About: Mezentius     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatEtruscanKings, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FMezentius&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

In Roman mythology, Mezentius was an Etruscan king, and father of Lausus. Sent into exile because of his cruelty, he moved to Latium. He reveled in bloodshed and was overwhelmingly savage on the battlefield, but more significantly to a Roman audience he was a contemptor divum, a "despiser of the gods."

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Mezenci (ca)
  • Mezentius (de)
  • Mecencio (es)
  • Mézence (fr)
  • Mezenzio (it)
  • Mezentius (en)
  • Mezencjusz (pl)
  • Mezentius (nl)
  • Mezêncio (pt)
  • Мезенций (ru)
  • Мезентій (uk)
rdfs:comment
  • Mezentius war ein mythischer etruskischer König von Caere der italischen Frühzeit und Vater des Lausus. Die Figur des Mezentius taucht in zahlreichen antiken Geschichtswerken, bei Titus Livius, Justinus, Dionysios von Halikarnassos und Cassius Dio, sowie in der Aeneis des Vergil und in Schriften Ovids auf. Nach dem antiken Gewährsmann Maurus Servius Honoratius wissen wir, dass Cato der Ältere als Erster eine Beziehung zwischen der Sagengestalt des Mezentius und der Aeneassage herstellte. (de)
  • Mézence ou Mezentius, dans la mythologie romaine est un roi étrusque et le père de Lausus. Son sort est incertain : dans l'Énéide il est tué par Énée et dans des versions postérieures il survit. (fr)
  • Secondo la tradizione storiografica romana, Mezenzio (o Mesenzio) fu un re etrusco di Caere, famoso perché figura come personaggio nel poema virgiliano Eneide, nel quale partecipa con Turno alla guerra contro i Troiani. Sulla sua sorte le fonti non sono concordi: nell'Eneide viene ucciso da Enea, ma in molte altre versioni gli sopravvive. (it)
  • Мезе́нтій (лат. Mezentius) — володар етруського міста Цере, якого підданці вигнали за жорстокість. Мезентій утік до Турна і разом з ним воював проти Енея, у двобої з яким (варіант: з Асканієм) загинув. Мезентій вимагав, щоб йому приносили призначені богам перші плоди нового врожаю, тому боги ставилися до нього вороже. За деякими відомостями був лукумоном міста Цере та головою етруського флоту у битві при Алалії у 535 (або 540) році до н. е. У зв'язку з цим до Мезентія було негативне ставлення греків та їхніх істориків, що приписували цьому етруському цареві невластиві якості. (uk)
  • Мезенций (лат. Mezentius) — герой «Энеиды» Вергилия. Царь тирренцев. Изгнан народом и бежал к рутулам. Вышел на бой как союзник Турна. Был убит Энеем. По другой версии убит Асканием в поединке. Согласно Дионисию Галикарнасскому, Мезенций — царь тирренов, воевавших с Энеем, убит Энеем. После поражения и гибели сына Лавза заключил союз с латинами. (ru)
  • Mezenci, el menyspreador dels déus, va ser un rei etrusc oriünd d'Agil·la, ciutat d'Etrúria anomenada més tard Caere. Els testimonis més antics els veiem al llibre (avui perdut) dels Orígens, escrit per Cató cap al segle ii aC. Allí es diu que Turnus va cridar Mezenci després de la primera derrota contra Eneas i Latinus. Turnus, per convèncer-lo, li va prometre la meitat de la collita de vi del Latium i del seu propi territori. Però Eneas, per la seva part, va fer el mateix oferiment a Júpiter. La promesa feta al déu va ser més efectiva que la de Turnus, i Mezenci va ser mort. En aquesta batalla, Eneas va desaparèixer de forma misteriosa, i va anar a ocupar un lloc entre els déus. Ascani, el seu fill, el va succeir. Va complir la promesa feta pel seu pare a Júpiter, i així s'explicava l'or (ca)
