About: Lex Gabinia de piratis persequendis     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FLex_Gabinia_de_piratis_persequendis&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

The lex Gabinia (Gabinian Law), lex de uno imperatore contra praedones instituendo (Law establishing a single commander against raiders) or lex de piratis persequendis (Law on pursuing the pirates) was an ancient Roman special law passed in 67 BC, which granted Pompey the Great proconsular powers in any province within 50 miles of the Mediterranean Sea without holding a properly elected magistracy for the purpose of combating piracy. It also gave Pompey the power to appoint many legates and significant financial resources. The law was proposed and passed by the tribune Aulus Gabinius.

AttributesValues
rdfs:label
  • Gabínia de pirates (ca)
  • Lex Gabinia (de)
  • Γαβίνειος Νόμος (el)
  • Ley Gabinia (es)
  • Lex Gabinia (it)
  • Lex Gabinia (fr)
  • Lex Gabinia de piratis persequendis (en)
  • Lex Gabinia (pl)
  • Lex Gabinia (nl)
  • Lex Gabinia (pt)
rdfs:comment
  • La Ley Gabinia, propuesta en el 67 a. C. por el tribuno de la plebe Aulo Gabinio, otorgaba poderes de imperium proconsular a Pompeyo Magno durante tres años en todos los territorios del Mediterráneo y el mar Negro, en un radio de 75 kilómetros desde la costa, con el objetivo de acabar con los ataques piratas que amenazaban la supremacía romana e incluso la propia supervivencia de la urbe. (es)
  • The lex Gabinia (Gabinian Law), lex de uno imperatore contra praedones instituendo (Law establishing a single commander against raiders) or lex de piratis persequendis (Law on pursuing the pirates) was an ancient Roman special law passed in 67 BC, which granted Pompey the Great proconsular powers in any province within 50 miles of the Mediterranean Sea without holding a properly elected magistracy for the purpose of combating piracy. It also gave Pompey the power to appoint many legates and significant financial resources. The law was proposed and passed by the tribune Aulus Gabinius. (en)
  • Lex Gabinia, Lex Gabinia de piratis – ustawa rzymska wydana w 67 p.n.e. na wniosek Aulusa Gabiniusza, dająca Pompejuszowi Wielkiemu specjalne uprawnienia na terenie Morza Śródziemnego, dzięki czemu ten mógł przeprowadzić zwycięską kampanię przeciwko piratom cylicyjskim. (pl)
  • La Lex Gabinia (detta anche Lex de piratis persequendis, da non confondersi con la Lex Gabinia tabellaria del 139 a.C., che prevedeva l'introduzione del voto segreto), proposta dal tribuno della plebe Aulo Gabinio, fu una legge romana approvata nel 67 a.C. (it)
  • Lex Gabinia ou Lei Gabínia, de 67 a.C., foi uma lei romana que concedeu ao general Pompeu poderes proconsulares extraordinários em todas as províncias romanas num território até 50 milhas romanas do mar Mediterrâneo. Ela foi proposta pelo tribuno da plebe Aulo Gabínio e ficou conhecida também como "Lex de uno imperatore contra praedones instituendo" ou "Lex de piratis persequendis". O Senado temia conceder grandes poderes a um homem só temendo o surgimento de um outro ditador que tomasse o poder como Sula havia feito quinze anos antes. Os tribunos, porém, conseguiram passar a lei na Assembleia da plebe para que ele pudesse lutar contra os . (pt)
  • La llei Gabínia de pirates (lex Gabinia de piratis) va ser una antiga llei romana establerta l'any 68 aC o començament del 67 aC (685 de la fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne, sota els cònsols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex. Encarregava mitjançant un privilegium a Pompeu la lluita contra els pirates de la mar Mediterrània podent actuar a la mar i a les costes fins a una determinada profunditat, amb dret a ser assistit per les ciutats, els governadors romans i els sobirans clients. La llei proposava posar el general Pompeu al capdavant de 270 vaixells, 120.000 unitats d'infanteria i 4.000 de cavalleria (aquesta última en lluita a les zones costaneres romanes), dividit el mar i la costa en tretze sectors per vèncer els pirates e (ca)
