| rdfs:comment
| - El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, que forma part del català balear i del bloc oriental del català. El menorquí participa en general dels trets generals del català balear, amb algunes característiques pròpies, compartides amb l'eivissenc o el mallorquí, o compartides amb el català central. Fins al segle xviii havia estat un parlar molt uniforme (i, per tant, amb pocs trets que el diferenciassin del balear), però cap a finals del segle xix, amb les diverses ocupacions que va patir, aquesta homogeneïtat es va trencar. El dialecte que li és més semblant és el mallorquí, i en concret el parlar de Sóller. (ca)
- Menorquinisch (menorquí) ist ein Dialekt des Katalanischen, der auf der Balearen-Insel Menorca gesprochen wird. Er ähnelt sehr den auf den anderen Inseln der Balearen gesprochenen Dialekten Mallorquinisch (mallorquí) und Ibizenkisch (eivissenc) und wird mit ihnen zur Dialektgruppe des Balearischen zusammengefasst. (de)
- Menorkera edo menorquí katalunieraren dialektoa da, "Ekialdeko blokea" izenekoan sailkatutakoa eta Menorcako uhartean hitz egindakoa. (eu)
- El menorquín (en catalán: menorquí) es un subdialecto del catalán hablado en la isla de Menorca, que forma parte del catalán balear y del bloque oriental de la lengua catalana-valenciana-balear. El menorquín presenta en términos generales muchos rasgos propios del catalán balear, con algunos rasgos compartidos con el mallorquín y el ibicenco, además de poseer también ciertas características presentes en el catalán central. (es)
- Menorcan or Minorcan (Catalan: menorquí, Spanish: menorquín) is a dialect of Catalan spoken on the island of Menorca, in the Balearic Islands. It is very similar linguistically to the Mallorcan (mallorquí) and Ibizan (eivissenc) dialects of Catalan spoken in the Balearic islands. It also has many similarities to English and French, as well as containing anglicisms of the British rule on the island. Some examples are xoc ('chalk'), boínder ('bow-window') or bòtil ('bottle'). Another notable difference between the cities of the island, Mahón and Ciutadella, is the intonation. (en)
- Fino al secolo XVII il dialetto, o meglio il sottodialetto minorchino (in spagnolo menorquín, in balearico menorquí), era stato una variante molto uniforme del catalano orientale (e pertanto, con pochi punti distintivi balearici), e oggi lo è tuttora per certi aspetti, soprattutto per la chiusura della o atona in u: una delle principali differenze che la fonetica di Minorca presenta rispetto a quella di Maiorca (tranne quella di Sóller, che diversamente possiede alcuni punti di somiglianza con quella di ). Altra differenza notevole tra Mahón e Ciudadela è l'intonazione. (it)
|
| has abstract
| - El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, que forma part del català balear i del bloc oriental del català. El menorquí participa en general dels trets generals del català balear, amb algunes característiques pròpies, compartides amb l'eivissenc o el mallorquí, o compartides amb el català central. Fins al segle xviii havia estat un parlar molt uniforme (i, per tant, amb pocs trets que el diferenciassin del balear), però cap a finals del segle xix, amb les diverses ocupacions que va patir, aquesta homogeneïtat es va trencar. El dialecte que li és més semblant és el mallorquí, i en concret el parlar de Sóller. (ca)
- Menorquinisch (menorquí) ist ein Dialekt des Katalanischen, der auf der Balearen-Insel Menorca gesprochen wird. Er ähnelt sehr den auf den anderen Inseln der Balearen gesprochenen Dialekten Mallorquinisch (mallorquí) und Ibizenkisch (eivissenc) und wird mit ihnen zur Dialektgruppe des Balearischen zusammengefasst. (de)
- Menorkera edo menorquí katalunieraren dialektoa da, "Ekialdeko blokea" izenekoan sailkatutakoa eta Menorcako uhartean hitz egindakoa. (eu)
- El menorquín (en catalán: menorquí) es un subdialecto del catalán hablado en la isla de Menorca, que forma parte del catalán balear y del bloque oriental de la lengua catalana-valenciana-balear. El menorquín presenta en términos generales muchos rasgos propios del catalán balear, con algunos rasgos compartidos con el mallorquín y el ibicenco, además de poseer también ciertas características presentes en el catalán central. Hasta el siglo XVIII esta variedad lingüística había sido un hablar muy uniforme, con pocos rasgos que lo diferenciaran del resto del balear. Sin embargo, a raíz de las diversas ocupaciones habidas en la isla de Menorca desde finales del siglo XIX, la homogeneidad del menorquín se rompió y fue, además, diferenciándose más del catalán continental y del resto de hablas baleares. El dialecto insular que más se le parece es el mallorquín, especialmente el hablado en Sóller. (es)
