Late Basquisation is a series of minority hypotheses that dates the arrival of the first speakers of the Basque language in northeastern Iberia from Aquitaine to the 5th or 6th century AD – as opposed to the mainstream view of it being the last remaining descendant of one of the pre-Indo-European languages of Prehistoric Europe.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Basconització tardana (ca)
- Vasconización tardía (es)
- Baskonizazio berantiarra (eu)
- Euskarisation tardive (fr)
- Late Basquisation (en)
- Гипотеза поздней миграции басков (ru)
|
| rdfs:comment
| - Late Basquisation is a series of minority hypotheses that dates the arrival of the first speakers of the Basque language in northeastern Iberia from Aquitaine to the 5th or 6th century AD – as opposed to the mainstream view of it being the last remaining descendant of one of the pre-Indo-European languages of Prehistoric Europe. (en)
- Гипотеза поздней миграции басков (англ. Late Basquisation Hypothesis) — не общепризнанная гипотеза, состоящая в том, что первые носители баскского языка прибыли на территорию Иберии (Пиренейского полуострова) из Аквитании лишь в V—VI вв. н. э. в результате вытеснения кельтского населения. (ru)
- La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana. Diversos autors (Sayas, Azkarate, Cepeda) creuen que aquesta hipòtesi, malgrat el seu caràcter polèmic, mereix tornar a ser discutida avui dia, a la llum dels recents descobriments arqueològics que semblen indicar una expansió francoaquitana sobre la comunitat autònoma del País Basc. (ca)
- La vasconización tardía es un conjunto de hipótesis en las que se expone que los vascones ocuparon la actual comunidad autónoma del País Vasco y otras áreas cercanas en la antigüedad tardía o al principio de la Edad Media. Varios autores creen que esta hipótesis, pese a su carácter polémico, merece volver a ser discutida hoy en día, a la luz de los recientes descubrimientos arqueológicos que parecen indicar una expansión francoaquitana sobre el territorio de la actual comunidad autónoma del País Vasco. (es)
- Baskonizazio berantiarra, baskoitze berantiarra edo beranduko baskonizazioa euskaldunen eta euskararen historiari buruzko hipotesi bat da, gaur egungo zientzia komunitatean bazterrekoa dena, onarpen handirik gabea. Hipotesi horrek gaur egun dioenez, euskara Hego Euskal Herrira Goi Erdi Aroan heldu zen, jatorria Akitanian —bereziki Bigorran edo Commingesen— izan zuen migrazio baten ondorioz. Lehenago, baskonizazio berantiarraren hipotesiak zioen baskoiak gaur egungo Euskal Herriko ipar-mendebaldeko lurraldeetara Goi Erdi Aroan, bereziki V. eta VI. mendeetan, heldu zirela, eta haiekin batera euskara. Hipotesi hau aldezteko, aztarna arkeologikoen, toponimiaren eta onomastikaren interpretazio jakin bat egiten da. (eu)
- En linguistique et ethnographie, euskarisation tardive (de l'espagnol vasconización tardía) est l'hypothèse, défendue par beaucoup d'experts, qui soutient que la langue basque a commencé à se diffuser depuis l'Aquitaine en direction du Pays basque actuel seulement à partir de l'époque de la République romaine et dans les siècles suivants, notamment du Ve au VIe siècle. Cette hypothèse est principalement basée sur l'étude de l'hydronymie, de la toponymie et de l'anthroponymie ancienne de ces régions. (fr)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana. Diversos autors (Sayas, Azkarate, Cepeda) creuen que aquesta hipòtesi, malgrat el seu caràcter polèmic, mereix tornar a ser discutida avui dia, a la llum dels recents descobriments arqueològics que semblen indicar una expansió francoaquitana sobre la comunitat autònoma del País Basc. Existeixen hipòtesis que situen el poble basc des de la prehistòria en aquests territoris, englobant com a basques les diferents tribus (vascons, vàrduls i caristis, arribant alguns autors a incloure autrigons i fins i tot berons) que els ocupaven en temps preromans, mentre que uns altres consideren que els actuals territoris de la comunitat autònoma del País Basc estaven ocupats per tribus d'origen indoeuropeu. (ca)