  • Mecencio (en latín, Mezentius) fue un rey etrusco expulsado de la ciudad de Agila por sus súbditos, dado que solía reinar basándose en el miedo y el maltrato a los estamentos inferiores.​ Es presentado en la Eneida de Virgilio como el prototipo del sujeto soberbio, ímpio y cruel. Virgilio refleja a Mecencio como un protagonista antagónico que forja una alianza con Turno y su hijo Lauso, en pos de luchar contra Eneas y el rey de la ciudad de Palanteo, Evandro, que reinaba en el Lacio en ese momento. Durante esta guerra, Eneas, protegido por su madre Venus, entabla combate con Mecencio y lo deja moribundo. Intenta defender a Mecencio su hijo Lauso y es muerto por Eneas.​ (es)
  • In Roman mythology, Mezentius was an Etruscan king, and father of Lausus. Sent into exile because of his cruelty, he moved to Latium. He reveled in bloodshed and was overwhelmingly savage on the battlefield, but more significantly to a Roman audience he was a contemptor divum, a "despiser of the gods." (en)
  • Mezencjusz (łac. Mezentius) – w mitologii rzymskiej etruski król miasta Caere, ojciec , nazywany „gardzicielem bogów” (contemptor deorum). Pojawia się w micie o Eneaszu i jego przybyciu do Italii. Mit o Mezencjuszu znany jest w kilku wariantach, różniących się szczegółami. Jego rządy w Caere miały charakter tyranii i ostatecznie został wygnany wraz z synem przez mieszkańców po tym, gdy zażądał dla siebie ofiar w pierwocin płodów. Znalazł schronienie na dworze Turnusa, którego wsparł później w walce z Eneaszem. Według jednej z wersji mitu, za którą idzie Wergiliusz w Eneidzie, Mezencjusz i Lausus zginęli z ręki Eneasza. Inna, której trzyma się Dionizjusz z Halikarnasu, podaje że Eneasz w cudowny sposób zniknął podczas bitwy, a Mezencjusz, po stracie poległego w walce syna, zawarł pokój z As (pl)
  • Mezentius was in de Romeinse mythologie een Etruskische koning of lucumo en was de vader van . Wegens zijn wreedheid werd hij verbannen naar Latium. Naast zijn bloedlust op het slagveld werd hij in de ogen van de Romeinen ook gezien als een contemptor divum, een "verafgodenaar". (nl)
  • Mezêncio é, na mitologia romana, um rei etrusco que governou Cere (hoje Cerveteri), cidade situada na região da Etrúria, na Itália central. É um personagem importante no poema Eneida, de Virgílio, no qual participa com Turno da guerra contra os troianos. É pai de Lauso, que também participou da guerra, e foi morto por Eneias, herói troiano. Mezêncio é morto por Eneias com um golpe de espada, num combate, no livro 10 da Eneida. Com as armas que tomou do inimigo, o herói troiano ergue um troféu a Marte, deus da guerra (Eneida, XI, 7-16). (pt)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Relief_mezence.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Mezenci, el menyspreador dels déus, va ser un rei etrusc oriünd d'Agil·la, ciutat d'Etrúria anomenada més tard Caere. Els testimonis més antics els veiem al llibre (avui perdut) dels Orígens, escrit per Cató cap al segle ii aC. Allí es diu que Turnus va cridar Mezenci després de la primera derrota contra Eneas i Latinus. Turnus, per convèncer-lo, li va prometre la meitat de la collita de vi del Latium i del seu propi territori. Però Eneas, per la seva part, va fer el mateix oferiment a Júpiter. La promesa feta al déu va ser més efectiva que la de Turnus, i Mezenci va ser mort. En aquesta batalla, Eneas va desaparèixer de forma misteriosa, i va anar a ocupar un lloc entre els déus. Ascani, el seu fill, el va succeir. Va complir la promesa feta pel seu pare a Júpiter, i així s'explicava l'origen de les Vinàlia, celebrades cada any i on s'oferien a Júpiter les primícies de la collita de vi. Dionís d'Halicarnàs dona una versió diferent, i diu que després del casament d'Eneas amb Lavínia, aquest heroi i Latinus van haver de fer front a diversos atacs dels rútuls, comandats per Turnus, nebot d'Amata. Durant la primera batalla