- Menorcan or Minorcan (Catalan: menorquí, Spanish: menorquín) is a dialect of Catalan spoken on the island of Menorca, in the Balearic Islands. It is very similar linguistically to the Mallorcan (mallorquí) and Ibizan (eivissenc) dialects of Catalan spoken in the Balearic islands. It also has many similarities to English and French, as well as containing anglicisms of the British rule on the island. Some examples are xoc ('chalk'), boínder ('bow-window') or bòtil ('bottle'). Until the 17th century, the Minorcan subdialect had been a very uniform variant of Eastern Catalan (and therefore, with few differentiating points Balearic), and today it is still in certain aspects, especially by the closure of unstressed /o/ in [ʊ], which is one of the main differences that the phonetics of Menorca presents in relation to Mallorca (except for Sóller and its dialect, which otherwise has some points of resemblance to that of Ciutadella). A point in which Menorca remained outside the evolutionary process of continental Catalan was with the use of stressed "ə", which was general throughout the island. This uniformity is maintained until the end of the 19th century. From the twentieth century, the stressed "ə" became in a closed "e" in Maó, and the same transfer was made in Alaior and Mercadal. Instead, in Ferreries and Ciutadella, the neutral sound had been maintained, partly for psychological reasons, according to the statement of Francesc de Borja Moll i Casasnovas, for the reaction of the ciutadelenses against the mahoneses, a consequence of secular antipathies. The pronunciation of the closed "e" of Mahon has been mocked by the ciutadelenses, and that has inhibited the progression of its use in the western sector of the island. Another notable difference between the cities of the island, Mahón and Ciutadella, is the intonation. Not so resistant had shown the western sector of the island with the influence coming from Catalonia to Mahón of the morphemes flexives -és, -essis, -essin. Sixty years ago, the primitive forms -às, -assis, -assin were substituted in Ciutadella. In the treatment of the atonic group "ua", the Menorcan follows the example of the Mallorcan and removes the last vowel, but pronouncing "u" instead of "o": aigu, llegu, Pascu. The weak "i" between vowels is lost, although in the imperfect preterite in western Menorquín, the "i" is felt, pronouncing deia, veía, etc. The deafening of the "ll" is also given: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla). This same phenomenon occurs in certain villas in Mallorca, especially in Sóller, Alcúdia and Capdepera. (en)
- Fino al secolo XVII il dialetto, o meglio il sottodialetto minorchino (in spagnolo menorquín, in balearico menorquí), era stato una variante molto uniforme del catalano orientale (e pertanto, con pochi punti distintivi balearici), e oggi lo è tuttora per certi aspetti, soprattutto per la chiusura della o atona in u: una delle principali differenze che la fonetica di Minorca presenta rispetto a quella di Maiorca (tranne quella di Sóller, che diversamente possiede alcuni punti di somiglianza con quella di ). Un aspetto per cui Minorca si è mantenuta al margine del processo evolutivo del catalano continentale fu l'uso della ə tonica, generalizzata in tutta l'isola. Questa uniformità si mantiene fino alla fine del secolo XIX. A partire dal XX secolo, la ə tonica transitò a e chiusa a Mahón, e la stessa transizione si verificava a Alaior e a . Al contrario, a Ferreries e Ciudadela si era conservato il suono neutro, in parte per motivi psicologici, secondo quanto afferma : a causa della reazione dei ciudadelensi contro i mahonesi, in conseguenza di antipatie secolari. La pronuncia della e chiusa di Mahón è stata oggetto di scherno da parte dei ciudadelensi, inibendo così la continuazione del suo uso nel settore occidentale dell'isola. Altra differenza notevole tra Mahón e Ciudadela è l'intonazione. Non così resistente si era mostrato il settore occidentale dell'isola con l'influenza apportata dalla Catalogna a Mahón dei morfemi flessivi -és, -essis, -essin. Sessanta anni fa le forme primitive -às, -assis, -assin vennero sostituite a Ciudadela. Nel gruppo atono ua, il minorchino segue l'esempio del maiorchino eliminando l'ultima vocale, ma pronunciando u invece di o: aigu, llegu, Pascu. La i debole tra vocali si perde, sebbene nel preterito imperfetto ci sono tuttora persone che lasciano sentire la i, pronunciando deia, veía, ecc. Si ha inoltre l'assordamento della ll: gúə (agulla),véə (vella),fúə (fulla),uréə (orella),páə (palla). Questo stesso fenomeno si realizza in certe cittadine di Maiorca, specialmente a Sóller, Alcúdia e Capdepera. (it)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
