About: Italiotes     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:SocialGroup107950920, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FItaliotes&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

The Italiotes (Greek: Ἰταλιῶται, Italiōtai) were the pre-Roman Greek-speaking inhabitants of the Italian Peninsula, between Naples and Sicily. Greek colonization of the coastal areas of southern Italy and Sicily started in the 8th century BC and, by the time of the Roman ascendance, the area was so extensively hellenized that Romans called it Magna Graecia, that is "Greater Greece". The Latin alphabet is a derivative of the Western Greek alphabet used by these settlers, and was picked up and adopted and modified first by the Etruscans and then by the Romans.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Italiotes (en)
  • Italiotes (ca)
  • Italiota (eu)
  • Italiotas (es)
  • Liga Italiotai (in)
  • Italioti (it)
  • Italiotes (fr)
  • Italiotas (pt)
  • Italioter (sv)
  • Союз італіотів (uk)
rdfs:comment
  • Italiota (antzinako grezieraz: Ἰταλιῶται, Italiōtai) Italiar penintsulako hegoaldean, Napoli eta Sizilia artean, bizi zen erromatarren aurreko herria izan zen. Oso herri helenizatua izan zen, izan ere, erromatarrek eskualdeari Magna Graecia edo "Grezia Handia" zioten. Italioten Liga Tarentok gidaturik zegoen. (eu)
  • The Italiotes (Greek: Ἰταλιῶται, Italiōtai) were the pre-Roman Greek-speaking inhabitants of the Italian Peninsula, between Naples and Sicily. Greek colonization of the coastal areas of southern Italy and Sicily started in the 8th century BC and, by the time of the Roman ascendance, the area was so extensively hellenized that Romans called it Magna Graecia, that is "Greater Greece". The Latin alphabet is a derivative of the Western Greek alphabet used by these settlers, and was picked up and adopted and modified first by the Etruscans and then by the Romans. (en)
  • Les Italiotes étaient un peuple ancien parlant le grec dans la Grande-Grèce[réf. nécessaire]. Les Italiotes sont les descendants des colons grecs, ce qui les distingue clairement des habitants non-grecs du sud de l'Italie. (fr)
  • Liga Italiotai (Yunani: Ἰταλιῶται, Italiōtai) merupakan penduduk pra-Romawi yang tinggal di semenanjung Italia, antara Napoli dan Sisilia. Mereka berbicara bahasa Yunani. (in)
  • Italiotas (em grego clássico: Ἰταλιῶται; romaniz.: Italiotai) foram um povo pré-românico que habitou a península Itálica, entre Nápoles e a Sicília. Chegaram à península Itálica por volta de 2 000 a.C., vindos da Grécia. Eram os povos que se dedicavam ao pastoreio. Deles descendem os Gricos, os quais ainda são, raramente, chamados por italiotas. (pt)
  • Союз італіотів — античне державне утворення на території Великої Греції, що існувало в V—III ст. до н. е. Приєднано до Римської республіки. (uk)
  • Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) foren un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica, i ocupaven el territori comprés entre Nàpols (llavors Partènope, colònia grega) i Sicília (anomenada la Magna Grècia). Els graeculi introduïren i traduïren la poesia èpica en la cultura romana amb llegendes com l'Odissea i feren d'Ulisses un heroi romà. Igualment, traduïren moltes obres científiques i tècniques gregues de terrissa i altres objectes manufacturats populars. El bilingüisme hi fou la norma entre els nobiles. Aquest fenomen s'estengué amb la conquesta de Grècia. (ca)
  • Los italiotas (en griego antiguo Ὶταλιῶται, Italiōtai) fueron un pueblo prerromano grecoparlante que vivía en la península itálica, ocupando el territorio costero comprendido entre el golfo de Nápoles (donde se encontraban colonias griegas como Parténope, Pitecusas, Cumas, Poseidonia, etc) y el golfo de Tarento (donde destacaban ciudades griegas como Taras, Síbari, Metaponto, Kalípolis, etc), así como en buena parte de las zonas costeras de Sicilia (los grecoparlates de Siclia eran conocidos como siciliotas). En época prerromana el conjunto de estas ciudades grecófonas del sur de Italia era conocido como Magna Grecia. (es)
