rdfs:comment
| - Maximilian Emanuel Ainmiller (* 14. Februar 1807 in München; † 8. Dezember 1870 ebenda) war ein deutscher Maler. Besondere Anerkennung hat er sich international als Glasmaler erworben. (de)
- Maximilian Emanuel Ainmiller, dit Max Ainmiller, né le 14 février 1807 à Munich et mort le 8 décembre 1870 à Munich, est un peintre et maître-verrier bavarois. Il pratiquait également la sculpture et l'horlogerie, comme passe-temps. (fr)
- Maximilian Emanuel Ainmiller (Munique, Reino da Baviera, 14 de fevereiro de 1807 — Munique, 8 de dezembro de 1870) foi um pintor alemão, reconhecido internacionalmente como pintor de vitrais. (pt)
- Max Emanuel Ainmiller, född 14 februari 1807, död 9 december 1870, var en tysk målare. Ainmiller var verksam i München, dels som arkitekturmålare, dels och framför allt som glasmålare. Han upprättade en anstallt för glasmålare, där han med anslutning till den medeltida konsten, men med förbättrade metoder, utförde praktfulla fönster, till exempel till domen i Köln och Sankt Pauls-katedralen i London. (sv)
- Макс Эмануэль Айнмиллер (нем. Max Emanuel Ainmiller) — немецкий живописец-витражист. (ru)
- Maximilian Emanuel Ainmiller, també Max Ainmiller o Max Emanuel Ainmüller, (14 de febrer de 1807, Munic -8 de desembre de 1870, Munic) fou un pintor i vitraller bavarès. Practicava igualment l'escultura i la rellotgeria, com passa-temps. Un carrer fou batejat amb el seu nom a Munic des de 1888. És enterrat al cementiri del Sud de la seva ciutat natal. (ca)
- Maximilian Emanuel Ainmiller (14 de febrero de 1807 – 9 de diciembre de 1870) fue un artista y pintor alemán. Bajo la tutela de Friedrich von Gärtner, director de la fábrica real de Porcelanas de Nymphenburg, Ainmiller estudió el arte de la pintura sobre vidrio en la Academia de Bellas Artes de Munich. En 1828 fue nombrado director de la recién fundada fábrica real de pintura sobre vidrio en Munich. Sus restos yacen en el cementerio Alter Südfriedhof en Munich. (es)
- Maximilian Emanuel Ainmiller (14 February 1807 – 9 December 1870) was a German artist and glass painter. Under the tutorage of Friedrich von Gärtner, director of the royal Nymphenburg Porcelain Manufactory, Ainmiller studied glass painting, both as a mechanical process and as an art, at the Academy of Fine Arts in Munich. In 1828 he was appointed director of the newly founded royal painted-glass manufactory at Munich. The method which he gradually perfected there was a development of the enamel process adopted in the Renaissance, and consisted in actually painting the design upon the glass, which was subjected, as each colour was laid on, to carefully adjusted heating. (en)
- Max Emanuel Ainmiller (Monaco di Baviera, 14 febbraio 1807 – Monaco di Baviera, 8 o 9 dicembre 1870) è stato un pittore tedesco. È conosciuto specialmente per le vetrate eseguite sotto la sua direzione e su suo parziale disegno per il duomo di Colonia, per quello di Ratisbona e per quello di Spira; per la cattedrale di San Paolo a Londra e per quella di Glasgow; per la cappella della Peterhouse, il college più antico dell'Università di Cambridge; per i dipinti ad olio nella Cappella Reale del Castello di Windsor e nell'Abbazia di Westminster. (it)
- Max Emanuel Ainmiller (ur. 14 lutego 1807 w Monachium, zm. 8 grudnia 1870 tamże) – niemiecki witrażysta i malarz. Max Ainmiller był synem aktuariusza Lorenza Josefa Ainmillera i Kathariny z domu Humel. Studiował architekturę i średniowieczną ornamentykę na Akademii Sztuk Pięknych w Monachium. Po studiach rozpoczął pracę jako projektant ornamentów w fabryce porcelany w Nymphenburgu. Tworzył witraże – wykonywał prawie wszystkie prace związane z witrażami, zwłaszcza ramy i ornamenty, ale projekty postaci historycznych tworzyli dla nie go m.in: Moritz von Schwind, Wilhelm von Kaulbach, Johann Friedrich Overbeck, a także syn Ainmillera – Heinrich. Stosował eksperymentalne metody barwienia szkła uzyskując nawet 40 odcieni, w przeciwieństwie do kilku możliwych do uzyskania w średniowieczu. „Wskrz (pl)
|