| rdfs:comment
| - Manuela Malasaña Oñoro (n. en Madrido, la 10-an de marto 1791 - m. en Madrido, la 2-an de majo 1808) estis unu el la viktimoj de la Insurekcio de la 2-a de majo de 1808 subpremita de la napoleonaj trupoj troviĝintaj en la hispana ĉefurbo, kies memoro estas honorita kiel unu el la popularaj heroinoj de tiu tago kaj de la posta Milito de Hispana Sendependiĝo. (eo)
- Manuela Malasaña Oñoro (Madrid, 10 de marzo de 1791 - ibidem, 2 de mayo de 1808) fue una de las víctimas del Levantamiento del 2 de mayo de 1808 reprimida por las tropas napoleónicas destacadas en la capital española, cuya memoria es honrada como una de las heroínas populares aquella jornada y de la posterior guerra de la Independencia Española. (es)
- Manuela Malasaña Oñoro (Madril, 1791ko martxoaren 10 - 1808ko maiatzaren 2a) maiatzaren 2ko altxamenduko biktimetako bat izan zen. Bere memoria gordeta dago Madrilen, eta Espainiako independentzia gerrako biktimekin batera maiatzaren 2an omentzen den pertsonetako bat da. (eu)
- Мануэ́ла Маласа́нья Оньо́ро (исп. Manuela Malasaña, Мадрид, 10 марта 1791 — Мадрид, 2 мая 1808) — одна из жертв Мадридского восстания. Погибла при подавлении восстания наполеоновскими войсками, которые оккупировали испанскую столицу. Почитается как народная героиня. (ru)
- Manuela Malasaña Oñoro (Madri, 10 de março de 1791 - Madri, 2 de maio de 1808) foi uma das vítimas do Levantamento de 2 de Maio de 1808, reprimido pelas tropas napoleônicas destacadas para atuar na capital espanhola, Madri. É considerada uma das heroínas populares daquele confronto e da posterior Guerra de Independência Espanhola. (pt)
- Manuela Malasaña Oñoro (Madrid, 10 de març de 1791 - Madrid, 2 de maig de 1808) va ser una de les víctimes de l'Aixecament del 2 de maig de 1808 reprimit per les tropes napoleòniques destacades a la capital espanyola, la memòria de la qual és honrada com una de les heroïnes populars d'aquella jornada i de la posterior Guerra del Francès. Era filla del forner francès Jean Malesange, castellanitzat "Malasaña", i de la seva esposa Marcela Oñoro. De professió brodadora, vivia al carrer de san Andrés núm. 18. El seu retrat es troba a la Sala d'Heroïnes del Museu de l'Exèrcit. (ca)
- Manuela Malasaña Oñoro (March 10, 1791 in Madrid, Spain – May 2, 1808 in Madrid) was a seamstress killed by soldiers of Napoleon I of France during the Second of May Uprising in Madrid. The uprising was part of the Spanish War of Independence. She was the daughter of a French baker named Jean Malesange, hispanicized "Malasaña", and his wife Marcela Oñoro. She was a seamstress and lived on the fourth floor of 18 San Andres Street, in the neighbourhood which was then known as Maravillas (now commonly known as Malasaña). (en)
- Manuela Malasaña Oñoro, (Madrid, 10 mars 1791 - Madrid, 2 mai 1808), âgée de 17 ans, brodeuse de profession, est une des victimes lors du soulèvement du Dos de Mayo le 2 mai 1808 à Madrid (Espagne), soulèvement du peuple contre les troupes françaises de Napoléon. Manuela était fille du boulanger français Jean Malesange, nom espagnolisé en « Malasaña », et de son épouse Marcela Oñoro. Elle vivait dans la rue San Andrés nº 18. (fr)
|
| has abstract
| - Manuela Malasaña Oñoro (Madrid, 10 de març de 1791 - Madrid, 2 de maig de 1808) va ser una de les víctimes de l'Aixecament del 2 de maig de 1808 reprimit per les tropes napoleòniques destacades a la capital espanyola, la memòria de la qual és honrada com una de les heroïnes populars d'aquella jornada i de la posterior Guerra del Francès. Era filla del forner francès Jean Malesange, castellanitzat "Malasaña", i de la seva esposa Marcela Oñoro. De professió brodadora, vivia al carrer de san Andrés núm. 18. Les circumstàncies de la seva mort són discutides. Segons una versió dels fets, a imatge d'altres joves, es va incorporar