| rdfs:comment
| - Ismenias (Ancient Greek: Ἰσμηνίας) was an ancient Theban politician of the 4th century BC. He rose to power in the years after the Peloponnesian War and pursued an anti-Spartan policy, which included harboring exiles fleeing the Thirty Tyrants in Athens. During a Spartan occupation of Thebes, he is identified, with Androcleides, as one of the leaders of the anti-Spartan faction and imprisoned. Plato names him as an example of someone who made a great amount of money in a short period of time, and includes him in a list of rich and powerful men with little moral fiber. (en)
- Isménias (en Ἰσμηνίας) est un homme politique antique de Thèbes du IVe siècle av. J.-C., chef du parti démocrate thébain. Il parvient au pouvoir en -403, soit un an après la guerre du Péloponnèse et poursuit une politique anti-Spartiate, accueillant notamment des Athéniens exilés par les Trente. En -382, les Spartiates et leurs alliés s'emparent de Thèbes, capturent Isménias et le font exécuter pour médisme. Platon explique dans le Ménon qu’il a reçu les richesses par un don ; en 2008, Monique Canto-Sperber explique qu’il s’agit d’argent de Perse pour nuire à Sparte. Dans la République, Platon dit qu’il serait à l’origine d’une maxime selon laquelle « il est juste de faire du bien à ses amis et du mal à ses ennenmis. » (fr)
- Ismenia (in greco antico: Ἰσμηνίας, Ismenìas; Tebe, fine V secolo a.C. – Tebe, 382 a.C.) è stato un politico tebano. (it)
- Ismenias was in het oude Griekenland een democratisch gezinde staatsman uit Thebe. Hij verwierf bekendheid in de 4e eeuw v.Chr., meer bepaald in de jaren na de Peloponnesische Oorlog, met zijn uitgesproken anti-Spartaanse gezindheid, die onder meer bleek toen hij in Thebe asiel verleende aan politieke ballingen uit Athene, op de vlucht voor het schrikbewind van de Dertig. (nl)
- Ismenias (gr. Ἰσμηνίας) – polityk tebański żyjący w IV w. p. n. e. Przez Platona był podawany jako przykład człowieka, który dorobił się przypadkowo w krótkim czasie. W 382 r. p.n.e. został skazany na śmierć przez Spartan za udział w perskim spisku. (pl)
- Ismènies (Ismenias, Ἰσμενίας) fou un militar tebà, i cap demòcrata de Tebes a la primera meitat del segle iv aC. Ja apareix el 395 aC quan els exiliats atenencs, encapçalats per Trasibul, van trobar llavors auxili a Tebes i altres ciutats de Beòcia, en bona part degut a Ismènies, el cap demòcrata de la ciutat. Poc després els tebans, sota la direcció d'Ismènies, van fer una expedició a la Fòcida, i entre altres fets, Ismènies va ocupar la ciutat de Traquis on van matar la guarnició espartana, retornant la ciutat als antics habitants oetans i traquínis de la regió; també va derrotar els focis prop de Narikos o Narix. (ca)
- Ο Ισμηνίας ήταν Αρχαίος Θηβαίος πολιτικός του 4ου αιώνα π.Χ., ηγέτης της θηβαϊκής δημοκρατικής εταιρίας. Ανήλθε στην εξουσία το 403 π.Χ., δηλαδή έναν χρόνο μετά το πέρας του Πελοποννησιακού Πολέμου και συνέχισε μια κατά της Σπάρτης πολιτική, υποδεχόμενος, μεταξύ άλλων, Αθηναίους εξορισθέντες από τους Τριάκοντα Τυράννους. Το 382 π.Χ., οι Σπαρτιάτες και οι σύμμαχοί τους κατέλαβαν την Θήβα, συνέλαβαν αιχμάλωτο τον Ισμηνία και τον εκτέλεσαν για . Ο Πλάτων αναφέρει εντός του έργου του υπό τον τίτλο Μένων πως ο Ισμηνίας απέκτησε την περιουσία του μέσω περσικής δωρεάς. Το 2008, η ανέφερε πως επρόκειτο για χρήματα προερχόμενα από την Περσία με σκοπό την εξασθένηση της Σπάρτης. Στο έργο του υπό τον τίτλο Πολιτεία, ο Πλάτων αναφέρει πως από τον Ισμηνία προήλθε το παρακάτω , σύμφωνα με το οποίο « εί (el)
- Ismenias (en griego antiguo, Ἰσμηνίας) fue un político y polemarca (comandante militar) tebano del siglo IV a. C., jefe del partido democrático. Llegó al poder en 403 a. C., un año después de la Guerra del Peloponeso y llevó a cabo una política antiespartana, en particular, acogiendo a los atenienses exiliados por el gobierno de los Treinta Tiranos. (es)
|
| has abstract