  • Italioti (in greco Ἰταλιώτης/Ἰταλιῶται Italiōtai) è il termine con cui i greci antichi indicavano i coloni di lingua greca che si sono insediati nella penisola italiana e più specificamente al Sud, cioè in Magna Grecia. Il termine non comprendeva i coloni situati in Sicilia, per i quali esisteva la denominazione di sicelioti (Σικελιώτης/Σικελιῶται). Entrambi i termini sono stati accolti, con lo stesso significato, nella letteratura scientifica in ambito storico e archeologico. Con l'avvento della dominazione romana, gli italioti erano distinti dai popoli italici autoctoni. (it)
  • Italioter var greker som bodde på södra delen av apenninska halvön under antiken, framförallt vid kusterna. Den grekiska koloniseringen började på 700-talet f.Kr. och området blev i stor utsträckning . Romarna kallade också området för Stor-Grekland - Magna Graecia. I Magna Graecia fanns en lång rad grekiska kolonier, bland dessa kan nämnas Tarentum, Heraclea, Metapontum, Rhegion, Kyme, Neapolis och Poseidonia. Italiotiska förbundet kontrollerades av kolonin Tarentum från slutet på 400-talet f.Kr. Italiotiska förbundet krossades av Dionysios d.ä. av Syrakusa i samband med år 389 f.Kr. (sv)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Italy_400bC_en.svg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Italie_-800.png
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) foren un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica, i ocupaven el territori comprés entre Nàpols (llavors Partènope, colònia grega) i Sicília (anomenada la Magna Grècia). Després de ser sotmesos per l'antiga Roma, a partir del s. III ae, els italiotes difongueren la cultura i la llengua gregues a Roma i bona part d'Itàlia, en detriment del llatí dels conservadors romans com Cató el Vell. Llavors començà a denominar-se «italiota» tot grup indoeuropeu barrejat amb les poblacions autòctones itàliques (llatins en el cas de Roma). Establiren contactes graduals amb altres pobles de la Mediterrària oriental. Els graeculi introduïren i traduïren la poesia èpica en la cultura romana amb llegendes com l'Odissea i feren d'Ulisses un heroi romà. Igualment, traduïren moltes obres científiques i tècniques gregues de terrissa i altres objectes manufacturats populars. El bilingüisme hi fou la norma entre els nobiles. Aquest fenomen s'estengué amb la conquesta de Grècia. Durant la República i l'Imperi romans, els italiotes (els descendents dels pobladors grecs) es consideraven diferents dels habitants no grecs de la Itàlia meridional. Els grecànics del sud d'Itàlia n'eren els descendents. (ca)
  • Italiota (antzinako grezieraz: Ἰταλιῶται, Italiōtai) Italiar penintsulako hegoaldean, Napoli eta Sizilia artean, bizi zen erromatarren aurreko herria izan zen. Oso herri helenizatua izan zen, izan ere, erromatarrek eskualdeari Magna Graecia edo "Grezia Handia" zioten. Italioten Liga Tarentok gidaturik zegoen. (eu)
  • The Italiotes (Greek: Ἰταλιῶται, Italiōtai) were the pre-Roman Greek-speaking inhabitants of the Italian Peninsula, between Naples and Sicily. Greek colonization of the coastal areas of southern Italy and Sicily started in the 8th century BC and, by the time of the Roman ascendance, the area was so extensively hellenized that Romans called it Magna Graecia, that is "Greater Greece". The Latin alphabet is a derivative of the Western Greek alphabet used by these settlers, and was picked up and adopted and modified first by the Etruscans and then by the Romans. (en)
