| rdfs:comment
| - La diversitat lingüística és una situació de convivència entre dues o més llengües en un mateix territori. Al món hi ha unes 6.000 llengües; segons la UNESCO, la meitat d'elles estan en perill de desaparèixer. La diversitat lingüística pot arribar al caos lingüístic que és pràcticament inevitable que condicioni la pau i tingui una part de responsabilitat en algunes guerres. La majoria de persones es comuniquen amb el seu entorn amb la seva llengua materna. Aquest fet sumat al poc contacte personal que normalment hi ha entre països, pot provocar que sense conèixer la realitat dels altres països es creïn estereotips, la major part dels cops, negatius. (ca)
- La diversidad lingüística hace referencia a una medida que representa la cantidad de lenguas existentes en un país o área geográfica. Actualmente, existe una gran diversidad lingüística según las regiones geográficas. En general, las áreas que desde la antigüedad han formado una unidad política, en las cuales han existido migraciones, comercio o influencias culturales, son menos diversas desde el punto de vista lingüístico. Algunas de las áreas con mayor diversidad lingüística son de hecho regiones muy aisladas del planeta y aquellas que históricamente han estado pobladas por grupos humanos de pequeño tamaño que no se imponían unos sobre otros. (es)
|
| has abstract
| - La diversitat lingüística és una situació de convivència entre dues o més llengües en un mateix territori. Al món hi ha unes 6.000 llengües; segons la UNESCO, la meitat d'elles estan en perill de desaparèixer. La diversitat lingüística pot arribar al caos lingüístic que és pràcticament inevitable que condicioni la pau i tingui una part de responsabilitat en algunes guerres. La majoria de persones es comuniquen amb el seu entorn amb la seva llengua materna. Aquest fet sumat al poc contacte personal que normalment hi ha entre països, pot provocar que sense conèixer la realitat dels altres països es creïn estereotips, la major part dels cops, negatius. La varietat lingüística és innegable i també ho són els problemes que pot arribar a causar. Per solucionar aquests problemes lingüístics s'han utilitzat dues solucions: 1.
* Interpretació oral i traducció escrita 2.
* Ús d'una llengua comuna La interpretació es basa en el fet que algunes persones dominin dues llengües (o més) d'una manera correcta. La interpretació implica que dues persones es comuniquin a través de la traducció d'una tercera. La traducció es basa en el mateix que la interpretació, l'única diferència és que la traducció és escrita i, per tant, no immediata; això implica que el traductor disposi de més temps per aconseguir trobar una millor traducció. Els costos que comporten totes les interpretacions i traduccions a nivell d'organitzacions internacionals (ONU, UNESCO, Parlament Europeu…) són molt elevats. Els intèrprets i traductors de les organitzacions internacionals representen entre un quart (ONU) i un terç (Parlament Europeu) dels treballadors d'aquests organismes. Amb l'aparició dels ordinadors es van tenir esperances d'una traducció automàtica i un altre cop s'hi van invertir grandíssimes sumes per investigar-ho. Amb la crisi i el retall en pressupostos, s'han de buscar altres solucions i la que més gent ha vist possible: buscar una llengua comú. Al llarg de la història, algunes llengües s'han fet internacionals en més o menys territoris. A l'Imperi Romà, el llatí era la llengua de l'administració, el vehicle de comunicació i la llengua de cultura. Al mateix moment, el grec també era llengua de cultura. Del llatí van sorgir les diferents llengües romàniques. Els imperis recents també han imposat la seva llengua que ha acabat substituint la llengua originària del lloc. Per norma general, quan un poble conquereix un altre, la llengua del conqueridor s'imposa a la llengua del conquerit, aquesta última es converteix en llengua de baixa categoria social i fins i tot pot morir. En tots els camps es poden trobar barreres lingüístiques. La major part dels contactes que es tenen amb altres llengües es duen a terme amb un nivell molt baix perquè el coneixement de l'altra llengua acostuma a ser bastant bàsic, ja que els participants no tenen una eina comuna per comunicar-se. (ca)
- La diversidad lingüística hace referencia a una medida que representa la cantidad de lenguas existentes en un país o área geográfica. Actualmente, existe una gran diversidad lingüística según las regiones geográficas. En general, las áreas que desde la antigüedad han formado una unidad política, en las cuales han existido migraciones, comercio o influencias culturales, son menos diversas desde el punto de vista lingüístico. Algunas de las áreas con mayor diversidad lingüística son de hecho regiones muy aisladas del planeta y aquellas que históricamente han estado pobladas por grupos humanos de pequeño tamaño que no se imponían unos sobre otros. La zona más diversa del mundo actualmente es Nueva Guinea y la menos diversa desde hace siglos es Europa. En América la extinción de lenguas indígenas ha disminuido mucho la diversidad, aunque todavía existen regiones muy diversas, como son el sureste de México y Guatemala, la Amazonia y las zonas circundantes. El camino emprendido por las lenguas romances, desde el momento en que se diferenciaron claramente del latín clásico, ha implicado una serie de modificaciones que reflejan múltiples aspectos (como el tipo, separación, etc), de algunas palabras. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)