| rdfs:comment
| - Ibşir Mustafa Paša byl osmanský státník abchazského původu, synovec guvernéra a vzbouřence Abazy Mehmeda Paši. V období od 28. října 1654 do 11. května 1655 byl osmanským velkovezírem. V roce 1649 byl také guvernérem Damašku. Mimo jiné byl držitelem titul Damat (zeť) díky sňatku s osmanskou princeznou. (cs)
- إبشير مصطفى باشا (بالتركية: İbşir Mustafa Paşa) كان الصدر الأعظم للدولة العثمانية في الفترة ما بين 28 أكتوبر 1654 حتى 11 مايو 1655. بمدينة إسطنبول. (ar)
- Ibşir Mustafa Pasha (em turco otomano: ابشير مصطفى پاشا) foi um estadista otomano da Abkházia, sobrinho do governador e rebelde . Ele foi grão-vizir do Império Otomano de 28 de outubro de 1654 a 11 de maio de 1655. Ele também foi o governador otomano da Eialete de Damasco (província) em 1649. (pt)
- İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels (que li va valdre el seu nom). Era parent d'Abaza Paixà, amb el qual es va criar. Quan Abaza era governador d'Alep li va fer conferir el govern de (1617). Va lluitar amb Abaza contra , i després va estar amb ell a Bòsnia i Belgrad durant la guerra contra Polònia (1633) i a Istanbul fins que Abaza fou executat el 24 d'agost de 1634. (ca)
- Ibşir Mustafa Pasha (Ottoman Turkish: ابشير مصطفى پاشا) was an Ottoman statesman of Abkhazian origin, nephew of the governor and rebel Abaza Mehmed Pasha, and prominent Celali rebel. He was grand vizier of the Ottoman Empire from 28 October 1654 to 11 May 1655. He was also the Ottoman governor of Damascus Eyalet (province) in 1649. He was a briefly damat ("bridegroom") to the Ottoman dynasty, as he married the Ottoman princess Ayşe Sultan. (en)
- İpşiri Mustafa Pascià (in turco ottomano: ابشير مصطفى پاشا; 1607 – Istanbul, 11 maggio 1655) è stato un politico ottomano di origine abaza.Era un parente di Abaza Mehmed Pascià, con il quale è cresciuto. Quando Abaza era beilerbei di Aleppo gli fece conferire il governo del (1617). Combatté con Abaza Mehmed contro il beilerbei di Diyarbekir Murtaza Pascià, e poi fu con lui in Bosnia e Belgrado durante Guerra polacco-ottomana (1633-1634) e ad Istanbul fino a quando Abaza Mehmed fu giustiziato il 24 agosto 1634. (it)
|
| has abstract
| - İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels (que li va valdre el seu nom). Era parent d'Abaza Paixà, amb el qual es va criar. Quan Abaza era governador d'Alep li va fer conferir el govern de (1617). Va lluitar amb Abaza contra , i després va estar amb ell a Bòsnia i Belgrad durant la guerra contra Polònia (1633) i a Istanbul fins que Abaza fou executat el 24 d'agost de 1634. Llavors fou admès al servei del palau i va ascendir i vers el 1640 a 1644 fou governador de , Silistra, Marash, Van, Karaman i Temesvar. Va participar en la revolta de Derwix Mehmed Paixà el 1646 però fou perdonat i nomenat beglerbeg d'Anadolu, per ser considerat el més capacitat per ofegar les rebel·lions a la zona. El 1650 va introduir la discòrdia entre els drusos. Va evitar ser enviat a lluitar contra el seu amic Abaza Hasan, contra el que va anar l'antic bandit , que fou rebutjat (finalment Abaza es va sotmetre a canvi del títol de voivoda dels turcmans, però després fou empresonat). Es va passar als i el 17 de setembre de 1651 va ocupar Ankara i es va estendre a Eskişehir. Projectava posar fi a la influència dels agha a la capital, afavorir als sipahis i sotmetre als drusos, coses que li van aportar un nombrós grup de partidaris. Finalment per un compromís fou nomenat governador d'Alep (1652) on va començar la seva tasca reformista amb el suport dels governador del territoris propers, però sense obtenir el suport del poble, a causa dels alts impostos; va refusar el suggeriment d'Istanbul de reduir les seves tropes. Per aturar l'amenaça dels fou nomenat gran visir l'octubre de 1654 i el segell li fou enviat a Alep; llavors va publicar el seu programa de reformes i va anunciar que abans de tornar a Istanbul havia de resoldre els problemes de la frontera oriental. La Porta el va cridar repetidament i finalment va sortir d'Alep el desembre i durant el viatge per Anatòlia va distribuir diverses o feus entre els seus partidaris; va nomenar també diversos càrrecs a llocs on el titular sovint havia comprat el govern i va al·legar que els seus nomenats eren més honestos; alguns governadors acusats de malversació foren fins i tot executats. Al final de febrer de 1655 va arribar a Istanbul i va entrar a Palau i després d'una entrevista amb el sultà va quedar convençut que el seu nomenament no havia estat una manera d'atreure'l. Llavors es va casar amb Aixa, filla del sultà difunt Ibrahim I, i va començar a prendre mesures radicals. Els sipahis, que no obtenien el que esperaven, es van aliar amb els geníssers. El 9 de maig de 1655 va esclatar una revolta dels geníssers i İpşiri fou capturat i executat l'endemà (10 de maig de 1655). (ca)