a la defensa del Parc d'Artilleria de Monteleón, situat en la posteriorment batejada com a Plaça del 2 de maig, liderada pels oficials Luis Daoíz i Pedro Velarde, facilitant el subministrament de pólvora i municions. Segons altres versions, Malasaña hauria quedat en el seu taller a l'abric de la lluita, però en creuar-se amb una patrulla de soldats francesos, aquests haurien intentat abusar d'ella mentre la registraven, i en defensar-se, hauria deixat al descobert les tisores pròpies de la seva professió que portava al damunt. Acusada llavors d'ocultar una "arma", va ser executada i el seu cos registrat amb el núm. 74 en la relació de 409 víctimes que es conserva en els arxius militars i municipals de Madrid, estudiats en 1908. Va ser enterrada a l', al carrer de Silva, que havia estat fundat en 1594 i que acollia la gent pobra. En aquest lloc van ser atesos molts dels ferits en aquest dia del 2 de maig i enterrats molts dels caiguts. El seu retrat es troba a la Sala d'Heroïnes del Museu de l'Exèrcit. Manuela havia de ser famosa al seu barri per la seva joventut i simpatia, i el fet de morir tan jove i lliurant la seva vida a la causa de la llibertat va fer que es creés entorn de la seva memòria una gran llegenda d'heroïna. Madrid va dedicar a la seva memòria un barri: el barri de Malasaña. Així mateix, a Madrid, prop del carrer on vivia (San Andrés), es troba el carrer amb el seu mateix nom. Móstoles li va dedicar temps després un carrer i una estació de metro a la Línia 12. (ca)
- Manuela Malasaña Oñoro (n. en Madrido, la 10-an de marto 1791 - m. en Madrido, la 2-an de majo 1808) estis unu el la viktimoj de la Insurekcio de la 2-a de majo de 1808 subpremita de la napoleonaj trupoj troviĝintaj en la hispana ĉefurbo, kies memoro estas honorita kiel unu el la popularaj heroinoj de tiu tago kaj de la posta Milito de Hispana Sendependiĝo. (eo)
- Manuela Malasaña Oñoro (Madrid, 10 de marzo de 1791 - ibidem, 2 de mayo de 1808) fue una de las víctimas del Levantamiento del 2 de mayo de 1808 reprimida por las tropas napoleónicas destacadas en la capital española, cuya memoria es honrada como una de las heroínas populares aquella jornada y de la posterior guerra de la Independencia Española. (es)
- Manuela Malasaña Oñoro (Madril, 1791ko martxoaren 10 - 1808ko maiatzaren 2a) maiatzaren 2ko altxamenduko biktimetako bat izan zen. Bere memoria gordeta dago Madrilen, eta Espainiako independentzia gerrako biktimekin batera maiatzaren 2an omentzen den pertsonetako bat da. (eu)
- Manuela Malasaña Oñoro (March 10, 1791 in Madrid, Spain – May 2, 1808 in Madrid) was a seamstress killed by soldiers of Napoleon I of France during the Second of May Uprising in Madrid. The uprising was part of the Spanish War of Independence. She was the daughter of a French baker named Jean Malesange, hispanicized "Malasaña", and his wife Marcela Oñoro. She was a seamstress and lived on the fourth floor of 18 San Andres Street, in the neighbourhood which was then known as Maravillas (now commonly known as Malasaña). On May 2, 1808, Manuela was only 17 years old. The legendary version of her death says she fought the French, working in the defense of the Artillery Battery at Monteleón, led by Luis Daoíz y Torres and Pedro Velarde y Santillán. Her father was purported to fire against the French from the balcony of her house and she supplied him with gunpowder and munitions until she died when she was struck by a bullet. However, the scholar Carlos Cambronero discovered the death certificate of Jean Malasgne, proving that he had died before the uprising took place. It is possible, though not certain, that Manuela Malasaña had fought in the park of artillery Monteleón, as it is known that other women from the neighborhood did, but the generally accepted version is that she would have remained sheltered