moren Turnus i Latinus, i els rútuls demanen ajuda a Mezenci. Comença una segona batalla, molt sagnant, i al vespre, quan el resultat encara és incert, veuen que Eneas ha desaparegut i Ascani pren el comandament. Però els troians i els llatins tenen dificultats i Ascani demana un armistici. Mezenci demana tot el vi que produeixi el Latium, i Ascani ofereix a Júpiter el vi del país, mentre aprofita una nit sense lluna per dur a terme un atac que és un èxit total. Lausus, el fill de Mezenci, mor en la lluita i els etruscs es repleguen en desbandada. Mezenci coneix al mateix temps la mort del seu fill i la derrota de l'exèrcit i demana una treva. Ascani concedeix pas lliure al rei i a la resta del seu exèrcit i des d'aquell moment Mezenci va ser un fidel aliat dels llatins. Virgili, al llibre X de la seva Eneida, simplifica la figura de Mezenci. Segueix sent rei de Caere, però explica que el seu regnat era conegut com el suplici de Mezenci, un període de por, crueltat i impietat al que va sotmetre els seus súbdits etruscs, i aquests, cansats de la seva tirania, el van expulsar, i es va refugiar a la cort de Turnus, rei dels rútuls. Combat al costat d'aquest rei amb el seu fill Lausus, i Eneas deixa malferit a Mezenci i mort a Lausus mentre intentava defensar el seu pare. Mezenci aconsegueix refer-se i posteriorment intenta venjar la mort del seu fill, però acaba mort pel mateix Eneas. Virgili no fa menció de la promesa de consagrar el vi del Latium ni a Mezenci ni a Júpiter. En el relat de Virgili només Mezenci és enemic d'Eneas, i els etruscs, que l'han expulsat, figuren al costat dels troians i per tant, de Roma. Cal recordar aquí l'ascendència etrusca de Mecenàs, que tenia avantpassats que havien regnat a les ciutats etrusques i que en aquells moments era amic íntim d'August. (ca)
  • Mezentius war ein mythischer etruskischer König von Caere der italischen Frühzeit und Vater des Lausus. Die Figur des Mezentius taucht in zahlreichen antiken Geschichtswerken, bei Titus Livius, Justinus, Dionysios von Halikarnassos und Cassius Dio, sowie in der Aeneis des Vergil und in Schriften Ovids auf. Nach dem antiken Gewährsmann Maurus Servius Honoratius wissen wir, dass Cato der Ältere als Erster eine Beziehung zwischen der Sagengestalt des Mezentius und der Aeneassage herstellte. (de)
  • Mecencio (en latín, Mezentius) fue un rey etrusco expulsado de la ciudad de Agila por sus súbditos, dado que solía reinar basándose en el miedo y el maltrato a los estamentos inferiores.​ Es presentado en la Eneida de Virgilio como el prototipo del sujeto soberbio, ímpio y cruel. Virgilio refleja a Mecencio como un protagonista antagónico que forja una alianza con Turno y su hijo Lauso, en pos de luchar contra Eneas y el rey de la ciudad de Palanteo, Evandro, que reinaba en el Lacio en ese momento. Durante esta guerra, Eneas, protegido por su madre Venus, entabla combate con Mecencio y lo deja moribundo. Intenta defender a Mecencio su hijo Lauso y es muerto por Eneas.​ Más tarde, el rey etrusco curará sus heridas en la margen del Tíber​ e intentará vengar la muerte de su prole inútilmente, ya que lo matará el mismo Eneas.​ (es)
  • Mézence ou Mezentius, dans la mythologie romaine est un roi étrusque et le père de Lausus. Son sort est incertain : dans l'Énéide il est tué par Énée et dans des versions postérieures il survit. (fr)