  • Ο Γαβίνειος Νόμος (λατινικά: Lex Gabinia) είναι ένα νομοθέτημα της ύστερης περιόδου της Ρωμαϊκής Δημοκρατίας (67 π.Χ.), του οποίου εισηγητής ήταν ο δήμαρχος (τριβούνος) (εξ ου και το όνομά του). Προέβλεπε την παραχώρηση έκτακτων εξουσιών στον απερχόμενο ύπατο Γνάιο Πομπήιο, ώστε αυτός να προχωρήσει στην της πειρατείας. Κατ΄εφαρμογήν του νόμου, ο Πομπήιος κατάφερε να εξαφανίσει την πειρατεία από τη Μεσόγειο σε κάτι παραπάνω από τρεις μήνες, δηλ. σχεδόν στο 1/10 του προβλεπόμενου χρόνου. (el)
  • Die Lex Gabinia war ein im Jahr 67 v. Chr. erlassenes Gesetz der späten römischen Republik. Es erging durch die Volksversammlung auf Antrag des Tribunen Aulus Gabinius. In der Sache ermächtigte es Heerführer Pompeius durch außerordentlichen Oberbefehl (imperium extraordinarium), die im gesamten Mittelmeerraum operierenden Piraten zu bekämpfen. Es sollte die Störungen des Handels unterbinden, denn Rom sah seine Getreideversorgung gefährdet. (de)
  • La loi de Gabinius ou Lex Gabinia fut proposée par le tribun de la plèbe Aulus Gabinius en 67 av. J.-C. pour donner un pouvoir militaire étendu sur toute la Méditerranée à un général romain, afin de se débarrasser des pirates qui, avec leurs 1 000 vaisseaux, infestaient cette mer et y possédaient de nombreuses places fortes, comme la Crète et la Sicile. (fr)
  • Lex Gabinia (voluit Lex Gabinia de piratis persequendis) was een wet uit 67 v.Chr. in de Romeinse Republiek, genoemd naar volkstribuun (tribunus plebis) Aulus Gabinius, die de wet had voorgesteld. De wet gaf Pompeius toestemming, door hem een imperium extraordinarium te verlenen, om de piraten uit Cilicië (in het zuiden van hedendaags Turkije), die destijds de Middellandse Zee terroriseerden, te bestrijden. Dit was noodzakelijk geworden omdat de piraten de zeehandel verstoorden, waardoor de graantoevoer naar Rome werd bedreigd. Pompeius werd een grote krijgsmacht ter beschikking gesteld: een vloot van 500 schepen, 120.000 soldaten en 5000 ruiters. Deze mocht hij naar believen inzetten op zee en te land tot 50 Romeinse mijlen van de kust in alle gebieden aan de Middellandse Zee: destijds be (nl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Pompeius_Kopenhagen-contrast.png
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • La llei Gabínia de pirates (lex Gabinia de piratis) va ser una antiga llei romana establerta l'any 68 aC o començament del 67 aC (685 de la fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne, sota els cònsols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex. Encarregava mitjançant un privilegium a Pompeu la lluita contra els pirates de la mar Mediterrània podent actuar a la mar i a les costes fins a una determinada profunditat, amb dret a ser assistit per les ciutats, els governadors romans i els sobirans clients. La llei proposava posar el general Pompeu al capdavant de 270 vaixells, 120.000 unitats d'infanteria i 4.000 de cavalleria (aquesta última en lluita a les zones costaneres romanes), dividit el mar i la costa en tretze sectors per vèncer els pirates en 3 mesos. Mai abans s'havien donat tants poders a un sol general i això va despertar el recel del senador Ciceró i del tribú de la plebs Trebel·li, que la va vetar temporalment. També li donava el control del territori costaner fins a 50 milles, com que això suposava un control gairebé absolut sobre totes les províncies romanes, ja que la majoria tenien costa, el governador de Creta Quint Cecili Metel Crètic tement que Pompeu acabés convertint-se en un dictador temible com havia passat amb Sul·la, es va oposar a la llei. Els comerciants (publicani), en canvi, van estar molt satisfets amb la llei Gabínia de pirates que va donar seguretat a les rutes marítimes, i va fer tan popular al seu proponent que li va servir de suport per a la seva candidatura a cònsol. La llei va rebre els sobrenoms de lex de uno imperatore contra praedones instituendo o lex de piratis persequendis. (ca)
