| rdfs:comment
| - Leptines (Greek: Λεπτίνης; died 375 BC) was a military leader from Syracuse, Sicily, active during his brother, Dionysius the Elder's wars. He showed bravery in the fights against Carthage and mercy with the Thurians. (en)
- Leptine, figlio di Ermocrito (in greco antico: Λεπτίνης, Leptínes; ... – 375 a.C.), è stato un capo militare di Siracusa, attivo durante le guerre condotte dal fratello Dionisio il Vecchio. (it)
- Лептин (др.-греч. Λεπτίνης; погиб в 383 или 374 году до н. э. при Кронионе) — древнегреческий политический деятель и военачальник, брат тирана Сиракуз Дионисия Старшего. В качестве командующего флотом участвовал в войнах с Карфагеном, погиб в одной из битв. Потомком Лептина считается Филистида, жена царя Сиракуз Гиерона II. (ru)
- Leptines de Siracusa (en grec antic Λεπτίνης) fill d'Hermòcrates i germà de Dionís el Vell, va ser un militar siracusà que va viure al segle iv aC. Se'l menciona per primer cop quan dirigia per encàrrec del seu germà el setge de Mòtia l'any 397 aC, mentre el mateix Dionís estava ocupat en sotmetre altres ciutats que encara estaven sota domini dels cartaginesos, segons Diodor de Sicília. A la caiguda de Mòtia va quedar estacionat al lloc amb una flota de 120 vaixells per intentar interceptar una flota cartaginesa dirigida per Himilcó, però aquest va eludir la seva vigilància i va arribar a Panormos amb bona part de les seves forces, tot i que Leptines el va perseguir i li va poder enfonsar uns 50 vaixells amb 5000 homes. (ca)
- Leptines (altgriechisch Λεπτίνης Leptínēs; * um 430 v. Chr.; † um 374 v. Chr.) war Halbbruder des Tyrannen Dionysios I. von Syrakus, für den er als Flottenkommandant (Nauarch) tätig war. Leptines war verheiratet mit seiner Nichte Dikaiosyne, einer Tochter des Tyrannen aus dessen Ehe mit Doris aus Lokroi (heute Locri in Kalabrien). Daneben soll er aus einer außerehelichen Beziehung mit einer verheirateten Frau zwei Töchter gehabt haben. (de)
- Leptines de Siracusa (en griego antiguo, Λεπτίνης), hijo de Hermócrates y hermano de Dionisio I, fue un militar siracusano del siglo IV a. C. Es mencionado por vez primera cuando dirigía por encargo de su hermano el asedio de Motia (397 a. C.), mientras el propio Dionisio estaba ocupado en someter otras ciudades. Tras la caída de Motia permaneció estacionado en el lugar con una flota de 120 barcos para intentar interceptar una flota cartaginesa, dirigida por Himilcón, pero éste eludió el eventual bloqueo y llegó a Panormos con una buena parte de sus fuerzas, a pesar de que Leptines le persiguió y pudo hundir unas 50 naves con 5.000 hombres y 200 carros. (es)
- Leptinès (en grec ancien Λεπτίνης / Leptínês, mort en 375 av. J.-C.) était un chef militaire de la cité de Syracuse, en Sicile, actif durant les guerres menées par son frère Denys l'Ancien. Il fait preuve de courage lors des batailles contre Carthage et montre de la miséricorde envers les Thuriens.[réf. nécessaire] (fr)
- Leptines van Syracuse (geboren circa 430 v.Chr.; overleden circa 374 v.Chr.) was een halfbroer van tiran Dionysios I van Syracuse en was commandant van de Syracusaanse vloot. Hij was getrouwd met zijn nicht Dikaiosyne, een dochter van zijn halfbroer. Later verzoende Dionysios zich met Leptines. Deze keerde terug naar Syracuse en mocht ook weer militaire taken op zich nemen. Hij overleed waarschijnlijk in 374 v.Chr. in de slag bij Cronium. (nl)
|
| has abstract
| - Leptines de Siracusa (en grec antic Λεπτίνης) fill d'Hermòcrates i germà de Dionís el Vell, va ser un militar siracusà que va viure al segle iv aC. Se'l menciona per primer cop quan dirigia per encàrrec del seu germà el setge de Mòtia l'any 397 aC, mentre el mateix Dionís estava ocupat en sotmetre altres ciutats que encara estaven sota domini dels cartaginesos, segons Diodor de Sicília. A la caiguda de Mòtia va quedar estacionat al lloc amb una flota de 120 vaixells per intentar interceptar una flota cartaginesa dirigida per Himilcó, però aquest va eludir la seva vigilància i va arribar a Panormos amb bona part de les seves forces, tot i que Leptines el va perseguir i li va poder enfonsar uns 50 vaixells amb 5000 homes. L'arribada d'Himilcó va capgirar la situació, ja que va poder avançar per la costa nord i va ocupar i destruir Messana, des d'on va avançar cap a Siracusa, amb el suport de la flota dirigida per Magó. Leptines es va dirigir a la zona amb la seva flota i es va produir una gran batalla naval, en la que Leptines va avançar imprudentment amb 30 vaixells cap al centre de la força enemiga i va quedar separat de la resta de la flot. Es va poder escapar només quedant-se aturat a la mar sense poder participar. La