptaxonomi, som byggde på morfologiska kännetecken, var hattsvampar den största klassen, Hymenomycetes Fr. 1874, inom divisionen Basidiesvampar (Basidiomycetes). Det vetenskapliga namnet kommer ur grekiska ὑμήν, "hymen", hinna och μύκης, "mykes", svamp och syftar på att hymeniet utvecklas öppet (gymnokarp sporbildning) eller bara täckt av en slöja, "velum", (semiangiokarp sporbildning). Senare forskning (speciellt inom molekylär fylogeni) har visat att gruppen är polyfyletisk och att arter som tidigare räknades till buksvamparna (en annan nu övergiven klass som grundades på morfologi) ingår i hattsvamparnas ordningar och familjer. De tidigare hattsvamparna förs därför numera till klassen Agaricomycetes tillsammans med arter med gasterokarp sporbildning (med hymeniet inneslutet i fruktkroppen), exempelvis röksvampar. Hos hattsvamparna är hymeniet, bestående av basidier och parafyser, utbrett som ett tunt överdrag antingen på en större eller mindre del av hattens yta eller på olika bildningar som är särskilt avsedda därför, som skivor (lameller), kammar, taggar eller rör (porer). Till hattsvamparna hör en mängd ofta rätt stora svampar, vars mycel, ett ofta flerårigt, vegetativt lager, består av en mängd tunnare eller tjockare trådar under markytan. Hattsvamparna lever i jord, som innehåller multnade ämnen, och även i ruttnande ved. De synliga delarna av svampen, fruktkropparna, skjuter snabbt upp ur marken under gynnsamma förhållanden, det vill säga relativt hög fuktighet och inte för låg temperatur. Detta har gett upphov till uttrycket "växer som svampar ur jorden", men de är i allmänhet mycket förgängliga och ruttnar snart. Många "hattsvampar" är värdefulla som matsvampar, men många är även i hög grad giftiga. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Hymenomycetes, 1904–1926. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)