| rdfs:comment
| - La Taula Claudina és una placa de bronze on s'inscriu el discurs pronunciat per l'emperador romà Claudi, l'any 48, davant el Senat romà. La taula fou trencada i es conserva avui dia en dos fragments, trobats a Lió (França), al barri de Croix-Rousse, l'any 1528. La utilització del plural (Taules Claudines), molt estesa, és errònia: només existeix una Taula; els fragments de la qual formen, doncs, una única taula. (ca)
- La Tabla claudiana, Tabla de Lyon u Oratio Claudii es una antigua placa de bronce que transcribe un discurso pronunciado por el emperador romano Claudio en el año 48 ante la Asamblea del Senado. Solamente se conserva la parte inferior de la tabla original, que fue descubierta en 1528 en una viña en la colina de La Croix-Rousse, que fue el lugar en el que en época romana se levantó el , en la antigua Lugdunum (Lyon, Francia). En la actualidad forma parte de los fondos del . (es)
- The Lyon Tablet is an ancient bronze tablet that bears the transcript of a speech given by the Roman emperor Claudius. The surviving bottom portion of the tablet was discovered in 1528 by a draper in his vineyard on Croix-Rousse Hill (on the site of the Sanctuary of the Three Gauls) in Lyon, France. It currently resides in the Gallo-Roman Museum of Lyon. The proposal was carried by the Senate. The elite of Lugdunum may have had the tablet made to celebrate their new status and as a demonstration of their gratitude. Claudius is known to have visited the city in 43 AD and in 47 AD. (en)
- La table Claudienne est une plaque de bronze portant l'inscription d'un discours prononcé par l'empereur Claude, en 48, devant le Sénat romain. De cette table, on conserve aujourd'hui deux fragments importants, correspondant à la partie inférieure, retrouvés à Lyon, dans le quartier de la Croix-Rousse, en 1528. L'utilisation du pluriel - les tables Claudiennes - est courante, mais fausse, car il n'existe qu'une seule table Claudienne, composée de deux fragments d'une seule et même table : en témoigne la traduction publiée par Philippe Fabia en 1929 sous le titre La table Claudienne de Lyon. (fr)
- La tabula claudiana, anche detta Tavola di Lione o Oratio Claudii è un'iscrizione latina su bronzo, scoperta nel 1528 a Lione (Lugdunum), che contiene un ampio stralcio di un discorso tenuto dall'imperatore Claudio al Senato nel 48 d.C. In questa orazione Claudio si pronunciava a favore della concessione ai membri dell'élite della Gallia Comata (ovverosia alla Gallia al di fuori della Narbonese, amministrativamente ripartita nelle provincie Lugdunensis, Aquitania, Belgica) di diventare senatori. È custodita al Museo gallo-romano di Lione. (it)
- Het Tablet van Lyon is een bronzen plaquette waarop een redevoering van de Romeinse keizer Claudius is weergegeven. De plaquette werd in 1528 door een drapenier in zijn wijngaard bij , een wijk van Lyon, gevonden. Tegenwoordig ligt het tablet, twee in de middeleeuwen aan elkaar geklonken fragmenten van een groter geheel dat verloren is gegaan, in het Gallo-Romeins museum van Fourvière in Lyon. (nl)
- Кла́вдиева табли́ца или кла́вдиевы табли́цы — запись речи, произнесённой в 48 году римским императором Клавдием перед римским Сенатом. От этой речи сохранились 2 фрагмента, обнаруженные в лионском районе Круа-Русс в 1528 году. В источниках для обозначения таблицы иногда используется множественное число — в Лионе даже существует улица Клавдиевых таблиц (фр. rue des Tables-Claudiennes), расположенная неподалёку от места находки. На самом деле речь идёт о двух фрагментах одной и той же таблицы. Клавдиева таблица считается важнейшим памятником галло-римской письменной истории. (ru)
|
| has abstract
| - La Taula Claudina és una placa de bronze on s'inscriu el discurs pronunciat per l'emperador romà Claudi, l'any 48, davant el Senat romà. La taula fou trencada i es conserva avui dia en dos fragments, trobats a Lió (França), al barri de Croix-Rousse, l'any 1528. La utilització del plural (Taules Claudines), molt estesa, és errònia: només existeix una Taula; els fragments de la qual formen, doncs, una única taula. En el discurs, Claudi es pronunciava a favor d'un Senat romà amb nobles romans de la Gàl·lia, fet que provocà la indignació del mateix senat que evocava problemes de caràcter cultural i polític, o jurídics, atès que hi havia obstacle pel que fa a l'adquisició de la