flota siracusana va ser derrotada amb fortes pèrdues i molts vaixells van caure en mans de l'enemic. Leptines es va retirar amb la resta cap a Siracusa que va quedar assetjada. Durant el temps que va durar el setge va continuar fent importants serveis, dirigint l'atac final contra el campament cartaginès (juntament amb l'espartà Faracides) que va acabar amb la destrucció de la flota púnica. No torna a aparèixer fins al 390 aC quan Dionís el va enviar amb una flota per ajudar els lucans contra els grecs italians. Quan va arribar els lucans havien guanyat una important batalla a Turis però en lloc de forçar la destrucció total dels grecs, va donar refugi als refugiats de Turis i va negociar una pau entre els dos bàndols. Aquesta conducta era contrària als desitjos de Dionís que el va destituir com a comandant de la flota, comandament que va donar al seu germà petit Teàrides. Una mica després Leptines va ofendre encara més al rei donant una filla en matrimoni a Filist sense comunicar-ho a Dionís, que el va desterrar de Siracusa junt amb el mateix Filist. Els dos homes es van retirar a Turis on van ser ben rebuts i van adquirir una gran influència fins al punt de què Dionís va jutjar convenient de fer-los tornar del seu desterrament. Leptines va recuperar la seva antiga posició i rang i es va casar amb una filla de Dionís, segons diuen Diodor de Sicília i Plutarc. El 383 aC va esclatar la guerra contra els cartaginesos, en la que Leptines va prendre part activa i va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit siracusà a la batalla de Cronium, on va donar mostres de gran valor però va morir en el combat i els seus homes es van desbandar. (ca)
- Leptines (altgriechisch Λεπτίνης Leptínēs; * um 430 v. Chr.; † um 374 v. Chr.) war Halbbruder des Tyrannen Dionysios I. von Syrakus, für den er als Flottenkommandant (Nauarch) tätig war. Leptines war verheiratet mit seiner Nichte Dikaiosyne, einer Tochter des Tyrannen aus dessen Ehe mit Doris aus Lokroi (heute Locri in Kalabrien). Daneben soll er aus einer außerehelichen Beziehung mit einer verheirateten Frau zwei Töchter gehabt haben. Als Nauarch war er zu Beginn von Dionysios’ zweitem Karthagerkrieg im Jahr 398 v. Chr. an der erfolgreichen Belagerung der karthagischen Stadt Motye (heute Mozia) beteiligt. 396 v. Chr. erlitt er aber bei Katane (Catania) eine schwere Niederlage gegen die karthagische Flotte; mehr als die Hälfte seiner Schiffe wurde vernichtet. 386 v. Chr. soll Leptines eine seiner außerehelichen Töchter ohne das Wissen seines Halbbruders an dessen Berater Philistos, den Kommandanten der Zitadelle von Syrakus, verheiratet haben. Dieser Schritt weckte das Misstrauen des Tyrannen; Philistos fiel in Ungnade und wurde aufs Festland verbannt. 383 v. Chr. führte Leptines die syrakusanischen Hilfstruppen, die die italischen Lukaner in ihrem Kampf gegen den griechischen Städtebund in Süditalien unterstützen sollten. Dabei verhinderte er durch sein Eingreifen die vollständige Vernichtung der griechischen Stadt Kroton durch die Italiker. Da diese Milde nicht in die süditalischen Expansionspläne des Tyrannen passte, fiel Leptines dafür nun auch in Ungnade, wurde als Nauarch durch den (dritten) Bruder Thearides ersetzt und ebenfalls verbannt; beide, Leptines und sein Schwiegersohn Philistos, lebten danach im Exil in Thurioi. Später versöhnte sich Dionysios wieder mit Leptines. Dieser durfte nach Syrakus zurückkehren und auch wieder militärische Ämter übernehmen. Er starb (wahrscheinlich 374 v. Chr.) im Kampf gegen die Karthager. (de)
- Leptines de Siracusa (en griego antiguo, Λεπτίνης), hijo de Hermócrates y hermano de Dionisio I, fue un militar siracusano del siglo IV a. C. Es mencionado por vez primera cuando dirigía por encargo de su hermano el asedio de Motia (397 a. C.), mientras el propio Dionisio estaba ocupado en someter otras ciudades. Tras la caída de Motia permaneció estacionado en el lugar con una flota de 120 barcos para intentar interceptar una flota cartaginesa, dirigida por Himilcón, pero éste eludió el eventual bloqueo y llegó a Panormos con una buena parte de sus fuerzas, a pesar de que Leptines le persiguió y pudo hundir unas 50 naves con 5.000 hombres y 200 carros. La llegada de Himilcón hizo cambiar la situación, ya que pudo avanzar por la costa norte y ocupó y destruyó Mesene, desde donde avanzó hacia Siracusa, con el apoyo de la flota dirigida por Magón. Leptines se dirigió a la zona con su flota y se produjo una gran batalla naval, en la que Leptines desplegó un gran valor, pero cometió un error táctico importante al atacar en diekplous con 30 trirremes a la primera línea cartaginesa y exponiéndose