  • Ο Γαβίνειος Νόμος (λατινικά: Lex Gabinia) είναι ένα νομοθέτημα της ύστερης περιόδου της Ρωμαϊκής Δημοκρατίας (67 π.Χ.), του οποίου εισηγητής ήταν ο δήμαρχος (τριβούνος) (εξ ου και το όνομά του). Προέβλεπε την παραχώρηση έκτακτων εξουσιών στον απερχόμενο ύπατο Γνάιο Πομπήιο, ώστε αυτός να προχωρήσει στην της πειρατείας. Αρχικά ο Γαβίνιος παρουσίασε προς ψήφιση ένα σχέδιο, σύμφωνα με το οποίο για τα τρία επόμενα έτη ο Πομπήιος θα οριζόταν ανθύπατος και θα του παραχωρούνταν (α) απόλυτη δικαιοδοσία σε όλες τις θάλασσες μέχρι τις Ηράκλειες στήλες (δηλ. ολόκληρη τη Μεσόγειο), καθώς και στην ξηρά μέχρι την απόσταση των 400 σταδίων από την ακτή, (β) δικαίωμα να χρησιμοποιήσει το δημόσιο ταμείο και τις περιουσίες των γαιοκτημόνων κατά βούληση, (γ) 15 συγκλητικοί ως βοηθοί του και 200 πλοία, τα οποία μπορούσε να επανδρώσει με υποχρεωτική οποιουδήποτε έκρινε ικανό. Η πρόταση προκάλεσε μεγάλη αναταραχή στους πατρικίους (ο Πλούταρχος αναφέρει ότι ο μόνος που την στήριξε δημοσίως ήταν ο Ιούλιος Καίσαρας), αφού ήταν η πρώτη φορά στην ιστορία της Ρωμαϊκής Δημοκρατίας που ένας μόνο άνδρας θα συγκέντρωνε τόση εξουσία. Επιπλέον ήταν νωπές οι αναμνήσεις από το φιάσκο του Μάρκου Αντώνιου Κρητικού, ο οποίος είχε σταλεί με αντίστοιχες δικαιοδοσίες κατά των πειρατών λίγα χρόνια νωρίτερα, για να καταλήξει στο τέλος σχεδόν όμοιος με αυτούς που καταδίωκε. Ο Γαβίνιος εισήγαγε την πρότασή του προς ψήφιση και έγινε αυτή αποδεκτή λόγω της έντονης λαϊκής πίεσης και της συνηγορίας του Καίσαρα. στο κατώτερο νομοθετικό σώμα, το . Ψηφίστηκε μάλιστα υπερδιπλασιασμός των διαθέσιμων δυνάμεων: 500 πλοία, 120.000 πεζικάριοι, 5.000 ιππείς. Επίσης 24 συγκλητικοί και 2 κυέστορες (θησαυροφύλακες) θα έμπαιναν υποχρεωτικά υπό τις διαταγές του. Κατ΄εφαρμογήν του νόμου, ο Πομπήιος κατάφερε να εξαφανίσει την πειρατεία από τη Μεσόγειο σε κάτι παραπάνω από τρεις μήνες, δηλ. σχεδόν στο 1/10 του προβλεπόμενου χρόνου. (el)
  • La Ley Gabinia, propuesta en el 67 a. C. por el tribuno de la plebe Aulo Gabinio, otorgaba poderes de imperium proconsular a Pompeyo Magno durante tres años en todos los territorios del Mediterráneo y el mar Negro, en un radio de 75 kilómetros desde la costa, con el objetivo de acabar con los ataques piratas que amenazaban la supremacía romana e incluso la propia supervivencia de la urbe. (es)
  • Die Lex Gabinia war ein im Jahr 67 v. Chr. erlassenes Gesetz der späten römischen Republik. Es erging durch die Volksversammlung auf Antrag des Tribunen Aulus Gabinius. In der Sache ermächtigte es Heerführer Pompeius durch außerordentlichen Oberbefehl (imperium extraordinarium), die im gesamten Mittelmeerraum operierenden Piraten zu bekämpfen. Es sollte die Störungen des Handels unterbinden, denn Rom sah seine Getreideversorgung gefährdet. Für die militärischen Aktionen stattete die Lex Gabinia Pompeius mit einer bis dahin nicht dagewesenen Machtfülle aus. Diese unterstützte eine Flotte von 500 Schiffen mit 120.000 Infanteristen, 5000 Reitern und einem Budget von 36 Millionen Denaren. Der Flotteneinsatz umfasste alle Küsten des Mittelmeeres und die Landkräfte operierten bis zu 50 Meilen ins Landesinnere. Umstritten ist in der Forschung, ob es sich bei diesem imperium schon um ein imperium proconsulare maius handelte, wie es später Augustus verliehen erhalten hatte, oder um das etwas geringere imperium proconsulare aequum. Damit ist unklar, in welchem Verhältnis die Befehlsgewalt des Pompeius zu der Befehlsgewalt der Provinzstatthalter stand, in deren Gebieten er operierte. Die Befehlshaber waren nicht immer bereit, sich Pompeius zu unterwerfen. Zu Zerwürfnissen kam es etwa auf Kreta, wo Metellus Creticus gegen die Piraten kämpfte. Zwar war Pompeius im Volk beliebt, jedoch zögerte der römische Senat, so viel Macht durch ein außerordentliches Imperium auf einer einzigen Person zu konzentrieren. Man fürchtete, Pompeius könnte sich zum Alleinherrscher aufschwingen, wie es erst 15 Jahre zuvor Sulla getan hatte. Dennoch konnten die Tribunen das Gesetz durchsetzen, weil das Piratenproblem drängte. Gegen den Volkstribunen Lucius Trebellius, der vor der Volksversammlung ursprünglich sein Veto gegen das Gesetz eingelegt hatte, ließ Gabinius ein Absetzungsverfahren einläuten, woraufhin Trebellius seinen Einspruch zurückzog. (de)
