| rdfs:comment
| - The Lusaka Accord (Portuguese: Acordo de Lusaka) was signed in Lusaka, Zambia, on 7 September 1974, between the Front for the Liberation of Mozambique (FRELIMO) and the Portuguese government that had been installed by the Carnation Revolution in Lisbon. In the agreement, Portugal formally recognized the right for Mozambique to have independence and agreed with FRELIMO the terms of the transference of powers. The agreement established that independence would be proclaimed after a transition period when administration of the country would be shared between the two parties. Mozambique became independent on 25 June 1975. (en)
- Лусакські угоди були підписані в місті Лусака (Замбія) 7 вересня 1974 року між Фронтом визволення Мозамбіку (ФРЕЛІМО) і урядом Португалії, установленим після Революції гвоздик. Португалія визнала право мозамбіцького народу на незалежність і погодила з ФРЕЛІМО умови передачі влади. Угода встановлювала, що незалежність буде проголошена після перехідного періоду, в ході якого влада всередині країни буде розділена між двома сторонами. Мозамбік здобув незалежність 25 червня 1975 року. (uk)
- Els acords de Lusaka van ser signats entre l'estat de Portugal i el Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO) el dia 7 de setembre de 1974, a Lusaka (Zàmbia), per posar fi a la guerra de Moçambic i establir la independència del país. Pel costat portuguès signaren Ernesto Augusto de Melo Antunes (ministre sense cartera), Mário Soares (canceller), António de Almeida Santos (Ministre de Coordinació Interterritorial), Víctor Manuel Trigueiros Crespo (Consell d'Estat), Antero Sobral (Secretaria d'Estat de Treball i Assegurament Social govern provisional de Moçambic), Nuno Alexandre Lousada (tinent general d'infanteria), Vasco Fernando Leote de Almeida e Costa (tinent de la flota) i Luis Antonio Casanova de Moura Ferreira (major d'infanteria), mentre que pel Frelimo va signar Samora Machel. (ca)
- Der Vertrag von Lusaka, auch Abkommen von Lusaka, auf portugiesisch Acordo de Lusaka, war ein Vertragswerk zwischen der unter Vasco Gonçalves und der mosambikanischen Unabhängigkeitsbewegung FRELIMO. Der am 7. September 1974 in Lusaka (Sambia) beschlossene Vertrag besiegelte die Unabhängigkeit der portugiesischen Kolonie Mosambik. Mit der Unterschrift des portugiesischen Staatspräsidenten António de Spínola und der Veröffentlichung des Vertrages im Gesetzblatt Diário do Governo (Serie I, Nummer 210) am 9. September 1975 trat dieser in Kraft. (de)
- Los acuerdos de Lusaka fueron firmados entre el estado de Portugal y el Frente de Liberación de Mozambique (FRELIMO) el día 7 de septiembre de 1974, en Lusaka (Zambia), para poner fin a la guerra de Mozambique y establecer la independencia del país. (es)
- Лусакские соглашения были подписаны в городе Лусака (Замбия) 7 сентября 1974 года представителями руководства Фронтом Освобождения Мозамбика (ФРЕЛИМО) и уполномоченными представителями правительства Португалии, установленным после Революции гвоздик. (ru)
- Os Acordos de Lusaca foram assinados no dia 7 de setembro de 1974, em Lusaca (Zâmbia), entre o Estado Português e a Frente de Libertação de Moçambique (FRELIMO), movimento nacionalista que desencadeou a Luta Armada de Libertação Nacional, com o objectivo de conquistar a independência de Moçambique. (pt)
|
| has abstract
| - Els acords de Lusaka van ser signats entre l'estat de Portugal i el Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO) el dia 7 de setembre de 1974, a Lusaka (Zàmbia), per posar fi a la guerra de Moçambic i establir la independència del país. Pel costat portuguès signaren Ernesto Augusto de Melo Antunes (ministre sense cartera), Mário Soares (canceller), António de Almeida Santos (Ministre de Coordinació Interterritorial), Víctor Manuel Trigueiros Crespo (Consell d'Estat), Antero Sobral (Secretaria d'Estat de Treball i Assegurament Social govern provisional de Moçambic), Nuno Alexandre Lousada (tinent general d'infanteria), Vasco Fernando Leote de Almeida e Costa (tinent de la flota) i Luis Antonio Casanova de Moura Ferreira (major d'infanteria), mentre que pel Frelimo va signar Samora Machel. L'Estat portuguès va reconèixer formalment el dret del poble de Moçambic a la independència i, en conseqüència, va acordar amb el FRELIMO el principi de transferència de poders (Clàusula 1). En l'àmbit dels mateixos acords es va establir que la independència completa de Moçambic seria solemnement proclamada el 25 de juny de 1975, data que coincidia amb l'aniversari de la fundació del FRELIMO (Clàusula 2). A més, es va establir el que estaria en vigor durant el període de transició per a la independència (Clàusula 3). Tal règim va consistir, essencialment, en una divisió de poders sobre el territori, confiant-se la sobirania a l'estat portuguès, representat per un Alt Comissari (Clàusula 4) i un govern i administració en mans del FRELIMO, a qui es reconeixia la capacitat per designar Primer Ministre i dos terços dels ministres (Clàusules 6 i 7). (ca)
