About: Manx literature     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Person, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FManx_literature&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

Literature in the Manx language is known from the 16th century. Early works were often religious in theme, including translations of the Book of Common Prayer, the Bible and Milton's Paradise Lost. Edward Faragher (Neddy Beg Hom Ruy; 1831–1908), who published poems, stories and translations, is considered the last major native writer of the language. The historian A. W. Moore collected traditional Manx-language songs and ballads in publications towards the end of the 19th century.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Manx literature (en)
  • Literatura manx (ca)
  • Literatura en manés (es)
  • Literatura w języku manx (pl)
  • Literatura manx (pt)
  • Менська література (uk)
rdfs:comment
  • La literatura manx és la feta en llengua manx. Els primers testimonis escrits aparegueren en el segle XVIII, tot i que existia una tradició oral (com els cants dedicats a l'heroi local William Christian o Baase Illiam Dhone). (ca)
  • La literatura en manés es la hecha en lengua manesa, idioma celta hablado en la isla de Man. Los primeros testimonios escritos aparecieron en el siglo XVIII, aun cuando existía una tradición oral (como son los cantos dedicados al héroe local o ). En 1781 fue descubierta la balada ossiánica en manés Finn as Ossihn y en 1783 tradujo al manés el Pargys caillit (Paraíso perdido) de John Milton; hacia el 1794 compuso la Coontey Ghiare yeh Elllan Vannin (Pequeña historia de la isla de Man), que quedó inédita hasta que se imprimió en 1875. (es)
  • Literature in the Manx language is known from the 16th century. Early works were often religious in theme, including translations of the Book of Common Prayer, the Bible and Milton's Paradise Lost. Edward Faragher (Neddy Beg Hom Ruy; 1831–1908), who published poems, stories and translations, is considered the last major native writer of the language. The historian A. W. Moore collected traditional Manx-language songs and ballads in publications towards the end of the 19th century. (en)
  • A Literatura manx é a literatura da Língua manesa. O mais antigo texto datável em manês (preservado no século XVIII a partir de manuscritos), é uma história poética da Ilha de Man a começar pela a introdução do cristianismo, data do século XVI. A primeira obra impressa em manx, Coyrle Sodjeh, data de 1707: uma tradução do Livro de Orações catecista em inglês pelo Bispo Thomas Wilson. Pargys Caillit era uma versão resumida em manês de Paraíso Perdido por John Milton publicado em 1796 por Thomas Christian, vigário de Marown. (pt)
  • Literatura Wyspy Man (także: literatura mańska) – termin odnosi się do tekstów pisanych i mówionych tworzonych w języku manx. Najwcześniejszym znanym dziełem jest ballada Mannanan Beg Mac y Leirr (Mały Mannanan, syn Lira), który pierwotnie przypuszczalnie powstał w XVI w. Wiersz przedstawia historię wyspy poczynając od wprowadzenia chrześcijaństwa, aż do roku 1504. Tekst ten został spisany przez Petera Johna Heywooda w 1789 r., w okresie kiedy to literatura Wyspy Man cieszyła się zainteresowaniem i chciano w ten sposób zapewnić przetrwanie tekstom mówionym. (pl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Manannans_Cloak_-_An_Anthology_of_Manx_Literature.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • La literatura manx és la feta en llengua manx. Els primers testimonis escrits aparegueren en el segle XVIII, tot i que existia una tradició oral (com els cants dedicats a l'heroi local William Christian o Baase Illiam Dhone). Les primeres obres eren de caràcter religiós. El bisbe Thomas Wilson (1698-1755) va escriure i publicar els Coryrle sodjeh (Principis i deures cristians, 1699-1707), devocionari protestant i un dels primers texts en manx modern. El més antic és el llibre d'història de l'illa Manannan Mac y Lherr, compost potser en el segle XVI, on es recull el text més antic, el poema ossiànic Mannanan Beg Mac y Leirr gives. També el 1707 el cornuallès , considerat el pare de la filologia cèltica, publicà el primer tom de l’Archaealogia Britannica, que inclou un grapat de paraules manx. El 1748 es publicà en manx l'Evangeli de Sant Mateu, i el 1763 s'hi traduïren tots els evangelis, tasca impulsada pel capellà James McLagan (1728-1804) i pel bisbe Mark Hildesley. Però fins al 1819 no es publicaria Yr chenn conaant, as yn conaant noa, l'Antic i Nou testament en manx reimprès a Londres i basat en el que fou elaborat el 1775 a Lunnyg per W. Walker, qui ja havia traduït des del Gènesi a Esther el 1771, i els llibres de Job i