from the fighting in the embroidery workshop where she worked, by order of the owner of the workshop. When the shooting stopped, she returned home. She had been in possession of a pair of scissors and the French soldiers, under the authority of the Martial law which was in place at the time, accused her of carrying a "weapon" and immediately carried out a summary execution by shooting her. According to another version Manuela Malasaña came across French soldiers who tried to grope and molest her. She threatened them with a pair of scissors, for fear of sexual abuse or worse. The French soldiers shot her. Manuela died 18 hours after the uprising in the current Plaza del Dos de Mayo. Her body was registered under number 74 in the list of the 409 victims of that day, the documentation is kept in the military and Municipal Archives of Madrid. She was buried in the Hospital de la Buena Dicha, (today Church of Buena Dicha in Silva Street) which was founded in 1594 and was a home for the poor. Many of the wounded of the 2 May revolt were treated at this hospital, and many of the casualties were buried there. Her portrait is in the Hall of Heroines of the Army Museum and is the work of José Luis Villar and Rodriguez de Castro. Manuela had become known in her neighborhood for her youth and charm, and dying so young and giving her life to the cause of freedom made her a great legend and heroine amongst the people of Madrid. The city of Madrid dedicated to her memory a street bearing her name in her old neighborhood of Maravillas, which crosses San Andres Street near where she lived. By extension, from the '80s, all of the Maravillas district became known as the Malasaña neighbourhood in Madrid. The nearby town of Móstoles also honoured her with a street and a metro station on line 12 (MetroSur). (en)
- Manuela Malasaña Oñoro, (Madrid, 10 mars 1791 - Madrid, 2 mai 1808), âgée de 17 ans, brodeuse de profession, est une des victimes lors du soulèvement du Dos de Mayo le 2 mai 1808 à Madrid (Espagne), soulèvement du peuple contre les troupes françaises de Napoléon. Manuela était fille du boulanger français Jean Malesange, nom espagnolisé en « Malasaña », et de son épouse Marcela Oñoro. Elle vivait dans la rue San Andrés nº 18. Comme beaucoup d'autres jeunes madrilènes, cette fille participa à la défense du Parc d'Artillerie de Monleón (actuelle place du Dos de Mayo), dont les chefs étaient Daoíz et Velarde (morts également dans ce combat). Elle fut faite prisonnière et exécutée sous l'accusation d'avoir été trouvée avec une arme sur elle. Il s'agissait de ciseaux (de couture). Elle fut enterrée à l' (dans la rue de Silva) qui avait été fondé en 1594 et qui accueillait les gens pauvres. En ce lieu furent soignés beaucoup des blessés de ce jour du 2 mai et furent enterrés beaucoup des caídos. Le nom de Manuela Malasaña figure avec le nº 74 dans la liste des victimes que conservent les archives militaires et municipales de Madrid. Selon une étude faite en 1908, il y eut 409 morts identifiés et 170 blessés. Son portrait se trouve dans la Sala de Heroínas del Museo del Ejército. Manuela devait être connue dans son quartier pour sa jeunesse et la sympathie qu'elle dégageait. Le fait de mourir si jeune, et en donnant sa vie à la cause de la liberté, fit que s'est créée autour de sa mémoire une grande légende d'héroïne. Madrid a dédié à sa mémoire un quartier : le barrio de Malasaña. Móstoles lui a également dédié une rue et une station de métro, sur la ligne 12. (fr)
- Мануэ́ла Маласа́нья Оньо́ро (исп. Manuela Malasaña, Мадрид, 10 марта 1791 — Мадрид, 2 мая 1808) — одна из жертв Мадридского восстания. Погибла при подавлении восстания наполеоновскими войсками, которые оккупировали испанскую столицу. Почитается как народная героиня. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