a la periplous o maniobra de rodeo enemiga. Al avanzar imprudentemente con 30 barcos hacia el centro de las fuerzas enemigas, quedó separado del resto de la flota, y sólo pudo escapar quedándose quieto en el mar sin participar. Su flota fue derrotada con fuertes pérdidas y cayeron muchas naves en manos del enemigo. Leptines se retiró con el resto de su flota hacia Siracusa, que sufrió un asedio. Durante el tiempo que duró el asedio continuó haciendo importantes servicios, dirigiendo el ataque final contra el campamento cartaginés (juntamente con el espartano Farácidas) que acabó con la destrucción de la flota púnica. No vuelve a oírse hablar de él hasta 390 a. C., año en que fue enviado con una flota para ayudar a los lucanos contra los griegos de la península italiana. Cuando llegó, los lucanos habían ganado una importante batalla en la polis de Turios. Pero en lugar de forzar la destrucción total de los griegos, dio asilo a los refugiados de esta ciudad y negoció la paz ente ambos bandos. Esta conducta era contraria a los deseos de Dionisio, quien le destituyó como comandante de la flota, mando que le fue otorgado a su hermano pequeño Teárides. Poco después dio una hija en matrimonio a Filisto sin comunicarlo a Dionisio, el cual se ofendió, y le desterró de Siracusa junto al propio Filisto. Ambos se retiraron a Turios donde fueron bien recibidos y adquirieron gran influencia, hasta el punto de que Dionisio juzgó conveniente llamarlos. Leptines recuperó su antigua posición y rango y se casó con una hija de Dionisio. En 383 a. C., estalló la guerra contra los cartagineses, en la que Leptines tomó parte activa y dirigió el ala derecha del ejército siracusano en la , en la que dio muestras de gran valor, pero murió en el combate y sus hombres se desbandaron. (es)
- Leptines (Greek: Λεπτίνης; died 375 BC) was a military leader from Syracuse, Sicily, active during his brother, Dionysius the Elder's wars. He showed bravery in the fights against Carthage and mercy with the Thurians. (en)
- Leptinès (en grec ancien Λεπτίνης / Leptínês, mort en 375 av. J.-C.) était un chef militaire de la cité de Syracuse, en Sicile, actif durant les guerres menées par son frère Denys l'Ancien. Il fait preuve de courage lors des batailles contre Carthage et montre de la miséricorde envers les Thuriens.[réf. nécessaire] Leptinès de Syracuse était l'un des frères de Denys l'Ancien, alors roi de Syracuse. Il est mentionné pour la première fois comme commandant de la flotte de Syracuse au siège de Motya en 397 avant JC. Il fut chargé du commandement du siège, tandis que Denys l'Ancien était engagé dans des batailles contre d'autres villes encore détenues par Carthage. (fr)
- Leptine, figlio di Ermocrito (in greco antico: Λεπτίνης, Leptínes; ... – 375 a.C.), è stato un capo militare di Siracusa, attivo durante le guerre condotte dal fratello Dionisio il Vecchio. (it)
- Leptines van Syracuse (geboren circa 430 v.Chr.; overleden circa 374 v.Chr.) was een halfbroer van tiran Dionysios I van Syracuse en was commandant van de Syracusaanse vloot. Hij was getrouwd met zijn nicht Dikaiosyne, een dochter van zijn halfbroer. Als (vlootcommandant) was hij actief tijdens de verovering van Sicilië door zijn halfbroer Dionysios. Hij commandeerde de vloot in het succesvolle beleg van Motya in 398 v.Chr., maar leed in het jaar daarop een zware nederlaag tegen de Carthagers bij Catania. Hierbij werden meer dan de helft van zijn oorlogsschepen vernietigd. In 386 v.Chr. trouwde hij een van zijn buitenechtelijke dochters zonder medeweten van zijn halfbroer met , de commandant van de citadel van Syracuse. Dit wekte het wantrouwen van Dionysios op, die Philistos naar het italiaanse vasteland verbande. In 383 v.Chr. voerde hij de Syracusaanse hulptroepen aan die de Lucaniërs te hulp kwamen in hun strijd tegen de Grieken op het Italiaanse vasteland. Hierbij voorkwam hij de vernietiging van de stad Croton, zeer tegen de zin van Dionysios, die nu ook Leptines verbande en hem verving door zijn broer Thearides. Leptines ging net als Philistos in Thoúrioi wonen. Later verzoende Dionysios zich met Leptines. Deze keerde terug naar Syracuse en mocht ook weer militaire taken op zich nemen. Hij overleed waarschijnlijk in 374 v.Chr. in de slag bij Cronium. (nl)
- Лептин (др.-греч. Λεπτίνης; погиб в 383 или 374 году до н. э. при Кронионе) — древнегреческий политический деятель и военачальник, брат тирана Сиракуз Дионисия Старшего. В качестве командующего флотом участвовал в войнах с Карфагеном, погиб в одной из битв. Потомком Лептина считается Филистида, жена царя Сиракуз Гиерона II. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)