| rdfs:comment
| - الخيامية هي فترة من العصر الحجري الحديث القريب الشرقي، مما يمثل الانتقال بين نطوفية والعصر الحجري الحديث ما قبل الفخار. بعض المصادر من وقت تأريخه يعود إلى حوالي 10,000 إلى 9,500 قبل الميلاد (12,000-11,500 BP) ، في حين أن التسلسل الزمني ASPRO يعود إلى ما بين 12,200 و 10,800 BP. لذلك على أي حال، فإن القرون الختامية من الأصغر الجافة كحدث مناخي. (ar)
- The Khiamian culture is a Neolithic archaeological culture of Southwest Asia, dating to the earliest part of the Pre-Pottery Neolithic A (PPNA), around 9,700 to 8,600 BC. It is primarily characterised by a distinctive type of stone arrowhead—the "El Khiam point"—first found at the type site of El Khiam. (en)
- El khiamià (també conegut com El Khiam o El-Khiam) és un període del Neolític de l'Orient Pròxim, que marca la transició entre el natufià i el neolític preceràmic A. Algunes fonts el daten entre 10000-9500 aC. En l'actualitat, és datat entre el 10200 i 8800 aC segons la cronologia . El khiamià també presenta canvis en els aspectes simbòlics de la cultura, com ho demostra l'aparició de petites estatuetes femenines, així com pel soterrament de cranis d'ur. D'acord amb , és el començament de l'adoració de la dona i el toro, com s'evidencia en els següents períodes del neolític del Pròxim Orient. (ca)
- Das Khiamien (englisch Khiamian) ist eine archäologische Kultur in der Levante und auf der Sinai-Halbinsel, die dem Epipaläolithikum (auch Proto-Neolithikum) oder dem frühen Präkeramischen Neolithikum zugeordnet wird. Viele zeitgenössische Forscher verstehen es als früheste Form des PPNA, andere sehen im Khiamien eher eine Übergangsphase zwischen dem späten Natufien (Final Natufian) und dem eigentlichen Neolithikum. Es gehört damit zu den frühen altorientalischen Kulturen am Beginn der Entwicklung der produzierenden Lebensweise und gilt als Wegbereiter anschließender vollneolithischer Erscheinungen wie etwa dem Sultanien, dem Aswadien und dem Mureybetien. (de)
- El khiamiense (también conocido como El Khiam o El-Khiam) es un periodo del , que marca la transición entre el natufiense y el neolítico precerámico A. Algunas fuentes lo datan entre 10000-9500 a. C. En la actualidad, se ha ajustado al 10200 y 8800 a. C., según la cronología ASPRO. (es)
- Le Khiamien est une culture mésolithique du Proche-Orient. Il marque la transition entre le Natoufien et le Néolithique au sens strict, tout en étant parfois rattaché à ce qu'on appelle le Néolithique précéramique A ou NPCA. Le Khiamien s'étend selon les auteurs entre environ 10 000 et 9 500 ans av. J.-C.. Son nom vient du site archéologique d'El Khiam, au sud de la Cisjordanie. (fr)
- Het Khiamien is een vroeg-Neolithische cultuurperiode in de Levant, die de overgang tussen de Natufische cultuur en het prekeramisch Neolithicum A vormt. Deze periode duurde van ongeveer 10.000 tot 9.500 v.Chr. In het Khiamien zijn er ook wijzigingen in het symbolische aspect van de cultuur, zoals blijkt uit het opduiken van kleine vrouwelijke beelden, en uit het begraven van schedels van de oeros. Volgens is dit het begin van de cultus van de Vrouw en de Stier, zoals blijkt uit de daaropvolgende perioden. (nl)
- Хиамская культура, названная по типовому памятнику Эль-Хиам на побережье Мёртвого моря, — археологическая культура, или, точнее, период ближневосточного неолита, переходный от натуфийского к докерамическому неолиту A. Датируется около 10 000 — 9 500 гг. до н. э. Рассматривается как стадия II мурейбетской культуры. (ru)
|
| has abstract
| - El khiamià (també conegut com El Khiam o El-Khiam) és un període del Neolític de l'Orient Pròxim, que marca la transició entre el natufià i el neolític preceràmic A. Algunes fonts el daten entre 10000-9500 aC. En l'actualitat, és datat entre el 10200 i 8800 aC segons la cronologia . El khiamià deu el seu nom al lloc d'El Khiam, situat a la riba de la mar Morta, on els investigadors han recuperat antigues puntes de fletxa de sílex amb dues escotadures pròximes a la base, conegudes amb el nom de . Han servit per a identificar els llocs d'aquest període, que es troben en les actuals Cisjordània, Israel, Al-Àzraq (Jordània), al Sinaí, i cap al nord fins a Mureybet, vora l'Eufrates. A part de l'aparició de les puntes de fletxa del