The lex Poetelia Papiria was a law passed in Ancient Rome that abolished the contractual form of Nexum, or debt bondage. Livy dates the law in 326 BC, during the third consulship of Gaius Poetelius Libo Visolus, but Varro dates the law in 313 BC, during the dictatorship of Poetelius's son.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Lex Poetelia Papiria (ca)
- Lex Poetelia Papiria (es)
- Lex Poetelia Papiria (fr)
- Lex Poetelia Papiria (en)
- Lex Poetelia-Papiria (it)
- Lex Poetelia (pl)
- Lex Poetelia Papiria de nexis (nl)
- Lex Poetelia-Papiria (pt)
|
| rdfs:comment
| - The lex Poetelia Papiria was a law passed in Ancient Rome that abolished the contractual form of Nexum, or debt bondage. Livy dates the law in 326 BC, during the third consulship of Gaius Poetelius Libo Visolus, but Varro dates the law in 313 BC, during the dictatorship of Poetelius's son. (en)
- La lex Poetelia Papiria était une loi votée dans la Rome antique qui abolit la forme contractuelle de Nexum, ou servitude pour dettes. Tite-Live date la loi en 326 avant J.-C., lors du troisième consulat de Caius Poetelius Libo Visolus tandis que Varron date la loi en 313 avant J.-C., pendant la dictature du fils de Poetelius. (fr)
- Lex Poetelia – ustawa rzymska wydana w roku 326 p.n.e. (lub 313 p.n.e.) przyjęta przez senat na wniosek Peteliusza, która wprowadzała zakaz niewoli za długi, znosząc czynność prawną nexum. (pl)
- A Lex Poetelia Papiria foi uma lei da República Romana que aboliu o , ou seja, o acordo pelo qual um devedor dava como garantia de um empréstimo a escravidão de si próprio (ou de um membro da família sobre o qual ele tinha autoridade, como uma criança) em nome do credor em troca da extinção do débito (escravidão por dívida). (pt)
- La lex Poetelia Papiria va ser una antiga llei romana que va derogar unes disposicions de les lleis de les dotze taules, procurant reprimir els abusos dels prestadors. La llei es va establir l'any 326 aC quan eren cònsols Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là. Prohibia empresonar i encadenar els deutors lligats per deutes adquirits pels seus familiars (nexum) i entregar-los als seus creditors, sancionant el principi que són els béns i no les persones els qui responen dels deutes. Marc Terenci Varró dona una data diferent per aquesta llei, l'any 313 aC. (ca)
- La Lex Poetelia Papiria fue una norma aprobada en la Antigua Roma que abolió indirectamente la forma contractual del Nexum. Por virtud del Nexum se establecía la responsabilidad personal por las deudas, a diferencia de lo que ocurre hoy día, cuando dicha responsabilidad es sólo patrimonial. Livio data la Ley Poetelia Papiria en el 326 a. C., durante el tercer consulado de Cayo Petelio Libón Visolo, mientras que Marco Terencio Varrón la sitúa en el 313 a. C., durante la dictadura de Petelio. (es)
- La Lex Poetelia Papiria de nexis del 326 a.C. era una legge della Repubblica romana che stabiliva e disponeva che i nexi (quindi tutte le persone sui iuris provvisoriamente ridotte sotto il potere assoluto di un creditore insoddisfatto) non fossero da trattare nel modo rigoroso, di ceppi ai piedi sino alla sopportazione del ius vitae ac necis in cui erano trattati o potevano essere trattati i sottoposti a pieno titolo (filii, servi etc.) ma trattati come soggetti momentaneamente sottoposti a potestas altrui, quindi soggetti giuridici limitati. Il nexum, ovvero l'accordo con cui il debitore forniva, come garanzia di un prestito, l'asservimento di se stesso - o di un membro della sua famiglia su cui avesse la potestà (un figlio ad esempio) - in favore del creditore fino all'estinzione del de (it)
- De lex Poetelia Papiria de nexis (326 v.Chr.), genoemd naar de consules en Lucius Papirius Cursor, schafte het gebruik van het nexum ("band") af. Het ging om een geldlening per aes et libram. Een zeer oude en formele verbintenis (obligatio verbis) ten overstaande van vijf getuigen en een libripens ("weegschaaldrager"), waarbij de crediteur aes rude ("ruw koper") afweegt en aan de debiteur overhandigt. Hierdoor ontstaat een , waarbij de crediteur door manus iniecto ("handlegging op") voor de praetor de hand kon leggen op de debiteur.Oorspronkelijk mocht de crediteur doden of eventueel verkopen trans Tiberim ("over de Tiber": men mocht immers een vrije Romein niet verkopen in Rome, maar over de Tiber was lange tijd Etruskisch gebied), tenzij hij door anderen werd vrijgekocht. Later moest de (nl)
|
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| has abstract
| - La lex Poetelia Papiria va ser una antiga llei romana que va derogar unes disposicions de les lleis de les dotze taules, procurant reprimir els abusos dels prestadors. La llei es va establir l'any 326 aC quan eren cònsols Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là. Prohibia empresonar i encadenar els deutors lligats per deutes adquirits pels seus familiars (nexum) i entregar-los als seus creditors, sancionant el principi que són els béns i no les persones els qui responen dels deutes. Segons el relat de Titus Livi, la necessitat d'aquesta llei va sorgir amb el cas de Gai Publili, qui es va haver de donar en esclavitud a un usurer anomenat Luci Papiri, en pagament d'un deute contret pel seu pare. Luci Papiri es va enamorar del jove Gai Papiri i el va fer assotar quan aquest es va negar a cedir als desigs del seu amo. El jove Papiri va aconseguir deslliurar-se del creditor, escampant entre el poble el que havia passat, això va moure revoltes que, van obligar els cònsols elegits per a aquell any (326 aC), Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là, a promulgar la llei. A partir de llavors només els béns del deutor podien ser confiscats com a pagament però no les persones. Marc Terenci Varró dona una data diferent per aquesta llei, l'any 313 aC. (ca)