| - Ismènies (Ismenias, Ἰσμενίας) fou un militar tebà, i cap demòcrata de Tebes a la primera meitat del segle iv aC. Ja apareix el 395 aC quan els exiliats atenencs, encapçalats per Trasibul, van trobar llavors auxili a Tebes i altres ciutats de Beòcia, en bona part degut a Ismènies, el cap demòcrata de la ciutat. Poc després els tebans, sota la direcció d'Ismènies, van fer una expedició a la Fòcida, i entre altres fets, Ismènies va ocupar la ciutat de Traquis on van matar la guarnició espartana, retornant la ciutat als antics habitants oetans i traquínis de la regió; també va derrotar els focis prop de Narikos o Narix. El 387 aC la pau d'Antàlcides va posar fi a la guerra del Peloponès i va reconèixer la independència de totes les ciutats gregues. Agesilau II d'Esparta va vetar que Tebes podes exercir hegemonia sobre les ciutats de Beòcia i les ciutats beòcies (Platea, Queronea, Tèspies Tanagra, Queronea, Orcomen, Levàdia i Aliarte) van rebre governs oligàrquics hostils a Tebes i favorables a Esparta, una guarnició de la qual es va establir a Orcomen i un altre a Tèspies, per controlar Beòcia, i Platea fou reconstruïda i posada sota influència espartana (386 aC). Ismènies i els demoòcrates governaren Tebes. El 382 aC quant el general espartà Febides anava cap a Acantos i Apol·lònia d'Il·líria que havien sol·licitat l'ajut d'Esparta en un conflicte local, va passar per Tebes on el cap opositor oligàrquic Leontiades de Tebes, rival d'Ismènies, li va demanar conquerir i establir una guarnició a Cadmea (la ciutadella de Tebes); els espartans van ocupar Cadmea amb ajut dels oligarques i van enderrocar a Ismènies. Una guarnició tebana fou establerta a Cadmea i Leontiades va assolir el poder. Això fou vist a tota Grècia com una traïció espartana a Tebes i als termes de la pau del 387 aC. El govern espartà va haver de destituir del comandament al general Febides, però el general va restar a Cadmea, i molts ciutadans tebans es van refugiar a Atenes. Leontiades fou substituït per Àrquies, que va governar fins al 379 aC quant una revolució dirigida per Pelòpides i que tenia el suport d'Ismènies, el va assassinar i els revolucionaris van expulsar als espartans i van prendre el poder. El 378 aC Tebes es va aliar amb Atenes contra Esparta. El paper d'Ismènies els següents anys és força fosc. El 371 aC Epaminondes fou nomenat beotarca i poc després Atenes i Esparta van signar la pau (Pau de Càl·lies) l'estiu del mateix any. Ismènies apareix en endavant com proper a Epaminondes però sempre a l'ombra d'aquest o de Pelòpides. El 366 aC els tebans van obtenir de Pèrsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grècia i el mateix any els generals Pelòpides i Ismènies van anar, amb molt pocs soldats, a Tessàlia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconèixer aquesta hegemonia. Alexandre de Feres els va atacar prop de Farsàlia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment, ja que un exèrcit enviat a Tessàlia només es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petició dels soldats. Després d'això totes les ciutats tessàlies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influència tebana va desaparèixer. Aviat una segona expedició dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victòria i va obtenir la llibertat dels presoners inclosos Pelòpides i Ismènies. Després Ismènies no torna a aparèixer. (ca)
- Ο Ισμηνίας ήταν Αρχαίος Θηβαίος πολιτικός του 4ου αιώνα π.Χ., ηγέτης της θηβαϊκής δημοκρατικής εταιρίας. Ανήλθε στην εξουσία το 403 π.Χ., δηλαδή έναν χρόνο μετά το πέρας του Πελοποννησιακού Πολέμου και συνέχισε μια κατά της Σπάρτης πολιτική, υποδεχόμενος, μεταξύ άλλων, Αθηναίους εξορισθέντες από τους Τριάκοντα Τυράννους. Το 382 π.Χ., οι Σπαρτιάτες και οι σύμμαχοί τους κατέλαβαν την Θήβα, συνέλαβαν αιχμάλωτο τον Ισμηνία και τον εκτέλεσαν για . Ο Πλάτων αναφέρει εντός του έργου του υπό τον τίτλο Μένων πως ο Ισμηνίας απέκτησε την περιουσία του μέσω περσικής δωρεάς. Το 2008, η ανέφερε πως επρόκειτο για χρήματα προερχόμενα από την Περσία με σκοπό την εξασθένηση της Σπάρτης. Στο έργο του υπό τον τίτλο Πολιτεία, ο Πλάτων αναφέρει πως από τον Ισμηνία προήλθε το παρακάτω , σύμφωνα με το οποίο « είναι δίκαιο να κάνεις καλό στους φίλους σου και κακό στους εχθρούς σου ». (el)