- La vasconización tardía es un conjunto de hipótesis en las que se expone que los vascones ocuparon la actual comunidad autónoma del País Vasco y otras áreas cercanas en la antigüedad tardía o al principio de la Edad Media. Varios autores creen que esta hipótesis, pese a su carácter polémico, merece volver a ser discutida hoy en día, a la luz de los recientes descubrimientos arqueológicos que parecen indicar una expansión francoaquitana sobre el territorio de la actual comunidad autónoma del País Vasco. Existen hipótesis que sitúan al pueblo vasco desde la prehistoria en esos territorios, englobando como vascas a las diferentes tribus (vascones, várdulos y caristios, llegando algunos autores a incluir autrigones e incluso berones) que los ocupaban en tiempos prerromanos, mientras que otros, basándose principalmente en todos los restos arqueológicos hallados, consideran que estas tribus que habitaban los actuales territorios de la comunidad autónoma del País Vasco (los citados autrigones, caristios, várdulos y berones) eran de origen indoeuropeo. (es)
- Baskonizazio berantiarra, baskoitze berantiarra edo beranduko baskonizazioa euskaldunen eta euskararen historiari buruzko hipotesi bat da, gaur egungo zientzia komunitatean bazterrekoa dena, onarpen handirik gabea. Hipotesi horrek gaur egun dioenez, euskara Hego Euskal Herrira Goi Erdi Aroan heldu zen, jatorria Akitanian —bereziki Bigorran edo Commingesen— izan zuen migrazio baten ondorioz. Lehenago, baskonizazio berantiarraren hipotesiak zioen baskoiak gaur egungo Euskal Herriko ipar-mendebaldeko lurraldeetara Goi Erdi Aroan, bereziki V. eta VI. mendeetan, heldu zirela, eta haiekin batera euskara. Hipotesi hau aldezteko, aztarna arkeologikoen, toponimiaren eta onomastikaren interpretazio jakin bat egiten da. Claudio Sánchez-Albornoz, Manuel Gómez-Moreno, Jürgen Untermann, Francisco Villar Liébana, Joseba Abaitua eta Héctor Iglesias historialari eta hizkuntzalariak daude hipotesi hori agertu eta aldeztu dutenen artean. Aitzitik, aurka azaldu dira Ramón Menéndez Pidal, Koldo Mitxelena, Julio Caro Baroja, Jose Maria Jimeno Jurio edota Joakin Gorrotxategi. (eu)
- Late Basquisation is a series of minority hypotheses that dates the arrival of the first speakers of the Basque language in northeastern Iberia from Aquitaine to the 5th or 6th century AD – as opposed to the mainstream view of it being the last remaining descendant of one of the pre-Indo-European languages of Prehistoric Europe. (en)
- En linguistique et ethnographie, euskarisation tardive (de l'espagnol vasconización tardía) est l'hypothèse, défendue par beaucoup d'experts, qui soutient que la langue basque a commencé à se diffuser depuis l'Aquitaine en direction du Pays basque actuel seulement à partir de l'époque de la République romaine et dans les siècles suivants, notamment du Ve au VIe siècle. Cette hypothèse est principalement basée sur l'étude de l'hydronymie, de la toponymie et de l'anthroponymie ancienne de ces régions. Cette hypothèse d'une arrivée « tardive » des premiers bascophones en Ibérie s'oppose partiellement à l'idée défendue par quelques linguistes d'une origine préhistorique locale de la langue basque. Aucune de ces théories n'est complètement acceptée. Cependant, quelques résultats archéologiques semblent confirmer la présence de la langue basque en Alava entre le IIe et le IVe siècle. (fr)
- Гипотеза поздней миграции басков (англ. Late Basquisation Hypothesis) — не общепризнанная гипотеза, состоящая в том, что первые носители баскского языка прибыли на территорию Иберии (Пиренейского полуострова) из Аквитании лишь в V—VI вв. н. э. в результате вытеснения кельтского населения. (ru)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
