| rdfs:comment
| - Jacques Pradon (* 21. Januar 1644 in Rouen; † 14. Januar 1698 in Paris) war ein französischer Tragödiendichter. (de)
- Jacques Pradon (dit parfois Nicolas Pradon ; né à Rouen en 1644 et mort à Paris le 14 janvier 1698) est un dramaturge français. (fr)
- Jacques Pradon (Rouen, 1632 – Parigi, 14 gennaio 1698) è stato un drammaturgo e scrittore francese. (it)
- Nicolas Pradon, född 1632 i Rouen, död 14 januari 1698 i Paris, var en fransk dramatiker. Efter en framgångsrik debut blev Pradon använd som vapen av Jean Racines motståndare vid premiären på dennes Phèdre. Han författade en tragedi med samma ämne, som uppfördes samtidigt för att överglänsa rivalen; genom frikostiga understöd höll sig hans annars svaga opus en tid på repertoaren. Främst bland hans tragedier märks (1688, uppförd i Stockholm 1741). (sv)
- Jacques Pradon també conegut com a Nicolas Pradon (Rouen, Alta Normandia, 1632 - París, 14 de gener de 1698) fou un poeta i escriptor francès. Sent encara molt jove s'establí a París, on fou presentat a Marie Anna Mancini duquessa de Bouillon i al duc de Nevers, el seu germà, els quals foren els seus protectors. El 1674 donà al teatre la seva primera obra, Pyrame et Thisbé, que assolí un bon èxit, el qual l'aprofitaren aquells per oposar-lo al novell autor tràgic a Jean Racine, del qual eren enemics el duc de Nevers, la seva germana i madame Deshoulières. Dos dies després de l'estrena de la Phèdre, de Racine, en l'hotel de Bourgogne, els protectors de Pradon aconseguiren que una tragèdia, sobre el mateix assumpte, de Pradon, fos posada en escena en el teatre Guénegaud. (ca)
- Jacques Pradon, often called Nicolas Pradon (1632 – 14 January 1698), was a French playwright. Early in his career, he was helped by Pierre Corneille and was introduced to the salons at the Hôtel de Nevers and the Hôtel de Bouillon by Madame Deshoulières. (en)
|
| has abstract
| - Jacques Pradon també conegut com a Nicolas Pradon (Rouen, Alta Normandia, 1632 - París, 14 de gener de 1698) fou un poeta i escriptor francès. Sent encara molt jove s'establí a París, on fou presentat a Marie Anna Mancini duquessa de Bouillon i al duc de Nevers, el seu germà, els quals foren els seus protectors. El 1674 donà al teatre la seva primera obra, Pyrame et Thisbé, que assolí un bon èxit, el qual l'aprofitaren aquells per oposar-lo al novell autor tràgic a Jean Racine, del qual eren enemics el duc de Nevers, la seva germana i madame Deshoulières. Dos dies després de l'estrena de la Phèdre, de Racine, en l'hotel de Bourgogne, els protectors de Pradon aconseguiren que una tragèdia, sobre el mateix assumpte, de Pradon, fos posada en escena en el teatre Guénegaud. Aquesta producció, (molt mediocre per cert), titulada Phèdre et Hippolyte, assolí (1677) un sorollós èxit, perquè la duquessa de Nevers feu una despesa de 15.000 lliures per assegurar aquell triomf, fent retenir les llotges per les sis primeres representacions, i ensems assoli amb els seus maneigs que no acudís el públic a l'hotel de Bourgogne, on es representava l'obra de Racine. A més, el duc de Nevers i madame Deshoulières publicaren un fort epigrama contra Phèdre, de Racine, que fou contestat amb altres epigrames dels amics d'aquest il·lustre poeta. Però com que el talent sempre s'imposa, aquesta última producció no tardà a imposar-se definitivament a la desgraciada obra de Pradon. Boileau, en les seves Epístoles, ens parla de la ignorància ridícula de Pradon. Aquest, per altra banda, donà moltes proves dels seus limitats coneixements, i ell mateix reconegué la superioritat de Racine, ja que l'imità en les seves produccions. Com que Boileau prengué partit a favor de Racine, Pradon atacà més tard vivament al cèlebre satíric, contra el qual publicà:
* Le triomphe de Pradon sur les satires du sieur D...(1684);
* Nouvelles remarques sur tous les ouvrages du sieur D...(1685);
* Satirique français expirant (1689);
* Réponse à la satire X du Sieur D...(1694). L'estil de les tragèdies de Pradon és àrid, i totes elles, sense excepció, poden qualificar-se de mediocres, el mateix que els seus versos. Les tragèdies d'aquest autor, a més de les mencionades, són:
* Tamerlan ó La mort de Bajazet (1675);
* Electre, representada el mateix any que el seu Phèdre (1677);
* La Troade (1679);
* Tarquin (1679);
* Statira (1680);
* Regulus (1688);
* Germanicus (1694);
* Scipion (1697), totes elles estrenades a París, però ni Electre ni Germanicus es donaren a la impremta. Pyrame et Thisbé i Regulus són, sens cap dubte, les seves millors obres; en aquesta última, sobretot, el protagonista apareix en certes ocasions amb una grandesa d'ànima el mateix que els personatges de Corneille. Contra la Phèdre, de Racine, escriví Pradon una crítica en vers titulada Jugement d'Apollon sur la Phèdre des ancians. (ca)
- Jacques Pradon (* 21. Januar 1644 in Rouen; † 14. Januar 1698 in Paris) war ein französischer Tragödiendichter. (de)
- Jacques Pradon, often called Nicolas Pradon (1632 – 14 January 1698), was a French playwright. Early in his career, he was helped by Pierre Corneille and was introduced to the salons at the Hôtel de Nevers and the Hôtel de Bouillon by Madame Deshoulières. Pradon was born in Rouen and is the author of eight tragedies: Pyrame et Thisbé (1674) (see Pyramus and Thisbe), Tamerlan, ou la mort de Bajazet (1676), (1677), La Troade (1679), Statira (1680), Regulus (1688), Germanicus (1694) and Scipion (1697). His plays enjoyed a certain limited success, but were severely judged by his rival Jean Racine, who also wrote tragedies based on the stories of Bajazet (Bayezid I) and Phaedra ("The only difference between Pradon and me is that I know how to write", Racine is reported to have said), and Racine's supporter Nicolas Boileau. This rivalry was particularly intense when Pradon brought out his Phèdre et Hippolyte at the same time as Racine's Phèdre (the writers Donneau de Visé and Adrien-Thomas Perdou de Subligny both took Pradon's side), and throughout his life Pradon wrote several attacks on Boileau. He died in Paris. Pradon's plays have been largely denigrated by modern critics, both for his lack of imagination or historical awareness and his utter adherence to the three classical unities and the bienséances (proprieties) of . For example, to avoid depicting a stepmother in love with her stepson, Pradon made Phèdre merely Theseus' fiancée. Pradon's 14th-century Mongol Tamerlan walks and acts like a gentleman of the 17th-century French court. (en)
- Jacques Pradon (dit parfois Nicolas Pradon ; né à Rouen en 1644 et mort à Paris le 14 janvier 1698) est un dramaturge français. (fr)
- Jacques Pradon (Rouen, 1632 – Parigi, 14 gennaio 1698) è stato un drammaturgo e scrittore francese. (it)
- Nicolas Pradon, född 1632 i Rouen, död 14 januari 1698 i Paris, var en fransk dramatiker. Efter en framgångsrik debut blev Pradon använd som vapen av Jean Racines motståndare vid premiären på dennes Phèdre. Han författade en tragedi med samma ämne, som uppfördes samtidigt för att överglänsa rivalen; genom frikostiga understöd höll sig hans annars svaga opus en tid på repertoaren. Främst bland hans tragedier märks (1688, uppförd i Stockholm 1741). (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)