  • Los italiotas (en griego antiguo Ὶταλιῶται, Italiōtai) fueron un pueblo prerromano grecoparlante que vivía en la península itálica, ocupando el territorio costero comprendido entre el golfo de Nápoles (donde se encontraban colonias griegas como Parténope, Pitecusas, Cumas, Poseidonia, etc) y el golfo de Tarento (donde destacaban ciudades griegas como Taras, Síbari, Metaponto, Kalípolis, etc), así como en buena parte de las zonas costeras de Sicilia (los grecoparlates de Siclia eran conocidos como siciliotas). En época prerromana el conjunto de estas ciudades grecófonas del sur de Italia era conocido como Magna Grecia. Después de ser incorporados a la Italia romana, durante el primer periodo republicano, y sobre todo a partir del siglo III a. C., los italiotas difundieron la cultura y la lengua griega en Roma y en buena parte de Italia, en detrimento del latín de los conservadores romanos como Catón el Viejo. En ese momento se pasó a llamar «italiota» a las itálicos de lengua griega, diferenciándolos así de los demás pueblos itálicos hablantes otras lenguas indoeuropeas autóctonas de Italia (lenguas itálicas), como el latín o el osco, así como de los itálicos hablantes otras lenguas autóctonas de la península pero preindoeuropeas, como los etruscos o los ligures.​ En época prerromana, las poderosas polis griegas del sur de Italia y de Sicilia, como Siracusa, Rhegion, Locri, Kroton, etc, mantuvieron fuertes lazos culturales y comerciales con todo el Mediterráneo oriental. Los italiotas tradujeron e introdujeron la poesía épica en la cultura romana a través de leyendas como la Odisea, e hicieron de Ulises un héroe romano. Tradujeron también numerosas obras de ciencia y técnicas griegas de cerámica y otros objetos manufacturados que adquirieron mucha popularidad. El bilingüismo (griego y latín) fue la regla entre los nobiles durante toda la época romana. Este fenómeno aumentó ulteriormente con la conquista de Grecia y el aflujo de greco-orientales (desde Grecia y Anatolia) en Italia. Durante la República romana y el Imperio romano, los italiotas (es decir, los descendientes de los antiguos pobladores griegos) conservaban todavía ciertas diferencias culturales y lingüísticas en comparación a los demás habitantes itálicos (no griegos) del centro y del sur de Italia. Los actuales grikos del sur de Italia son sus descendientes. (es)
  • Les Italiotes étaient un peuple ancien parlant le grec dans la Grande-Grèce[réf. nécessaire]. Les Italiotes sont les descendants des colons grecs, ce qui les distingue clairement des habitants non-grecs du sud de l'Italie. (fr)
  • Liga Italiotai (Yunani: Ἰταλιῶται, Italiōtai) merupakan penduduk pra-Romawi yang tinggal di semenanjung Italia, antara Napoli dan Sisilia. Mereka berbicara bahasa Yunani. (in)
  • Italioti (in greco Ἰταλιώτης/Ἰταλιῶται Italiōtai) è il termine con cui i greci antichi indicavano i coloni di lingua greca che si sono insediati nella penisola italiana e più specificamente al Sud, cioè in Magna Grecia. Il termine non comprendeva i coloni situati in Sicilia, per i quali esisteva la denominazione di sicelioti (Σικελιώτης/Σικελιῶται). Entrambi i termini sono stati accolti, con lo stesso significato, nella letteratura scientifica in ambito storico e archeologico. Con l'avvento della dominazione romana, gli italioti erano distinti dai popoli italici autoctoni. La colonizzazione greca delle coste meridionali della penisola e della Sicilia iniziò nell'VIII secolo a.C. Furono i Romani a chiamare quella regione con l'appellativo di Magna Graecia. L'alfabeto latino deriva proprio dall'alfabeto greco usato dai fondatori delle colonie italiote: la prima attestazione della scrittura in Italia è costituita dalla iscrizione greca in forma metrica graffiata sulla cosiddetta coppa di Nestore, rinvenuta in un contesto culturale italiota (Pithekoussai) . L'alfabeto portato dai coloni fu poi adottato e modificato prima dagli Etruschi e poi dall'antica Roma. (it)
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software