  • The lex Gabinia (Gabinian Law), lex de uno imperatore contra praedones instituendo (Law establishing a single commander against raiders) or lex de piratis persequendis (Law on pursuing the pirates) was an ancient Roman special law passed in 67 BC, which granted Pompey the Great proconsular powers in any province within 50 miles of the Mediterranean Sea without holding a properly elected magistracy for the purpose of combating piracy. It also gave Pompey the power to appoint many legates and significant financial resources. The law was proposed and passed by the tribune Aulus Gabinius. (en)
  • La loi de Gabinius ou Lex Gabinia fut proposée par le tribun de la plèbe Aulus Gabinius en 67 av. J.-C. pour donner un pouvoir militaire étendu sur toute la Méditerranée à un général romain, afin de se débarrasser des pirates qui, avec leurs 1 000 vaisseaux, infestaient cette mer et y possédaient de nombreuses places fortes, comme la Crète et la Sicile. Pour la première fois, un tel pouvoir (imperium) n'était pas confié pour une province romaine précise comme c'est l'usage, mais pour l'ensemble des côtes méditerranéennes. C'est Pompée qui en bénéficia en 67 av. J.-C.. Ce dernier, à la tête de 500 navires, 120 000 fantassins et 5 000 cavaliers (ces derniers luttant sur les zones côtières romaines), divisa la mer et les côtes en treize secteurs pour battre les pirates en 3 mois. Selon la propagande de l'époque, ce dernier débarrassa pratiquement la Méditerranée des pirates, faisant exécuter leur chefs (décapitation, crucifixion) et décidant de changer leur mode de vie, notamment en les installant pour repeupler certaines colonies en Péloponnèse. (fr)
  • Lex Gabinia, Lex Gabinia de piratis – ustawa rzymska wydana w 67 p.n.e. na wniosek Aulusa Gabiniusza, dająca Pompejuszowi Wielkiemu specjalne uprawnienia na terenie Morza Śródziemnego, dzięki czemu ten mógł przeprowadzić zwycięską kampanię przeciwko piratom cylicyjskim. (pl)
  • La Lex Gabinia (detta anche Lex de piratis persequendis, da non confondersi con la Lex Gabinia tabellaria del 139 a.C., che prevedeva l'introduzione del voto segreto), proposta dal tribuno della plebe Aulo Gabinio, fu una legge romana approvata nel 67 a.C. (it)
  • Lex Gabinia (voluit Lex Gabinia de piratis persequendis) was een wet uit 67 v.Chr. in de Romeinse Republiek, genoemd naar volkstribuun (tribunus plebis) Aulus Gabinius, die de wet had voorgesteld. De wet gaf Pompeius toestemming, door hem een imperium extraordinarium te verlenen, om de piraten uit Cilicië (in het zuiden van hedendaags Turkije), die destijds de Middellandse Zee terroriseerden, te bestrijden. Dit was noodzakelijk geworden omdat de piraten de zeehandel verstoorden, waardoor de graantoevoer naar Rome werd bedreigd. Pompeius werd een grote krijgsmacht ter beschikking gesteld: een vloot van 500 schepen, 120.000 soldaten en 5000 ruiters. Deze mocht hij naar believen inzetten op zee en te land tot 50 Romeinse mijlen van de kust in alle gebieden aan de Middellandse Zee: destijds besloeg dit vrijwel het gehele Romeinse Rijk. Hoewel Pompeius bij het volk (plebs) zeer geliefd was, aarzelde de Senaat om zoveel macht aan één persoon te verlenen. Het was pas 15 jaar geleden dat Sulla alleenheerser werd: als dictator van Rome zou deze tienduizenden welgestelden, waaronder senatoren en ex-consuls, hebben laten ombrengen. De onmiddellijke dreiging van de piraten noodzaakte de Senaat echter om Pompeius de volmachten te verlenen. Men dacht in Rome dat hij drie jaar nodig zou hebben om de zaak te voltooien, maar Pompeius wist de klus in 89 dagen te klaren. (nl)
  • Lex Gabinia ou Lei Gabínia, de 67 a.C., foi uma lei romana que concedeu ao general Pompeu poderes proconsulares extraordinários em todas as províncias romanas num território até 50 milhas romanas do mar Mediterrâneo. Ela foi proposta pelo tribuno da plebe Aulo Gabínio e ficou conhecida também como "Lex de uno imperatore contra praedones instituendo" ou "Lex de piratis persequendis". O Senado temia conceder grandes poderes a um homem só temendo o surgimento de um outro ditador que tomasse o poder como Sula havia feito quinze anos antes. Os tribunos, porém, conseguiram passar a lei na Assembleia da plebe para que ele pudesse lutar contra os . (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 52 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software