- Der Vertrag von Lusaka, auch Abkommen von Lusaka, auf portugiesisch Acordo de Lusaka, war ein Vertragswerk zwischen der unter Vasco Gonçalves und der mosambikanischen Unabhängigkeitsbewegung FRELIMO. Der am 7. September 1974 in Lusaka (Sambia) beschlossene Vertrag besiegelte die Unabhängigkeit der portugiesischen Kolonie Mosambik. In dem Vertragswerk erkannte der portugiesische Staat das Recht auf Selbstbestimmung des mosambikanischen Volkes an. Als Konsequenz daraus vereinbarten beide Seiten, die Macht an die Unabhängigkeitsbewegung FRELIMO zu übertragen. Des Weiteren wurde vereinbart die Unabhängigkeit am 25. Juni 1975 auszurufen. Weitere Vertragsklauseln betrafen die Rechtsprechung zwischen Verabschiedung des Vertrages und der Ausrufung der Unabhängigkeit, die auf eine Zweiteilung der Macht hinauslief. Während Portugal einen Hohen Kommissar stellte, übernahm die FRELIMO bereits die Mehrheit des Kabinetts der Übergangsregierung. Die Vertragsverhandlungen liefen vom 5. bis 7. September. Für die portugiesische Seite unterschrieben Ernesto Melo Antunes (Minister ohne Geschäftsbereich), Mário Soares (Außenminister), António de Almeida Santos (Minister für interterritoriale Koordination), (Staatsrat), (Staatssekretär für Arbeit und Sozialsicherung in der provisorischen Regierung Mosambiks), Nuno Alexandre Lousada (Generalleutnant der Infanterie), Vasco Fernando Leote de Almeida e Costa (Oberleutnant der Flotte) und Luís António de Moura Casanova Ferreira (Major der Infanterie). Auf mosambikanischer Seite unterschrieb Samora Machel das Vertragswerk. Mit der Unterschrift des portugiesischen Staatspräsidenten António de Spínola und der Veröffentlichung des Vertrages im Gesetzblatt Diário do Governo (Serie I, Nummer 210) am 9. September 1975 trat dieser in Kraft. (de)
- Los acuerdos de Lusaka fueron firmados entre el estado de Portugal y el Frente de Liberación de Mozambique (FRELIMO) el día 7 de septiembre de 1974, en Lusaka (Zambia), para poner fin a la guerra de Mozambique y establecer la independencia del país. El Estado portugués reconoció formalmente el derecho del pueblo de Mozambique a la independencia y, en consecuencia, acordó con el FRELIMO el principio de transferencia de poderes (Cláusula 1). En el ámbito de los mismos acuerdos se estableció que la independencia completa de Mozambique sería solemnemente proclamada el 25 de junio de 1975, fecha que coincidía con el aniversario de la fundación del FRELIMO (Cláusula 2). Además, se estableció el que estaría en vigor durante el período de transición para la independencia (Cláusula 3). Tal régimen consistió, esencialmente, en una división de poderes sobre el territorio, confiándose la soberanía al estado portugués, representado por un Alto Comisario (Cláusula 4) y un gobierno y administración en manos del FRELIMO, a quien se reconocía la capacidad para designar primer ministro y dos tercios de los ministros (Cláusulas 6 y 7). (es)
- The Lusaka Accord (Portuguese: Acordo de Lusaka) was signed in Lusaka, Zambia, on 7 September 1974, between the Front for the Liberation of Mozambique (FRELIMO) and the Portuguese government that had been installed by the Carnation Revolution in Lisbon. In the agreement, Portugal formally recognized the right for Mozambique to have independence and agreed with FRELIMO the terms of the transference of powers. The agreement established that independence would be proclaimed after a transition period when administration of the country would be shared between the two parties. Mozambique became independent on 25 June 1975. (en)
- Лусакские соглашения были подписаны в городе Лусака (Замбия) 7 сентября 1974 года представителями руководства Фронтом Освобождения Мозамбика (ФРЕЛИМО) и уполномоченными представителями правительства Португалии, установленным после Революции гвоздик. В соответствии с данными соглашениями Португалия признала право мозамбикского народа на независимость и согласовала с ФРЕЛИМО условия постепенной передачи власти. В частности, 2/3 переходного правительства и пост премьер-министра оставались за мозамбикцами (п.п. 6 и 7). Соглашение устанавливало, что независимость будет провозглашена после переходного периода, в ходе которого власть внутри страны будет разделена между обеими сторонами. Мозамбик обрел независимость 25 июня 1975 года (в годовщину образования ФРЕЛИМО). (ru)
- Os Acordos de Lusaca foram assinados no dia 7 de setembro de 1974, em Lusaca (Zâmbia), entre o Estado Português e a Frente de Libertação de Moçambique (FRELIMO), movimento nacionalista que desencadeou a Luta Armada de Libertação Nacional, com o objectivo de conquistar a independência de Moçambique. Nestes acordos o Estado Português reconheceu formalmente o direito do povo de Moçambique à independência e, em consequência, acordou com a FRELIMO o princípio da transferência de poderes, ou seja, transferência da soberania que detinha sobre o território de Moçambique (Cláusula 1). No âmbito dos mesmos acordos foi igualmente estabelecido que a independência completa de Moçambique seria solenemente proclamada no dia 25 de junho de 1975, data que coincidiria, propositadamente, com o aniversário da fundação da FRELIMO (Cláusula 2). Além dos princípios já enunciados (o da independência e o da transferência de poderes), os Acordos de Lusaca estabeleceram, relativamente ao território de Moçambique, o regime jurídico que vigoraria durante o período de transição para a independência (período a iniciar com a assinatura dos acordos e a terminar com a proclamação da independência de Moçambique, Cláusula 3). Tal regime consistiu, essencialmente, numa bipartição de poderes sobre o território, tendo-se confiado a soberania ao Estado português, representado por um Alto-comissário (Cláusula 4) e o governo ou administração à FRELIMO, a quem foi reconhecida a prerrogativa de designar não só o primeiro-ministro como também dois terços dos ministros do Governo de Transição (cláusulas 6 e 7). (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)