| rdfs:comment
| - لويس جوزيف لوبريه (بالفرنسية: Louis-Joseph Lebret)، هو كاهن دومينيكاني ومفكر واقتصادي فرنسي (1897-1966)، أطلق مؤسسة "إرفد- المعهد الدولي للبحث والتدريب والتعليم. (ar)
- Louis-Joseph Lebret, O.P. (Le Minihic-sur-Rance, Bretaña, Francia}, 1897–París, 1966), conocido como Padre Lebret, fue un economista y religioso católico francés, miembro de la Orden de Predicadores. (es)
- Louis-Joseph Lebret (1897–1966) was a French Dominican social scientist and philosopher and pioneer of development ethics, who sought to "put the economy at the service of man" and advanced the notion of the "human economy". (en)
- Louis-Joseph Lebret O.P. (26 de juny de 1897, Le Minihic-sur-Rance, França - † 20 de juliol de 1966, París, França) fou un economista i religiós francès, membre de l'Orde de Predicadors. Va néixer al si d'una família de tradició naval descendent de Jacques Cartier, estudià a l'escola naval, on es graduà com a oficial de la marina. Participà en la Primera Guerra Mundial a les esquadres del Líban. Es retirà de la marina el 1923 per fer-se sacerdot dominic, essent ordenat el 1928. (ca)
- Louis-Joseph Lebret, né le 26 juin 1897 au Minihic sur Rance et mort le 20 juillet 1966 à Paris, est un économiste et prêtre dominicain français. Il crée en 1942 Économie et humanisme, un centre de recherche et d'action en économie et un grand nombre d'associations pour le développement économique et social à travers le monde, dont l’Irfed à Paris. (fr)
- Louis-Joseph Lebret, O.P. (Le Minihic-sur-Rance, Bretanha, 1897 – Paris, 20 de julho de 1966), conhecido no Brasil como Padre Lebret, foi um economista e religioso católico dominicano francês, criador do centro de pesquisas e ação econômica "Economia e Humanismo", em 1942, e de um grande número de associações para o desenvolvimento social, em vários países do mundo, dentre os quais o IRFED - Institut International de Recherche et de Formation, Éducation et Développement, atual Centre International Développement et Civilisations- Lebret-Irfed, em Paris. (pt)
|
| has abstract
| - Louis-Joseph Lebret O.P. (26 de juny de 1897, Le Minihic-sur-Rance, França - † 20 de juliol de 1966, París, França) fou un economista i religiós francès, membre de l'Orde de Predicadors. Va néixer al si d'una família de tradició naval descendent de Jacques Cartier, estudià a l'escola naval, on es graduà com a oficial de la marina. Participà en la Primera Guerra Mundial a les esquadres del Líban. Es retirà de la marina el 1923 per fer-se sacerdot dominic, essent ordenat el 1928. Després de la seva formació teològica fou enviat, el 1929, a Saint-Malo, on la sensibilitat per la gent de mar el portà a organitzar un sindicat i una acció social a gran escala amb els pescadors de totes les costes franceses. Basà el seu enfocament en àmplies consultes amb els pescadors, enquestes que expressaven llurs problemes i necessitats amb la fi de trobar-hi solucions. Obrí així el camí per al mètode de la investigació acció-participativa. Fundà el 1941 el Centre d'Investigació i Acció Economia i Humanisme i el 1958 l'Institut Internacional per a la Investigació i Formació, Educació i Desenvolupament, denominat posteriorment Centre Internacional Desenvolupament i Civilitzacions Lebret. Va treballar al Brasil del 1947 al 1954, a Colòmbia el 1955, al Senegal del 1958 al 1959, al Líban del 1960 al 1964 i a altres països. Fou un dels impulsors de la preocupació pel desenvolupament global dins de l'Església Catòlica, entès com a desenvolupament de la persona i dels grups socials. Juntament amb fou pioner d'un nou enfocament del plantejament urbà i territorial, relacionant el medi geogràfic amb el desenvolupament. Va participar en la redacció de documents del Concili Vaticà II, com Gaudium et Spes, i fou a més l'inspirador de l'encíclica Populorum Progressio de Pau VI. (ca)
- لويس جوزيف لوبريه (بالفرنسية: Louis-Joseph Lebret)، هو كاهن دومينيكاني ومفكر واقتصادي فرنسي (1897-1966)، أطلق مؤسسة "إرفد- المعهد الدولي للبحث والتدريب والتعليم. (ar)
- Louis-Joseph Lebret, né le 26 juin 1897 au Minihic sur Rance et mort le 20 juillet 1966 à Paris, est un économiste et prêtre dominicain français. Il crée en 1942 Économie et humanisme, un centre de recherche et d'action en économie et un grand nombre d'associations pour le développement économique et social à travers le monde, dont l’Irfed à Paris. Il est un de ceux qui introduisent la préoccupation pour le développement global à l'intérieur de l'Église catholique, un développement de la personne et des groupes sociaux. Il fit prendre conscience à l'Église et au monde occidental des enjeux du sous-développement et de la nécessaire solidarité avec les pays pauvres. Il participa à la rédaction des documents conciliaires (Gaudium et Spes) et fut l'inspirateur de l'encyclique Populorum progressio. Il collabora notamment avec Henri Desroche, François Perroux, Roland Colin et Vincent Cosmao. (fr)
- Louis-Joseph Lebret, O.P. (Le Minihic-sur-Rance, Bretaña, Francia}, 1897–París, 1966), conocido como Padre Lebret, fue un economista y religioso católico francés, miembro de la Orden de Predicadores. (es)
- Louis-Joseph Lebret (1897–1966) was a French Dominican social scientist and philosopher and pioneer of development ethics, who sought to "put the economy at the service of man" and advanced the notion of the "human economy". (en)
- Louis-Joseph Lebret, O.P. (Le Minihic-sur-Rance, Bretanha, 1897 – Paris, 20 de julho de 1966), conhecido no Brasil como Padre Lebret, foi um economista e religioso católico dominicano francês, criador do centro de pesquisas e ação econômica "Economia e Humanismo", em 1942, e de um grande número de associações para o desenvolvimento social, em vários países do mundo, dentre os quais o IRFED - Institut International de Recherche et de Formation, Éducation et Développement, atual Centre International Développement et Civilisations- Lebret-Irfed, em Paris. Foi um dos introdutores da preocupação com o desenvolvimento global dentro da Igreja Católica, entendido como desenvolvimento da pessoa e dos grupos sociais. Chamou a atenção da Igreja e do mundo ocidental para as questões do subdesenvolvimento e da necessidade de solidariedade com os países pobres. Atuou sobretudo no Líbano, Senegal, Benin, Costa do Marfim, Brasil, Colômbia e Venezuela e Vietnam do Sul. Com François Perroux, com quem colaborou, foi pioneiro de uma nova abordagem do planejamento territorial, relacionando as questões do meio físico-geográfico aos problemas do desenvolvimento. Participou da redação de documentos conciliares como o Gaudium et Spes , e foi o inspirador da encíclica Populorum Progressio (1967), durante o pontificado de Paulo VI. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