Khiam, el khiamià se situa a continuació del natufià, sense grans innovacions tècniques. No obstant això, les primeres cases varen ser construïdes a nivell del sòl, i no per sota com s'havia fet anteriorment. Altrament, els grups humans de la cultura del Khiam eren caçadors recol·lectors i l'agricultura en aquell moment era encara bastant precària, segons les proves arqueològiques d'aquest període. Descobriments recents mostren que a l'Orient Pròxim i Anatòlia es començaren a fer provatures amb l'agricultura cap al 10.900 aC i que ja es podria haver estat experimentant amb el processament del gra salvatge al voltant del 19.000 aC a l'. El khiamià també presenta canvis en els aspectes simbòlics de la cultura, com ho demostra l'aparició de petites estatuetes femenines, així com pel soterrament de cranis d'ur. D'acord amb , és el començament de l'adoració de la dona i el toro, com s'evidencia en els següents períodes del neolític del Pròxim Orient. (ca)
- الخيامية هي فترة من العصر الحجري الحديث القريب الشرقي، مما يمثل الانتقال بين نطوفية والعصر الحجري الحديث ما قبل الفخار. بعض المصادر من وقت تأريخه يعود إلى حوالي 10,000 إلى 9,500 قبل الميلاد (12,000-11,500 BP) ، في حين أن التسلسل الزمني ASPRO يعود إلى ما بين 12,200 و 10,800 BP. لذلك على أي حال، فإن القرون الختامية من الأصغر الجافة كحدث مناخي. (ar)
- Das Khiamien (englisch Khiamian) ist eine archäologische Kultur in der Levante und auf der Sinai-Halbinsel, die dem Epipaläolithikum (auch Proto-Neolithikum) oder dem frühen Präkeramischen Neolithikum zugeordnet wird. Viele zeitgenössische Forscher verstehen es als früheste Form des PPNA, andere sehen im Khiamien eher eine Übergangsphase zwischen dem späten Natufien (Final Natufian) und dem eigentlichen Neolithikum. Es gehört damit zu den frühen altorientalischen Kulturen am Beginn der Entwicklung der produzierenden Lebensweise und gilt als Wegbereiter anschließender vollneolithischer Erscheinungen wie etwa dem Sultanien, dem Aswadien und dem Mureybetien. Allerdings wird seit dessen Einführung eine umfangreiche Debatte geführt, ob das Khiamien als eigenständige Einheit zu betrachten ist. Insbesondere die Möglichkeit, dass stratigraphische Vermischungen eine Rolle spielen könnten, wenn es zwischen Schichten des Natufien und des Sultanien auftritt und der verhältnismäßig kurzlebige Horizont, stellen die etablierte Terminologie in Frage. (de)
- El khiamiense (también conocido como El Khiam o El-Khiam) es un periodo del , que marca la transición entre el natufiense y el neolítico precerámico A. Algunas fuentes lo datan entre 10000-9500 a. C. En la actualidad, se ha ajustado al 10200 y 8800 a. C., según la cronología ASPRO. El khiamiense debe de su nombre al lugar de El Khiam, situado a la orilla del mar Muerto, donde los investigadores han recuperado antiguas puntas de flecha de sílex con dos escotaduras próximas a la base, conocidas con el nombre de «puntas de Khiam». Han servido para identificar los lugares de este periodo, que se encuentran en las actuales Cisjordania, Israel-Palestina, Azraq (Jordania), Abu Madien el Sinaí, y hacia el norte hasta Mureybet, a orillas del Éufrates. Aparte de la aparición de las puntas de flecha del Khiam, el khiamiense se sitúa a continuación del natufiense, sin grandes innovaciones técnicas. Las primeras casas fueron construidas a nivel del suelo, y no por debajo como se había hecho anteriormente. Por otra parte, los grupos humanos de la cultura del Khiam eran cazadores recolectores y la agricultura en aquel momento era todavía bastante precaria, según las pruebas arqueológicas de este periodo. Descubrimientos recientes muestran que en el Oriente Próximo y Anatolia se empezaron a hacer pruebas con la agricultura hacia el 10.900 a. C. y que ya podría haberse sido experimentando con el procesamiento del grano salvaje en torno al 19.000 a. C. en . El khiamiense también presenta cambios en los aspectos simbólicos de la cultura, como lo demuestra la aparición de pequeñas estatuillas femeninas, así como por el enterramiento de cráneos de uro. Según Jacques Cauvin, fue el comienzo de la adoración de la mujer y el toro, como se evidencia en los siguientes periodos del neolítico del Próximo Oriente. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