- Ismenias (en griego antiguo, Ἰσμηνίας) fue un político y polemarca (comandante militar) tebano del siglo IV a. C., jefe del partido democrático. Llegó al poder en 403 a. C., un año después de la Guerra del Peloponeso y llevó a cabo una política antiespartana, en particular, acogiendo a los atenienses exiliados por el gobierno de los Treinta Tiranos. Platón dice que obtuvo sus riquezas mediante una donación. Por su parte, Jenofonte indica que la medida utilizada por Titraustes para que el diarca espartano Agesilao II abandonara Asia Menor, consistió en enviar al rodio Timócrates con una suma de 150 talentos, para sobornar a los dirigentes de Corinto, Argos y Tebas para que combatiesen a los espartanos. En Tebas, el dinero fue entregado a Ismenias, Androclidas y Galixodoro. Relato apoyado por la platonista de que efectivamente se trataba de dinero persa destinado a combatir a Esparta. Platón atribuye a Ismenias (entre otros) la máxima de que «es justo beneficiar a los amigos y perjudicar a los enemigos». En el 382 a. C. cuando el general espartano Fébidas iba hacia Acanto y Apolonia de Iliria que habían solicitado la ayuda de Esparta en un conflicto local, pasó por Tebas donde el jefe opositor oligárquico Leontíades, rival de Ismenias y también polemarco, le pidió conquistar y establecer una guarnición en Cadmea (la acrópolis de Tebas). La guarnición conjunta espartano-tebana fue establecida con ayuda de los oligarcas. Leontíades con la pretensión de destituir a Ismenias como polemarco, le acusó falsamente ante la Boulé (Consejo ciudadano) de declarar la guerra a Esparta. Ismenias fue encarcelado en la Cadmea y sustituido por otro polemarco. Este suceso fue visto en toda Grecia como un quebrantamiento de los términos de la Paz de Antálcidas (387 a. C.), que 5 años antes había puesto fin a la Guerra de Corinto. Los éforos espartanos y la mayoría de los ciudadanos espartanos irritados con Fébidas querían destituirlo del mando, pero Leontíades marchó a Esparta y compareciendo ante la apella (asamblea) convenció a los asambleístas de no destituirlo, de conservar la acrópolis de Tebas y de juzgar a Ismenias. Se constituyó un tribunal compuesto por tres jueces espartanos y uno por cada ciudad laconia. Ismenias fue acusado de haber recibido dinero del rey persa Artajerjes II, y junto con Androclidas, de ser causante de múltiples desórdenes y hostilidades en Grecia. Ismenias se defendió y logró librarse de la acusación de medismo, pero no de las de ambición y hostilidad, y fue condenado y ejecutado. (es)
- Ismenias (Ancient Greek: Ἰσμηνίας) was an ancient Theban politician of the 4th century BC. He rose to power in the years after the Peloponnesian War and pursued an anti-Spartan policy, which included harboring exiles fleeing the Thirty Tyrants in Athens. During a Spartan occupation of Thebes, he is identified, with Androcleides, as one of the leaders of the anti-Spartan faction and imprisoned. Plato names him as an example of someone who made a great amount of money in a short period of time, and includes him in a list of rich and powerful men with little moral fiber. (en)
- Isménias (en Ἰσμηνίας) est un homme politique antique de Thèbes du IVe siècle av. J.-C., chef du parti démocrate thébain. Il parvient au pouvoir en -403, soit un an après la guerre du Péloponnèse et poursuit une politique anti-Spartiate, accueillant notamment des Athéniens exilés par les Trente. En -382, les Spartiates et leurs alliés s'emparent de Thèbes, capturent Isménias et le font exécuter pour médisme. Platon explique dans le Ménon qu’il a reçu les richesses par un don ; en 2008, Monique Canto-Sperber explique qu’il s’agit d’argent de Perse pour nuire à Sparte. Dans la République, Platon dit qu’il serait à l’origine d’une maxime selon laquelle « il est juste de faire du bien à ses amis et du mal à ses ennenmis. » (fr)
- Ismenia (in greco antico: Ἰσμηνίας, Ismenìas; Tebe, fine V secolo a.C. – Tebe, 382 a.C.) è stato un politico tebano. (it)
- Ismenias was in het oude Griekenland een democratisch gezinde staatsman uit Thebe. Hij verwierf bekendheid in de 4e eeuw v.Chr., meer bepaald in de jaren na de Peloponnesische Oorlog, met zijn uitgesproken anti-Spartaanse gezindheid, die onder meer bleek toen hij in Thebe asiel verleende aan politieke ballingen uit Athene, op de vlucht voor het schrikbewind van de Dertig. (nl)
- Ismenias (gr. Ἰσμηνίας) – polityk tebański żyjący w IV w. p. n. e. Przez Platona był podawany jako przykład człowieka, który dorobił się przypadkowo w krótkim czasie. W 382 r. p.n.e. został skazany na śmierć przez Spartan za udział w perskim spisku. (pl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)