Malaquies el 1773. Endemés, el 1781 fou descoberta la balada ossiànica en manx Finn as Ossihn; el 1783 traduí al manx el Pargys caillit (Paradís perdut) de John Milton, i pel 1794 compondria la Coontey Ghiare yeh Ellan Vannin (Petita història de l'illa de Man), que no serà editada, però, fins al 1875. En el segle XIX es van publicar algunes gramàtiques, però en anglès. William Gill va publicar An english and Manx dictionnary (1866) de John Kelly (1750-1809) qui havia compilat un diccionari triglot anglès, gaèlic i manx, basat en el que compongué William Shaw el 1780, i A dictionnary of the Manks language (1835) d'Archibald Creegen (1774-1841). També elaboraren i difongueren molts himnes metodistes, així com reculls de Carvels (Cançons) i Oie’l Verree (Nadales) de tradició ossiànica, i la Carvalyn gailckagh (1891) i altres balades manx d'A. W. Moore del 1896, aparegudes als diaris amb dibuixos de P. W. Caine. Endemés, l'intel·lectual manx (1831-1908), el darrer escriptor nadiu en manx, va escriure des del 1901 als diaris les Skealyn Aesop (Faules d'Esop), i s'edita la Manx Traditionary Ballad, història de l'illa fins al 1507, on es barregen realitat i mite. Per altra banda, el folklorista i fil·lòleg gal·lès (1840-1915) compondria el recull Celtic Folklore Welsh and Manx. EL 1911 es publicaria el recull Cooinaghtyn Mannihagh de (1842-1908). L'última obra coneguda és la novel·la Cooinaghtyn my Aegid as Cooinaghtyn Elley (1983) de , mort el 1983. El 1990 Brian Stowell hi va publicar Contoyryssyn Ealish ayns Cheer ny Yindyssyn, una traducció del clàssic de Lewis Carroll Alícia al País de les Meravelles. Fins i tot el 1984 es va fer un film totalment en manx, Ny Kiree fo Niaghtey (El moltó sobre la neu). (ca)
  • La literatura en manés es la hecha en lengua manesa, idioma celta hablado en la isla de Man. Los primeros testimonios escritos aparecieron en el siglo XVIII, aun cuando existía una tradición oral (como son los cantos dedicados al héroe local o ). Las primeras obras que aparecen eran de cariz religioso. El obispo (1698-1755) escribió y publicó los Coryrle sodjeh ("Principios y deberes cristianos", 1699-1707), devocionario protestante y uno de los primeros textos en manés moderno. Los textos más antiguos se encuentran en el libro Manannan Mac y Lherr, una historia de la isla de Man compuesta quizás en el siglo XVI que transcribe textos más antiguos, como el poema ossiánico Mannanan Beg Mac y Leirr gives. También en 1707 el cornuallés , padre de la filología céltica, publicó el primer tomo de su Archaealogia Britannica, donde incluye un puñado de palabras en manés. En 1748 se publicó en manés el Evangelio de San Mateo y en 1763 se tradujeron todos los evangelios gracias al impulso del cura (1728-1804) y el obispo . Sin embargo, hasta 1819 no se publicó el Antiguo y Nuevo Testamento en manés con el título Yr chenn conaant, as yn conaant noa, reimpreso en Londres e inspirado en el que fue elaborado en (1775) por W. Walker. Walker ya había traducido desde el Génesis al Libro de Esther en 1771, y el Libro de Job y el Libro de Malaquías en 1773. En 1781 fue descubierta la balada ossiánica en manés Finn as Ossihn y en 1783 tradujo al manés el Pargys caillit (Paraíso perdido) de John Milton; hacia el 1794 compuso la Coontey Ghiare yeh Elllan Vannin (Pequeña historia de la isla de Man), que quedó inédita hasta que se imprimió en 1875. En el siglo XIX se publicaron algunas gramáticas, pero en inglés. publicó An english and Manx dictionnary ("Un diccionario inglés y manés", 1866) de John Kelly (1750-1809), que había compilado un diccionario en tres lenguas: inglés, gaélico y manés, basado en el realizado por William Shaw en 1780 y A dictionnary of the Manks language ("Un diccionario de la lengua manesa", 1835) de (1774-1841). También se elaborarían y difundieron muchos himnos metodistas, así como antologías de Carvels ("Canciones") y Oie’l Verree ("Villancicos"), de tradición ossiánica, y la Carvalyn gailckagh (1891) y otros baladas manesas de en 1896, editadas en los periódicos con dibujos de . Además, el intelectual manés (1831-1908), el último escritor nativo en manés, escribió desde 1901 en los diarios las Skealyn Aesop ("Patrañas de Esopo") y se editó la Manx Traditionary Ballad, una historia de la isla hasta 1507 donde se mezclan realidad y mito. Por otra parte, el folclorista y filólogo galés (1840-1915) crearía la antología Celtic Folclore Welsh and Manx ("Folclore céltico galés y manés"). En 1911 se publicaría la antología Cooinaghtyn Mannihagh de (1842-1908). La última obra conocida es la novela Cooinaghtyn my Aegid as Cooinaghtyn Elley (1983) de , muerto en 1983. En 1984 se rodó una película totalmente en manés, Ny Kiree fo Niaghtey ("El carnero llano sobre la nieve"). En 1990 Brian Stowell publicó Contoyryssyn Ealish ayns Cheer ny Yindyssyn, una traducción del clásico de Lewis Carroll Alicia en el país de las maravillas. (es)