- La Lex Poetelia Papiria fue una norma aprobada en la Antigua Roma que abolió indirectamente la forma contractual del Nexum. Por virtud del Nexum se establecía la responsabilidad personal por las deudas, a diferencia de lo que ocurre hoy día, cuando dicha responsabilidad es sólo patrimonial. Dispuso la prohibición del encadenamiento, la venta y el derecho de dar muerte a los nexi. A partir de esta ley el acreedor se separa del derecho de propiedad, y el cumplimiento de la obligación no recae sobre la persona del deudor, sino sobre su patrimonio, que es considerado la prenda común de los acreedores. Livio data la Ley Poetelia Papiria en el 326 a. C., durante el tercer consulado de Cayo Petelio Libón Visolo, mientras que Marco Terencio Varrón la sitúa en el 313 a. C., durante la dictadura de Petelio. (es)
- The lex Poetelia Papiria was a law passed in Ancient Rome that abolished the contractual form of Nexum, or debt bondage. Livy dates the law in 326 BC, during the third consulship of Gaius Poetelius Libo Visolus, but Varro dates the law in 313 BC, during the dictatorship of Poetelius's son. (en)
- La lex Poetelia Papiria était une loi votée dans la Rome antique qui abolit la forme contractuelle de Nexum, ou servitude pour dettes. Tite-Live date la loi en 326 avant J.-C., lors du troisième consulat de Caius Poetelius Libo Visolus tandis que Varron date la loi en 313 avant J.-C., pendant la dictature du fils de Poetelius. (fr)
- La Lex Poetelia Papiria de nexis del 326 a.C. era una legge della Repubblica romana che stabiliva e disponeva che i nexi (quindi tutte le persone sui iuris provvisoriamente ridotte sotto il potere assoluto di un creditore insoddisfatto) non fossero da trattare nel modo rigoroso, di ceppi ai piedi sino alla sopportazione del ius vitae ac necis in cui erano trattati o potevano essere trattati i sottoposti a pieno titolo (filii, servi etc.) ma trattati come soggetti momentaneamente sottoposti a potestas altrui, quindi soggetti giuridici limitati. Il nexum, ovvero l'accordo con cui il debitore forniva, come garanzia di un prestito, l'asservimento di se stesso - o di un membro della sua famiglia su cui avesse la potestà (un figlio ad esempio) - in favore del creditore fino all'estinzione del debito. Nel racconto di Tito Livio, questo si deve al caso di Caio Publilio, che si era dato in schiavitù a Lucio Papirio, per il debito del padre. Infatti Lucio, invaghitosi del giovane Caio, lo aveva fatto fustigare, quando questo si era rifiutato di cedere alle sue lusinghe. Il giovane riuscì a liberarsi del creditore, raccontando quanto accaduto alla folla di gente, che in tumulto, obbligò i consoli eletti per quell'anno (326 a.C.), Lucio Papirio Cursore e Gaio Petelio Libone Visolo, a promulgare la legge. Da quel momento soltanto i beni del debitore, potevano essere presi a garanzia del credito. Invece Marco Terenzio Varrone data la legge al 313 a.C.. (it)
- De lex Poetelia Papiria de nexis (326 v.Chr.), genoemd naar de consules en Lucius Papirius Cursor, schafte het gebruik van het nexum ("band") af. Het ging om een geldlening per aes et libram. Een zeer oude en formele verbintenis (obligatio verbis) ten overstaande van vijf getuigen en een libripens ("weegschaaldrager"), waarbij de crediteur aes rude ("ruw koper") afweegt en aan de debiteur overhandigt. Hierdoor ontstaat een , waarbij de crediteur door manus iniecto ("handlegging op") voor de praetor de hand kon leggen op de debiteur.Oorspronkelijk mocht de crediteur doden of eventueel verkopen trans Tiberim ("over de Tiber": men mocht immers een vrije Romein niet verkopen in Rome, maar over de Tiber was lange tijd Etruskisch gebied), tenzij hij door anderen werd vrijgekocht. Later moest de debiteur werken voor de crediteur voor schulden.Dit alles werd afgeschaft door de lex Poetelia Papiria de nexis, waardoor men voortaan niet meer de hand kon leggen op de schuldenaar. Hierdoor werden een hele hoop arme Romeinen bevrijd van de schuldslavernij waarin ze beland waren. (nl)
- Lex Poetelia – ustawa rzymska wydana w roku 326 p.n.e. (lub 313 p.n.e.) przyjęta przez senat na wniosek Peteliusza, która wprowadzała zakaz niewoli za długi, znosząc czynność prawną nexum. (pl)
- A Lex Poetelia Papiria foi uma lei da República Romana que aboliu o , ou seja, o acordo pelo qual um devedor dava como garantia de um empréstimo a escravidão de si próprio (ou de um membro da família sobre o qual ele tinha autoridade, como uma criança) em nome do credor em troca da extinção do débito (escravidão por dívida). (pt)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)