  • In Roman mythology, Mezentius was an Etruscan king, and father of Lausus. Sent into exile because of his cruelty, he moved to Latium. He reveled in bloodshed and was overwhelmingly savage on the battlefield, but more significantly to a Roman audience he was a contemptor divum, a "despiser of the gods." He appears in Virgil's Aeneid, primarily book ten, where he aids Turnus in a war against Aeneas and the Trojans. While in battle with Aeneas, he is critically injured by a spear blow, but his son Lausus bravely blocks Aeneas's final blow. Lausus is then killed by Aeneas, and Mezentius is able to escape death for a short while. Once he hears of Lausus' death, he feels ashamed that his son died in his place and returns to battle on his horse Rhaebus in order to avenge him. He is able to keep Aeneas on the defensive for some time by riding around Aeneas and loosing javelins. Eventually, Aeneas kills the horse with a spear and pins Mezentius underneath. He is overcome by Aeneas, but remains defiant and refuses to ask for mercy, as Turnus later does; he only asks that he be buried with his son. In the traditional myth that predates the Aeneid, Mezentius actually outlived Aeneas, who 'disappeared' into the river which Aeneas became associated with in a hero cult. However, since his benefactor Maecenas was a native Etruscan, Virgil portrayed Mezentius as a tyrant, attributing to him personally the evils which the Greek authors had previously accused the Etruscans of, such as torture and savagery, an ethnic prejudice already present in the Homeric Hymns. Thus he created something of a scapegoat of Mezentius and portrayed the Etruscan people as a good race who fight alongside Aeneas. (en)
  • Secondo la tradizione storiografica romana, Mezenzio (o Mesenzio) fu un re etrusco di Caere, famoso perché figura come personaggio nel poema virgiliano Eneide, nel quale partecipa con Turno alla guerra contro i Troiani. Sulla sua sorte le fonti non sono concordi: nell'Eneide viene ucciso da Enea, ma in molte altre versioni gli sopravvive. (it)
  • Mezentius was in de Romeinse mythologie een Etruskische koning of lucumo en was de vader van . Wegens zijn wreedheid werd hij verbannen naar Latium. Naast zijn bloedlust op het slagveld werd hij in de ogen van de Romeinen ook gezien als een contemptor divum, een "verafgodenaar". Mezentius komt voor in de Aeneis van Vergilius, voornamelijk in boek tien, waar hij Turnus steunt in zijn oorlog tegen Aeneas en Troje. In een gevecht tegen Aeneas wordt hij ernstig verwond door een speer, maar zijn zoon Lausus weert de genadeklap van Aeneas af. Lausus wordt vervolgens zelf door Aeneas gedood, waardoor Mezentius in staat is te ontsnappen aan de dood. Als hij echter van de dood van zijn zoon hoort, schaamt hij zich ervoor dat Lausus in zijn plaats is gestorven en keert hij terug naar de strijd om hem te wreken, rijdend op zijn paard Rhaebus. Het lukt hem Aeneas voor enige tijd in het defensief te drukken door hem te bestoken met speren. Uiteindelijk wordt Rhaebus echter door een speer van Aeneas gedood, Mezentius met zich meesleurend. Wanneer Aeneas op het punt staat hem te doden, vraagt hij niet om vergiffenis, maar alleen om samen met zijn zoon te worden begraven. In de oorspronkelijke mythe overleeft Mezentius het gevecht met Aeneas, die 'verdwijnt' in de rivier waarmee Aeneas mee wordt verpersoonlijkt in zijn heldencultus. Echter, omdat de beschermheer Maecenas een geboren Etrusk was, portretteerde Vergilius Mezentius als een tiran. Op deze manier maakte hij Mezentius tot het zwarte schaap, waarmee hij het Etruskische volk positief kon neerzetten. (nl)
  • Mezencjusz (łac. Mezentius) – w mitologii rzymskiej etruski król miasta Caere, ojciec , nazywany „gardzicielem bogów” (contemptor deorum). Pojawia się w micie o Eneaszu i jego przybyciu do Italii. Mit o Mezencjuszu znany jest w kilku wariantach, różniących się szczegółami. Jego rządy w Caere miały charakter tyranii i ostatecznie został wygnany wraz z synem przez mieszkańców po tym, gdy zażądał dla siebie ofiar w pierwocin płodów. Znalazł schronienie na dworze Turnusa, którego wsparł później w walce z Eneaszem. Według jednej z wersji mitu, za którą idzie Wergiliusz w Eneidzie, Mezencjusz i Lausus zginęli z ręki Eneasza. Inna, której trzyma się Dionizjusz z Halikarnasu, podaje że Eneasz w cudowny sposób zniknął podczas bitwy, a Mezencjusz, po stracie poległego w walce syna, zawarł pokój z Askaniuszem. (pl)