  • Literature in the Manx language is known from the 16th century. Early works were often religious in theme, including translations of the Book of Common Prayer, the Bible and Milton's Paradise Lost. Edward Faragher (Neddy Beg Hom Ruy; 1831–1908), who published poems, stories and translations, is considered the last major native writer of the language. The historian A. W. Moore collected traditional Manx-language songs and ballads in publications towards the end of the 19th century. Yn Çheshaght Ghailckagh, the Manx Language Society, was founded at the end of the 19th century. The revival of Manx has resulted in new original works and translations being published in the late 20th and early 21st centuries, with authors including Brian Stowell (1936–2019) and Robert Corteen Carswell (born 1950). (en)
  • Literatura Wyspy Man (także: literatura mańska) – termin odnosi się do tekstów pisanych i mówionych tworzonych w języku manx. Najwcześniejszym znanym dziełem jest ballada Mannanan Beg Mac y Leirr (Mały Mannanan, syn Lira), który pierwotnie przypuszczalnie powstał w XVI w. Wiersz przedstawia historię wyspy poczynając od wprowadzenia chrześcijaństwa, aż do roku 1504. Tekst ten został spisany przez Petera Johna Heywooda w 1789 r., w okresie kiedy to literatura Wyspy Man cieszyła się zainteresowaniem i chciano w ten sposób zapewnić przetrwanie tekstom mówionym. Większość zachowanych tekstów w języku manx ma charakter religijny, ale znaleźć też można pośród nich wiele tłumaczeń i adaptacji istniejących tekstów napisanych w języku angielskim, łacińskim lub innych językach celtyckich. Jednym z większych sukcesów było przetłumaczenie na język manx Księgi powszechnej modlitwy (ang. Book of Common Prayer), dokonane przez Johna Phillipsa (ok.1555-1633), protestanckiego biskupa wyspy. Pierwszym w całości drukowanym dziełem były dwujęzyczne Zasady i obowiązki chrześcijan (ang. The Principles and Duties of Christianity) autorstwa . Książka ta miała cztery wydania (w 1699, 1707, 1740 i 1761 r.). Thomas Wilson zapoczątkował także tłumaczenie Biblii na język manx. W formie manuskryptów zachowały się także liczne homilie, katechizmy i kazania. Carvals- pieśni głównie o charakterze religijnym śpiewane w kościołach, głównie o tematyce świąt Bożego Narodzenia, ale także np. o postaciach biblijnych, końcu świata i sądzie ostatecznym. Oprócz tekstów religijnych znaleźć można także mowy pogrzebowe, anegdoty albo teksty związane z folklorem np. Baase Illiam Dhone opowiadający o , patriocie i męczenniku, Ny Kirree fo Niaghtey. (pl)
  • A Literatura manx é a literatura da Língua manesa. O mais antigo texto datável em manês (preservado no século XVIII a partir de manuscritos), é uma história poética da Ilha de Man a começar pela a introdução do cristianismo, data do século XVI. O cristianismo tivera uma enorme influência sobre a literatura manesa. A literatura religiosa era comum; o Livro de Oração Comum e a Bíblia foram traduzidos para o manx nos séculos XVII e XVIII. A primeira Bíblia impressa em manx foi entre 1771 e 1775 e é a fonte padrão para a moderna ortografia manesa. A tradução ocorreu de forma coletiva empreendida pela maioria dos clérigos de Manx sob a direção de Philip Moore. Outras edições foram feitas, em 1777 e 1819. A primeira obra impressa em manx, Coyrle Sodjeh, data de 1707: uma tradução do Livro de Orações catecista em inglês pelo Bispo Thomas Wilson. Pargys Caillit era uma versão resumida em manês de Paraíso Perdido por John Milton publicado em 1796 por Thomas Christian, vigário de Marown. Edward Faragher, (Neddy Beg Hom Ruy, 1831–1908) de Cregneash foi considerado o último escritor nativo importante da língua manesa. A partir dos 26 anos de idade, ele escreveu poesia, muitas vezes de assuntos religiosos, alguns dos quais foram impressas em Mona's Herald and the Cork Eagle. Algumas de suas histórias são reminiscências de sua vida como pescador, e em 1901 Skeealyn Aesop, traduções selecionadas das fábulas de Esopo, foram publicadas. Com o renascimento da língua Manx, uma nova literatura tem aparecido, incluindo Contoyryssyn Ealish ayns Cheer ny Yindyssyn traduções em manês de Alice no País das Maravilhas por Brian Stowell, publicado em 1990. Em março de 2006, a primeira novela em Manx foi publicada: Dunveryssyn yn Tooder-Folley, também por Brian Stowell. (pt)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is sign of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 60 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software