- Ibşir Mustafa Paša byl osmanský státník abchazského původu, synovec guvernéra a vzbouřence Abazy Mehmeda Paši. V období od 28. října 1654 do 11. května 1655 byl osmanským velkovezírem. V roce 1649 byl také guvernérem Damašku. Mimo jiné byl držitelem titul Damat (zeť) díky sňatku s osmanskou princeznou. (cs)
- إبشير مصطفى باشا (بالتركية: İbşir Mustafa Paşa) كان الصدر الأعظم للدولة العثمانية في الفترة ما بين 28 أكتوبر 1654 حتى 11 مايو 1655. بمدينة إسطنبول. (ar)
- Ibşir Mustafa Pasha (Ottoman Turkish: ابشير مصطفى پاشا) was an Ottoman statesman of Abkhazian origin, nephew of the governor and rebel Abaza Mehmed Pasha, and prominent Celali rebel. He was grand vizier of the Ottoman Empire from 28 October 1654 to 11 May 1655. He was also the Ottoman governor of Damascus Eyalet (province) in 1649. He was a briefly damat ("bridegroom") to the Ottoman dynasty, as he married the Ottoman princess Ayşe Sultan. As governor of Damascus he was defeated by Mulhim ibn Yunus, the Druze emir of the Ma'n dynasty in Mount Lebanon, in a battle at the Qarnana valley in November 1650. (en)
- İpşiri Mustafa Pascià (in turco ottomano: ابشير مصطفى پاشا; 1607 – Istanbul, 11 maggio 1655) è stato un politico ottomano di origine abaza.Era un parente di Abaza Mehmed Pascià, con il quale è cresciuto. Quando Abaza era beilerbei di Aleppo gli fece conferire il governo del (1617). Combatté con Abaza Mehmed contro il beilerbei di Diyarbekir Murtaza Pascià, e poi fu con lui in Bosnia e Belgrado durante Guerra polacco-ottomana (1633-1634) e ad Istanbul fino a quando Abaza Mehmed fu giustiziato il 24 agosto 1634. Fu poi ammesso al servizio del palazzo e ascese e intorno al 1640-1644 fu governatore di Buda, Silistra, Marash, Van, Karaman e Temesvar. Prese parte alla rivolta di Koca Dervish Mehmed Pascià nel 1646 ma fu graziato e nominato beilerbei d'Anatolia, essendo stato considerato il migliore in grado di soffocare le ribellioni della zona. Nel 1650 introdusse la discordia tra i drusi. Evitò di essere mandato a combattere il suo amico , combattendo contro quello che era l'ex bandito Katirdji Oghlu, che fu respinto (finalmente Abaza si sottomise in cambio del titolo di voivoda dei turkmeni, ma fu poi imprigionato). Come governatore di Damasco fu sconfitto da , l'emiro druso della sul Monte Libano, in una battaglia nella valle di Qarnana nel novembre 1650. Passò ai ribelli celali e il 17 settembre 1651 occupò Ankara ed arrivò fino a Eskişehir. Progettò di porre fine all'influenza degli Agha nella capitale, favorire i Sipahi e sottomettere i Drusi, cose che gli portarono un folto gruppo di sostenitori. Infine con un compromesso fu nominato governatore di Aleppo (1652) dove iniziò la sua opera riformista con l'appoggio dei governatori dei territori vicini, ma senza ottenere l'appoggio del popolo, a causa delle alte tasse; rifiutò il suggerimento di Istanbul di ridurre le sue truppe. Per fermare la minaccia dei celali fu nominato Gran Visir nell'ottobre 1654 e il sigillo fu inviato ad Aleppo; poi pubblicò il suo programma di riforme e annunciò che prima di tornare a Istanbul doveva risolvere i problemi della frontiera orientale. La Porta lo chiamò ripetutamente e infine lasciò Aleppo in dicembre e durante il viaggio attraverso l'Anatolia distribuì diverse Mukataa (feudi) tra i suoi sostenitori e nominò anche vari funzionari nei luoghi in cui il visir precedenti avevano spesso comprato il governo, asserendo che i suoi incaricati erano più onesti; alcuni governatori accusati di appropriazione indebita furono addirittura giustiziati. Alla fine di febbraio 1655 arrivò ad Istanbul ed entrò nel Palazzo e dopo un colloquio con il Sultano si convinse che la sua nomina non fosse stata un modo per attirarlo a sé. Sposò poi Ayşe Sultan, figlia del defunto sultano Ahmed I, e iniziò a intraprendere un'azione radicale. I Sipahi, che non ottennero ciò che si aspettavano, si allearono con i giannizzeri. Il 10 maggio 1655 scoppiò una rivolta dei giannizzeri e İpşiri fu catturato e giustiziato il giorno successivo (11 maggio 1655). (it)
- Ibşir Mustafa Pasha (em turco otomano: ابشير مصطفى پاشا) foi um estadista otomano da Abkházia, sobrinho do governador e rebelde . Ele foi grão-vizir do Império Otomano de 28 de outubro de 1654 a 11 de maio de 1655. Ele também foi o governador otomano da Eialete de Damasco (província) em 1649. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)