ciutadania romana, incompatible amb allò proposat per Claudi. Claudi, segons els diferents estudis portats a terme, responia amb aquest discurs a la petició feta des del Consell de les Tres Gàl·lies que sol·licitava l'obertura dels magistrats i Senat als gals. Aquests obtingueren finalment satisfacció, primer els hedus i després els mateixos gals. Gravada a Lió (Lugdunum) i exposada durant un temps al Santuari Federal de les Tres Gàl·lies, la Taula Claudina testimonia de la generositat de l'emperador Claudi i del reconeixement que aquest atorgà als gals. Avui, els dos fragments es conserven al i són un testimoni preuat de les relacions que hi varen haver entre gals i romans. (ca)
- La Tabla claudiana, Tabla de Lyon u Oratio Claudii es una antigua placa de bronce que transcribe un discurso pronunciado por el emperador romano Claudio en el año 48 ante la Asamblea del Senado. Solamente se conserva la parte inferior de la tabla original, que fue descubierta en 1528 en una viña en la colina de La Croix-Rousse, que fue el lugar en el que en época romana se levantó el , en la antigua Lugdunum (Lyon, Francia). En la actualidad forma parte de los fondos del . La tabla tiene realmente 1,93 m de ancho y 1,39 m de alto, pesando 222,5 kg y el texto, en latín, está dispuesto en dos columnas. Claudio tuvo particulares conexiones con Lugdunum, capital de la provincia romana Gallia Lugdunensis pues nació allí el año 10 y su padre, Druso el Mayor había erigido en 12 a. C. el Santuario de las Tres Galias. Por todo ello, es probable que tanto por ser emperador como por ser nativo de Lugdunum fuese considerado como el patrón de la ciudad. (es)
- La table Claudienne est une plaque de bronze portant l'inscription d'un discours prononcé par l'empereur Claude, en 48, devant le Sénat romain. De cette table, on conserve aujourd'hui deux fragments importants, correspondant à la partie inférieure, retrouvés à Lyon, dans le quartier de la Croix-Rousse, en 1528. L'utilisation du pluriel - les tables Claudiennes - est courante, mais fausse, car il n'existe qu'une seule table Claudienne, composée de deux fragments d'une seule et même table : en témoigne la traduction publiée par Philippe Fabia en 1929 sous le titre La table Claudienne de Lyon. Dans son discours, Claude se prononçait pour l'entrée au Sénat romain des notables romanisés de la Gaule chevelue, laquelle se heurtait ou bien à des réticences d'ordre culturel et politique, ou bien à un obstacle juridique si la citoyenneté qu'ils avaient acquise était bien incomplète, dépourvue du ius honorum, comme on le croit souvent. Des chercheurs comme Ronald Syme doutent néanmoins de l'existence même du ius honorum : pour eux, l'éviction des Gaulois n'était pas de droit, mais simplement de fait. Claude répondait à une requête du Conseil des Trois Gaules, lui demandant d'ouvrir les magistratures et le Sénat romains aux notables de la Gaule chevelue. Les Gaulois obtinrent satisfaction : les Éduens d'abord, puis tous les peuples de la Gaule chevelue. Gravée à Lugdunum et exposée dans le Sanctuaire fédéral des Trois Gaules, la table Claudienne rappelait la générosité de Claude et témoignait de la reconnaissance des notables de la Gaule chevelue. Ses deux fragments sont aujourd'hui conservés au Musée gallo-romain de Lyon. (fr)
- The Lyon Tablet is an ancient bronze tablet that bears the transcript of a speech given by the Roman emperor Claudius. The surviving bottom portion of the tablet was discovered in 1528 by a draper in his vineyard on Croix-Rousse Hill (on the site of the Sanctuary of the Three Gauls) in Lyon, France. It currently resides in the Gallo-Roman Museum of Lyon. Claudius had particular affinities with Lugdunum (Lyon). He was born there, and it housed the Imperial cult centre: as both Emperor and a "native" of the city, he was probably seen as its patron. He made the inscribed speech before the Roman Senate in 48 AD. It was a proposal to allow monied, landed citizens from further Gaul to enter the Senatorial class, and thus the Senate itself, once they had reached the necessary level of wealth. His argument evoked the Sabine origins of his own family, the gens Claudia, and the recent promotion to senatorial rank of men from Gallia Narbonensis. The text gives important insight into both the character of Claudius and Senate-emperor relations. Claudius goes into a long-winded