  • Mezêncio é, na mitologia romana, um rei etrusco que governou Cere (hoje Cerveteri), cidade situada na região da Etrúria, na Itália central. É um personagem importante no poema Eneida, de Virgílio, no qual participa com Turno da guerra contra os troianos. É pai de Lauso, que também participou da guerra, e foi morto por Eneias, herói troiano. Mezêncio pode ter sido um personagem histórico real, como se deduz de uma inscrição etrusca num vaso do século VII a.C. encontrado em Cerveteri. Nesse vaso está escrito Mi Laucies Mezenties, isto é, "Eu (sou) de Mezêncio" (citado por Andrea Carandini in La nascita di Roma. Torino, Einaudi, 1997, §414, p. 543). Na tradição anterior a Virgílio, todos os etruscos se opunham aos troianos. Neste ponto, ele modificou profundamente a tradição antiga. Transformou Mezêncio num tirano que cometeu tantos excessos que os próprios habitantes de Cere o expulsaram (Eneida, 8, 478-494). Sempre na versão de Virgílio, o rei exilado encontrou asilo junto de Turno, rei dos rútulos, que seguiu em sua guerra contra os troianos. O restante dos etruscos, que se revoltaram contra Mezêncio, aliaram-se a Eneias. Deste modo, Virgílio dividiu os etruscos e alterou as alianças. O rei Evandro, um grego que emigrara para o Lácio antes da guerra de Troia, conta a Eneias que Mezêncio durante muitos anos manteve a cidade de Cere sob seu domínio tirânico, permitindo procedimentos hediondos como amarrar juntos prisioneiros vivos e mortos e colá-los boca a boca, numa tortura atroz. Cansados das estripulias do tirano, os cidadãos de Cere se rebelaram, mataram seus seguidores e incendiaram suas casas. Mezêncio é morto por Eneias com um golpe de espada, num combate, no livro 10 da Eneida. Com as armas que tomou do inimigo, o herói troiano ergue um troféu a Marte, deus da guerra (Eneida, XI, 7-16). Mezêncio é chamado na Eneida de "depreciador dos deuses". Já na tradição anterior a Virgílio (Catão, o Velho, Origens de Roma, 1, 12) contava-se que Mezêncio havia exigido que os rútulos lhe oferecessem os primeiros frutos da colheita de vinho em vez de oferecê-los a Júpiter. Mas Virgílio omite este episódio na Eneida. O filho de Mezêncio, Lauso, também desempenha um grande papel no livro 10 da Eneida. No livro 7 (verso 649) Virgílio destaca sua beleza, que só era inferior à de Turno, e também tende a dissociá-lo moralmente de seu pai (versos 653-654). Em outras versões, Mezêncio sobrevive à guerra contra os troianos. Tito Lívio narra o ataque de Mezêncio aos latinos preocupados com o surgimento e a expansão da cidade de Lavínio, fundada por Eneias depois da guerra. Dionísio de Halicarnasso também segue a versão segundo a qual Mezêncio sobrevive à morte de Eneias. (pt)
  • Мезе́нтій (лат. Mezentius) — володар етруського міста Цере, якого підданці вигнали за жорстокість. Мезентій утік до Турна і разом з ним воював проти Енея, у двобої з яким (варіант: з Асканієм) загинув. Мезентій вимагав, щоб йому приносили призначені богам перші плоди нового врожаю, тому боги ставилися до нього вороже. За деякими відомостями був лукумоном міста Цере та головою етруського флоту у битві при Алалії у 535 (або 540) році до н. е. У зв'язку з цим до Мезентія було негативне ставлення греків та їхніх істориків, що приписували цьому етруському цареві невластиві якості. (uk)
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 59 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software