digression on the early history of Rome – one which shows the effect of his tutelage under the historian Livy. This kind of pedantry is characteristic of Claudius and immediately identifies him as the speaker. Several interjections by senators are also recorded, mostly urging Claudius to get to the point. The style and substance of the speech suggest that Claudius was willing to publish himself as a scholarly, pedantic, tolerant upholder of ancient senatorial rights and values, eager to extend the same privileges to worthy provincials. The speech also contains references to other events during Claudius' reign, such as the fall of Valerius Asiaticus, whom Claudius singles out for condemnation. In his Annals, the later historian Tacitus reports a different version of the speech, probably based on various sources – including senatorial records – coupled with his own observations and the analysis of hindsight. His text broadly reaches the same conclusions but otherwise differs considerably from the version presented in the Lyon tablet, which includes many circumstantial details and may have been a verbatim transcript from an original Senate document. The proposal was carried by the Senate. The elite of Lugdunum may have had the tablet made to celebrate their new status and as a demonstration of their gratitude. Claudius is known to have visited the city in 43 AD and in 47 AD. (en)
- La tabula claudiana, anche detta Tavola di Lione o Oratio Claudii è un'iscrizione latina su bronzo, scoperta nel 1528 a Lione (Lugdunum), che contiene un ampio stralcio di un discorso tenuto dall'imperatore Claudio al Senato nel 48 d.C. In questa orazione Claudio si pronunciava a favore della concessione ai membri dell'élite della Gallia Comata (ovverosia alla Gallia al di fuori della Narbonese, amministrativamente ripartita nelle provincie Lugdunensis, Aquitania, Belgica) di diventare senatori. È custodita al Museo gallo-romano di Lione. Il discorso è liberamente ripreso anche da Tacito negli Annales. (it)
- Het Tablet van Lyon is een bronzen plaquette waarop een redevoering van de Romeinse keizer Claudius is weergegeven. De plaquette werd in 1528 door een drapenier in zijn wijngaard bij , een wijk van Lyon, gevonden. Tegenwoordig ligt het tablet, twee in de middeleeuwen aan elkaar geklonken fragmenten van een groter geheel dat verloren is gegaan, in het Gallo-Romeins museum van Fourvière in Lyon. De toespraak werd in de senaat gehouden in het jaar 48 en gaat over de toetreding van Galliërs uit Gallia Comata tot de Senaat, waarvoor Claudius een vurig pleidooi houdt. Claudius presenteert zich als een belezen, enigszins pedante kamergeleerde die zich soms in de details verliest. (nl)
- Кла́вдиева табли́ца или кла́вдиевы табли́цы — запись речи, произнесённой в 48 году римским императором Клавдием перед римским Сенатом. От этой речи сохранились 2 фрагмента, обнаруженные в лионском районе Круа-Русс в 1528 году. В источниках для обозначения таблицы иногда используется множественное число — в Лионе даже существует улица Клавдиевых таблиц (фр. rue des Tables-Claudiennes), расположенная неподалёку от места находки. На самом деле речь идёт о двух фрагментах одной и той же таблицы. Клавдиева таблица считается важнейшим памятником галло-римской письменной истории. Таблица представляет собой лист бронзы весом 222,5 кг, размерами 193 см в высоту, 139 см в ширину и 8 см в толщину. Текст выгравирован в два столбца (39 строк в левом и 40 строк в правом — первая сильно изуродована). Верхний фрагмент таблицы отсутствует. Вероятно, её первоначальный размер составлял около 2,5 метров в высоту и содержал в себе около 70 строк, полный вес должен был составлять около 500 кг. Первоначально запись речи находилась в несохранившемся . Сейчас является частью собрания лионского Музея галло-римской цивилизации. Галлы даже после приобретения римского гражданства оказывались в ущемлённом положении, в частности, не имели права на гражданскую и военную службу (ius honorum). Жером Каркопино полагает, что совет представителей Галлии собрался в Лугдуне 1 августа 48 года, после чего в Рим были отправлены его депутаты. Клавдий, будучи сам уроженцем Лугдуна, поддержал допуск галлов к Cursus honorum и предоставление им права избираться в Сенат — сперва для эдуев, а затем и для всех остальных народов Галлии. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
